Tema 9: El procedimiento administrativo y los derechos de los interesados

ELS INTERESSATS EN EL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU. NORMES GENERALS D'ACTUACIÓ.

UGTgeneralitat
Tema 9
ELS INTERESSATS EN EL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU.
NORMES
GENERALS D'ACTUACIO. EL PROCEDIMENT
ADMINISTRATIU: FASES, TERMINIS, REQUISITS DELS ACTES
ADMINISTRATIUS. ELS DRETS DELS INTERESSATS EN EL
PROCEDIMENT ADMINISTRATIU
Professora Gemma NavarroUGTgeneralitat

Continguts

1. - ELS INTERESSATS EN EL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU. NORMES GENERALS D'ACTUACIÓ.3
2. - EL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU: FASES, TERMINIS.
   5
3. - FASES
   8
4. - TERMINIS.
   .....
   ...........
   19
5. - TERMES I TERMINIS.
   ....
   21
6. - ACTES ADMINISTRATIUS: REQUISITS DELS ACTES ADMINISTRATIUS
   ........
   23
7. - ELS DRETS DELS INTERESSATS EN EL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU.
   32

2UGTgeneralitat

ELS INTERESSATS EN EL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU. NORMES GENERALS D'ACTUACIÓ.

En un procediment administratiu, a més d'una administració pública que actua
per mitjà dels seus organs, integrats pel personal respectiu, hi ha d'haver una
altra part: una o més persones físiques (ciutadans) o jurídiques (per exemple,
una societat anonima), o bé una altra administració pública.
Aquesta altra part o altres parts en el procediment administratiu es coneix com a
persona o persones interessades. Quan una persona te la condició
d'interessada pot intervenir en el procediment o ser-ne una part; també es
diu que te legitimació per actuar en el procediment.
La condició de persona interessada no s'adquireix pel fet de ser part en un
procediment concret, sinó que és prèvia: si una persona reuneix els requisits per
ser persona interessada, estarà legitimada per ser part en un procediment
administratiu.
No tothom pot tenir la condició de persona interessada en un procediment:
Per tenir la consideració de persona interessada en un procediment administratiu
s'ha de ser titular d'un dret o d'un interes legitim que pot resultar afectat per la
resolució administrativa que s'ha de dictar en aquell procediment.
Tanmateix, hi ha matèries en les quals la condició de persona interessada la té
no només qui defensi un dret o interès legitim davant de l'Administració sinó que
es reconeix també a persones que no tinguin cap dret o interès legitim respecte
d'aquell assumpte concret. És el que es coneix com l'acció pública i està
reconeguda, amb més o menys amplitud, en matèries com l'urbanisme o el medi
ambient.
Dit això, quines persones tenen la consideració d'interessades?
Són interessades en un procediment administratiu les persones que s'indiquen a
l'article 4 de la LPACAP:

• Les que el promoguin com a titulars de drets o interessos legítims
  individuals o col·lectius.
• Les que, sense haver iniciat el procediment, tinguin drets que puguin ser
  afectats per la decisió que s'adopti en aquest.
• Aquelles els interessos legítims de les quals, individuals o col·lectius,
  puguin ser afectats per la resolució i es personin en el procediment mentre
  no s'hagi dictat una resolució definitiva.

Així mateix, les associacions i organitzacions representatives d'interessos
economics i socials son titulars d'interessos legitims col·lectius en els termes que
la Llei reconegui.
En relació amb aquest article, cal destacar que:
3UGTgeneralitat

• No només poden ser part en un procediment els titulars de drets, sinó
  també els titulars d'interessos.
• Els titulars de drets que poden resultar afectats per la resolució que s'ha
  de dictar sempre tindran la condició de persones interessades,
  independentment del fet que hagin promogut el procediment corresponent
  o no.
• A diferencia dels titulars de drets, els titulars d'interessos legítims només
  tindran la consideració de persones interessades si promouen el
  procediment o si hi compareixen.
• Les associacions i organitzacions representatives d'interessos economics
  i socials nomes seran titulars d'interessos legitims col·lectius i, per tant,
  interessades en els termes que una llei específica els ho reconegui.

L'interès legitim equival a una situació jurídica en la qual una persona, sense
ser titular d'un dret, es troba en una posició singular respecte de la resta de
ciutadans. Aquesta posició singular és objecte de protecció per les normes
legals. Hi ha interes sempre que es pugui presumir que, de la resolució
administrativa, en derivarà un benefici moral, economic o jurídic.
Pel que fa a l'interès col·lectiu, correspon a l'interès d'un conjunt de persones
amb una característica comuna que les agrupa. Malgrat no estar inicialment
determinades o identificades individualment, són identificables a partir d'aquesta
dada comuna. Exemples d'interès col·lectiu: el d'un sindicat en relació amb els
interessos dels seus afiliats, d'un col·legi professional respecte als seus
professionals o d'una associació de consumidors i usuaris.

