Contesto storico e culturale del XX secolo: avanguardie e ideologie

Context històric i cultural

L'inici del segle XX fou marcat principalment per la política així com les conseqüències que aquesta va comportar en la resta de contextos, com són el context polític i el context cultural.

Context històric

Les lluites colonials, l'establiment de fronteres o la competencia economica van ser alguns factors que van acabar de generar una situació de tensió entre els estats europeus que va desenbocar finalment en la Primera Guerra Mundial (1914-1918).

El context polític de l'inici del segle XX fou marcat per la Primera Guerra Mundial (1914-1918). Un cop acabada la guerra hi van haver alguns aspectes socials, polítics o culturals que se'n van veure afectats:

Socialment, van haver-hi canvis en el paper de la dona, adquirint un nou rol i van aparèixer noves modes provocant un relaxament social pel que fa a costums i moral. El fet que hi hagués tantes victimes ja siguessin civisl o militars va fer replantejar-se el valor de les vides humanes provocant un cert mensypreu.

Políticament, es produeix la caiguda dels tradicionals grans imperis (Rússia, Alemanaya, Austria-Hongria) alhora que sorgeixen els Estats Units com a nova potència políticomilitar. Concretament allà hi destaquen els anomenats "feliços anys vint" que van quedar truncats pel crack de la borsa de Nova York l'any 1929. Aquest, comportà posteriorment la gran depressió nord-americana i alhora agreujà més la mala situació econòmica dels països d'Occident que havia deixat la guerra.

Es genera un enfrontament ideologic mundial basat en tres eixos:

1. El comunisme liderat per la Unió sovietica de Lenin i Stalin.
2. El feixisme liderat per Hitler a Alemanya i Mussolini a Italia.
3. Democràcies liberals (tot i això entre les tres ideologies els intellectuals i artistes es van decantar per la primera o la segona opció).

Aquesta situació genera la divisó del món en dos blocs principalment: el Bloc Occidental (Estats Units) i el Bloc soviètic (URSS) amb consequències tals com la creació de l'OTAN l'any 1949 (Organització del Tractat de l'Atlantic Nord) o el Pacte de Varsovia l'any 1955.

Políticament el segle XX quedà marcat pel sorgiment del nazisme que tot i que sorgí democraticament, provocà amb el rearmament militar d'Alemanya fets com l'holocaust jueu i la Segona Guerra Mundial (1939-1945) que juntament amb a Guerra Civil espanyola (1936-1939) van demostrar que la destrucció humana no té limits.

Context cultural

El context de començaments del segle XX fou marcat per diversos avenços en camps com la ciència, el transport o les arts que van posar en entredit els pradigmes afirmats fins el moment en el que la representació de la realitat era la finalitat:

• Dins el camp de la ciència es produeixen descobriments que obren noves línies d'investigació com les teories matemàtiques de Whitehead i Russel així com la teoria de la relativitat d'Albert Einstein.
• En psicologia destaquen les teories del subconscient de Sigmunt Freud amb la cració del psicoanalisi tot relacionant-lo a la sexualitat de les persones (els aspectes sexuals es van incorporar com a tematica per part dels artistes).
• Grans avenços en el camp de la comunicació, concretament en els transports.
• L'optica o la fotografia, foren altres camps que van obrir camí a la nova experimentació.
• En el camp de les arts hi destaca el cinema que es va convertir en una indústria cultural independent amb novetats tals com el conema sonor o les primeres escenes a color.
• En el camp literari hi destaquen autors com Proust, Joyce o Kafka així com Stravinsky o Schönberg en l'ambit musical.

Característiques generals de les Primeres Avantguardes

Tot i que París continua sent la capital cultural de referencia, altres centres artístics com Alemanya, Àustria, Rússia, Holanda o Nova York passen a ser nous centres de creació artística relacionats amb el sorgiment de noves tendències "ismes" que van marcar la primera meitat del segle XX.

Cronologicament les Primeres Avantguardes van començar el 1905, data en la qual van aparèixer els dos primers moviments artístics, el Fauvisme il'Expressionisme, tot trencant amb la representació tradicional que havia marcat l'art fins el moment.

Com veurem més endavant, nous moviments (Surreaslime, Dadaisme ... ) van anar apareixent de forma paral·lela tot trencant amb el sistema i la represetnació acceptada fins aleshores. La Segona Guerra Mundial (1939-1945) fou la causa que aquest moviment de canvi arribés a la seva fi ja que molts artistes van haver de fugir cap els Estats Units.

Podem dir que les características generals de les Primeres Avantguardes són:

• El nom d'Avantguarda es realciona amb la paraula francesa "avant-garde", que significa un destacament militar que avança en acció. Així doncs el terme fa referência a les tendències progressites en diversos camps com la política o la cultura.
• Primeres Avantguardes són doncs tots els moviment apareguts des del 1905 al 1945 que trencaven amb l'academicisme i els aspectes tradicionals fins el moment, tot buscant la provocació i experimentant a través de l'art.
• Tots aquests moviments es van veure marcats pel context historic esfereïdor que es plasmà en la negació i destrucció de l'art tradicional entenent que l'art era una nova font d'inspiració, originalitat i experimentació.
• Les obres desprenen una llibertat total en composició i integració, són innovadores en tots els sentits (format, estil, materials ... ).

