Identificación de tipos de muestras biológicas y su proceso analítico

ESCOLES FRETA EDUCACIÓ MARESME

MP 1367- Gestió de mostres biologiques Curs 24-25

RA3-IDENTIFICACIÓ DE TIPUS DE MOSTRES BIOLOGIQUES

El Procés Analític

*Mostra biologica: qualsevol mostra procedent d'un ésser viu, representativa del mateix i que ens permet obtenir informació sobre el seu estat de salut.

Al laboratori s'efectuen les analisis solicitades de mostres biologiques per obtenir resultats que es faran servir per diagnosticar malalties, valorar la seva evolució, establir tractaments farmacològics ... Un error en un anàlisis pot conduir a un diagnostic erroni i, per tant, a decisions mèdiques que no siguin les adequades per l'estat de la persona i les conseqüències poden ser molt greus. Per evitar que hi hagi errors cal un estricte control de totes les fases del procés analític.

FASE PRE-ANALÍTICA Des que es rep una sollicitud d'anàlisi fins que la mostra arriba a l'equip responsable de l'anàlisi.

FASE ANALÍTICA Es realitzen les proves pertinents i s'interpreten i validen els resultats.

FASE POST-ANALÍTICA Inclou tot el que cal fer una vegada acabada l'anàlisi, com l'informe de resultats i el posterior arxiu.

Pacient 41 Metge Sol·licitud Extracció i identificació Historia clínica Conservació i transport Arxiu Recepció, classificació i preparació Anàlisi Validació interpretació i Informe

Fase pre-analítica Fase analítica Fase post-analítica

Les raons per les que els metges solliciten proves de laboratori son quatre:

• Cribratge: Identificació d'un grup de pacients amb risc d'estar afectats d'una patologia. Exemple: anàlisi de la [glucosa en sang] entre nens de 10-12 anys amb risc de patir diabetis.
• Identificacio del cos individual: Discriminació de l'estat de salut d'un pacient que, en principi, és asimptomatic. Exemple: revisions mèdiques anuals.
• Diagnostic: identificació d'una patologia concreta que afecta al pacient individual.
• Monitoratge: seguiment de l'evolució del pacient individual.

1ESCOLES FRETA EDUCACIÓ MARESME MP 1367- Gestió de mostres biologiques Curs 24-25

És necessari garantir una bona qualitat en l'obtenció, conservació i transport de la mostra biologica ja que és una part essencial per garantir una bona qualitat del resultat, i amb això fem referencia a preservar la integritat de les mostres amb la finalitat de mantenir les propietats dels diferents elements que la componen. El procés d'obtenció i recollida de mostres es complex amb moltes variables que s'han de coneixer i controlar.

• Confirmar la identitat del pacient.
• Comprovar que la solicitud de proves analítiques té totes les dades i que està correctament complimentada.
• Verificar que el pacient ha seguit les recomanacions, abans d'agafar la mostra.
• Comprovar que es disposa del material necessari per les proves sollicitades.
• Complir el protocol d'higiene de rentat de mans.
• Recollir les mostres amb les maximes condicions d'asepsia i seguint els protocols preestablerts per a l'obtenció d'aquest tipus de mostra.
• Totes les mostres biologiques s'han de considerar potencialment contaminades i, per tant, s'han de manipular seguint els criteris comentats a la RA7 per tal d'evitar el risc biologic.
• Comprovar el tancament hermetic dels recipients contenidors una vegada obtingudes les mostres.
• Verificar la traçabilitat des de la identificació de la sollicitud fins a l'obtenció de resultats.

*A l'hora de fer una prova diagnostica hi ha dos principis fonamentals:

1. No sempre es pot estar segur que un resultat negatiu sigui sinonim d'absència de malaltia, com tampoc que un resultat positiu sigui sinonim de la seva presencia.
2. Només s'haurà de sollicitar una prova diagnostica en els casos que el seu resultat pugui alterar el tracte que es donarà al pacient.

