Esquema de Lectoescritura: Lenguaje y Teoría Conductista de Skinner

DESENVOLUPAMENT DEL PORTFOLI

EL LLENGUATGE

El llenguatge és una relació entre el pensament i el llenguatge, que pot ser verbal o no verbal. Ens permets aprendre i transmetre'ns diferents situacions. El llenguatge ens permet interactuar. Intervenen tots els sentits (vista, oïda, olfacte, tacte i gust). Sense llenguatge no seriem res.

Què és per a mi el llenguatge? Per a mi, el llenguatge es una eina comunicativa, on intervenen tots els sentits, i que et permet expressar-te.

Definició de llenguatge: El llenguatge es un sistema que permet expressar intencions i continguts, relacionat significat i so.

QUÈ ÉS EL LLENGUATGE?

Per entendre el concepte del llenguatge, primer cal situar aquest concepte a l'etapa d'educació infantil. El llenguatge es una activitat humana de caracter social: "les llengues humanes són sistemes complexes i convencionals per lligar simbols amb la finalitat de comunicar-se". I està en perpetua evolució: segons les necessitats socials, el llenguatge varia. Ens permet referir-nos a situacions i objectes no presents, referir-nos al passat i planificar el futur.

What is language? R Language is more than just communication, it is the primary method by which we do things together. Language is the accumulation of shared meaning - of common ground. A A ->B Co-creation Joint activity. making, doing. Collaboration Thinking, planning. making decisions. Communication One-way communication. Message sent. 2 Conversation Two-way communication. Both sides feel understood.

El llenguatge és una activitat humana que ens permet ordenar-nos. És important sempre i quan tu m'entenguis. Necessites entendre-ho, un context i un espai que t'ho permeti. Necessites coneixement, aprendre i practicar, imatge i so, curiositat, interès i que algú t'ho ensenyi.

El llenguatge és plurifuncional i una estructura molt complexa. És plurifuncional, perquè és pragmatic, és a dir, que té molts usos: Funció de demanda o reguladora de les accions dels altres (El llenguatge permet col·laborar), funció d'obtenir informació o heurística, funció d'aportar informació i funció personal o expressiva.Té una estructura molt complexa: Quatre nivells estructurals: sons (producció fonetica), paraules (fonètica i semantica), sintaxi (combinació de paraules per formar oracions) i discurs (organització d'oracions en un ordre superior per formar paragrafs, narracions ... Un esment a part al nivell metalingüísticatalinguistica: presa de consciencia de la meva lingüística.

COMPONENTS DEL LLENGUATGE

Els components del llenguatge es classifiquen segons el contingut, la forma i la pragmatica. El contingut és la semantica, és a dir, allò que jo vull trasladar. La forma es basa en la morfologia. I la pragmatica és l'ús que jo faig d'aquella cosa.

La interacció entre aquests components genera el llenguatge.

Components del llenguatge Llen- guatge contin gut Comunicació forma ús morfo logia semà ntica sintaxi fonèti ca Prag- matica

Característiques del sistema lingüístic

Caracteristiques fonamentals del sistema lingüístic El llenguatge és simbolic. Els simbols linguistics son convencionals. Es construeix a partir de regles i és jerarquic. El llenguatge es creatiu i infinit, i s'apren entre els individus a través del canal. Necessito la meva veu, de la meva personalitat per poder-me expressar. "La llengua es també l'estri amb que ordenem el nostre pensament i és des d'aquesta idea d'on podem establir la relació clara entre mala estructuració del llenguatge i fracas escolar".

La competencia lingüística d'un infant ve determinada per grau d'accés a tots els codis linguistics de la seva col·lectivitat. Per aquest motiu, aprendre llengua es adquirir la clau per entrar en tots els altres àmbits de la cultura, posseir l'eina amb capacitat d'ordenar la nostra ment, facilitar i ampliar les nostres capacitats de comunicació i de relació, i poder analitzar el nostre món i participar-hi, tot plegat per augmentar la propia seguretat personal, la capacitat de moure's en diversos àmbits i fomentar la comunicació, la relació i la participació.

La construcció del llenguatge es el resultat de moltes influencies i moltes accions que podriem agrupar en tres blocs: la família, l'escola i el conjunt de la societat.

Per exemple, si jo dic una cosa d'una manera i l'altra persona no m'enten, no ho seguiré dient igual. Haure de buscar una altra forma per a que l'altra persona m'entengui.Quins són els requisits per assumir llenguatge? Ha de ser un grup social estable, viure en un espai i temps ampli, ha de ser una activitat organitzada i que requereixi intercanvi, i en la que hi hagi formada una cultura sostinguda en un mitjà transmissible.

Canvis en el desenvolupament del llenguatge dels infants

• La família nuclear s'ha reduït. La varietat de models linguistics també (parla dels avis, dels oncles ... )
• La cultura de transmissió oral s'ha canviat per la cultura dels mitjans de comunicació. Això perjudica la interacció i la col·laboració activa en les narracions i afavoreix la passivitat. - la comunicació entre iguals ha desaparegut.
• La creació de l'estatus infantil fa proliferar un llenguatge que abusa dels diminutius, que és pobre i ple d'errades, amb patrons tonals i comunicatius estandarditzats (llenguatge dels dibuixos animats i /o pel·lícules infantils). - no parlar amb diminutius, posar-li facil al nen. Curt i fàcil.

En resum, el contacte linguistic entre nens i adults i infants s'ha reduït qualitativament i quantitativament.

Ser infant és un estatus, no un temps d'espera fins a ser adult

Què ha de fer l'escola davant aquestes perspectives?

