Material de Referencia para el Aula: Perspectiva de Género en Intervención Social

MATERIAL DE REFERENCIA PER A L'AULA

1

CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR: INTEGRACIÓ SOCIAL

DEPARTAMENT: SERVEIS SOCIOCULTURALS I A LA COMUNITAT

MODUL: METODOLOGIA DE LA INTERVENCIÓ SOCIAL

UD1: LA INTERVENCIÓ SOCIAL.

PRIMERA PART UD1

3. LA PERSPECTIVA DE GÈNERE EN LA INTERVENCIÓ SOCIAL.

Incorporació de la perspectiva de gènere en el disseny de projectes d'intervenció social.

(Material elaborat per l'Institut Obert de Catalunya)

Per abordar les desigualtats de gènere, questió clau per reduir tot tipus de desigualtat social, el primer que cal fer és aprofundir en els conceptes que hi intervenen per poder analitzar la realitat de forma integral. Comprendre bé el significat de gènere i intervenció social allunya d'una errònia utilització dels termes i, per tant, de dissenyar les intervencions des d'una visió també equivocada.

Una intervenció social que té en compte la perspectiva de gènere no és una intervenció destinada només a un col·lectiu reduït de dones desafavorides o específica per a dones, sino que té l'objectiu d'arribar a tots els col.lectius d'una comunitat per tal de transformar les relacions desiguals de poder que es donen entre les persones i, per tant, millorar les condicions perquè tothom pugui prendre part en el camí de la superació de les pròpies dificultats. Per tal d'aconseguir-ho, la proposta metodologica s'ha de fixar en totes les questions relatives al gènere que puguin afectar un col·lectiu o entitat, com a reflex d'una societat, la nostra, on el sistema patriarcal dictamina les maneres de relacionar-nos, actuar i viure, i això produeix i perpetua les desigualtats.

A. CONCEPTES BÀSICS.

1. Gènere.

La construcció cultural del genere basada en el patriarcat atorga privilegis als homes i subordina les dones, fet que genera injustícies que es poden i cal revertir.

"Gènere és la forma en que totes les societats del món determinen les funcions, actituds, valors i relacions que concerneixen l'home i la dona. Mentre que el sexe fa referencia als aspectes biologics que es deriven de les diferències sexuals, el gènere és una definició de les dones i dels homes construïda socialment i amb clares repercussions polítiques. El sexe d'una persona es determina per la naturalesa, però el seu gènere l'elabora la societat."

ONU (1995). IV Conferència Mundial de les Dones.

1ES JOAN FUSTER SUECA ies cicles ueca joan fuster MATERIAL DE REFERENCIA PER A L'AULA 2 Camí dels Dos Pontets s/n - 46410 SUECA Tel .: 961719110 - 46021617@edu.gva.es CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR: INTEGRACIÓ SOCIAL

Cal tenir en compte que el gènere és après i no donat; l'aprenem a partir del procés de socialització que comença amb el naixement i perdura al llarg de tota la vida. És a través de la imitació, de l'aprenentatge per observació, dels limits, reconeixements, mirades, sancions, etc. que anem elaborant la nostra identitat sexual en els diferents contextos socialitzadors: la família, l'escola, el barri, el llenguatge, els mitjans de comunicació, etc.

L'ús del terme gènere per primera vegada correspon a Simone de Beauvoir, al seu llibre El segon sexe (1949), expressat de la següent manera: "No es neix dona, s'arriba a ser-ho." Ja als anys noranta del segle XX, el terme passa a formar part de les polítiques públiques, en la IV Conferència de les Dones de 1995.

2. Agents de socialització.

La família representa el primer medi social on l'infant comença a aprendre a imitar els rols masculins i femenins associats al sexe, sobretot a partir de les figures materna i paterna. Es l'agent de socialització mes important on es configura la identitat de gènere.

El grup d'iguals, les amistats, els amics i les amigues, tenen una gran importancia en la propia creació de la identitat. Sobretot en l'adolescencia, els nois i noies adopten aquells estereotips que els assegurin l'èxit en la seva inclusió en el grup social, intensificant alguns trets en particular. La pressió social sobre les noies les porta desitjar un físic d'acord amb el canon de bellesa imposat i els nois a adoptar actituds rudes o agressives per tal de ser acceptats.

El sistema educatiu representa un altre dels grans agents de socialització determinant en l'elaboració de la identitat de gènere. És cabdal en el camí cap a la transformació social. El sistema educatiu pot perpetuar determinats patrons de funcionament social o esdevenir un motor que faciliti l'eliminació de les desigualtats i les discriminacions. Cada vegada més des de les escoles i els instituts es pren més consciência de la importancia d'incorporar la perspectiva de gènere, però sovint la intenció, a la pràctica, es queda en accions puntuals, xerrades o dinàmiques aïllades, mentre que a les aules es continua visibilitzant el paper protagonista dels homes en la historia o menystenint el paper de les dones, per exemple. A això, cal afegir-hi la reproducció de les pautes socials, per les quals s'encamina les nenes i noies cap a tasques de cura i atenció i als nens i nois, cap a d'altres tasques més tècniques. Només cal posar atenció en l'elecció de carreres universitàries: tot i que es comença a entreveure un canvi, queda molt de camí cap a la igualtat.