Tipus de Mostres Biològiques

Dins les mostres biologiques incloem diferents substancies:

• Substàncies que l'organisme excreta o segrega de forma natural: femta, orina, suor, saliva, semen, flux vaginal o secrecions nasofaringes.
• Substancies que es genera arrel d'algun proces patologic: com per exemple com a conseqüència d'un procés inflamatori o d'una infecció: exsudats, pus, esputs ...
• Liquids organics: sang, liquid cefalorraquidi (LCR), liquid sinovial, liquid pericardic, líquid amniotic, sucs gastrics, bilis ...
• Teixits: procedents de biopsies
• Cellules: procedents de raspats, puncions o altres tècniques per a la realització de citologies.

2ESCOLES FRETA EDUCACIÓ MARESME MP 1367- Gestió de mostres biologiques Curs 24-25

Definicions Importants

Especimen: mostra 'bruta' tal com es recull del pacient. Una vegada aquest ha estat processat per augmentar la seva estabilitat o facilitar la seva manipulació, passa a anomenar-se mostra.

Alíquota: part de la mostra que es fa servir per a una determinada prova de laboratori. A partir de cada mostra es prendrà una alíquota per a cadascuna de les anàlisis que s'hagin de fer i que correspondrà a la quantitat justa de mostra que es necessita per a realitzar aquesta prova.

Substàncies Analitzables

Analits

En les anàlisis es determina la quantitat, la concentració o la presencia d'alguna substancia a la que anomenem analit.

De forma general, es poden classificar en:

• Substancies químiques inorganiques: sodi, calci, ferro ...
• Substancies químiques organiques: albúmina, colesterol, vitamina D, bilirubina.
• Cellules i altres components de la sang: comptatges dels diferents elements cellulars i també es poden fer observacions al microscopi.
• Material immunitari: Ag, Ac.
• Material genètic: DNA, cromosomes.

Microorganismes i Paràsits

Es detecten i identifiquen bacteris, fongs, virus, paràsits ... Aquests estudis es fan en els laboratoris de microbiologia i parasitologia. En el cas d'infeccions bacterianes s'acostumen a fer antibiogrames per saber quin antibiotic és el més eficaç per tractar una infecció en concret.

Cèl·lules o Teixits

Es fan anàlisis en els que s'estudia la morfologia de les cellules o de teixits. Aquests estudis es fan en els laboratoris d'anatomia patologica.

En aquest cas, la qualitat i integritat de la mostra és especialment important doncs les alteracions que modifiquin l'estructura cellular o tissular impediran que es pugui fer un bon estudi de la mostra.

Anàlisis Qualitatius, Quantitatius i Funcionals

Una prova de laboratori clínic és un procés que té per objectiu investigar la presència o quantificar una substancia, una cellula o un altre organismes en un fluid biologic o en un altre tipus d'especimen obtingut d'un pacient.

Des del punt de vista de la metrologia (àrea del coneixement que s'encarrega de les mesures) cadascuna de les proves diagnostiques de laboratori ha de determinar alguna característica que s'ha de poder identificar amb una magnitud (tot allò que es pot mesurar). Quan parlem de propietats de sistemes biologics, s'anomenen magnituds biologiques.

Alguns exemples de magnituds biologiques són:

3ESCOLES FRETA EDUCACIÓ MARESME MP 1367- Gestió de mostres biologiques Curs 24-25

• Concentracio de leucocits en sang
• Quantitat de calci urinari excretat en 24 hores.
• Concentració serica d'un determinat anticos.
• Concentració urinaria d'unitats formadores de colonies.
• Presencia d'un determinat bacteri en sang.

Una magnitud biologica relaciona tres conceptes essencials que permeten descriure què és el que realment s'està mesurant en el laboratori:

1. Tipus de magnitud: propietat que mesura (concentració, volum, nombre de cellules ... ). Una magnitud és comú a moltes mesures.
2. Component: substância química o biológica de la qual es mesura algun tipus de magnitud.
3. Sistema: medi on es troba el component

Sistema Sèrum Orina LCR

Component Colesterol E. coli Hematies

Tipus de magnitud Concentració ufc/mL Nombre de cellules

Els principals sistemes estudiats en el laboratori clínic son els següents: (Símbols recomanats per la societat Espanyola de Química clínica)

