Organización general del cuerpo humano: niveles y funciones vitales

ORGANITZACIÓ GENERAL DEL COS HUMÀ

ANÀLISI DE L'ORGANITZACIÓ ESTRUCTURAL JERÁRQUICA DE L'ORGANISME

El cos humà s'organitza en diferents nivells, de major a menor
complexitat:

• Nivell organisme viu
• Nivell anatomic
• Nivell cellular
• Nivell molecular
• Nivell atomic
• NIVELL QUÍMIC
  NaCl
  Na+
  CI

NIVELL QUÍMIC

-> S'hi troben les unitats elementals dels essers vius.
Hi ha dos subnivells:

NIVELL ATOMIC

Els atoms estan formats per particules subatomiques (protons,
neutrons i electrons).

NIVELL MOLECULAR

Es formen biomolecules mitjançant la combinació d'àtoms:

• Organiques: tenen una base de carboni
• Inorganiques: no tenen una base de carboni

BIOMOLECULES
ORGANIQUES
INORGANICUES
GLÚCIDS
AIGUA
LÍPIDS
SALS MINERALS
PROTEÏNES
DIOXID DE CARBONI
ÀCIDS NUCLEICS
Les biomolecules organiques tenen una base de carboni.

NIVELL CEL.LULAR

-> La cèl·lula és la unitat bàsica de la vida. És la unitat estructural més petita que realitza les
funcions vitals de:

• Reproducció: capacitat de crear noves cèl·lules.
• Relació: interactua amb l'entorn i respon als canvis que hi succeeixen.
• Nutrició: capacitat d'assimilar nutrients per tal d'obtener energia. Les substàncies de
  rebuig metaboliques obtingudes en el procés han de ser eliminades.

FUNCIONAMENTS VITALS DEL VIRUS
Per si sols:
Parasitant cèl·lules:
· Reproducció
· Reproducció
· Relació
· Relació
· Nutrició
· Nutrició

NIVELL ATÒMIC

Està constituït per diverses estructures anatomiques com els teixits, organs, sistemes i
aparells:

• NIVELL HISTOLOGIC
• NIVELL ORGANIC
• NIVELL SISTÈMIC
• NIVELL D'APARELLS

NIVELL HISTOLOGIC

· Les cèl·lules s'agrupen donant lloc a un nivell superior d'organització, el nivell de
teixit.
· També es pot anomenar nivell hístic o tissular.
· Dins d'una estructura tissular, les cellules son similars i estan especialitzades en
realitzar una funció concreta.
Existeixen principalment els següents tipus de teixits, els quals podran subdividir-se en
d'altres més especialitzats:
TEIXIT MUSCULAR
TEIXIT NERVIOS
TEIXIT EPITELIAL
TEIXIT CONJUNTIU

NIVELL ORGANIC

· Diversos tipus de teixits s'organitzen estructuralment per tal de dur a
terme determinades funcions
· Cada organ tindrà una forma, aspecte, forma i localització topografica en
el cos.
· Es podrà identificar pel tipus de teixits que el constitueixen.

NIVELL SISTÈMIC

· Es defineix sistema com el conjunt d'organs que compleixen una determinada funció
fisiologica.
· Es caracteritzen per presentar la mateixa estructura i origen embriològic.
SISTEMA NERVIOS
SISTEMA TEGUMENTARI (PELL)
SISTEMA ENDOCRÍ
SISTEMA LIMFÀTIC
SISTEMA MUSCULAR
SISTEMA IMMUNITARI
SISTEMA OSSI
SISTEMA URINARI

NIVELL D'APARELLS

· Els aparells són agrupacions d'organs que actuen coordinadament per tal de
complir una funció fisiologica específica.
· Generalment els seus teixits presenten diferent origen embriològic.
S'identifiquen els següents aparells:
APARELL RESPIRATORI
APARELL CIRCULATORI
APARELL DIGESTIU
APARELL REPRODUCTOR
Fosses nasals
Faringe
Tràquea
Laringe
· Cordes vocals
Pulmons
· Pleura: membrana que
envolta el pulmo i el
protegeix
· Liquid pleural:
protegeix els pulmons.
Bronquis
. Bronquiols
. Alveols
pulmonars

NIVELL D'ORGANISME VIU

. El conjunt de tots els nivell anteriors forma el nivell d'organisme viu.
NIVELLS D'ORGANITZACIÓ
NIVELL QUÍMIC
NIVELL
CEL-LULAR
NIVELL ANATOMIC
NIVELL
D'ORGANISME VIU
Nivell atomic
Nivell histologic
Nivell molecular
Nivell organic
Nivell sistemic
Nivell d'aparells

TOPOGRAFIA CORPORAL

-> La topografia corporal estudia les diferents parts en les quals es pot dividir el
cos humà, així com la relació existent entre elles.

POSICIÓ ANATÓMICA I PLANS DE REFERÊNCIA

-> La posició anatómica és una posició de referência que s'utilitza per tal de
poder estudiar qualsevol descripció anatomica de forma inequívoca (posición
estándar).
-> L'individu es troba en bipedestació, erigit, amb les extremitats exteses i els peus
parallels, orientats cap endavant. Els braços es col·loquen enganxats al tronc i els palmells
de les mans orientats cap endavant.
FONAMENTAL
En qualsevol estudi anatomic, es dóna per descomptat que l'individu es troba en la
posició anatomica, a no ser que s'indiqui el contrari.

EIXOS DE REFERENCIA

Línies imaginàries que travessen el cos en diverses direccions.
Serveixen per orientar la direcció i posició.
Eix X
(transversal/horitzonal)
Eix Z
(sagital/anteroposterior)
-> Son plans que divideixen el cos en dues meitats. Permeten situar els organs en l'espai

• Pla frontal o coronal: divideix el cos en una meitat anterior o ventral, i una altra de
  posterior o dorsal. Eixos XY.
• Pla transversal o horitzontal: divideix el cos en una meitat superior o cranial, i una
  altra d'inferior o caudal. Eixos XZ.
• Pla sagital: divideix el cos en una meitat dreta i una altra d'esquerra. Eixos YZ.
  PLA CORONAL
  PLA SAGITAL
  Medial
  Lateral
  1 Cranial o superior
  PLA TRANSVERSAL
  Į Inferior o caudal
  Proximal
  Posterior o dorsal
  Distal
  Anterior o ventral
  Craneal o superior
  Piano
  Medio-transversal
  Extremo proximal
  de la pierna
  Medio-fronta
  Superficie lateral-
  de la pierna
  Superficie
  de la piama
  Fatromo distal
  de la pierna
  posterior
  Latere
  Lateral
  Arterior (ventral)
  Caudal o inferior

PLANS DE REFERENCIA

Eix Y
(longitudinal/vertical)

POSICIONS RELATIVES A L'ESPAI

Permeten conèixer la localització d'un organ en relació a les altres estructures anatomiques.
TERME
DESCRIPCIÓ
EXEMPLE
Cranial o superior
Partint d'un pla transversal, allò que es
dirigeix cap al cap o s'hi troba per sobre
El nas és cranial a la
boca
Caudal o inferior
Partint d'un pla transversal, allò que es
dirigeix cap als peus o s'hi troba per sota
L'espatlla és caudal a
les orelles
Anterior o ventral
Partint d'un pla coronal, allò que s'hi
troba davant
L'estern és ventral a la
columna vertebral
Posterior o dorsal
Partint d'un pla coronal, allò que s'hi
troba darrere
L'escàpula és dorsal a
la clavícula
Medial
Allò que es troba més a prop del pla
sagital
L'ull és medial
respecte de l'orella
Lateral
Allò que es troba més allunyat del pla
sagital
Els pulmons són
laterals a la tràquea
TERME
DESCRIPCIÓ
EXEMPLE
Superficial
Allò que es troba més a prop de la
superfície
L'epidermis és superficial
a la dermis
Profund
Allò que es troba més lluny de la
superfície
El cervell és més
profund que el crani
Proximal
En una extremitat, allò que es troba
més a prop de l'arrel del membre
L'espatlla és proximal al
colze
Distal
En una extremitat, allò que es troba
més lluny de l'arrel del membre
Les falanges són distals
de l'espatlla.

MOVIMENTS

Permeten coneixer la direcció de moviment. Cada moviment te el seu moviment oposat.
TERME
DESCRIPCIÓ
EXEMPLE
FLEXIÓ
Disminueix l'angle entre dues
estructures anatomiques
La flexió del genoll disminueix
l'angle entre la cama i la cuixa
EXTENSIÓ
Augmenta l'angle entre dues
estructures anatòmiques
L'extensió del colze incrementa
l'angle entre el braç i
l'avantbraç
ELEVACIÓ
Desplaça una part del cos cap
amunt
Elevació d'espatlla
DEPRESSIÓ
Desplaça una part del cos cap
avall
Depressió d'espatlla
PROTRUSIÓ
Moviment que porta un segment
corporal cap endavant
Desplaçament mandibular cap
endavant
RETRUSIÓ
Moviment que porta un segment
corporal cap enrere
Desplaçament mandibular cap
enrere
TERME
DESCRIPCIÓ
EXEMPLE
ABDUCCIÓ
Moviment de lateralització que
allunya una estructura del pla
sagital
Abducció d'una extremitat
ADDUCCIÓ
Moviment de lateralització que
apropa una estructura al pla
sagital
Adducció d'una extremitat
MOVIMENTS DE
ROTACIÓ
Moviment mitjançant el qual una
part corporal gira sobre el seu
propi eix
Supinació (de dins a fora) i
pronació (de fora a dins) de la
mà
CIRCUMDICCIÓ
Moviment circular de l'extrem
distal d'una estructura corporal
Realitzar cercles amb el braç
estès usant l'articulació de
l'espatlla

SECCIONS CORPORALS

Per tal de facilitar l'estudi de les diferents estructures organiques, en ocasions és útil dividir
el cos en porcions o segments menors. Una secció és una imatge del tall d'una part del cos:

• Seccions longitudinals (sagital, frontal i oblíqua)
• Seccions transverses o axials (transversal)

POSICIONS GENERALS DEL COS

Supí
· Decúbit dorsal o supí
Pron
· Decúbit lateral
· Decúbit ventral o prono
AO
· Posició de Trendelenburg
· Erigida
· Posició de Fowler
· Posició de Sims
· Posició de litotomia

REGIONS CORPORALS

-> El cos humà es divideix en diferents regions corporals
que es poden identificar a la superfície corporal.
Esqueleto
apendicular
Esqueleto
axial
. Axial: formada pel cap (facial i cranial), el coll
(cervical) i el tors o tronc (tórax, abdomen i pelvis).
· Apendicular: consta de les extremitats superiors i
inferiors i de les seves connexions a la porció axial.

CITOLOGIA

-> Ciencia que s'encarrega de l'estudi de les cellules i de les seves funcions.
-> La cèl·lula és la unitat estructural i funcional, fonamental i especialitzada dels éssers vius.
-> Tots els éssers vius estan constituïts, com a mínim, per una cel·lula.
-> Les cellules tenen una mida microscopica.
-> La mida, forma i components estructurals variarà depenent de la seva especialització
funcional.
1 m = 1.000.000 um

ELEMENTS PRINCIPALS

• Nucli
• Citoplasma
• Membrana plasmatica
  El nucli i el citoplasma estan separats entre ells per l'embolcall nuclear.
  Membrana
  cel-lular
  Citoplasma
  Orgànuls
  Nucli
  El citoplasma està envoltat per una membrana plasmatica que el separa del medi extern.. Al citoplasma s'hi troben els diferents organuls intracellulars suspesos en un fluid aquós
  anomenat citosol o liquid intracellular.
  · El citosol conté una amplia varietat de soluts i molecules organiques.

LA CÈL·LULA ANIMAL I ELS SEUS ORGÀNULS

Mitocondri
Microtúbuls
Reticle endoplasmatic
rugós
Nuclèol
Nucli
Reticle endoplasmatic llis
Centríols
Aparell de Golgi
.
Lisosomes
Microfilaments
Peroxisomes

MEMBRANA PLASMATICA

-> Estructura que recobreix la cel·lula.
-> Està formada per una bicapa fosfolipídica en la qual s'hi troben intercalades proteïnes i
d'altres molécules (colesterol, altres lípids, hidrats de carboni).
Glicocàlix
Fosfolipid
Colesterol
Proteïna

FLUÏDESA DE LA MEMBRANA

-> Els lipids no romanen en una posició fixa a la bicapa, sino que hi realitzen moviments.
-> La fluïdesa de la membrana plasmatica està definida pels moviments de difusió lateral
dels lípids i diferents factors (temperatura, mida dels lípids, insaturació dels àcids grassos,
quantitat de colesterol).
Àcid gras saturat
OH
O
Àcid gras insaturat
OH

FOSFOLÍPIDS

-> Els fosfolipids tenen un extrem hidrofil i un altre d'hidrofob.
-> A l'aigua, es disposen constituint dobles capes.
-> Les parts hidrofiles queden cap enfora (en contacte amb l'aigua intracellular i
extracellular)
-> Les parts hidrofobes entren en contacte entre si a la part intermedia de la membrana.

COLESTEROL

-> El colesterol, de naturalesa lipídica, està mesclat amb els fosfolípids.
-> Té la funció de determinar el grau de permeabilitat de la bicapa i la fluïdesa de la
membrana.

PROTEÏNES DE LA MEMBRANA

-> Tenen la funció de permetre el pas de substàncies hidrosolubles a través de la
membrana, a mode de canals de pas.