Augmentar la complexitat de les estructures linguistiques que utilitza l'alumne adaptant-se al seu nivell competencial. - > tu saps en quin moment es troba el nen lingüísticament, i com puc jo proposar o proporcionar espais d'aprenentatge.

Aprendre a distingir i a usar les diferents relacions entre oracions i els nexes que les cohesionen (causa, conseqüència, finalitat, condició ... )

Usar amb fluïdesa tot el sistema de referents. - > Explicar l'ordre de les coses (primer farem això i després allò altre ... ) utilitzar recursos que lliguin el nostre discurs. Utilitzar connectors.

Ampliar el coneixement del mon i el del propi context cultural per tal d'identificar cada vegada més les intencions en el llenguatge.

Ampliar el ventall de registres linguistics i desenvolupar els criteris necessaris per adequar-se a cada situació. - > Com es fa? Llegint contes, poemes, comics ... Si no li agrada és igual, per què anirà descobrint el seu gènere literari que més li agradi.VIGOTSKY

VIGOTSKY

Biografia de Vigotsky

Biografia Vigotsky va néixer a Orsha (Bielorrusia), l'any 1896 i va morir l'any 1934. Es va basar en l'evolució cultural de la població. Va estudiar dret, filosofia i historia a Moscou. Va adquirir una bona formació en ciències humanes (llengües i lingüística, art, estètica, literatura, filosofia, historia, simbologia (estudi de signes i simbols), pedagogia.

Durant la dècada del 1920 al 1930, va iniciar els seus treballs en el camp de la psicologia sense haver cursat mai aquests estudis. Va ensenyar psicologia, i analitzar problemes de nens discapacitats i va seguir els seus estudis de teoria literària i psicologia de l'art.

L'any 1924 es va instal·lar a Moscou, i va passar a ser col·laborador de l'Institut de Psicologia. Del 1924 al 1934 va construir, conjuntament, amb altres col·laboradors, la seva teoria historicocultural dels fenòmens psicològics.

En morir prematurament (amb 37 anys), aquests treballs van estar oblidats durant molts anys i no va ser fins als anys 60, que van ser coneguts i reconeguts per psicolegs occidentals. Durant aquest breu període d'investigació, Vygotski va redactar aproximadament 200 textos, dels quals se n'ha perdut una part.

Es va dedicar a analitzar com era la psicologia dels personatges i que els portava a actuar d'aquella manera.

TEORIA SOCIOCULTURAL

Aquesta teoria explica que: Les funcions psicologiques superiors son fruit del desenvolupament cultural i no pas del biologic. La funció més important és el raonament, pensar. És a dir, buscar a la memoria (recordar alguna cosa). Per exemple: una olor, un calcul mental ... Per Vigotsky les funcions psicologiques són qualsevol activitat mental que et permet donar resposta, qualsevol cosa que et permet pensar.

La teoria de Vigotsky diu que la funció més important és el raonament, però per Vigotsky el més important es el llenguatge.

L'educació deixa de ser un camp d'aplicació de la psicologia i es constitueix com un fet consubstancial al propi desenvolupament humà. Desenvolupament dinamic. Comparteix espai amb l'aprenentatge ...

L'evolució cultural de l'home i l'evolució cultural de l'infant. Les coses es transmeten culturalment.

Processos o funcions psicològiques

Processos o funcions psicologiques: Poden ser superiors o basics. Les funcions o processos psicologics superiors són qualsevol activitat mental que et permet pensar i donar una resposta. El raonament i el llenguatge son els més importants, per això són superiors Els processos psicologics bàsics són la memoria, l'atenció i la percepció (primer procés que em permet dir aquesta cosa si o no).

Mediadors: sistemes simbolics (signes). Son sistemes de simbols que els aprenem a partir de la nostra cultura. El codi és un mediador entre el qual estic veient, el que percebo, el que sento i el que sap la meva ment. El codi mes important es el llenguatge, concretament les paraules i les lletres (el nostre codi és l'abecedari). A través del llenguatge nosaltres activem la ment. És una base per l'educació (sense ella no podem fer res).

Els meus processos psicologics superiors es desenvolupen gracies als mediadors simbolics (signes) que comporten que la meva conducta sigui autoregulada (A partir dels estimuls i els codis que tu reps, fas un aprenentatge. Cada cultura té la seva manera d'autoregular-se, per exemple: un semafor en vermell.)

Processos psicologics superiors N Mediadors: sistemes simbolics (signes) Conducta autoregulada

Suport a l'aprenentatge

Suport a l'aprenentatge L'aprenentatge de les criatures passa per 3 fases. Per explicar com aprèn una persona cal explicar aquestes tres fases: mediació, interiorització i activitat.

MEDIACIÓ: Els mediadors són els ponts o instruments que permeten l'aprenentatge. Trobem dos tipus: els mediadors instrumentals i socials.

Mediadors instrumentals: Consisteixen en els objectes físics que permeten fer un canvi en el pensament. Permeten operar mentalment sense el condicionament de la realitat immediata. Són objectes físics que incideixen a la ment. Son objectes físics, però actuen com a instruments psicològics.

Per exemple, canviar-se la polsera de mà, per enrecordar-se que hem de fer alguna cosa. O, dibuixar-se un (*) a la mà i en veure'l enrecordar-se del que hem de fer.

Mediadors socials: Quan el suport a les operacions mentals no es fa amb objectes, sino que es basa en la interacció entre persones. Per als infants, l'adult serà, en paraules de Vigotsky una ment social que funciona a l'exterior i amb suports instrumentals i socials externs.