Tema 10: Desprendimiento de Retina, un documento de Universidad

INTRODUCCIÓ

TEMA 10. DESPRENDIMENT DE RETINA 1. INTRODUCCIÓ 149 2. ANATOMIA APLICADA 149 3. TÈCNIQUES D'EXPLORACIÓ 150 4. PATOGENIA DEL DR REGMATÒGEN 153 5. CLÍNICA DEL DR REGMATÒGEN 156 6. DR TRACCIONAL 158 7. DR EXSUDATIU 158 8. DIAGNOSTIC DIFERENCIAL DR 158 9. PROFILAXIS 159 10.CIRURGIA RETINIANA 161 11. VITRECTOMIA PARS PLANA 162 1481. INTRODUCCIÓ Despreniment de retina (DR) -> separació de la retina sensorial de l'epiteli pigmentari retinià (EPR) per líquid subretinià (LSR). Calpe DR regmatogen (rhegma: trencament) -> ocorre secundariament a un defecte de gruix complet a la retina sensorial, permet que el liquid vitri arribi a l'espai subretinià. ÉS EL MÉS FREQUENT!

Tipus de Despreniment de Retina

DR no regmatogen: - Traccional: per contraccio de membranes vitreoretinianes (retinopatia diabetica, retinopatia del prematur, de cellules falciformes i traumatismes penetrants). - Exsudatiu (seros, secundari): el LSR deriva de la coriocapil·lar a través de l'EPR danyat (tumors, retinoblastoma, Harada, escleritis posterior, NVS, HTA). DESPRENDIMIENTO DE RETINA TRACCIONAL Desprendimiento Traccional

ANATOMIA APLICADA

2. ANATOMIA APLICADA Regione Regione orale pars plicata equatoriale media periferia Polo posteriore Pars plana pars plana Equatore Vene vorticose (Retina) Polo posteriore Nervi ciliari lunghi base del vitreo Nervi ciliari brevi Ora serrata-

Ora Serrada

Ora serrada: - Unió entre la retina i el cos ciliar. - L'ora nasal es caracteritza per dents de retina en pars plana (processos dentats), a l'ora temporal dents absents. 149 DR EXUDATIUhort ofiar arterie Jasal ora Limite anteriore della base del vitreo Temporal or serrata Denti base Vortex ampula hort chiary del Baie itreo. Ora serrata Macula anery Long chiar nerve Limite posteriore della base del vitreo Microcystoid degenetalior Vortex vein hort cilar

Base del Vitri

Base del vitri: - Zona ampla de 3-4 mm que cavalca sobre l'ora serrada. - A causa de la forta adhesio del vitri cortical a la base vitria després d'un despreniment vitri la hialoides posterior roman unida a la base vítrea -> forats retinians preexistents originen un DR. "Limite anteriore della base del vitreo Dent base del Baie vitrep Ora serrata Limite posteriore della base del vitreo

TÈCNIQUES D'EXPLORACIÓ

3. TÈCNIQUES D'EXPLORACIÓ

Oftalmoscopia Indirecta

OFTALMOSCOPIA INDIRECTA - Múltiples lents. Major potencia -> menor augment, mes curta la distancia de treball, més camp de visió. - 20, 28, 78, 90 D. - Imatge invertida. - Dilatació pupil·lar - Exploració en LH o amb casc d'exploració.

Indentació Escleral

INDENTACIÓ ESCLERAL - Incrementar visualització de retina periférica. - Exposar millor els esquinços -> aumenta el contrast amb coroides subjacent. 150 Vítreo Vitreo Vitreo Miopía Diabetes Cataratas Traumatismos DVPNOLK DOUDLE A

Lent de Goldmann o de 3 Miralls

LENT DE GOLDMANN O DE 3 MIRALLS - Lent de contacte -> requereix anestesic i gel. - Part central -> visio 30° centrals. - Mirall equatorial -> mirall mes gran des dels 30° a l'equador. - Mirall periferic -> forma quadrada tamany intermedi, entre equador i ora serrata. - Mirall gonioscopic -> més petit i cupuliforme per visualitzar periferia extrema i pars plana.

Trobades a la LH

TROBALLES A LA LH - El vitri normal en una persona jove es homogeni. - La cavitat vítria central pot contenir espais optics buits (llacunes) les línies condensades poden confondre's amb un DVP. - AI DVP (despreniment de vitri posterior) es pot veure la hialoides despresa. - Anell de Weiss -> anell anul.lar del marge de la papil.la optica patognomonic de DVP. ANILLO DE WEISS Hialoides desprendida - Presencia de cellules pigmentades (pols de tabac) en vitri anterior. En pacient amb miodesopsies (mosques volants) i fotopsies (veuen llums). Llampades Iluminoses !! - > esquinçament retinià. 151Trobar trencament retinal primari: - Responsable del DR. - Trencaments secundaris (després del DR). - 60% en quadrant temporal superior !!! - Configuració del liquid: - Distribució gravitatoria, primer inferiorment al costat del trencament i després superiorment cap al costat contralateral. - Localització del defecte campimetric.