Identificació de persones interessades

A l'expedient administratiu no sempre hi figuren totes les persones interessades.
De vegades, les persones interessades que ja estan intervenint en un
procediment administratiu són les que faciliten dades d'altres persones que
també hi poden tenir interès. D'aquesta manera compleixen el deure de
col·laboració. Així, l'aparicio de noves persones interessades es pot produir
d'una manera indirecta durant la tramitacio de l'expedient.
Si durant la instrucció d'un procediment que no hagi tingut publicitat s'adverteix
l'existencia de persones que siguin titulars de drets o interessos legitims i
directes la identificació de les quals resulti de l'expedient i que es puguin veure
afectades per la resolució que es dicti, s'ha de comunicar a aquestes persones
la tramitació del procediment (art. 8 de la LPACAP).
Per tant, en aquests casos cal fer-ne la comunicació. Ara bé, aquesta identificació
i comunicació posterior no els atorga per si mateixa la condició de persona
interessada, ja que això només succeirà en el supòsit que es tracti de persones
titulars de drets, mentre que si son titulars d'interessos legítims i directes, hauran
de comparèixer de manera expressa, tal com disposa l'article 4 de la LPACAP.
4UGTgeneralitat
En cas que es tracti de persones titulars de drets, la seva identificació després
d'haver-se iniciat el procediment comportarà que s'hagin de retrotraure les
actuacions quan s'han tancat tramits preceptius, per atorgar-los la possibilitat
d'intervenir en aquests tràmits.
En aquest punt, convé tenir en compte el Decret 76/2020, de 4 d'agost,
d'Administració Digital, el qual estableix en l'article 59 que tot document
administratiu ha d'estar relacionat amb un expedient electronic, en cas de
procediments administratius reglats, o bé amb una agrupació documental. Així,
tots els documents presentats en suport paper s'han de digitalitzar, i un cop
efectuada la digitalització ,s'han d'eliminar els documents en paper.

EL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU: FASES, TERMINIS.

Concepte

El procediment administratiu es pot definir com la serie d'actes de l'Administració
i dels administrats dirigits a la producció d'un acte administratiu i a l'efectivitat
d'aquest acte. El procediment és el camí formal de la sèrie d'actes en què es
concreta l'actuació administrativa per a la consecució d'un fi.
L'exigencia que l'Administració segueixi un procediment a l'hora de portar a
terme la seva actuació respon a una doble idea: constitueix una garantia per als
drets i interessos dels administrats i constitueix també una garantia per a la
consecució de l'interès públic.
La Constitució espanyola (CE) estableix, a
l'article 105.c, que la Llei regularà el procediment a través del qual s'han de
produir els actes administratius, garantint quan sigui procedent l'audiència de les
persones interessades.
Per la seva banda, l'article 149.1.18 de la Constitució disposa la competencia
exclusiva de l'Estat per establir la legislació sobre el procediment administratiu
comú sens perjudici de les especialitats derivades de l'organització pròpia de les
comunitats autonomes.
D'acord amb la competencia atribuïda per l'article 149.1.18 de la Constitució, es
va dictar la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les
administracions publiques i del procediment administratiu comú (en endavant,
LRJPAC), que estableix, entre d'altres, el procediment administratiu comú per a
totes les administracions públiques. No obstant, aquesta llei ha estat derogada
per la llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les
administracions publiques. Per tant, tota referencia a la Llei 30/1992 s'entén
feta a la Llei 39/2015.
Finalment, en aquest moment caldrà fer una referencia a les previsions del nou
Estatut d'autonomia de Catalunya sobre la competencia de la Generalitat de
Catalunya en relació amb la materia "procediment administratiu". Sobre això,
l'article 159, als apartats 1 i 2, determina que:
- Apartat 1: correspon a la Generalitat, en materia de règim jurídic i procediment
de les administracions publiques catalanes, la competencia exclusiva en allò que
5UGTgeneralitat
no estigui afectat per l'article 149.1.18 de la Constitució. Aquesta competencia
inclou:

1. Els mitjans necessaris per exercir les funcions administratives, incloent-hi
   el règim dels béns de domini public i patrimonials.
2. Les potestats de control, inspecció i sanció en tots els àmbits materials de
   competencia de la Generalitat.
3. Les normes de procediment administratiu que derivin de les particularitats
   del dret substantiu de Catalunya o de les especialitats de l'organització de la
   Generalitat.

- Apartat 2: correspon a la Generalitat la competencia compartida en tot allò
relatiu al règim jurídic i el procediment de les administracions publiques catalanes
en allò que no queda inclòs a l'apartat 1.
I a l'empara d'aquest titol competencial s'ha dictat la Llei 26/2010, del 3 d'agost,
de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya
(en endavant, Llei 26/2010), que regula el règim jurídic de les administracions
públiques de Catalunya i les especificitats del procediment administratiu que els
són pròpies, així com el procediment d'elaboració de disposicions reglamentàries
en l'àmbit de l'Administració de la Generalitat.

Principis generals

Amb la finalitat que el procediment sigui una garantia de l'eficacia de l'actuació
administrativa i dels drets dels administrats, s'estableixen una serie de principis
que han d'inspirar el procediment. Podem distingir uns principis constitucionals i
uns principis procedimentals.

Principis constitucionals

Els principis constitucionals els trobem fonamentalment a l'article 103.1 de la
Constitució, quan assenyala el seguent: «L'Administració pública serveix
amb objectivitat els interessos generals i actua d'acord amb els principis
d'eficacia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació, amb
submissió plena a la llei i al dret.»
Caldrà dir que, en relació directa amb les previsions constitucionals, l'article 31
de la Llei 26/2010 recull com a principis que han de regir l'actuació administrativa
els d'eficacia i eficiencia, bona fe i confiança legítima, proximitat, imparcialitat,
proporcionalitat, simplificació i racionalitat administrativa, transparencia i
accessibilitat, participació ciutadana, lleialtat institucional, i els principis de
col·laboració i cooperació interadministratives.
6