La Segunda República y la Cataluña Autónoma (1931-1936)

La Segunda República y la Cataluña Autónoma (1931-1936)

El advenimiento de la República

España se despierta republicana

Las elecciones municipales del 12 de abril de 1931, previstas para retornar a la normalidad constitucional, se van convertir en un plebiscito sobre la monarquía. Todo y la victoria monarquica en zonas rurales influïdes pel caciquismo, la coalición republicanosocialista va triomfar a les ciutats.

El 14 d'abril, Eibar i altres municipis van proclamar la República, amb celebracions populars. Davant la situació, Alfons XIII va marxar a l'exili.

A Catalunya, la victoria d'ERC va ser aclaparadora. Aquell mateix dia, Lluis Companys va proclamar la República des de l'Ajuntament de Barcelona, i poc despres Francesc Macia va proclamar la República Catalana dins d'una futura Federació de Republiques Ibèriques.

El gobierno provisional

El 14 d'abril de 1931 es va formar un Govern Provisional presidit per Niceto Alcalá-Zamora, integrat per forces del Pacte de Sant Sebastia. Per confirmar el suport al nou regim, es van convocar noves eleccions municipals pel 31 de maig.

La proclamació de la República Catalana per Macià va generar tensió amb el govern central, que es resolgue negociant un regim d'autonomia per a Catalunya, amb el compromís d'acceptar la futura decisió de les Corts constituents sobre l'estructura de l'Estat.

El Govern Provisional va enfrontar diversos problemes des del començament: conflictes amb l'Església, esclats de violencia anticlerical i un augment de les vagues i tensions socials.

A les eleccions del 28 de juny a les Corts Constituents, va guanyar la coalició republicanosocialista. La dreta republicana i els monarquics van quedar derrotats. La principal tasca de les noves Corts va ser elaborar una nova Constitució republicana.

La Constitución republicana

El 9 de desembre de 1931, les Corts van aprovar la nova Constitució, que definia Espanya com una República de treballadors i establia la igualtat davant la llei, incloent-hi per primer cop el vot femení.

El poder legislatiu residia en el Parlament, per sobre del Govern i el president, que tenia un mandat de 6 anys i funcions limitades. L'Estat es definia com integral però permetia l'autonomia de municipis i regions.

La Constitució establia la no-discriminació per origen, sexe o riquesa, proclamava un estat laic, implantava l'educació obligatoria i gratuita, permetia l'expropiació de bens d'utilitat social, i legalitzava el matrimoni civil i el divorci.

Tot i el seu caracter democratic i progressista, va generar rebuig entre catòlics i centralistes.

El reformismo republicanosocialista (1931-1933)

Tiempos difíciles para un nuevo régimen dictatorial

A escala internacional, la crisi del 1929 va portar una etapa de depressió economica i va debilitar els règims democratics davant la por a la revolució social i l'auge dels totalitarismes.

A nivell intern, la radicalització de l'obrerisme es va combinar amb l'oposició dels sectors mesconservadors, com l'Església i l'Exercit, que es resistien a perdre els seus privilegis.

La República va intentar resoldre alguns dels problemes polítics i socials que l'estat arrossegava des del segle anterior. Així va aspirar a:

• Construir un sistema democratic que acabes amb el frau electoral i el caciquisme.
• Construïr una societat civil oberta a tots, incloses les dones.
• Establir un model d'Estat que respectés les peculiaritats dels diferents territoris.

Entre octubre de 1931 i setembre de 1933, el govern de coalició presidit per Manuel Azaña, integrat per republicans progressistes, socialistes i ERC, va impulsar un ampli programa de reformes per transformar profundament l'Estat i la societat espanyola.

La política laicista y la cuestión religiosa

El govern republicà va aplicar mesures laïcistes per secularitzar la vida pública, fet que va provocar un fort rebuig en una societat majoritàriament catolica.