Ceci n'est pas une pipe. Magritte. Això no és una pipa (1939), oli sobre tela. Country Museum of Art, Los Angeles. Un dels objectius de l'art de les Primeres Avantguardes fou trenar amb l'art tradicional i plantejar-se la revisió d'allà que fins el moment havia estat intocable, la imatge com a tal.

L'arquitectura

Als inicis del segle XX, l'arquitectura moderna va rebutjar els corrents historicistes i s'endinsa en un camí de transformació basat en la técnica i el desenvolupament industrial. Paral·lelament al Modernisme, primer va néixer l'anomenat art-decó, basat en la decoració geometrica. Tot i això, davant d'aquesta nova tendència van sorgir diferents corrents arquitectònics que van questionar la importància de la decoració prioritzant la lògica constructiva. A continuació veurem alguns dels corrents que van desenvolupar-se:

• el Racionalisme o Funcionalisme,
• l'Organicisme
• i l'Arquitectura d'Avantguarda.

Per contra, alhora que es desenvolupaven aquestes tendències arquitectoniques, els règims feixistes d'Alemanya i Italia seguien intentant mantenir un corrent marcat per una arquitectura d'exaltació del poder.

Racionalisme o Funcionalisme

El corrent arquitectonic anomentat Racionalisme o també dit Funcionalisme es basava en la maxima "la forma segueix la funció", lema encunyat per l'arquitecte Louis Sullivan, el qual, en el marc de l'escola de Chicago, al final del segle XIX, donava preferència a les necessitats i la comoditat dels propietaris de l'edifici per davant de la bellesa estètica.

Alguns dels trets que caracteritzen aquest corrent arquitectònic són:

• Alliberació de l'ornamentació superflua i l'estil de l'edifici.
• Preocupació per la distribució funcional interior dels espais així com de la lluminositat, ventilació i orientació dels edificis.
• Joc de línies verticals i horitzontals amb contrastos de materials, volums ...
• La millora dels mitjans de comunicació van facilitar l'intercanvi d'idees i van permetre que l'arquitectura s'internacionalitzés.
• Moviment lligat al progrés industrial.
• Dins el Racionalisme s'hi troben diverses línies ja siguin personals o col·lectives. Destaca l'arquitectura expressionista en la que les formes havien de ser ecoratives alhora que funcionals, tot i això, aquesta tendencia no va tenir continuaïtat.

Alguns dels arquitectes i/o escoles que van destacar dins el Racionalisme o Funcionalisme són:Adolf Loos i August Perret

El primer arquitecte considerava que la decoració "era un delicte i un malbaratament d'energies i diners". Mantenia que l'obra havia de centrar-se en la distribució interior i no pas en l'estil de l'edifici. També afirmava que "si el disseny d'un objecte o edifici s'adapta al seu propòsit, la bellesa tindrà cura d'ella mateixa". Fou autor del llibre Ornament i delicte (1908).

Pel se cantó, August Perret inicià l'ús del formigó armat com a material emprat en la construcció.

RAIFFEISENBANK Adolf Loos. Casa Loos (1911), Viena. L'edifici és un clar exemple de la depuració de la decoració i les bases de l'arquiectura racionalista.

Walter Gropius i Mies van der Rohe de l'escola de la Bauhaus

A Alemanya, al 1919, es fundà a Weimar, l'escola de la Bauhaus. Posteriorment aquesta es va traslladar a Dessau, l'any 1925.

Aquesta escola basà el seu treball en l'ensenyament de l'aruitectura així com les arts industrials en general amb gran influencia avantguardista. L'escola va canviar la visió de le'stètica dels objectes prefabricats. Hi destaquen professors de l'art avantguardisya tals com Kaninski o Klee, tot i això dos professors d'arqiutectura que destquen són:

• Walter Gropius, qui basà les seves teories en l'absència de decoració i els va aplicar en el propi edifici de l'escola de la Bauhaus a Dessau.

Walter Gropius. Vista de l'edifici de l'escola Bauhaus (1925-1926), Dessau.

• Mies van der Rohe afirmava que en decoració "menys és més" i creia que els contrastos de materials aportaven a l'edifici força expressiva.

Mies van der Rohe. Pavelló alemany (Exposició Internacional de Barcelona de 1929), reconstruït el 1986).

Le Corbusier

Fou el gran teòric del corrent i el defensor més important del funiconalisme. Va crear el modulor, un sistema de mesures detallat a partir del qual plantejava els espais dels habitatges per tal que fossin proporcionats i responguessin a la funció que havien de complir. Va crear també la casa domino.

Aquest model d'edifici es basava en plantes lliures únicament sostingudes per pilars prims (pilons), façanes lliures ... d'aquesta manera la distribució de cada planta era lliure i complia la funció assignada. Per la creació d'aquests espais emprà línies rectes i corbes (cubs i cilindres). Reduí les formes arquitectoniques a les formes més essencials. Tots els principis bàsics que utilitzà els va recopilar en la