• Eritròcits (Ers)
• Femta (Fae)
• Glândula tiroides (Thy)
• Glandules suprarenals (Adr)
• Glomeruls (Glo)
• Hemoglobina (Hb)
• Hipòfisi (Hph)
• Intestí (Int)
• Líquid amniotic (L Am)
• Líquid cefalorraquidi (LCF)
• Orina (Uri)
• Pacient (Pac)
• Plasma (Pla)
• Plasma seminal (PSe)
• Saliva (Slv)
• Sang (San)
• Semen (Sem)
• Sèrum (Srm)

Per descriure de forma sistematica les magnituds biologiques es necessari adaptar en primer lloc la nomenclatura normalitzada per els sistemes, els components i el tipus de magnitud que ha estat publicada per diverses organitzacions científiques internacionals.

Una vegada normalitzada la nomenclatura, cal definir una sintaxi que permeti sistematitzar l'expressió de cadascun d'aquests tres elements comentats anteriorment, i que formen una magnitud, de manera que quedi perfectament identificada sense cap tipus d'ambiguitat. La sintaxi que es fa servir és la que recomana la OMS i ve donada pel següent model:

Sistema-Component-Tipus de magnitud Exemple: San - Eritroctis - Conc. número Srm - Glucosa - Conc. de subst. Uri - E. coli - Conc. número

Les recomanacions internacionals assenyalen que en la descripció d'una magnitud mai s'ha d'abreviar el nom del component ni s'han de fer servir formules quimiques ni simbols acceptats internacionalment. En canvi, si que es pot recorrer a simbols per descriure els sistemes i els tipus de magnitud.

4

-ESCOLES FRETA EDUCACIÓ MARESME MP 1367- Gestió de mostres biologiques Curs 24-25

En el tipus de magnitud posarem el resultat obtingut seguit d'una unitat. Cal tenir en compte:

• Els noms de les unitats s'escriuen en minúscula.
• Cada unitat te un simbol i no se n'ha de fer servir cap altre.
• Els simbols s'escriuen sense punt i final.
• Els símbols de les unitats que el seu nom prové d'un nom propi s'escriuen amb majuscules. Si no és així, gairebé sempre s'escriuen amb minúscula.

*Proves funcionals: Estudi de processos biologics. Un exemple seria observar si el metabolisme dels sucres funciona correctament. Es vol conèixer el funcionament d'una substância endògena (pròpia del cos) que intervé en el procés, en aquest cas la insulina, però és més senzill mesurar una magnitud biologica relacionada amb aquesta, com és la concentració de glucosa.

Mostres Líquides

Mostres de Saliva

La saliva és el liquid que segreguen les glandules salivals, va a parar a la boca per estovar els aliments, facilitar la deglució i començar la digestió d'alguns carbohidrats mitjançant l'amilasa, un enzim produït al pancrees i les glandules salivals que trenca les molécules de glicogen i midó per convertir-les en sucres més senzills.

Les glandules salivals son exocrines i segons la seva localització distingim les glandules parotide, submaxillar i sublingual. Estan constituïdes per dues parts (excretora i secretora).

• Part secretora: On es produeix la formació de les substancies que s'expulsaran seguidament.
• Mucosa: segrega moc (glandula sublingual)
• Serosa: segrega liquid que te amilasa salival (glândula paròtide)

Anatomia de las glándulas salivales Ganglios linfáticos Glándula parótida Lengua Glándula sublingual Glándula submandibular

• Seromucosa: mucosa amb algunes cellules seroses (glandula submaxillar)

Part excretora: Conducte a través del qual surt la secreció.

La saliva és una solució aquosa, hipotonica respecte al plasma i amb pH entre 5-7. Està composta principalment per aigua i la resta són substàncies dissoltes com ions, enzims o proteïnes.

L'analisi d'aquests tipus de mostres ens permeten estudiar nivells d'algunes hormones, detectar presència de toxics o infeccions al cos o fer proves genètiques (proves de paternitat). A més ens permet fer una observació de les cellules de la mucosa bucal i diverses proves funcionals, com el flux salival

En total se segreguen entre 500-700 ml de saliva per dia, i la majoria prové de glandules paròtides.

5