La organización farmacéutica, sistemas sanitarios y distribución de fármacos

Administració de la documentació farmacèutica

RA 1: Administra la documentació farmacêutica relacionant-la amb la informació que
ha de contenir.

1. El sistemes sanitaris. Model de sistemes sanitaris
2. El sistema sanitari espanyol
3. Características del Sistema Nacional de Salut
4. Organització del Sistema Nacional de Salut.
5. La sanitat privada

Tipus de prestacions del sistema nacional de salut

1. La cartera de serveis comuns
2. La cartera de serveis complementaris
3. L'accés a les prestacions. La TSI

El sector farmacèutic

1. La fabricació de medicaments
2. La distribució de medicaments
3. La dispensació de medicaments
4. Els col.legis i asociacions professionals

Sistemes sanitaris i models

1. El sistemes sanitaris. Model de sistemes sanitaris
El sistema sanitari és el conjunt d'estructures organitzatives i recursos, públic i privat, de
què disposa una comunitat per atendre i donar resposta a les necessitats de la població en
matèria de salut.
La funció principal d'un sistema sanitari és assegurar el dret a la salut de la població.
Per poder dur a terme aquesta funció un sistema sanitari ha de poder complir:

• La provisió de serveis, funció que realitza el personal treballador de la salut
• La generació de recursos: Productes de salut, proves, equipaments ...
• La gestió, tant de les infraestructures com de la logística
• Una financiació eficaç

Les farmàcies són part integrant d'aquest sistema i col.laboren responsabiliznt-se de tasques
concretes per al manteniment de la nostra salut.

Models de sistemes sanitaris

1Model de sistemes sanitaris
Cada país configura el seu model de sistema sanitari per cobrir les necessitats sanitàries de la
població. Segons la situació socioeconómica, política o financera, els països poden tenir
diferents models de sistemes sanitaris.
Els model bàsics són els següents:

Model liberal o de
lliure mercat
(EEUU)
Salut
La salut és un ben de
consum que la
població ha de pagar
Contribució estatal a
la financiació
Reduïda. Només a
persones sense
recursos
Provisió de serveis
Companyies
privades de segurs
Segurs voluntaris
Cobertura
Ciutadans que poden
pagar el segur
Inconvenients
Falta de igualtat i
accessibilitat. Costs
molts elevats

Model socialista
(Països comunistes:
Cuba, Corea del
Nord)
La salut és
responsabilitat de
l'Estat de forma
gratuïta i universal.
No hi ha segurs
privats ( assistència
privada)
Financiació
completa per l'Estat
Pública ( Sistema
Nacional de Salut) o
privada (mutues)
Sanitat gratuïta,
universal i en
condicions d'igualtat
No garantitza
serveis per a tots a
costos raonables

Model de sistema
nacional de salut (O
model Beveridge:
Espanya, Portugal,
Itália)
La salut és
responsabilitat de
l'Estat que la
garantitza de forma
universal, gratuïta i
en igualtat de
condicions però amb
la participació de
capital privat
Financiació pública
a través de les
cotizatcions del
empleats i
empresaris o a
través dels impostos
a la
població(Espanya)
Sanitat gratuïta,
universal i en
condicions
d'igualtat
Sobreutilització,
augment de les
llistes d'espera.
Costos molt elevats

El sistema sanitari espanyol

22. El sistema sanitari espanyol
La protecció de la salut i l'atenció sanitària de la ciutadania al nostre país són drets recollits a
la Constitució Espanyola de 1978 i desenvolupats per la Llei General de Sanitat (1986),
revisada i modificada en diverses actualitzacions posteriors.
La Llei General de Sanitat estableix la creació del Sistema Nacional de Salut (SNS).(model
Beveridge)
El Sistema Nacional de Salut (SNS) és el conjunt dels serveis de salut de l'administració de
l'Estat i dels serveis de salut de les comunitats autonomes.

Característiques del Sistema Nacional de Salut

2.1. Caracteristiques del Sistema Nacional de Salut

1. L'assistència sanitària pública és universal. Això significa que es garanteix el dret a
   la protecció de la salut i l'atenció sanitària a totes les persones que es trobin a l'Estat
   espanyol
2. Assegura l'accés als serveis en condicions d'igualtat i equitat, és a dir, a tots per
   igual i a cada persona que el que necessiti.
3. És un model descentralitzat. Cada comunitat autònoma posee el seu propi servei
   sanitari per atendre a la seva població i aquests estan coordinats per l'Estat.
4. Es basa en un concepte de salut integral, això vol dir que no es centra només en la
   curació de la malaltia, sino que realitza actuacions de promoció de la salut, prevenció
   de la malaltia i rehabilitació
5. Rep financiació pública a través dels presupostos generals de l'Estat, les cotizatcions
   a la S Social i les tases per les prestacions sanitàries. L'Estat es responsabilitza de la
   gratuïtat dels serveis.

Organització del Sistema Nacional de Salut

2.2. Organització del Sistema Nacional de Salut.
El SNS s'organitza territorialment en tres nivells: estatal o central, autonòmic i local.
· Sanitat a nivell estatal.
L'organ responsable és el Ministeri de Sanitat. Les seves funcions són:

• Coordinar els sistemes de salut de les CCAA
• Té la competência exclusiva en sanitat exterior: vigilância, seguretat, (Covid19)

3- Elaboració de la cartera de serveis comuns, que són prestacions comunes a totes les
CCAA.

• Té la competência exclusiva en la legislació sobre productes farmacèutics:

> Autoritza els nous medicaments i productes sanitaris, posa el preu i fixa les
condicions de finançament.
> Garantitza els dipòsits de medicaments per a emergències i catástrofes.
> Regula la importació de medicaments estrangers no autoritzats a Espanya.
· Sanitat a nivell comunitat autonoma
Cada Comunitat Autònoma té el seu propi Servei de Salut amb funcions de:

• Gestionar la seva cartera de serveis complementaris
• Organitzar els serveis en una xarxa de centres, serveis i recursos al seu territori.
  Per dur a terme aquestes funcions divideixen el territori en àrees de salut: Són les principals
  unitats territorials on s'organitzen dos nivells assistencials (atenció primàri i atenció
  especialitzada) per donar cobertura a tota la població adscrita a aquesta àrea.
  Cada àrea es divideix en Zones Bàsiques de Salut, que són les unitats territorials elementals
  a través de les quals s'organitzen els serveis d'atenció primària. Aquests serveis es presten a
  través dels Centres de Salut.
  Cada àrea disposa d'un hospital de referência per a l'atenció especialitzada

Atenció primària de salut

A.L'atenció primària de salut

• És l'encarregada d'apropar els serveis sanitaris bàsics als ususaris i usuàries. És el punt
  natural d'accés de les persones al sistema sanitari
• Es duu a terme principalment als Centre de Salut,on treballen els equips d'atenció
  primària: professionals de l'àmbit de la medicina, infermeria, pediatria, treball social ...
  S'encarrega principalment de la promoció de la salut i prevenció de malalties, resoldre
  problemes de salut de complexitat baixa o mitjana
• L'assistència primària pot ser en el domicili del usuari quan és necessari
  En aquest nivell d'assistència sanitària s'engloben les oficines de farmàcia

Atenció especialitzada

B.L'atenció especialitzada

• Ofereix una assitència més tecnificada i amb un major grau d'especialització
• Es produeix en Hospitals però també en centres d'especialitats (ambulatoris)
• Compte amb mitjans per fer proves diagnostiques complexes, intervencions quirúrgiques ..
  En aquest nivell es situen els serveis de farmàcia hospitalària

4Atenció primària
Caracteristiques
Accessibilitat i cercania
Activitats
Promoció de la salut i
prevenció de la malaltia amb
capacitat de resolució
tècnica per abordar de forma
integral els problemes de
salut més freqüents
Accés
Mitjançant consulta
programada o urgències
Centres assitencials
Centres de salut i consultoris
Règim d'atenció
En el centre de salut i/o en el
domicili del ciutadà
Atenció farmaceutica
Oficines de farmacia

Atenció especialitzada
Complexitat tècnica
Compta amb mitjans
diagn`sotics i terapèutics de
major complexitat i cost
Per derivació des d'atenció
primària o urgències
Hospitals i centres
d'especialitat
De manera ambulatoria o
amb ingrés del pacient
Farmacia Hospitalària

La sanitat privada

2.3. La Sanitat privada
Està formada pel conjunt de serveis sanitaris de titularitat privada.
Existeixen diferents formes d'accedir a la sanitat privada

1. De forma particular: Sol.licitam el servei i abonam el cost o a través de companyies
   privades d'assistència: Contractar una pòlissa que es paga normalment cada mes ( Adeslas,
   Sanitas ... )
2. A vegades, el SNS integra a la seva xarxa determinats serveis privats a través de concerts
   sanitaris. Un concert és accord entre la sanitat pública amb la sanitat privada per a la
   prestació de determinats serveis als usuaris a canvi d'un preu prèviament fixat.
3. Les mutualitats publiques de funcionaris. Els funcionaris poden escollir entre rebre
   assistència a la Seguretat Social o bé a través d'empreses privades (ASISA, DKV,
   ADESLAS ... ). Disposen del seu propi model de recepta. Aquestes mutualitats de funcionaris
   són:
• MUFACE (Mutualitat de Funcionaris de l'Administració Civil de l'Estat)
• MUGEJU (Mutualitat General Judicial)
• ISFAS ( Institut Social de les Forces Armades)

4. Mútues d'accidents de treball i malalties professionals. (FREMAP, Asepeyo ... ) que
atenen en les seves pròpies instal.lacions als accidentats o malalts sempre i quan aquest
5accident o malaltia s'hagi produït al seu lloc de treball o es derivi d'ell.

Tipus de prestacions del sistema nacional de salut

3.Tipus de prestacions del sistema nacional de salut
Les prestacions sanitàrias són el conjunt de serveis que el SNS ofereix a la població per
millorar, mantenir o recuperar la salut.
Per tal de garantir l'equitat i l'accessibilitat per a tota la població, les prestacions de l'SNS es
concreten en la cartera de serveis comuns (bàsiques) i les CCAA conformen la seva cartera
de serveis complementaris.

La cartera de serveis comuns o prestacions bàsiques

3.1. La cartera de serveis comuns o prestacions basiques
Són els serveis mínims als que totes les persones usuàries de l'SNS tenen dret,
independentment de la CCAA on resideixen.
Les prestacions que inclou són:

1. Serveis assistencials: atenció primària i especialitzada
2. Prestació farmacêutica
3. Altres prestacions: Salut Pública, Atenció d'urgència, Prestació ortoprotètica,
   Prestació de productes dietètics, Transport sanitari.

Prestació farmacèutica

Prestació farmaceutica
Comprèn medicaments i altres productes prescrits o administrats per l'SNS i que tenen
finançament públic, així com les actuacions necessàries perquè la població els rebi de manera
adequada.
Perquè una persona rebi prestació farmacêutica s'ha de complir:

• Tenir una tarjeta sanitària individual (TSI) que la identifiqui
• Presentar una recepta o ordre de dispensació emesa des d'un centre de l'SNS i
  firmada per un facultatiu
  El medicament receptat ha d'estar reconegut com a finançable per l'SNS.
• No totes les receptes ni tots els medicaments tenen finançament públic. S'ha d'abonar
  l'import integre del medicament:
• De les receptes privades
• Dels medicaments no finançables, encara que estiguin prescrits en receptes de la
  sanitat pública.
  La prestació farmacèutica pot ser:
  6