Accions com la secularització dels cementiris, el matrimoni civil, la il·legalització de la Companyia de Jesús o la Llei de Congregacions Religioses van enfrontar la República amb els catolics.

Incidents com l'expulsiódel cardenal Segura o la crema de convents (maig de 1931) van agreujar la tensió. Les reformes educatives laïcitzadores tambe van generar fortes protestes dels sectors conservadors.

La reforma agraria

La Llei de reforma agraria, aprovada el setembre de 1932, pretenia crear una classe mitjana rural per impulsar el desenvolupament industrial. Permetia l'expropiació de terres, amb o sense indemnització segons el cas, i la seva aplicació quedava en mans de l'Institut de la Reforma Agraria (IRA).

Tanmateix, la reforma es va aplicar de manera limitada per problemes legals, burocràtics, falta de planificació, pressupost insuficient i manca de consens social.

Va provocar el rebuig dels grans i mitjans propietaris del sud i la decepció de les organitzacions pageses, que esperaven un repartiment mes efectiu de terres.

La reforma militar

Manuel Azaña va impulsar una reforma per modernitzar l'exercit i fer-lo fidel a la República. Es volia reduir el nombre d'efectius, eliminar el fur militar i sotmetre l'exercit al poder civil.

Es va aprovar la Llei de retir de l'oficialitat, que permetia als militars retirar-se amb el sou integre, i es va tancar l'Academia Militar de Saragossa. Els militars en actiu havien de jurar lleialtat al regim. També es va crear la Guardia d'Assalt com a cos policial fidel a la República.

Tot i això, pocs oficials es van acollir al retir i la reforma va generar malestar, sobretot entre els sectors africanistes. L'agost de 1932, el general Sanjurjo va protagonitzar un intent de cop d'estat, que va ser avortat rapidament.

La descentralización del Estado: las autonomías

El govern republica va impulsar la descentralització de l'Estat, permetent l'autonomia per als territorisamb identitat propia, tot mantenint un estat integral.

Catalunya va ser la primera a iniciar el proces, amb la creació de la Generalitat i l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia, tot i l'oposició de la dreta espanyola.

Al País Basc, es va redactar l'Estatut d'Estella el 1931, però la seva aprovació es va retardar per la resistencia de l'esquerra basca. Finalment, es va aprovar el 1936 i José Antonio Aguirre (PNB) en va ser el primer lehendakari.

A Galicia, el nacionalisme era mes debil i el proces va ser lent. El projecte d'estatut es va presentar el 1936, però no es va aprovar a causa de l'inici de la Guerra Civil.

Las reformas sociolaborales

Largo Caballero va impulsar una important legislació sociolaboral per millorar les condicions dels treballadors. Es van aprovar lleis com la de contractes de treball (convenis col·lectius), jurats mixtos, termes municipals i conreu forços. També es va establir la setmana laboral de 40 hores, es van fomentar els augments salarials i es van crear assegurances socials.

La Constitució reconeixia drets socials com l'assistencia a malalts, ancians, ajudes a la maternitat i la infancia, i protecció en casos d'atur, accident o invalidesa. A mes, es va donar prioritat a la salut pública a través de la Llei de coordinació sanitària.

El impulso a la enseñanza y la cultura

Des del 1931, sota la direccció dels ministres Marcel.lí Domino i Fernando de los Ríos, es va posar en marxa un ampli pla d'ensenyament estatal i d'accés a la cultura per als ciutadans del mon rural.

Es van contruir milers d'escoles publiques rurals i es van contractar milers de mestres, els quals eren considerats un element essencial per estendre els ideals del nou règim.

Van tenir lloc iniciatives com les Missions Pedagogiques per als pobles, amb la creació de biblioteques ambulants, amb l'organització de xerrades, conferencies, teatre ... També es van obrir Cases de la Cultura, es van fomentar les colonies escolars d'estiu i es van promocionar iniciatives com el Teatre Universitari La Barraca, dirigit pel poeta Federico García Lorca.

