Literatura Catalana Contemporània: Segles XIX-XX, Modernisme i Teatre

Literatura catalana contemporània: segles XIX-XX

Literatura catalana contemporània: segles XIX-XXModernisme Teatre modernista Narrativa modernista Poesia modernista SANTIAGO RUSIÑOL VÍCTOR CATALÀ JOAN MARAGALLContext

• Crisi entre l'artista i la societat
• La societat aspira a ser moderna i europea
• Ruptura del passat de la Renaixença
• Hi ha dues tendències: el regeneracionisme que defensa un canvi social i polític per regenerar la societat; l'esteticisme, que fonamenta la transformació a través de l'art.
• El modernisme a Catalunya té dues grans etapes: del 1892-1900 és l'etapa més combativa; 1901-1911 és l'etapa més literària.

Modernisme: característiques

• Pretén transformar la literatura i la cultura catalanes de regional i tradicional, a nacional i moderna oberta a Europa
• Volien trencar amb el realisme/naturalisme i el costumisme i renovar la cultura
• Pretenien reivindicar l'autenticitat de l'art. Busquen l'art per l'art, la seva bellesa
• Té influències d'altres corrents com el simbolisme, decadentisme, prerafaelisme i parnassianisme. I també connecta amb l'art nouveau a nivell visual i arquitectonic . Els atrau el món decadent, així com s'interessen per la solitud o la bogeria i la natura del paisatge
• L'artista modernista es veu com un creador superior, marginat o rebutjat per la societat burgesa.

El teatre modernista

• El teatre va ser, com a espectacle de masses, un vehicle eficaç de transmissió de les idees modernistes.
• Va estar marcat per la influència de dos autors europeus:
• Maurice Maeterlinck representa el corrent del simbolisme.
• Henrik Ibsen representa la tendència regeneracionista. Escriu un teatre de denúncia.

El teatre modernista: Simbolista

• És una tendència antirealista que intenta reflectir més els estats d'ànim subjectius que no les situacions concretes.
• També és anomenada decadentista.
• Va ser poc conreada pels autors, però va tenir influents com Santiago Rusiñol o Adrià Gual.

El teatre modernista: Regeneracionista

• L'individu s'enfronta a la societat.
• És una tendència ideologica, també anomenada vitalista.
• Per mitjà dels personatges i de les situacions, expressaven l'ideari de l'artista modernista i el seu xoc amb la realitat social.
• Autors com Ignasi Iglésias o Joan Puig i Ferreter.

Santiago Rusiñol

• Va ser dramaturg, poeta, novel·lista, pintor i activista cultural. . Es va relacionar tant amb escriptors com pintors de l'època com Ramon Casas o Pablo Picasso.
• Pertanyia a l'alta burgesia catalana.
• Va viure un temps a París, la qual era la ciutat de l'art en aquell moment
• Va ser un dels membres dels Quatre Gats i va organitzar les festes modernistes a Sitges.
• Té obres de carácter simbolista: L'alegria que passa (1891)
• També teatre de denúncia: L'heroi (1903)
• A més, obres humorístiques: Els Jocs Florals de Canprosa (1902)
• I també costumistes: L'auca del senyor Esteve (1917)

Santiago Rusiñol: Importància

• Dramaturg, prosista i pintor
• Activista cultural introductor del Modernisme . Promotor de les Festes Modernistes de Sitges

La narrativa modernista

• Tot i que a principis de segle encara trobem el vessant realista amb autors com Narcís Oller, va hi haver voluntat de renovació en la novel·la curta (conte).
• Aquesta narrativa pretenia ser "moderna" amb autors com Raimon Casellas.
• Aquests contes partien de la realitat contemporània, però rebutjaven el detallisme i l'objectivitat per substituir-los per un impressionisme descriptiu i la sensualitat del llenguatge.
• Es considera que la novel·la modernista catalana es va iniciar amb l'obra Els sots feréstecs (1901) de Raimon Casellas i va acabar amb La vida i la mort d'en Jordi Fraginals (1912) de Josep Pous i Pagès. Entremig, destaquem Solitud (1905) de Víctor Català i Josafat (1906) de Prudenci Bertrana. . Trobem autors com: Raimon Casellas, Joaquim Ruyra, Josep Pous i Pagès, Prudenci Bertrana i Víctor Català.

La narrativa modernista: característiques

• El protagonista sol ser un personatge sol enfront de la societat que simbolitza l'artista modernista enfront de la societat opressora, indiferent i reaccionària.
• Els temes solen ser el fracàs de l'artista per ordenar la realitat.
• La novel·la o drama rural és un genere que rep el nom de l'ambientació on transcorren les novel·les.
• És un espai allunyat de la ciutat, perdut enmig dels camps, de boscos, etc.
• Aquí es manifesta la força de la natura que l'individu no té per transformar l'ambient. . Aquest fracas reprodueix les relacions conflictives entre l'artista modernista i la massa social opressora.
• El tema i l'espai condicionen un llenguatge amb dialectalismes que s'apropa al català rural que vol trobar les arrels més profundes del poble català.

