Teoría PUIB25 Biología 4.1: Fisiología e histología animal

Documento del Instituto de Enseñanzas a Distancia de las Islas Baleares sobre Teoría PUIB25 Biología 4.1. El Pdf explora la fisiología e histología animal, la función de nutrición, relación y reproducción, con explicaciones detalladas para estudiantes universitarios de Biología.

Ver más

48 páginas

T
e
or
ía
P
U
IB
25_
B
i
o
l
o
gía
4.1
l
u
ga
r
:
I
nst
i
tuto
de
E
ns
e
ñ
a
nz
a
s
a
D
i
st
a
n
cia
de
la
s
I
s
la
s
B
alea
r
e
s
C
urso
:
P
U
IB
25
B
i
o
l
o
gía
L
ib
ro
:
T
e
or
ía
P
U
IB
25_
B
i
o
l
o
gía
4.1
I
mpr
e
so
por
:
L
a
ur
a
R
o
d
r
ig
u
e
z
G
i
r
al
t
F
echa
:
m
ié
r
c
o
le
s
,
15
de
e
n
e
ro
2025,
10
21
15/1/25, 10:24
Teoria PUIB25_Biologia 4.1 | IEDIB
https://iedib.net/avirtual/mod/book/tool/print/index.php?id=70521
1/48
T
abla
de
c
ont
e
n
id
os
1.
F
i
s
i
o
l
o
gía
e
hi
sto
l
o
gía
a
n
i
m
al
1.1.
H
i
sto
l
o
gía
a
n
i
m
al
2.
L
a
f
un
ci
ón
de
nutr
ici
ón
.
2.1.
N
utr
ici
ón
a
n
i
m
al
2.2.
P
ro
ce
so
dige
st
i
vo
.
M
o
del
os
de
s
i
st
e
m
a
s
ci
r
c
u
la
tor
i
os
.
2.3.
P
ro
ce
so
r
e
sp
i
r
a
tor
i
o
.
3.
L
a
f
un
ci
ón
de
r
elaci
ón
.
3.1.
L
a
f
un
ci
ón
de
r
elaci
ón
:
ca
r
ac
t
e
r
í
st
ica
s
ge
n
e
r
ale
s
.
3.2.
L
a
f
un
ci
ón
de
r
elaci
ón
e
n
l
os
a
n
i
m
ale
s
.
3.3.
C
oor
di
n
aci
ón
n
e
rv
i
os
a
.
3.4.
C
oor
di
n
aci
ón
h
ormon
al
a
a
n
i
m
ale
s
4.
F
un
ci
ón
de
r
e
pro
d
u
cci
ón
4.1.
F
un
ci
ón
de
r
e
pro
d
u
cci
ón
e
n
a
n
i
m
ale
s
4.2.
E
stru
c
tur
a
s
r
e
pro
d
u
c
tor
a
s
i
mp
licada
s
e
n
di
st
i
ntos
g
rupos
t
a
xonóm
ic
os
.
4.3.
I
nt
e
rv
e
n
ci
ón
h
um
a
n
a
e
n
la
r
e
pro
d
u
cci
ón
de
p
la
nt
a
s
y
a
n
i
m
ale
s
.
5.
R
e
sum
e
n
:
F
un
ci
on
e
s
v
i
t
ale
s
15/1/25, 10:24
Teoria PUIB25_Biologia 4.1 | IEDIB
https://iedib.net/avirtual/mod/book/tool/print/index.php?id=70521
2/48

Visualiza gratis el PDF completo

Regístrate para acceder al documento completo y transformarlo con la IA.

Vista previa

Fisiología e histología animal

15/1/25, 10:24
Teoria PUIB25_Biologia 4.1 | IEDIB
Teoría PUIB25_Biología 4.1
Instituto de Enseñanzas a Distancia de las Islas
lugar:
Baleares
Curso:
PUIB25 Biología
Libro:
Teoría PUIB25_Biología 4.1
Impreso por:
Laura Rodriguez Giralt
Fecha:
miércoles, 15 de enero 2025, 10:21
https://iedib.net/avirtual/mod/book/tool/print/index.php?id=70521
1/4815/1/25, 10:24
Teoria PUIB25_Biologia 4.1 | IEDIB

Tabla de contenidos

  1. Fisiología e histología animal
    1. Histología animal
  2. La función de nutrición.
    1. Nutrición animal
    2. Proceso digestivo. Modelos de sistemas circulatorios.
    3. Proceso respiratorio.
  3. La función de relación.
    1. La función de relación: características generales.
    2. La función de relación en los animales.
    3. Coordinación nerviosa.
    4. Coordinación hormonal a animales
  4. Función de reproducción
    1. Función de reproducción en animales
    2. Estructuras reproductoras implicadas en distintos grupos taxonómicos.
    3. Intervención humana en la reproducción de plantas y animales.
  5. Resumen: Funciones vitales

https://iedib.net/avirtual/mod/book/tool/print/index.php?id=70521
2/4815/1/25, 10:24
Teoria PUIB25_Biologia 4.1 | IEDIB