La Generalitat y el Estatuto de Autonomía de 1932

La Generalitat provisional y el Estatuto de Núria

Les negociacions amb el govern provisional van posar fi a la República Catalana i van establir un govern autonomic amb el nom historic de Generalitat de Catalunya. Aquesta nova institució va assumir les competencies de les quatre diputacions, i Francesc Macià en va ser elegit president.

El govern català va crear una comissió d'experts per redactar un projecte d'Estatut d'Autonomia, que va ser lliurat a la Generalitat el 20 de juny de 1931.

L'Estatut de Núria partia del caracter federal de la República i de la sobirania del poble català:

• Definia Catalunya com un "Estat autonom dins de la República espanyola".
• Declarava el català com a llengua oficial.
• Preveia la possibilitat de federar-se amb els països de parla catalana.
• La Generalitat assumia competencies exclusives en ensenyament, cultura, policia i ordre public, sanitat, obres publiques, agricultura, dret civil, ordenació territorial ...
• Per al finançament autonòmic disposava de la gestió dels impostos directes.Un plebiscit popular, celebrat el 2 d'agost i en el qual va participar el 75% del cens, va aprovar l'Estatut amb el 99% dels vots. Les dones, privades del dret a vot, van expressar la seva adhesió en un document acompanyat de 400 000 signatures.

La discusión del Estatuto en las Cortes españolas

El 18 d'agost del 1931 Macia va presentar l'Estatut de Nuria a les Corts per comencar-ne la tramitació parlamentaria. Aquesta no va ser facil, perquè la Constitució del 1931 definia Espanya com un Estat integral, no federal, i amb una única sobirania espanyola.

En la discussió parlamentaria s'hi van manifestar tres posicions:

• Govern central: partidari de concedir una autonomia moderada
• Parlamentaris catalans: reclamaven una autonomia amplia
• Oposició de dretes: considerava que l'Estatut posava en perill l'unitat d'Espanya

La ferma posició del president Manuel Azaña a favor de l'autonomia i el rebuig dels republicans a l'intent de cop d'estat del general Sanjurjo van ser decisius per a l'aprovació a les Corts de l'Estatut el 9 de setembre.

El Estatuto de 1932

L'Estatut aprovat per les Corts diferia del projecte de Núria, però mantenia institucions com el Parlament i el Consell de la Generalitat. Catalunya es reconeixia com una regió autonoma dins l'Estat espanyol, amb sobirania limitada i dues llengües oficials: català i castellà.

La Generalitat tenia competencies plenes en dret civil i administració interna, i amplies en ordre public i justícia, però moltes competencies clau (educació, sanitat, obres publiques) eren compartides amb l'Estat. El sistema de finançament era insuficient.

Tot i aquestes limitacions, l'Estatut va ser molt ben rebut a Catalunya com el primer sistema autonomic contemporani.

La Generalitat republicana

El 20 de novembre del 1932 es van convocar eleccions al Parlament de Catalunya. Es van conformar dues coalicions: la liderada per ERC, que defensava un model social republicà, progressista, laic i d'esquerra moderada; i la formada al voltant de la Lliga, que constituïa un projecte conservador, catolic i oposat al reformisme social i al laïcisme de les esquerres.

La candidatura d'ERC va tornar a proclamar-se vencedora indiscutible. Lluis Companys va ser nomenat president del Parlament i Frances Macià fou elegit president de la Generalitat. Quan va morir el Nadal de 1933, el va succeeir Lluís Companys, que es va mantenir al capdavant de la Generalitat fins al 1940.

La tarea de gobierno

Un cop aprovat l'Estatut, la Generalitat va exercir plenament les seves funcions entre el novembre de 1932 i l'octubre de 1934, quan va ser suspesa pel govern de centredreta. Durant aquest periode es van impulsar importants polítiques:

• Economia: es van crear serveis d'estadística, l'Institut d'Investigacions Economiques i les Caixes de Dipòsits.