Dret Administratiu: conceptes fonamentals i activitat administrativa

DRET ADMINISTRATIU

UNIVERSITAT POMPEU FABRA

Ciències Polítiques i de l'Administració 2n Curs 1r trimestre Grup 1 Fiona Cívico AparicioSílvia Caufapé Hostench

Dret Administratiu Guió de l'Assignatura

• Tema 1. Concepte, caracteristiques basiques i ambit d'aplicació
• Tema 2. L'administració pública com a subjecte essencial del dret administratiu
• Tema 3. El ciutada i les seves relacions amb l'administració
• Tema 4. L'activitat administrativa

Avaluació

• Seminaris: 30% de la nota
• Examen final: 70% de la nota

Universitat Pompeu Fabra 3Dret Administratiu Sílvia Caufapé Hostench

Concepte, característiques bàsiques i àmbit d'aplicació

1. Elements definidors del dret administratiu

• L'objecte principal d'aquest primer tema és saber determinar el concepte de dret administratiu.
• És una tasca tant difícil com important.
  • És difícil per què les administracions publiques actuen sotmeses al dret administratiu i a altres especialitats jurídiques.
  • I és important per què la posició jurídica de l'administració i dels ciutadans serà diferent segons si s'aplica o no el dret administratiu, i també serà diferent la jurisdicció competent per resoldre els eventuals conflictes jurídics que es produeixin.
• Dret administratiu = dret estatutari de les administracions publiques
  • Es pot definir el dret administratiu com el dret estatutari propi d'un tipus de persones jurídiques molt especials, com són les administracions públiques.
    • Una norma és estatutària quan s'adreça a algú en concret, que tenen un destinatari concret
  • En tant que dret estatutari de les administracions publiques, el dret administratiu és el que regula la seva creació, configuració i organització, així com les seves relacions amb els ciutadans, empreses, entitats o altres administracions.
    • Internament, "ad intra": organització i funcionament
    • Externament, "ad extra": relacions jurídiques amb altres

Universitat Pompeu Fabra 4Dret Administratiu Sílvia Caufapé Hostench

• Estat de dret i divisió de poders, elements de referència del Dret Administratiu:
  • El dret administratiu té la finalitat principal de regular el funcionament i l'activitat de l'administració pública, i de fer possible el seu control jurídic.
  • Aquestes funcions i finalitats només són possibles en un context ideològic i jurídic determinat: l'Estat de dret desenvolupat a partir de l'aplicació del principi de la divisió de poders.
• Historicitat del dret administratiu:
  • El dret administratiu, com tot producte social, només es pot entendre en la seva dimensió històrica.
  • Neix a França, en els anys immediats posteriors a la seva Revolució liberal (finals del XVIII i començaments del XIX), i s'estén als països influïts per l'obra jurídica de la Revolució Francesa i de la França napoleonica.
  • En els països de tradició anglosaxona el dret administratiu és molt marginal, o directament inexistent
• Condicions per a l'existencia del dret administratiu: Si considerem que l'objecte basic del dret administratiu és sotmetre l'administració al dret, l'existència d'aquesta especialitat jurídica té dues condicions bàsiques:
  • Hi ha d'haver una administració pública (o més d'una). Aquesta administració neix al segle XVI amb l'absolutisme consolidat amb l'exercit, policia, tributs ...
    • L'administració pública, entesa com a organització professionalitzada al servei dels fins de l'Estat, apareix a Europa, com a fenomen significatiu, amb les monarquies absolutes dels estats moderns (segles XVI a XVIII), a partir del moment en què els reis concentren el poder polític i exerceixen directament les seves principals manifestacions (exercit, policia, recaptació d'impostos, justícia).
    • Tanmateix, no es pot parlar encara de dret administratiu, ja que aquesta administració pública, expressió del poder absolut de la Monarquia, no es pot dir que estigui formalment sotmesa al dret.

Universitat Pompeu Fabra 5Sílvia Caufapé Hostench Dret Administratiu

• Hi ha d'haver les condicions polítiques i jurídiques que facin possible el seu sotmetiment (que és el mateix que dir el sotmetiment del poder polític) al dret.
  • Les revolucions liberals es fan contra les monarquies absolutes, amb dos objectius bàsics, pel que fa al poder públic:
    • Fer-lo emanar del poble.
    • Limitar-lo, amb el seu sotmetiment a la Llei i al Dret.
  • Rousseau: canviar el govern dels homes pel govern de les lleis.
  • Montesquieu: divisió de poders, com a requisit basic per poder sotmetre el poder polític a la Llei i a la Justícia.
• L'Estat de dret té les següents características:
  • El ciutadà té drets i llibertats públiques, no és un súbdit del poder. No és només un subjecte passiu, sinó també actiu
  • Imperi de la llei: llei com a valor suprem, per sobre de tots els poders públics. Llei és voluntat popular
    • Les primeres lleis liberals regularan la llibertat i la propietat
  • Divisió de poders:
    • Judicial: assegura el compliment de la llei
    • Legislatiu: dissenya la llei
    • Executiu: pels primers liberals, només ha de:
      • Garantir l'ordre públic i
      • Dur a terme les relacions internacionals de l'època, és a dir, el "dret de la guerra i de la pau"
    • El poder executiu NO és l'Administració Pública: els governs són l'executiu, que tenen l'instrument de l'AP
• El context de la Revolució francesa:
  • La Revolució francesa és obra del liberalisme: un dels seus objectius basics és sotmetre el poder polític a la Llei i al dret.

