Dorsal Oceánica de Islandia: formación, límites de placas y consecuencias

Índex

• Introducció A
• Situació geografica S
• Què és una placa tectónica? N
• Tipus de límits de placa N
• Com es va formar la dorsal oceànica? Quan? Perquè? A
• Conseqüències S
• Impacte sobre la vida humana. F
• Curiositats N
• Conclusions F
• Webgrafia

Introducció a la Dorsal Oceànica

La dorsal oceanica és una estructura submarina gegantina que recorre milers de quilòmetres al llarg de diversos oceans. Islandia és única perquè és un dels pocs llocs al món on aquesta dorsal emergeix a la superfície, oferint una visió directa d'un procés geologic que, generalment, té lloc a grans profunditats. És responsable de l'activitat volcanica i geotermica que defineix l'illa. Aquesta activitat tectonica fa d'Islandia una zona d'interès cientific i turístic, ja que permet veure de prop la formació de nova escorça terrestre i comprendre els processos que configuren el fons oceanic i el paisatge terrestre. Figura 1.Dorsal oceanica d'Islandia.

Situació Geogràfica de la Dorsal Oceànica

La dorsal oceanica d'Islandia forma part de la Dorsal Mesoatlantica, una immensa serralada submarina que recorre l'oceà Atlantic de nord a sud, separant les plaques tectoniques de Nord-amèrica i Eurasia. Islandia es troba exactament a sobre d'aquest límit de plaques, fet que explica la seva intensa activitat volcanica i geotermica. Geograficament, Islandia està situada al nord de l'Atlantic, just al sud del cercle polar Artic, amb coordenades aproximades de 65º N de latitud i 18° O de longitud. La ubicació d'Islandia, just sobre la dorsal, significa que part del seu territori s'expandeix simultàniament cap a Amèrica del Nord i Europa. Aquesta situació fa que Islandia sigui un lloc únic al món, on es pot observar la separació de plaques tectoniques a la superfície. Zones com Thingvellir, un parc nacional situat a l'oest de l'illa, són exemples on es poden veure clarament les fractures formades per aquesta activitat tectonica. Mid-Atlantic NORTH AMERICAN PLATE EURASIAN PLATE Krafla ICELAND Thingvellir Reykjavik Mid-Atlantic Ridge ATLANTIC OCEAN Figura 2. Representació de la dorsal oceànica d'Islandia en el mapa.

Què és una Placa Tectónica?

Una placa tectónica és un gran fragment de la litosfera, la capa rígida de la Terra, que es mou lentament sobre l'astenosfera, una capa més fluida situada a sota. Aquest moviment és causat pels corrents de convecció del mantell terrestre. Les plaques tectoniques son responsables de fenòmens com terratrèmols, erupcions volcaniques i la formació de muntanyes, que configuren el paisatge terrestre i oceanic al llarg del temps. La deriva continental ... Cordilera montañosa Placa tectónica 2 Placa tectónica 1 Litosfera Astenosfera Figura 3.Dibuix representatiu d'una placa tectònica. Figura 4. Dibuix representatiu d'una placa tectonica.

Tipus de Límits de Plaques

Hi ha tres tipus principals de limits de placa, segons com interactuen les plaques tectoniques entre elles:

Límits Divergents

1. Limits divergents: Les plaques s'allunyen una de l'altra. Aquest tipus de limit es produeix, per exemple, a les dorsals oceaniques, on es forma nova escorça terrestre a mesura que les plaques se separen. Un exemple conegut és la Dorsal Mesoatlantica. És el tipus de límits de plaques que te la dorsal oceanica d'Islandia. A Islandia, les plaques euroasiatica i nord-americana s'allunyen l'una de l'altra, el que provoca l'aparició de falles i fissures al llarg de l'illa. Placa Placa Litosfera [ Astenosfera Figura 5.Límits divergents

Límits Convergents

1. Límits convergents: Les plaques es mouen cap a l'una cap a l'altra. Quan això passa, una placa pot ser subduïda sota l'altra, creant zones de subducció, com les que es poden trobar a l'Indic o l'Oceà Pacific. Aquest tipus de limit pot formar muntanyes o causar terratremols. Placa descendiente Manto Figura 6. Limits convergents

Límits Transformants

1. Límits transformants: Les plaques llisquen lateralment una al costat de l'altra. Aquests límits no impliquen la creació ni la destrucció d'escorça, sinó que provoquen moviments horitzontals. Un exemple famós és la falla de San Andreas a California. Placa Placa 5Figura 7. Limits transformants

Formació de la Dorsal Oceànica d'Islàndia

La dorsal oceanica d'Islandia es va formar a través d'un procés tectonic que avui en dia segueix actiu. Concretament, es troba sobre la dorsal mesoatlantica, una cadena muntanyosa submarina que es troba allà on les plaques d'Amèrica del Nord i Eurasia se separen. La dorsal oceanica es va formar a partir del moviment divergent d'aquestes dues plaques fa 60 milions d'anys. Aquest procés de separació va fer que el mantell terrestre sota les plaques es fongués, produint magma, el qual va arribar a la superfície creant escorça terrestre. Actualment, la separació de les plaques segueix activa, per tant, això converteix Islandia com una de les zones més actives volcanicament del món. Això causa erupcions freqüents, i fins i tot pot causar l'expansió de l'illa al llarg del temps. Figura 8. Dorsal oceànica de dia. Figura 9. Dorsal oceanica d'Islandia en erupció.

Conseqüències de la Dorsal Oceànica

Creació de nova escorça oceanica: Les dorsals oceaniques són llocs on les plaques tectoniques se separen i el magma ascendeix des de l'interior de la Terra, creant nova escorça oceanica. Formació de vents hidrotermals: Les dorsals oceaniques són llocs de forta activitat hidrotermal, on l'aigua del mar s'infiltra en el substrat rocós, es recalfa i torna a sortir carregada de minerals. Això crea comunitats biologiques úniques en aquests llocs. Activitat sísmica: Les dorsals oceaniques són zones de gran activitat sísmica i volcanica, així que pot provocar terratrèmols submarins i l'erupció de volcans submarins. Influencia el clima: Les dorsals oceaniques també tenen un paper en la circulació de corrents oceanics, que poden influir en el clima global. 2.200 terratrèmols en dos dies Només en 24 hores, entre dimecres al migdia i dijous al migdia, l'IMO va registrar uns 1.400 terratrèmols. I divendres, entre la mitjanit i les dues del migdia, l'IMO parla d'un "eixam dens" de prop de 800 sismes més. D'aquests, el més fort, de magnitud 5,2, segons les primeres estimacions de l'IMO, es va notar a la capital, Reykjavík, a uns 40 quilòmetres al nord, i també en bona part del sud del país. Els 2.200 moviments sísmics registrats en aquestes 48 hores no son els primers, perquè des de principis de novembre es té constancia que a la península de Reykjanes n'hi ha hagut uns 24.000. Localización de un sismo epicentro 7 ondas sísmicas falla hipocentroFigura 10. Circulació hidrotermal. Figura 11. Dibuix activitat sísmica.

Riscos i Impacte sobre la Vida Humana

La dorsal oceanica te un impacte directe i indirectament sobre la vida humana. Influeix en diversos aspectes de l'illa, com el clima. Islandia és una de les zones volcaniques més actives del planeta i això fa que pugui afectar a la seguretat dels habitants. La dorsal produeix la creació de nova escorça que provoca la separació de la placa euroasiatica i nord-americana d'uns 2 cm a l'any. Els perills principals de la dorsal oceànica són: - Erupcions volcaniques - Terratrèmols - Inestabilitat del sol - Canvis en el clima En el cas de la dorsal oceanica d'Islandia, l'any 1783 es va produïr l'erupció del Laki, que va afectar molt als habitants de la illa, ja que es van alliberar gasos toxics i cendres afectant el clima global. 8Molt sovint la illa pateix terratrèmols. Tot i que ja estan preparats per a que passi, això pot afectar infraestructures i els propis habitants. Figura 12. Erupció del Laki

Curiositats de les Dorsals Oceàniques

Mes llargues que qualsevol cadena muntanyosa terrestre: Les dorsals oceàniques formen la cadena muntanyosa més llarga del món, estenent-se per més de 65.000 quilòmetres a través dels oceans. Ritme de creixement constant: Algunes dorsals oceaniques tenen una taxa de creixement molt rapida. Per exemple, la dorsal del Pacific Est creix aproximadament 15 centímetres per any, que és un ritme notable en termes geologics. Llocs d'exploració per la vida extrema: Al voltant de les fonts hidrotermals de les dorsals oceàniques s'han descobert formes de vida que no depenen de la llum solar per sobreviure, sino que es basen en la quimiosíntesi, utilitzant els productes químics dels vents hidrotermals. Llocs de misteri per la ciencia: Encara hi ha molt que no sabem sobre les dorsals oceaniques. Molts trams son tan profunds i remots que només han estat explorats breument amb submarins i robots teledirigits.

Conclusions sobre la Dorsal Oceànica d'Islàndia

La dorsal oceanica d'Islandia és un exemple únic de la dinamica terrestre visible a la superfície, amb beneficis com l'energia geotermica i l'atracció turística, però també amb riscos com erupcions volcaniques i terratrèmols. La dorsal oceanica d'Islandia destaca per ser la font del com un laboratori natural per entendre els processos tectonics i poder observar perfectament la separació de les dues plaques.

Webgrafia

• EcologíaVerde. (n.d.). Qué son las dorsales oceánicas. Recuperat de https://www.ecologiaverde.com/que-son-las-dorsales-oceanicas-4420.ht ml
• Meteorología en Red. (n.d.). Dorsal oceànica. Recuperat de https://ca.meteorologiaenred.com/dorsal-oceanica.html
• SlideShare. (n.d.). Plaques litosfèriques. Recuperat de https://www.slideshare.net/slideshow/plaques-litosfriques-10048493/100 48493
• Naturalmente Ciencias. (2012). Geología de Islandia: Una dorsal oceánica hiperactiva. Recuperat de https://naturalmenteciencias.wordpress.com/2012/03/11/geologia-de-isla ndia-una-dorsal-oceanica-hiperactiva/
• Zendalibros. (2021). El volcan islandés Laki entra en erupción: La lluvia ácida cae sobre Europa. Recuperat de https://www.zendalibros.com/el-volcan-islandes-laki-entra-en-erupcion-l a-lluvia-acida-cae-sobre-europa/