Fisiología e histología animal

Fisiología e histología animal
CLASSIFICATION OF ANIMALS
This is the grouping together of animals with similar characteristics. Animals can be classed as either vertebrates or invertebrates.
ANIMALS
VERTEBRATES
INVERTEBRATES
These are animals that have a backbone,
These are animals that do not have a backbone.
Protozoa
Singla call organ luni
Flatworms
Simple and aatt badind.
Annelid Worms
Sagrearrad bocion.
Kariwware, Lasch)
Echinoderms
Spiny ma creatures.
(Stufich, Sas unchia)
Reptiles
Hww dry scaly skin.
Lay aggi an dry land.
Fish
Have amim on their bocka.
Hava gill far breathing.
Ans bald blasted.
(hark, Tane)
Lay eggs in worxer.
Ars cold blooded.
Snake, Crocodi ky
Arthropods
Hand eotamal thelonon
Coelenterates
Soft bocho, stinging trib.
Molluscs
Sett bodied. mat hew s'tul's.
HSnalı, Limpeti
Birds
Have feathers und wirgp.
Hewe broaks end lay egga.
Are worm blooded.
WWW.OL Sword
Mammals
Haes fur or hak.
Feed young an mik.
Are warns hinoded.
(Com, Hurman)
Arachnids
Cighn legi, wa body
parte, ro zetanute.
Many lagt and TWO
Insects
Wirgr, ab log, three
body parx, one pair
Myriapods
Maryingi and
body teg veut
Imagen 1.1: Clasificación del reino animal
En esta unidad se verán los siguientes contenidos:

  • Histología animal: principales tejidos y funciones. Estructura diblástica y triblástica. Organografía animal.
  • La función de nutrición: nutrientes, tipos y funciones. Nutrición autótrofa y heterótrofa. Diferencias en la
    nutrición de los seres unicelulares y pluricelulares.
  • Nutrición animal: importancia biológica y estructuras implicadas en distintos grupos taxonómicos. Proceso
    digestivo. Modelos de sistemas circulatorios. Proceso respiratorio. Proceso y modelos de excreción.
  • La función de relación: fisiología y funcionamiento de los sistemas de coordinación (nervioso y endocrino),
    de los receptores sensoriales, y de los órganos efectores. Modelos de sistemas nerviosos en vertebrados e
    invertebrados.
  • La función de reproducción: importancia biológica, tipos (asexual y sexual). Reproducción en vertebrados e
    invertebrados. Estructuras implicadas en distintos grupos taxonómicos. Intervención humana en la
    reproducción de plantas y animales.

https://iedib.net/avirtual/mod/book/tool/print/index.php?id=70521
3/48
Amphibians
Crustaceans15/1/25, 10:24
Teoria PUIB25_Biologia 4.1 | IEDIB
https://iedib.net/avirtual/mod/book/tool/print/index.php?id=70521
4/4815/1/25, 10:24
Teoria PUIB25_Biologia 4.1 | IEDIB

Histología animal

Histología animal: Principales tejidos y funciones. Estructura diblástica y triblástica. Organografía animal.

Los animales por definición son organismos con células eucariotas que forman estructuras pluricelulares. Algunos
animales estas células no se especializan demasiado, pero en organismos complejos como los mamíferos, las
células se asocian para formar tejidos, éstos formarán órganos que a su vez forman parte de los sistemas.
Recordamos las definiciones:
Tejidos : unión pluricelular de células muy similares y especializadas para realizar la misma actividad o función,
por ejemplo: tejido muscular.
Organs: son unitats funcionals i estructurals formades per diversos teixits, per exemple al cor trobem teixit
muscular i teixit nervios.
Sistemes: és un conjunt d'organs semblants, però que fan funcions independents. Duen a terme una funció
determinada, i estan constituïts fonamentalment per un sol tipus de teixit. En són exemples el sistema nerviós, el
sistema circulatori i el sistema muscular, el sistema urinari. En conclusió intervenen diferents organs, però cadascú
té una funció diferent.
Aparells: són conjunts d'organs que poden ser molt diferents, però que estan coordinats per a realitzar una
funció. Per exemple: l'aparell digestiu està format per dents, llengua, estomac, pancrees, etc. i tots coordinats fan
la digestió.
Totes les funcions vitals d'un organisme es duen a terme gracies a l'organització interna de diferents elements que
es relacionen i coordinen entre si.
Perquè tot funcioni, els organs treballen associats i coordinats.

Principales Teixits Animals

Hi ha quatre famílies bàsiques de teixits:
Teixit epitelial És el teixit que recobreix tant l'exterior (la pell), com l'interior (tubs i cavitats) de l'organisme. Té
funcions de protecció (com la pell), filtració (epiteli renal) o absorció (epiteli de l'intestí).
Teixit muscular Produeix moviment. Pot ser teixit muscular llis, estriat, esquelètic i també cardíac.
Teixit conjuntiu És el teixit format majoritàriament per cèl-lules disperses i els productes que elles fan (matriu). En
són exemple: el teixit ossi, el cartilaginós, el conjuntiu lax (capes mitjanes de la pell, teixit adipós, etc.) i el
conjuntiu dens (capes inferiors de la pell, tendons i lligaments). Un tipus especial de teixit conjuntiu és la sang,
formada pel líquid (plasma) i les cellules sanguínies.
Teixit nerviós Compost per les neurones (transmissores de l'impuls nervios) i les cèl·lules glials (cèl·lules de
suport a les neurones).

https://iedib.net/avirtual/mod/book/tool/print/index.php?id=70521
5/4815/1/25, 10:24
Teoria PUIB25_Biologia 4.1 | IEDIB

Estructura diblàstica i triblàstica.

