Plató: context històric, biografia i influències filosòfiques

Índex

Pàgina 2

Pàgina 3

Pàgina 5

Pàgina 7

Pàgina 9

Pàgina 11

Pàgina 18

Pàgina 21

Pàgina 24

IES ALGARB - HISTORIA DE LA FILOSOFIA

Plató: Antecedents

Sòcrates i els Sofistes (Segle V a.C)

Plató rep una gran influència de Sócrates, de qui adopta la idea que la veritat és accessible a través del diàleg i la raó, així com l'in- tel·lectualisme moral, que identifica saber i virtut. A partir d'això desenvolupa la seva teoria de la reminiscència i defensa una edu- cació orientada a formar governants savis. En canvi, rebutja el relativisme i l'escepticisme dels sofistes, que consideraven la veritat com una construcció retòrica. Tot i això, Plató aprofi- ta alguns recursos dels sofistes, com la importancia del llenguatge i l'educació. Comparteix amb ells l'interès per la política, però amb una finalitat moral i no utilitarista, i l'interès per conèixer la naturalesa humana.

Pitàgores (Segle VI - V a.C)

Plató rep una influencia notable del pensament pitagòric, especialment en la seva concepció dels nombres i la realitat. Com els pitagòrics, considera que els nom- bres són causa de l'essència de les coses, però in- trodueix una distinció important: mentre que per als pitagòrics els nombres són els mateixos objectes sensi- bles, Plató els col·loca en un nivell separat, entre les Idees i el món sensible. A més, adopta la noció pitagorica d'una dualitat originaria, però la reformula com a oposició entre allò gran i allò petit, entesos com els dos pols d'una matèria indeterminada sobre la qual s'apliquen les Idees per generar els éssers sensibles.

Parmènides (Segle VI - V a.C)

Parménides influencia Plató,especialment en la distinció entre aparença i realitat. Parmènides considera que els sentits ens en- ganyen i només la raó pot conduir-nos al coneixement veritable. Així, Plató identifica les Idees amb el Ser de Parmenides: realitats immutables, eternes i perfectes, en oposició al món sensible, can- viant i imperfecte. També assumeix la idea que només allò que és inalterable pot ser conegut veritablement, i per això estableix un doble nivell de realitat: l'opinió, basada en els sentits, i el conei- xement, basat en la raó i la contemplació de les Idees.

IES ALGARB - HISTORIA DE LA FILOSOFIA

Plató: Context Històric

Context Històric

• SEGLE V A.C. - ATENES
• MAXIM ESPLENDOR CIVILITZATORI: àmbit economic, social, polític, cientific i cultural.
• GUERRA DEL PELOPONES: Atenes entra en guerra amb Esparta i acaba perdent (404 a.C).
• DERROTA -> S'imposta un nou govern oligarquic: el govern dels TRENTA TIRANS
• RESTAURACIÓ DEMOCRÀTICA: menys d'un any després, la democracia es va instaurar novament, sota el comanda- ment de Pericles. No obstant, l'esplendor atenenca no es va recuperar mai.
• LA DEMOCRACIA DE PERICLES CONDEMNA A SOCRATES
• SOFISTES: relativisme i escepticisme

El segle V a.C., a la polis grega d'Atenes, es presenta com el segle de màxim esplendor per a la cultura grega. Les características de la societat grega (una societat politeista però sense grans pretensions religioses, navegant i comer- ciant amb grans i diversos territoris, amb un sistema social i economic que possibilita el skholé o temps lliure dels seus ciutadans, etc.) fan que aquesta prosperi en tots els àmbits. Xerram d'una civilització molt avançada economi- ca, social, política, científica i culturalment. Hereus dels mites i llegendes de la tradició arcaica, els grecs comencen a fer un gir cap a una mirada mes racional del món.

Però aquest moment d'esplendor no durarà gaire temps. Justament en aquest mateix escenari d'auge i contradicció, Atenes es veu sacsejada per conflictes interns i guerres externes, com la Guerra del Peloponès, que enfrontarà la ciu- tat amb Esparta i acabarà posant fi a la seva hegemonia, després de la seva de- rrota l'any 404 a.C. Després de la derrota d'Atenes a la guerra, s'imposa a la po- lis una nova forma de govern. Els espartans, vencedors del conflicte, instauren un règim oligarquic conegut com el govern dels Trenta Tirans. Aquest govern, allunyat dels ideals democratics que havien caracteritzat Atenes fins al mo- ment, es caracteritza per la repressió, la por i la persecució dels adversaris po- lítics, encapçalada per les famílies més poderoses. Així, la polis atenenca viu un període breu però intens de violencia i inestabilitat, que deixa una emprem- ta profunda en la memoria col·lectiva. Encara que la democracia serà restaura- da poc després sota la direcció de Pericles, l'ànim de la població queda tocat definitivament. Hi haurà un fort desig de recuperar l'ordre i de trobar culpables de la decadencia viscuda.

Amb la restauració de la democracia, Atenes inicia una nova etapa de recons- trucció política i cultural. Pèricles impulsa una democracia més solida i inclusi- va (sempre dins els limits de la ciutadania atenenca, excloent dones, esclaus i metecs), alhora que promou el desenvolupament de les arts, la filosofia i les ciències. No obstant, l'esplendor atenenca i la confiança en la democràcia ja no es tornaran recuperar. Aquesta democracia, de fet, serà la democràcia que condemni a Socrates. La seva figura, tot i no haver participat directament en els governs tirànics, incomodava molts sectors: criticava la democracia ate- nenca, questionava els valors tradicionals, posava en dubte l'autoritat dels so- fistes i defensava una religiositat personal (el seu daimon; una especie de veu interior o guia que ens condueix en les nostres decisions) que es percebia com impietat als deus grecs. Sota l'acusació d'impietat i de corrompre la joventut, va ser jutjat i condemnat a mort. