Classificazione del personale pubblico secondo il TREBEP

Classificació del personal públic segons el TREBEP

Respecte a la classificació d'aquests que fa el TREBEP, l'Art. 8.2 els divideix en:

• Funcionaris de carrera.
• Funcionaris interins.
• Personal laboral, ja sigui fix, per temps indefinit o temporal (ja en veurem les diferències).
• Personal eventual.

Aquestes 4 categories es poden agrupar en dos blocs:

• Personal vinculat a l'Administració per una relacio de serveis professionals retribuïts regulada pel Dret Administratiu: funcionaris de carrera, funcionaris interins i personal eventual.
• Personal vinculat a l'Administració per una relacio regulada pel Dret del Treball: personal laboral.

Per últim cal esmentar una categoria mes dels treballadors publics que, si bé no es troba recollida directament a l'Art. 8.2 TREBEP, sí es important tenir-la en compte, el personal directiu, del qual parlarem més endavant.

Aclariment sobre el personal extern

Cal fer un petit aclariment en relació a un "altre tipus de personal de les Administracions Públiques" per tal de no confondre'ns. Es tracta del personal batejat informalment amb el nom d'externs (no busqueu aquesta categoria en cap manual, ja que no la trobareu). El personal extern són treballadors d'empreses privades que presten el seu servei en una Administració Pública en virtut d'un contracte de serveis celebrat entre l'Administració en qüestió i l'empresa que ha contractat el treballador. Seria quelcom semblant a l'outsourcing en les empreses privades. És a dir, l'Administració utilitza la contractació administrativa per tal d'assortir-se de treballadors.

La utilització d'aquest mecanisme podria ser certament defensable sota l'argument de que hi ha tasques que poc o res poden tenir a veure amb les funcions d'interès públic de l'Administració i que, per tant, es pot estalviar la creació d'una categoria concreta de treballadors públics per a realitzar aquestes tasques. Per exemple, crec que té sentit que l'Administració contracti els serveis de neteja de les seves dependencies amb una empresa privada que li subministri personal de neteja, i no pas que hagi de contractar-lo l'Administració directament. La cosa encara té molta més lògica quan, en comptes de feines periòdiques com la neteja, es tracta de feines esporàdiques, com ara pintar les parets dels despatxos cada x temps. Però el tema es torna més complicat quan parlem de feines regulars i de major qualificació per a les quals, a més, l'Administració compta amb cossos i categories especifiques de treballadors publics (amb tot el respecte del món cap a la feina dels col·lectius esmentats en els exemples).

Emprar la contractació privada per a dotar-se d'auxiliars administratius (per posar un exemple) és una manera de saltar- se els camins habituals per a la selecció i nomenament de treballadors públics (això és, creació d'ofertes públiques d'ocupació, constitució de borses de treball, etc.). I per molta aparença de legalitat que se li doni a aquesta pràctica mitjançant la contractació administrativa, no deixa de ser una cobertura formal (de contractació administrativa) d'una relació materialment laboral i per tant, sentint-ho molt, és un frau de llei, com ja porten dient-ho diverses sentències com ara la STSJ de Galicia 7/5/2008. Si aquest tipus de pràctica fos correcta i lícita, no tindria cap sentit l'existència dels funcionaris ja que, per aquesta regla de tres, l'Administració podria contractar periòdicament el 100% dels seus treballadors mitjançant empreses privades. Jo entenc que hi hagi persones a les que aquesta visió els hi pugui semblar atractiva però, a data d'avui, i amb el model que hem creat, la figura del funcionari i de la seva esfera de protecció (la tan criticada inamobilitat del funcionari i també, perquè no dir-ho, mal utilitzada per part d'una minoria del personal) és una garantia d'imparcialitat, d'objectivitat i de no sotmetiment a pressions indegudes per part de la classe política en el desenvolupament de les seves funcions.

Els funcionaris de carrera

Concepte de funcionaris de carrera

L'Art. 9.1 TREBEP ens dona la definició dels funcionaris de carrera: aquells que, en virtut d'un nomenament legal, estan vinculats a una Administració Pública per una relació estatutaria regulada pel Dret Administratiu, per al desenvolupament de serveis professionals retribuïts amb caracter permanent.

Les notes caracteristiques, per tant, son:

• Son funcionaris de carrera en virtut d'un nomenament legal, acte administratiu unilateral que confereix un status legal i reglamentari al subjecte, la voluntat del qual, 7expressada en l'acte de presa de possessió del càrrec, té la consideració d'acte condició per a que el nomenament tingui validesa i eficacia.
• La professionalitat, que exclou els qui actuen a l'Administració per la seva condició política.
• El seu règim jurídic és estatutari regulat pel Dret Administratiu (no es tracta d'una relació contractual).
• Presta serveis professionals de caracter permanent, ocupant llocs de treballs donats d'alta a la Relacio de Llocs de Treball (RLT, eina de gestio dels Recursos Humans de l'Administració que tindrem temps d'estudiar en temes propers).
• Percep una retribució a carrec dels pressupostos de l'Administració.

Al seu torn, l'Art. 11 DLeg 1/97 defineix els funcionaris de carrera com els que en virtut de nomenament i sota el principi de carrera, mitjançant relació professional sotmès a Dret Públic, s'incorporen al servei de l'Administració de la Generalitat i ocupen places dotades en els seus pressupostos o es troben en alguna de les situacions que la llei determina. Aquesta definició aporta, com a nota característica i en comparació amb la definició que fa el TREBEP, l'element de la carrera administrativa com a possibilitat de promoció professional.

El motiu pel qual el nomenament d'un funcionari és un acte administratiu la validesa i eficacia del qual es veuen condicionades per l'acte (no administratiu) de presa de possessió del càrrec per part de funcionari nomenat és degut al component d'unilateralitat (component volitiu) com a element essencial dels actes administratius. És a dir, és evident que la voluntat de l'afectat és necessaria per a poder exercir la funció pública (ningú pot ser obligat a ser funcionari a la força). Ara bé, aquest acord de voluntats no pot ser plasmat en l'acte de nomenament del funcionari, ja que tots els actes administratius han de ser, necessariament, emesos unilateralment per part d'una Administració Pública (component unilateral o volitiu de l'acte administratiu). És per això, per tal de conjugar aquest acte de nomenament amb el consentiment voluntari de l'afectat, que la seva validesa i eficacia queden condicionades a la presa de possessió del càrrec per part del funcionari.

La principal diferencia entre els funcionaris de carrera i els funcionaris interins i personal eventual, és el tema de la permanencia dels serveis. Aquesta permanencia, en realitat, no afecta a les funcions realitzades pel funcionari, en cap cas es garanteix un lloc concret de treball o destí, sino el dret a conservar indefinidament la seva relació de servei amb l'Administració.

Organització i classificació dels funcionaris de carrera

En relació amb l'organització i classificació dels funcionaris de carrera, cal atendre als Art. 75 i 76 TREBEP i 18 i 19 DLeg 1/97 (aquí la normativa estatal i autonòmica no difereixen massa). Podem observar que aquests preceptes estableixen que els funcionaris s'agrupen en grups (per titulació exigida), cossos (per caracter homogeni de funcions a realitzar) i escales (per especialització). Els cossos i escales es creen i modifiquen per llei (ja sigui estatal o autonòmica).

Pel que fa als grups de classificació professional del personal funcionari de carrera, l'Art. 76 TREBEP estableix que n'hi hauran els següents:

• Grup A, dividit en els subgrups A1 i A2: per a l'accés als quals s'exigirà estar en possessió d'un títol universitari de grau. La classificació dels cossos i escales en cada subgrup estarà en funció del nivell de responsabilitat de les funcions a desenvolupar i de les características de les proves d'accés.
• Grup B: per a l'accés al qual s'exigirà estar en possessió d'un títol de tècnic superior.
• Grup C, dividit en els subgrups C1 i C2: per accedir al subgrup C1 s'exigirà estar en possessió d'un títol de batxiller o tecnic; per accedir al subgrup C2 s'exigirà estar en possessió d'un títol de graduat en educació secundaria obligatoria.

El DLeg 1/97 té aquesta mateixa classificació en el seu Art. 19, però, en tractar-se d'una norma anterior al TREBEP, recull la classificació anterior, que en essència és equivalent, però que empra unes altres lletres, a saber, A, B, C, D i E, en equivalencia als actuals grups A1, A2, C1, C2 i AP (agrupacions professionals) respectivament. També utilitza les nomenclatures antigues per als títols academics (llicenciatura, diplomatura, formació professional). La classificació correcta és la de l'actual TREBEP. Salta a la vista que la nova classificació ha inclòs un nou grup, el B, el qual no té equivalencia els anteriors grups. És un tema que està pendent de desenvolupament per part de l'Administració (com veurem, tampoc els hi té assignat un interval de nivell personal).

8Per últim, a l'Administració de la Generalitat, els funcionaris s'agrupen en cossos generals i cossos especials:

• Els cossos generals tenen assignades les tasques principalment administratives que requereixen el desenvolupament de les funcions comunes en l'exercici de l'activitat administrativa.
• Els cossos especials tenen com a funció el desenvolupament d'activitats específiques d'una carrera, una professió o un ofici.

Selecció i nomenament de funcionaris

El proces de selecció per obtenir la condició de funcionari de carrera s'ha de realitzar d'acord amb els principis d'igualtat, merit i capacitat, d'acord amb l'oferta d'ocupació pública i mitjançant una convocatoria pública de les places ofertades.

Els sistemes de selecció per accedir a la condició de funcionaris son el d'oposició i concurs-oposició, si bé amb previsió legal prèvia i amb caracter excepcional pot utilitzar-se el sistema de concurs (Art. 61.6 TREBEP).

El nomenament com a funcionari correspon a l'autoritat que hagi efectuat la convocatoria un cop superat el corresponent procés de selecció (i curs de formació, quan s'escaigui), i en el cas de l'Administració de la Generalitat, aquest nomenament s'ha de publicar en el DOGC.

Funcions reservades a l'estatut funcionarial

L'Art. 9.2 TREBEP estableix que, en tot cas, l'exercici de funcions que impliquin la participació directa o indirecta en l'exercici de potestats publiques o en la salvaguarda d'interessos generals de l'Estat i de les Administracions Publiques correspondra exclusivament als funcionaris publics, en els termes que la llei de desenvolupament de cada Administració Pública estableixi.

Dins l'àmbit de l'esfera local, l'Art. 92.3 LRBRL afegeix que son funcions publiques reservades a funcionaris de carrera, les que impliquin exercici d'autoritat i, en general, aquelles que en desenvolupament de la LRBRL es reservin als funcionaris per a millor garantia de l'objectivitat, imparcialitat i independencia en l'exercici de la funció.

Correspondrà a les Lleis de la Funció Pública que es dictin en desenvolupament del TREBEP establir els criteris per a la determinació dels llocs de treball que podran ser desenvolupats per personal laboral (Art. 11.2 TREBEP). Tot i així, la determinació final per a cada lloc de treball (quant a si pot ser desenvolupat per un laboral o nomes per funcionaris) correspondrà als instruments de classificació dels llocs de treball (concretament a la RLT, que ja estudiarem).

Cal tenir en compte que, a nivell local, l'Art. 92.2 LRBRL estableix una preferencia pels llocs de treball de funcionaris, en afirmar que, amb caracter general, els llocs de treball de l'Administració Local i els seus Organismes Autonoms seran desenvolupats per personal funcionari.

Com a resum podriem dir que en el treball public poden dibuixar-se dos cercles concentrics. Al cercle interior, corresponent al desenvolupament de funcions estrictament publiques, el personal ha de ser necessariament funcionarial. Al cercle extern, relatiu a la resta de llocs de treball public, si be la regla general hauria de ser tambe el vincule funcionarial, a la practica, excepte disposició legal en contra, l'Administració pot optar per l'estatut funcionarial o laboral (sistema dual de treball public).

9