Ecografia

ECOGRAFIA - Ecografia mode B. - Sobretot en pacients amb hemovitri. - Per diferenciar DVP hemorragic de DR.

Trencaments Retinians

TRENCAMENTS RETINIANS - Defecte de gruix complet a la retina sensorial. - Classificació: - Patogènia. - Morfologia. - Localització.

Patogènia dels Trencaments

Patogènia: - Esquinços -> causats per tracció vitreoretiniana. Preferentment superiors i temporals. - Forats -> atrofia cronica de la retina, rodons o ovalats. Menys perillosos.

Morfologia dels Trencaments

Morfologia: - Esquinçaments en U. - Esquincaments en U incomplets -> lineals o en L. - Esquincaments en forma d'opercle -> el penjall completament separat. - Dialisi -> circumferencials al llarg de l'ora serrada. - Esquinçaments gegants -> afecten 90° o més de la retina. c b a e Fig. 12.1 Desgarros retinianos. (a) En forma de U: (b) lineales; (c) en forma de L; (d) en opérculo: (e) diálisis.

Localització dels Trencaments

Localització: - Orals. - Postorals. - Equatorials. - Postecuatorials. - Maculars -> forats. Pars plana Equatore Vene sorticose (Retina) Polo posteriore Nervi ciliari lunghi Mervī ciliari brevi Ora serrata 152

Adherències Vitreoretinianes

ADHERÈNCIES VITREORETINIANES - Adherencies normals -> entre vitri cortical i retina (MLI) molt laxes excepte: - Base del vitri. - Al voltant de la papil.la. - Al voltant de la fovea. - Al voltant dels vasos sanguinis. - Adherències anormals: - Vora posterior degeneracio reticular. - Agrupacions de pigment retinià. - Condensacions paravasculars. - Àrees de blanc sense pressió.

PATOGENIA DEL DR REGMATÒGEN

4. PATOGENIA DEL DR REGMATÒGEN - Afecta 1 de cada 10.000 persones a l'any. - Ocasionades per tracció vitreoretiniana dinamica i degeneracions predisponents en retina periferica. - La miopia predisposa.

Traccions Vitreoretinianes Dinàmiques

TRACCIONS VITREORETINIANES DINÀMIQUES - Sínquisi vítria -> liquefacció del gel vitri. - El líquid de la sinquisi passa cap a l'espai retrohialoïdal. - Aquest liquid hidrodiseca la superfície vitria posterior fins a la vora posterior de la base vítria. - El gel solid col.lapsa inferiorment, i l'espai retrohialoïdal queda ocupat pel liquid de la sínquisi. - És el denominat DVP agut. - La incidencia del DVP augmenta amb edat i miopia. 153Aguj. M. hialoidea post Cam vitrea- espacio Desprendimiento - Superf. Vitrea post y m, hialaidea post de la MUI de la retina sensorial hasta el borde post, De la base del vitreo, Espacio ocupado x liq. Siniquitico Afeccion . 6m-2años sig reti Sineresis vitred Edad de inicio: 45- 65 g Antes: +miopes +predisposición (trauma, uveitis) oprendimiento vitreo posterior no complicado. licuefacción del gel vitreo DVP agudo con colapso

Complicacions del DVP Agut

Complicacions del DVP agut: - Depenen de la força i extensió de les adherències vitreoretinianes prèvies. - A la major part -> no complicacions, per unions vitreoretinianes febles. - En el 10% esquinços retinians, per adherencies fermes. Habitualment simptomàtics (fotopsies i miodesopsies), en forma d'U. Associats a hemovitri. Cal fotocoagular per evitar el pas de liquid retrohialoïdal. - En rares ocasions -> avulsio de vas sanguini -> hemorragia vitrea sense esquinçament.