La televisió, la publicitat, internet i la premsa tenen un paper clau en els processos de socialització de gènere. El bombardeig audiovisual és constant en els mitjans de comunicació i pren una força decisiva a l'hora d'identificar-nos amb determinats referents. Tot i que s'ha avançat molt, i cada vegada hi ha més cadenes i plataformes que tenen cura del tractament de gènere, encara no s'ha arribat a prendre plena consciência de la responsabilitat que tenen els mass media en la reproducció de patrons de gènere desigual. Hi ha anuncis on la dona apareix com a objecte i l'home com a triomfador o anuncis on les dones tenen cura d'infants o apareixen amb actituds delicades i els homes són més agressius o actius. També passa que quan es parla d'homes se n'especifica el nom complet, la formació i la professió, i en canvi les dones són anomenades nomes pel seu nom de pila o se n'exalten els trets físics.

2ES JOAN FUSTER SUECA ies cicles ueca joan fuster MATERIAL DE REFERENCIA PER A L'AULA 3 CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR: INTEGRACIÓ SOCIAL Camí dels Dos Pontets s/n - 46410 SUECA Tel .: 961719110 - 46021617@edu.gva.es

Les accions socioeducatives en intervenció social poden estar dirigides a individus, grups, col·lectius o fins i tot a tota la comunitat. Per tant, si s'assumeix el paper transformador de les intervencions, els aspectes en relació amb el gènere haurien d'estar contemplats en les intervencions realitzades a tots els àmbits d'actuació, per tal que es vagin incorporant al llarg de tota la socialització.

3. Estereotips de gènere.

Els estereotips de gènere són totes aquelles características i atributs tant físics com psicològics assignats a homes i dones per fer-ne una diferenciació. Aquests estereotips van canviant a mesura que canvia i es transforma la societat, en funció de les pautes socials establertes i acceptades.

Ara bé, el patró que es repeteix, per més que la societat hagi evolucionat en molts sentits, és la distribució desigual que es fa del valor assignat a uns i altres atributs: els que s'identifiquen com a masculins son mes valorats socialment en detriment de les caracteristiques considerades femenines.

A la taula.1 podeu veure una distribució clara dels estereotips que s'atribueixen a cada gènere:

Taula Estereotips de gènere (font: CIRD, 2017)

Estereotips femenins Estereotips masculins Espontaneïtat Raó Tendresa Agressivitat Feblesa física Fortalesa física Intuïció Intel·ligència Acceptació Autoritat Superficialitat Profunditat Submissió Domini Passivitat Activitat Abnegació Inconformisme

3ES JOAN FUSTER SUECA ies cicles ueca joan fuster MATERIAL DE REFERENCIA PER A L'AULA 4 CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR: INTEGRACIÓ SOCIAL Camí dels Dos Pontets s/n - 46410 SUECA Tel .: 961719110 - 46021617@edu.gva.es

Volubilitat Tenacitat Dependència Independència

Aquesta distribució dels estereotips de gènere porta a assumir també rols diferenciats per gèneres, és a dir, un seguit de tasques, funcions i comportaments segons el sexe. És aquí on s'evidencien les desigualtats de gènere.

A les dones, historicament se'ls ha atribuït una major facilitat per a les relacions personals i afectives i se les socialitza en les tasques de cura i contenció emocional. La seva principal funció és la reproductiva i fer-se carrec de l'esfera familiar. Aquests rols femenins son socialment invisibles, son considerats secundaris i s'associen amb la dependencia.

Els homes, en canvi, encarnen valors i rols visibles en l'esfera pública i professional. La seva principal funció és la productiva i se'ls educa perquè aprenguin a augmentar la seva autoestima a partir de l'èxit en els àmbits laboral, economic, científici tecnològic.

La diferenciació entre els rols adjudicats a homes i dones s'anomena divisió sexual del treball. Es basa en la separació (el treball reproductiu i de cures pertany a les dones i el productiu, als homes) i en la jerarquia (té més prestigi i valor el treball productiu que el reproductiu).

4. Igualtat de gènere.

Promoure la igualtat de genere implica acabar amb les discriminacions existents entre homes i dones basades en el sexe atorgant el mateix valor, drets i oportunitats a la societat. A l'article 14 de la Constitució espanyola es recull el principi de no-discriminació per raó de sexe: "Els espanyols són iguals davant la llei sense que pugui prevaldre cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social."

Malauradament, el fet que hi hagi lleis especifiques, orientades a assegurar la igualtat, no implica necessariament que les desigualtats i discriminacions no continuïn tenint lloc en la societat, ans al contrari, queda molta feina en el dia a dia, tant a escala individual com col·lectiva per tal d'aconseguir la igualtat real.

Equitat de gènere vol dir reconèixer que en el punt de partida d'homes i dones les condicions no son iguals i, per tant, cal dissenyar estrategies i mesures per corregir-les. Del concepte d'equitat parteix l'objectiu d'incorporar la perspectiva de genere en tots els àmbits.

5. Perspectiva o mirada de gènere.

Una perspectiva o mirada de gènere és aquella que té en compte les diferències i desigualtats entre homes i dones existents a la realitat. És a dir, és la mirada que visibilitza la forma en que el gènere pot afectar la vida i les oportunitats de les persones per resoldre els seus problemes i dificultats.

4