Víctor Català

• Víctor Català és el pseudonim de Caterina Albert.
• És considerada de les millors novel·listes del Modernisme català.
• Des de jove es va dedicar tant a la pintura com a l'escriptura. Va conrear tots els gèneres, tot i que va tenir més èxit en narrativa.
• Va mantindre una gran amistat amb Narcís Oller i Joan Maragall.
• Utilitza el seu pseudonim per mantenir en secret la seva identitat, arran d'haver sabut que el premi dels Jocs Florals, per un monòleg, l'havia guanyat una dona. Aquest monòleg tractava temes tabú com l'avortament i l'infanticidi.
• També utilitza el seu pseudonim per distanciar-se de la literatura femenina que en aquell moment era massa autobiografica.
• Un altre motiu va ser per separar la seva vida personal de la d'escriptora, així no es vinculaven una amb l'altra.

Víctor Català: Producció literària

• La seva producció literària es pot agrupar en tres etapes:
• Primera etapa (1901-1905): es vincula al Modernisme. Publica recull de contes com Drames rurals (1902) i la novel·la Solitud (1905), la seva obra més important. S'analitzen situacions tràgiques de la societat de l'època, les relacions de parella i el treball en l'àmbit rural. És pessimista i fatalista, les imatges i reflexions són plenes de violencia i crueltat. També amb aprofundiment psicològic dels personatges protagonistes dones i amb gran riquesa lingüística.
• L'autora deixa de publicar 13 anys a causa de les critiques.
• Segona etapa (1920-1928): escriu recull de contes i conrea noves formes de novel·la ciutadana, com Un film (300 metres) (1926).
• L'autora deixa de publicar en la postguerra immediata.
• Tercera etapa (1946-1951): publica un volum d'articles sobre aspectes literaris i autobiogràfics, Mosaic (1946) i dos reculls de contes Vida molta (1950) i Jubileu (1951).

Víctor Català: Importància

• Narradora, dramaturga i poeta
• Renovadora del gènere narratiu
• Capdavantera de la novel·la rural

La poesia modernista

• Dues características fonamentals: Diversitat d'estètiques que van dominar les dues decades a cavall del canvi de segle. Voluntat de distanciar-se de la poesia dels Jocs Florals, en busca d'una poesia més sincera i sense retoricisme.
• Havien de partir de l'experiència personal i s'havien d'expressar amb naturalitat.
• Joan Maragall és l'autor més important del període.

La poesia modernista: Estètiques

• Prerafaelisme: d'origen angles, influeix en el simbolisme modernista. Retorn al món de la natura, misticisme i predilecció pel món medieval cavalleresc literari i cristià, influencia de Dante i d'altres del Renaixement italià. Autor: Alexandre de Riquer.
• Parnassianisme: d'origen francès, s'opposa a la subjectivitat i l'emoció del Romanticisme, propugna el retorn als classics, rebutja la perfecció tecnica. Solen ser temes historics. Autor: Jeroni Zanné.
• Vitalisme: antiracional, que atorga un paper central a la vida humana individual i defensa la regeneració de la societat. Es basa en la filosofia de Nietzsche. Autor: Joan Maragall

Joan Maragall

• Va néixer a Barcelona el 1860 i va morir en 1911. Va estudiar dret, va exercir com a advocat però després com a periodista.
• Va col·laborar amb dues revistes Diari de Barcelona i L'Avenç amb articles i assaigs sobre política i crítiques literàries.
• El 1903 va ser elegit president de l'Ateneu Barcelones i en 1904 va ser proclamat Mestre en Gai Saber
• El 1909 va publicar una sèrie d'articles polèmics a La Veu de Catalunya sobre la Setmana Tràgica amb la crítica del paper de la burgesia durant el conflicte
• Va ser crític literari, traductor i l'introductor de Nietzsche a la Península.

Joan Maragall: Obra i idees

• L'obra de Maragall es constitueix per 5 llibres: Poesies (1895), Visions i cants (1900), Les disperses (1904), Enllà (1906) i Seqüències (1911). La més famosa és la segona.
• Va renovar la poesia popular, va recuperar la idea de naturalitat en la poesia, la ingenuïtat i la sinceritat
• Es defensava la funció del poeta i de la poesia com un altaveu sensible i crític a favor dels valors col·lectius i la consciencia social.
• L'art havia d'estar al servei del poble i de la vida, i el poeta servia d'altaveu del poble.
• Maragall defensava el model del poeta (o artista) rebel i inconformista social.
• Crea el concepte de la "paraula viva": defensa de l'emoció, la sinceritat, inspiració, donada per Déu. És un model d'arrel romantica.
• S'havia d'intentar retorna-li la intensitat a cada paraula que s'havia anat perdent per l'us quotidià.

Joan Maragall: Teoria de la paraula viva

Els poetes tenen una gran capacitat de meravellar-se i de retornar als mots la plena intensitat de sentit; per això han d'expressar l'emoció estètica sense el filtre de l'elaboració racional, com si fos dictada per la veu interior que experimenta el sentiment."

Joan Maragall: Importància

• Periodista, poeta i traductor
• La veu crítica de la burgesia
• Assagista i teòric de la "paraula viva"

L'Escola Mallorquina

• És el nom amb el qual es designa un grup d'escriptors mallorquins de principi del segle XX
• Es caracteritzen per utilitzar un model de llengua subtil i refinat
• També pel classicisme, apropiació de la tradició popular i la idealització del paisatge mallorquí
• A més, acaben tenint una arrel cristiana i conservadora.
• S'acosten més al noucentisme que al modernisme
• Els principals membres són Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover