Filosofía política de Martha Nussbaum: el enfoque de las capacidades

Introducción a Martha C. Nussbaum

Breves datos bibliográficos

Martha Craven Nussbaum va neixer l'any 1947 a Nova York. Va estudiar teatre i llengues classiques a la Universitat de Nova York, i l'any 1975 es va doctorar en Filologia Classica a la Universitat de Harvard. Ha estat professora de Filosofia i Llengues Classiques a les universitats de Harvard, Brown, Oxford i Chicago.

La seva obra rep les influències de la filosofia ètica i política dels principals pensadors grecs i romans (Socrates, Plató, Aristotil, Epicur i Lucreci), de Kant, de Marx i del liberalisme d'Adam Smith, John Stuart Mill i John Rawls.

En els anys vuitanta del segle passat va començar a treballar, conjuntament, amb l'economista indi Amartya Sen (1933), el qual va rebre el Premi Nobel d'Economia l'any 1998. Amb ell va formular el concepte de les capacitats aplicat, des d'un punt de vista ètic i polític, al desenvolupament humà. A través d'aquest economista va entrar en contacte amb el pensament de Rabindranath Tagore, de B. R. Ambedkar i de Mohandas Gandhi.

La seva filosofia ha reflexionat sobre diverses questions referents a l'etica, la política i el dret com ara aquestes: les definicions del be, la justicia, la igualtat i la llibertat; els drets de les dones, les minories i els animals; la ciutadania, el multiculturalisme i el pluralisme; el genere i l'orientació sexual; l'envelliment i les cures; la incidencia de les emocions en la política i la importancia de l'estudi de les humanitats incloent-hi la importancia de la literatura i la música per a l'ètica.

Nussbaum ha col·laborat amb diverses institucions de renom. Ha assessorat I'Institut Mundial de Recerques d'Economia del Desenvolupament (Helsinki, Finlandia) -que depèn de les Nacions Unides-, ha presidit el Comitè per a la Cooperació Internacional i el Comitè per a la Situació de la Dona -tots dos de l'Associació Americana de Filosofia -; i va ser membre del Consell de l'Academia Americana de les Arts i les Ciencies i de la Unió del Consell America de Societats d'Estudi.

Ha estat nomenada doctora honoris causa per mes de seixanta-nou universitats dels Estats Units, Àsia, Africa, Europa i Sud-america, i ha rebut múltiples premis internacionals com ara el Premi Princesa d'Asturies 2012 de Ciències Socials, el Premi Kyoto 2016 a Arts i Filosofia, el Premi Berggruen 2018, el Premi Holberg 2021 i el Premi Balzan 2022.

Context histórico y filosófico

L'últim terç del segle xx i els inicis del segle xxi han estat marcats per dos fets fonamentals. En primer lloc, la caiguda del mur de Berlín l'any 1989 amb la fi de la guerra freda i de la divisió del món en dos grans blocs polítics enfrontats (el capitalista i el comunista). La desapariciónhavia estat la Unió Sovietica va crear un buit ideologic que rapidament va ser ocupat per un neoliberalisme economic global, de caracter marcadament conservador, que va propugnar la reducció de l'Estat a la seva expressió mínima (amb el corresponent afebliment de l'estat del benestar als països europeus occidentals), la desregulació dels mercats tan amplia com sigui possible (que afavorida i impulsada per la globalització economica ha fet augmentar, encara més, la desigualtat entre pobres i rics) i la defensa d'un individualisme radical (cada persona, en competencia amb la resta i amb els mitjans de que disposa, ha de buscar-se la vida per si mateixa sense l'ajut de cap xarxa de solidaritat comunitària o estatal).

El segon fet clau d'aquest periode ha estat el rapid i intensiu desenvolupament de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (NTIC) basades en l'aparicio d'internet, la telefonia mobil i les xarxes globals -cosa que ha provocat una acceleració del procés de globalització economica i cultural- i l'inici de l'era digital. Dos elements basics d'aquesta era digital son la nova economia i l'emergencia de les xarxes socials, que han tingut -com a consequência, respectivament- una precarització de les condicions laborals i de la vida d'una gran part de la població, i la difusió massiva de notícies falses, com també l'augment exponencial de la manipulació política i el populisme.