Universitat Pompeu Fabra 6Dret Administratiu Sílvia Caufapé Hostench

• Tanmateix, els tribunals de justícia de l'època estan majoritàriament a mans d'afectes a l'Antic Règim, que si podessin jutjar l'Administració anihilarien l'obra revolucionaria.
• Creació del Consell d'Estat, com a organ integrat dins de l'Executiu, dotat però de la independencia i de l'experiencia necessàries per jutjar amb credibilitat l'Administració.
• El dret administratiu, obra del Consell d'Estat:
  • La mateixa creació del Consell d'Estat, concebut amb la finalitat de fer efectiu el sotmetiment de l'Administració a la Llei i al dret, però al marge dels tribunals de justícia, és la principal singularitat historica i acta de naixement del dret administratiu.
  • A més, l'activitat del Consell d'Estat francès, la seva doctrina, és el que nodreix les bases conceptuals del dret administratiu i desenvolupa les seves principals institucions.
  • Historicament, el dret administratiu neix amb i és obra del Consell d'Estat francès.
  • Amb Napoleó, el model s'estén a bona part de l'Europa continental.
• Referència al model anglosaxó:
  • A Anglaterra i als EUA també fan les seves revolucions liberals, i sotmeten el poder polític a la Llei, sota el principi de la divisió de poders.
  • Però historicament ho fan sense crear un dret especial per a l'Administració pública, i sotmetent-la als tribunals de justícia ordinaris. Les circumstancies polítiques i el pensament dominant sobre com cal interpretar el principi de la divisió de poders així ho determinen.
  • Amb el temps, hi ha una convergencia creixent entre ambdós models, sobretot a Europa.

Universitat Pompeu Fabra 7Sílvia Caufapé Hostench Dret Administratiu

2. Caracteristiques basiques del dret administratiu

• Què aporta el dret administratiu al fenomen de les administracions públiques que no pugui resoldre el dret comú (privat)? Bàsicament dues coses:
  • Una posició jurídicament preeminent de l'administració en relació amb els privats, amb la que poder servir amb més eficacia els interessos generals. Té una sèrie de privilegis o potestats
  • Unes majors possibilitats per controlar jurídicament l'activitat administrativa i per garantir el sotmetiment de l'administració al dret.
• Privilegis en més, privilegis en menys. El Consell d'Estat frances crea i desenvolupa un dret administratiu basat en les características bàsiques següents:
  • Atribució a l'Administració de poders exorbitants, que no tenen els ciutadans, per servir millor els interessos generals: potestats per reglamentar o sancionar, poders executius, etc.
  • Sotmetiment de l'Administració a controls jurídics més intensos que els aplicats als ciutadans: procediment administratiu, limitació de la discrecionalitat, ...

3. L'autotutela

• La característica més significativa del dret administratiu probablement és l'autotutela.
  • El principi d'autotutela explica la posició privilegiada que té l'administració, en relació amb d'altres subjectes, davant dels tribunals de justícia.
  • Si un subjecte privat molt modificar una situació jurídica existent, o protegir-se d'una agressió en els seus drets o interessos, ha de demanar tutela als tribunals de justícia (heterotutela, tutela externa a les dues parts). L'Administració pot fer-ho pel seu compte (autotutela).

Universitat Pompeu Fabra 8Dret Administratiu Sílvia Caufapé Hostench

• Concepte d'autotutela:
  • El subjecte de dret "administració pública" té capacitat per tutelar per si mateix les seves situacions jurídiques, fins i tot les seves pretensions d'innovar la situació jurídica existent, sense necessitat de tutela judicial.
    • Exemple d'innovar: si jo sóc l'Administració Pública i li dic a un constructor que faci una escola, i no estem d'acord en alguns termes del contracte, l'Administració Pública interpreta un article com vol, està innovant
  • L'Administració Pública té prou poder per protegir-se, no requereix en caracter general anar a buscar una tutela externa
  • Naturalment, les actuacions jurídiques que fa l'administració per tutelar les seves situacions jurídiques són controlables pels tribunals de justícia, però després d'haver produït els seus efectes.
• Manifestacions més típiques:
  • Nova llei (actualitzada, a octubre de 2016):
    • Abans Llei 30/92 -> ja no està en vigor
    • Ara dues lleis: 39/2015 i 40/2015
      • 39/2015: LPAC -> Ley del Procedimiento Administrativo Común
      • 40/2015: LRJSP -> Ley del Régimen Jurídico del Sector Público
  • Art. 38 LPAC: Els actes de les administracions publiques subjectes al dret administratiu són executius. - > No cal que hi afegeixin quelcom al costat per executar-se. Tot i així, això és només en les accions subjectes al dret administratiu. Si l'Administració Pública lloga un espai, es fa mitjançant dret civil, i no dret administratiu, i en aquest cas no es compliria el fet de ser un acte executiu
  • Art. 98 LPAC: els actes de les administracions públiques subjectes al dret administratiu son immediatament executius.
  • Art. 95 LPAC: Les administracions públiques poden procedir a l'execució forçosa dels actes administratius.
  • Art. 105 LPAC: No s'admetran accions possessòries contra les actuacions dels organs administratius fetes en materia de la seva competência.

Universitat Pompeu Fabra 9