La classificació més àmplia dels animals (també anomenats metazous) és entre diblàstics i triblàstics, segons si en
el seu desenvolupament embrionari presenten 2 o 3 capes cel·lulars que originaran teixits adults.
Diploblast
Triploblast
Endoderm
Ectoderm
Non-living layer
Mesoderm
Imatge 1.2: Estructura diblastica i triblastica. Font Creative commons

  • Diblastic: Els animals diblàstics presenten dues capes: l'endoderma i l'ectoderma, que derivaran a la
    gastrodermis i l'epidermis. Aquests animals tenen una organització tissular, presenten veritables teixits, però
    els organs son encara primitius. S'hi inclouen els grups germans Cnidaria i Ctenophora. Presenten simetria
    radial i birradial, per la qual cosa també s'anomenen animals radiats.
    . Els animals triblastics presenten tres capes: l'endoderma, l'ectoderma i el mesoderma, que originarà
    diversos organs i teixits. Aquests animals arriben a un grau de complexitat molt superior, amb organs i
    sistemes desenvolupats i especialitzats.
    El terme triblastic o triploblastic fa referencia a la presencia de tres capes o fulls germinals durant el
    desenvolupament embrionari. Aquestes capes són l'ectoderma, el mesoderma i l'endoderma, dels quals es
    deriven els teixits i els organs del cos de la gran majoria dels animals. Aquest tipus d'organització corporal està
    íntimament relacionada amb la simetria bilateral.
    La gran majoria dels grups zoologics existents són triblàstics (animals metazous).
    No obstant això, existeix l'excepció amb aquells grups considerats diblàstics, com els celenterats( pòlips,
    meduses, coral), en què només hi ha dues capes germinals (ectoderma i endoderma) i una capa intermedia
    anomenada mesoglea.
    Als organismes triblàstics durant el desenvolupament embrionari a partir d'una única cèl·lula, va formant-se una
    esfera de cèl·lules que es van dividint constantment per mitosi. I a un moment aquesta esfera anomenada Blastula
    pateix una invaginació i dona lloc a la Gàstrula. Ara ja distingiríem dues capes, endoderma i ectoderma.
    Al triblastic enmig d'aquestes dues capes es formarà una tercera capa: el mesoderma.

https://iedib.net/avirtual/mod/book/tool/print/index.php?id=70521
6/4815/1/25, 10:24
Teoria PUIB25_Biologia 4.1 | IEDIB
Gastrula
Blastula
Ectoderm
DODD
Endoderm
Archenteron
Blastocoel
Blastopore
Imatge 1.3: Abigail Pyne. Domini públic CC

Als organismes diblastics, trobam aquestes dues capes (endoderma i ectoderma) m es troben també, essent les
úniques capes cel·lulars de les superfícies corporals en aquest grup d'animals.

  • L'ectoderma és la capa germinal que queda a la part exterior de l'embrió i dona origen a l'epidermis i als seus
    derivats (plomes, pèls, diverses glandules, l'esmalt, entre d'altres), la membrana de la boca i al sistema
    nerviós.
  • L'endoderma és el full germinal més intern de l'embrió i dona origen al tub digestiu i a organs associats com
    el fetge i el pancrees.
  • El mesoderma és la capa germinal a partir de la qual es desenvolupen els músculs, el teixit conjuntiu i el
    sistema sanguini, els sistemes esquelètic, circulatori i connectiu. A més pot formar un mesenquima
    compacte que envoltarà cavitats com a músculs i vasos sanguinis.

Organografia animal.

L'organografia és la branca de la Biologia que estudia els organs i els teixits.
A continuacións un llistat dels sistemes d'un organisme animal amb alguns dels seus organs.

Sistemes corporals i els seus organs

SistemesOrgans que el formen
Sistema esquelètic/ossiEndoesquelet i exoesquelet
Sistema tegumentari /
epitelial
Pell i derivats cutanis.
Sistema muscular /
locomotor
Conjunt de músculs implicats en canvis en la forma corporal, postura i locomoció.
Sistema digestiuEl tub digestiu i les seves estructures accessories .: boca, llengua, esofag, estómac,
intestí, còlon, fetge, pancrees.
Sistema circulatoriEl cor, vasos sanguinis i cèl·lules sanguínies.
Sistema respiratoriBrànquies externes o internes, pulmons que faciliten l'intercanvi gasós.

https://iedib.net/avirtual/mod/book/tool/print/index.php?id=70521
7/48

¿Non has encontrado lo que buscabas?

Explora otros temas en la Algor library o crea directamente tus materiales con la IA.