En el pla filosofic, dels corrents iniciats en el segle xx, continuen, amb una certa força, l'estructuralisme, la filosofia analítica i la teoria social de l'Escola de Frankfurt. La reflexió filosofica, que ha continuat girant entorn del llenguatge, s'ha centrat a buscar una comprensió de la realitat que no sigui heteropatriarcal, eurocentrica, especista, capacitista ni edatista. Es tracta de repensar el mon des del feminisme, el pensament postcolonial i l'ecologisme (que implica abandonar una visió centrada, exclusivament, en la nostra espècie i buscar l'equilibri amb la resta d'espèces i la sostenibilitat del planeta). És una filosofia que pensa en la inclusio de la diversitat en tots els seus vessants (el cultural, el funcional, el generacional i l'afectiu i sexual) i en la reducció de les desigualtats economiques i la pobresa. Com s'ha esmentat en l'apartat anterior, el pensament de Martha C. Nussbaum recull totes aquestes preocupacions.

La teoría política de Nussbaum

La concepción de la política

Explicació del contingut dels textos dels capítols de la seva obra "Creant capacitats: proposta per al desenvolupament humà" (2011), que han estat seleccionats per a la PAU.

Objetivo de la política

Per a Nussbaum, l'objectiu de la política hauria de ser aconseguir que les persones poguessin portar una vida humanament digna; és a dir, en paraules que la filosofa subscriu de l'economista pakistanès Mahbub ul Haq, la política hauria de «crear un ambient propici perque els essers humans poguessin gaudir d'una vida llarga, saludable i creativa».

Si consultem les dades dels estudis sociologics existents, podem constatar que l'esperanca de vida, per exemple, no és la mateixa en els països rics que en els països pobres, o que aquesta, en un mateix país o ciutat, varia en funció del nivell de renda. El mateix passa amb la possibilitat de viure en un entorn mes o menys contaminat, en l'acces a l'aigua o a una alimentació de qualitat; o en el fet que una persona pugui desenvolupar la seva creativitat, la qual cosa depen de la seva formació cultural i del fet que disposi de prou temps lliure.

Es tracta, doncs, de proporcionar una qualitat de vida apropiada per a tota la població, tant als països pobres com als rics. Com que la qualitat de vida d'una persona implica múltiples elements interrelacionats entre ells, és necessari concretar un catàleg de prioritats ordenades des del punt de vista de valors ampliament compartits a tot arreu, com ara el respecte per la igualtat i la dignitat humanes.

Segons Nussbaum, l'acció política ha d'estar dissenyada de manera que les persones ocupin sempre el lloc central de les politiques publiques. Aquestes polítiques s'han d'elaborar des del respecte per les persones reals i amb l'objectiu d'empoderar-les; és a dir, no es tracta de considerar-les com a subjectes passius sino de proporcionar-los les eines necessaries perquè puguin assolir, per elles mateixes -i en col·laboració amb els altres si cal- els estandards adients que els garanteixin aquesta qualitat de vida.

En aquest plantejament de la filòsofa podem observar la influencia del liberalisme classic, respecte a l'autonomia de les persones; i el de l'etica kantiana, quant al fonament moral de la filosofia politica, ja que l'objectiu final ha de ser que les persones visquin vides plenes i actives, desenvolupin el seu potencial i forgin una existencia significativa d'acord amb la igual dignitat de tots els essers humans.

La concepción del progreso social: el crecimiento económico

Per assolir aquest objectiu s'ha de superar l'enfocament actual, el qual concentra, exclusivament, tots els seus esforços i totes les seves polítiques en el creixement economic i l'identifica amb el progrés social. El creixement economic és un element que pot incidir en el progrés social, però és només una part d'aquest.

L'enfocament actual parteix d'un error: considerar que la qualitat de vida d'un país millora, automaticament, quan s'incrementa el seu PIB (producte interior brut). La riquesa total d'un país és un indicador significatiu d'aquest, però és molt mes rellevant el com aquesta riquesa es distribueix entre la població. Recordem l'exemple topic de l'estadística del pollastre. Si ens diuen que, en una família formada per quatre persones, avui, per dinar, s'han menjat un pollastre sencer, podem concloure que cada membre s'ha menjat un quart del pollastre. Però sabem que això no és, necessariament, així. Per tant, la questió no es tan simple; la qualitat de vida de les persones no millora sempre que millora l'economia del país. Ni tampoc, les polítiques publiques s'han de reduir a l'obsessió per acumular béns de consum i riquesa financera; els beneficis economics son importants però son només un mitjà instrumental.

L'augment del PIB d'un país es un indicador massa generic que no es tradueix, directament, en una incidencia real en la vida particular de cada una de les persones que el formen segons quin sigui el context concret de cada una d'aquestes. Com hem dit abans, aquest indicador ignora la distribució real de les rendes. A mes, quan creix la riquesa, aquest creixement va a parar, en primera instancia, a les elits i, si no hi ha politiques efectives de redistribució de la riquesa, això no te cap efecte sobre la millora de la població mes pobra.