Cataluña y España en Europa y el Mundo: Integración y Economía

ESPANYA A LA UNIÓ EUROPEA

Tant per extensió, nombre d'habitants, capacitat economica i nivell de desenvolupament Espanya ocupa un lloc important dintre de la UE. Des de la integració Espanya s'ha beneficiat del nou mercat i dels fons comunitaris desenvolupant una economia mes dinàmica.

La U.E. ha de tenir en compte la diversitat per aplicar els fons d'ajuda i que tothom tingui els mateixos serveis de infraestructures i equipaments.

La societat europea és actualment una societat postindustrial. La Revolució industrial es va originar a Europa i en gran part del segle XIX i al segle XX la indústria va ser la principal activitat economica del continent. Però a principis del segle XXI i malgrat mantenir un alt nivell d'industrialització és el sector serveis el que generà més riquesa i mes llocs de treball. Tant la societat espanyola en general com la catalana en particular es troben en aquesta situació comú als països europeus. Espanya es troba dins del grup que encapçala la Unió i el seu pes polític i economic s'ha vist potenciat.

ELS EFECTES DE LA INTEGRACIÓ

L'actual nivell de modernització del país és en gran part consequência de la pertinença a la UE. Espanya encara continua sent una economia a certa distancia en relació amb les grans potencies europees. Malgrat tot els increments del PIB han estat molt notables i, fins i tot, ens han equiparat amb d'altres estats.

Espanya es un dels estats mes beneficiat pels fons comunitaris: ha rebut ajuts europeus. Els tres fons estructurals comunitaris mes importants son: FSE, FEOGA-O i FEDER. Aquests fons han permes un gran desenvolupament de les infraestructures i el finançament d'una gran quantitat de projectes que ha contribuït enormement a la modernització del país i a un desenvolupament més equilibrat de les Comunitats autonomes.

• FEDER. El Fons Europeu de Desenvolupament Regional ha finançat 4 de cada 10 km d'autopistes, el metro de Sevilla, obres als aeroports de Madrid i Barcelona, línies d'AVE, ports, etc.
• FSE. El Fons Social Europeu finança programes d'ocupació i formació, d'igualtat home-dona, etc.

Curs de Proves d'Acces a CFGS GEOGRAFIA SOCIAL I ECONOMICA. CAPÍTOLS 4.3/4.4: CATALUNYA I ESPANYA A EUROPA I EL MÓN

• FEOGA. Fons Europeu d'Orientació i Garantia Agrícola. Finança programes de desenvolupament agrari i ajuda a organismes agraris comuns.

L'arribada d'Estats mes pobres i d'altres posteriors ha reduït considerablement les ajudes de la UE. Espanya anirà, a poc a poc, cedint aquests fons als nous membres. En qualsevol cas l'economia espanyola es superior a la dels darrers països integrants de la UE.

La creació de riquesa i benestar ha generat un model social mes evolucionat, estabilitat política i una millora del nivell de vida dels espanyols. Aquesta situació ha afavorit la instal·lació d'empreses i serveis europeus que consideren al país com un mercat amb capacitat de consum. L'arribada de l'Euro va incentivar aquestes activitats, com seria el cas dels turistes de la zona Euro que ja no necessiten fer canvis de moneda, i el sector turístic en Espanya és molt important.

Per la seva part Espanya des de la seva integració ha tingut un important paper impulsor i compromès amb el gran projecte europeu, tant des del punt de vista de l'aprofundiment com respecte al tema de les noves ampliacions. Aquesta aposta europea ha reafirmat la seva posició en la Unió.

L'ECONOMIA ESPANYOLA

En conjunt l'economia Espanyola es una de les avançades tant a nivell europeu com a nivell internacional. Malgrat dèficits estructurals i problemes conjunturals l'agricultura és moderna i competitiva, la industria està molt desenvolupada i el sector serveis molt especialitzat i amb importants multinacionals amb gran projecció internacional. Pel volum de la producció economica, amb tendencia a creixer, Espanya es troba dintre del grup de països capdavanters a la UE.

Els sectors agraris, industrials o energetics ja han sortit en Unitats anteriors del primer bloc, només cal afegir alguns aspectes economics amb gran projecció exterior, tant europeu com mundial.

Pel que fa al sector financer els periodes de crisi han provocat intervencionisme per part de les autoritats monetàries i un proces de concentració de bancs i caixes que els permetin afrontar les dificultats d'algunes entitats menorsl. Les dificultats financeres no han estat molt diferents d'altres països del nostre entorn, i han generat problemàtiques com la de la "bombolla immobiliaria", que ha adquirit grans proporcions al nostre país.

La major part del comerc exterior es fa amb països de la Unió. Un altrr aspecte economic important és el sector turístic, en el que Espanya ocupa una important posició a nivell mundial, com ja hem vist en una Unitat anterior.

ASPECTES NEGATIUS

Tradicionalment els aspectes mes negatius de l'economia espanyola respecte a altres socis europeus han estat fonamentalment dos: l'atur i la inflacio. Es pot considerar

Curs de Proves d'Acces a CFGS GEOGRAFIA SOCIAL I ECONOMICA. CAPÍTOLS 4.3/4.4: CATALUNYA I ESPANYA A EUROPA I EL MÓN

també la competitivitat. Tot i que en comparació en alguns aspectes concrets no sortim ben parats, també s'ha de dir que en cas de no pertinença la UE la situació seria pitjor.

• L'atur. Espanya te una atur estructural alt o al menys així es reflexa en las dades de població activa i en altres registres oficials. Curiosament aquesta taxa d'atur alta, en una situació de creixement economic, convivia amb un alt volum d'immigració, aspecte que resultava una mica desconcertant ja que donava a entendre que existia una necessitat d'importar mà d'obra.

Una explicació sobre la que s'ha teoritzat molt podria ser el desajust entre l'oferta de mà obra de la que disposa el país (formació, estudis, etc.) i les necessitats reals del mercat laboral.

• La inflació. Es un aspecte en el que Espanya es troba en desavantatge respecte a la UE. Normalment és d'un o dos punts superior a la mitjana de la UE. Una de les causes més comuns és l'augment del preu del petroli i de matèries primeres als mercats internacionals, degut a l'augment de la demanda i de vegades simplement per moviments especulatius. Aquestes pujades provoquen un augment de preus i de la inflació de manera quasi automatica. La dependencia energetica exposa molt a Espanya a la inflació.
• La competitivitat.
  1. A nivell empresarial, la competitivitat és la capacitat de proveir els productes i els serveis tan o mes eficientment i eficaçment que no pas els competidors.
  2. En el sector industrial i el comerç exterior, la competitivitat és la capacitat de les empreses de la mateixa indústria per aconseguir l'exit sostingut en comparació amb els competidors estrangers, sense cap tipus de protecció i subsidis.
  3. Per als Estats, la competitivitat es la capacitat dels ciutadans per aconseguir un estàndard de vida alt i creixent, el qual és determinat per la productivitat de l'economia per cada unitat de ma d'obra o capital que s'utilitza.
  4. Curiosament un efecte que està generant la crisi economica és la millora de la competitivitat.

Finalment s'ha de considerar que si la pertinence a la UE es ampliament positiva, també és cert que la perdua de sobirania i de moneda propia pot tenir conseqüències negatives en determinades circumstancies. El pes dels socis més poderosos de la Unió, no exactament amb els mateixos interessos, obliga moltes vegades a seguir polítiques economiques imposades per les autoritats europees.

ESPANYA AL MÓN

Donat el grau d'integració de les economies mundials es difícil distingir la situació economica d'Espanya respecte a la Unió Europea i respecte a la resta del món. Molts dels índexs de referencia no fan distinció entre els estats en funció de la seva pertinença o no pertinença a una determinada zona economica, com seria el cas de la UE. Fins i tot

Curs de Proves d'Acces a CFGS GEOGRAFIA SOCIAL I ECONOMICA. CAPÍTOLS 4.3/4.4: CATALUNYA I ESPANYA A EUROPA I EL MÓN

dintre de la mateixa UE s'han de fer distincions entre tots els membres i els de la zona Euro.

LES GRANS MULTINACIONALS

Malgrat els períodes de crisi, les grans multinacionals espanyoles mantenen bones posicions i beneficis a nivell mundial. Algunes multinacionals que cotitzen a l'IBEX son telefonica, repsol, endesa o ibèria entre d'altres.

ELS GRANS BANCS

Molt castigada per la crisi i amb importants processos de fusió en marxa, la gran banca es manté en una bona posició internacional. Les provisions de morositat, consequència directa de la crisi, van alterar els resultats de les grans entitats financeres.

Els nombrosos bancs petits i mitjans, així com les caixes d'estalvis, han estat severament castigats pels periodes de crisi. L'exces creditici, l'exposició al sector immobiliari, la dependencia política en el cas de les caixes i la crisi en general han provocat nombroses fallides i tancaments. L'Estat, com també ja s'havia fet en molts països, s'ha vist obligat a rescatar bancs i caixes, incrementat considerablement el deute public. S'ha de valorar que la recuperació del credit, tant important per al creixement economic i la creació de llocs de treball, depen de la bona salut del sector bancari.

En conjunt les grans multinacionals generen importants activitats economiques en altres continents, competint amb èxit amb altres multinacionals estrangeres, amb un volum economic molt important i en expansió. De fet es considera que aquestes empreses estan superant amb èxit els efectes de la crisi al nostre país gracies a que una part important de les seves activitats economiques es fan a l'exterior.

L'ECONOMIA CATALANA EN EL CONJUNT ESPANYOL

Al llarg del segle que va de 1850 al 1950 Catalunya va ser la regió capdavantera de l'economia espanyola gracies a la seva industrialització. EI desenvolupament industrialitzador i modernitzador dels anys seixanta i l'entrada a la Comunitat Economica Europea, que poc després seria la Unió Europea, han fet que les diferencies economiques i socials hagin minvat considerablement entre Catalunya i la resta d'Espanya.

Catalunya es troba en un situació privilegiada. Fronterera amb la U.E. a Catalunya coincideixen dos corredor d'una gran dinamica economica: l'Arc Mediterrani i la Vall de l'Ebre. Hem de mencionar un aeroport de primer ordre, Barcelona, i dos ports de importancia Mediterrania: Barcelona i Tarragona. N

Els problemes economics de deute public i privat, manca de crèdits, crisi empresarial i atur son comuns amb la resta d'Espanya i, en certa mida, amb altres països de la UE. La crisi genera uns models socials i economics mes funcionals i eficients que s'han d'ajustar a les nostres necessitat, a la nostra capacitat i als nostres recursos.