Degeneracions Retinianes Predisponents

DEGENERACIONS RETINIANES PREDISPONENTS - El 60% dels esquinços es donen en degeneracions predisponents. - Predisposen a l'esquinçament en pacients amb DVP agut. - Classificació: - Degeneracio reticular o en empalitzada o lattice !! - Degeneracio en bava de cargol. - Retinosquisi degenerativa. - Blanc sense pressió. - Miopia. 154 Colapso gel vitreo solido restante anivel int. retrohialoideoAdherencias vitreoretinianas Atrofia coriorretiniana difusa Degeneración en empalizada Dimyle de pigmento d 1 . Blanco sin presión Retinosquisis Degeneración en baba de caracol

Degeneració Reticular o Empal-litzada

Degeneració reticular o empal-litzada (lattice): - 8% en la població general. - 40% en ulls amb DR. - Causa important de DR en miops joves. - Àrees fusiformes orientades circumferencialment amb aprimament retinià. - Trama arborescent de fines línies blanques i canvis a l'EPR. - De vegades hi ha forats retinians.

Degeneració en Bava de Cargol

Degeneració en bava de cargol: - Bandes orientades circumferencialment i delimitades de flocs de neu, que donen aspecte de gebre blanc.

Retinosquisi Degenerativa

Retinosquisi degenerativa: - Escissió de la retina sensorial en dues capes. - 5% de la població. - Pacients hipermetrops. - Asimptomatica habitualment. - Solen afectar l'extrema periferia inferotemporal de tots dos ulls. - Pot tenir progressio circumferencial. 155- La capa interna pot tenir flocs de neu. - La retinosquisi es immobil al contrari que el DR. - En la majoria de casos innocua. - DR molt rar. Retinoschisis layers of the retina separate

Blanc sense Pressió

Blanc sense pressió: - No hi ha identificació escleral. - De vegades es produeixen esquinços gegants.

Miopia i DR

Miopia: - 40% dels DR en miops. - Com mes miopia -> mes risc. - Més frequent la degeneració reticular. - Mes frequent la bava de cargol. - L'atrofia cr difusa pot ocasionar forats. - Major predisposiciónrats maculars. - Degeneració del vitri i DVP més frequent - Complicació cirurgia de cataracta mes incidencia de DR.

CLÍNICA DEL DR REGMATÒGEN

5. CLÍNICA DEL DR REGMATÒGEN

Símptomes del DR Regmatògen

SÍMPTOMES - Simptomes premonitoris classics en el 60% dels pacients -> fotopsies i miodesopsies. - Fotopsia originada per la tracció retina, habitualment es nota en sector temporal. - Mosques volants: - Opacitats vitrees mobils. - Opacitat vitria en forma d'anell (Anell de Weiss) -> adherencia vitria al voltant del nervi. - Teranyines -> fibres de col·lagen a l'escorca vitria col.lapsada. - Pluja sobtada per esquinç vas retinià. 156- Defecte campimetric: - Telo negre. - Serveix per localitzar l'esquinçament. - Pupil.la de Marcus Gunn (DPAR). PIO baixa. - Uveitis anterior. - Pols de tabac en vitri anterior. 5 MIODESOPSIAS MIODESOPSIAS FOTOPSIAS FOTOPSIAS V PÉRDIDA CAMPIMÉTRICA

Despreniment de Retina Recent i Antic

Despreniment de retina recent: - Retina convexa, opaca i ondulada. Mobil. - Perdua de patro coroïdal subjacent. DR antic: - Aprimament retinià secundari a atrofia -> no confondre amb retinosquisi. - Quists intraretinians secundaris. - Línies de demarcació subretiniana pigmentaria. A la unió amb la retina plana.

Vitreoretinopatia Proliferativa

Vitreoretinopatia proliferaiva: - La VRP està causada per proliferació i contracció de membranes a la superfície retinal. 157 -- La contracció postoperatoria d'aquestes membranes és la causa més frequent de fracas de la cirurgia del DR. - S'observen plecs retinians i rigidesa; la mobilitat de la retina està disminuïda.

DR TRACCIONAL

6. DR TRACCIONAL - No hi ha fotopsies ni miodesopsies. - Traccio vitreoretiniana insidiosa sense associació amb DVP agut. - Defecte de camp progressa lentament i es estacionari durant mesos-anys. - Retina concava sense trencaments. - Poc LSR. - Major elevació en la tracció. - No hi ha mobilitat retinal. - Antecedent de Diabetis Mellitus.

DR EXSUDATIU

7. DR EXSUDATIU - No hi ha fotopsia pq no hi ha tracció. - Hi pot haver miodesopsies si hi ha vitritis associada. - El defecte campimetric pot apareixer de manera brusca i progressa rapidament. - Pot ser bilateral -> malaltia de Harada. - Retina convexa sense trencaments. - Superficie suau no ondulada. - Retina molt mobil i prominent. Resolució -> "taques de lleopard". -

DIAGNOSTIC DIFERENCIAL DR

8. DIAGNOSTIC DIFERENCIAL DR 158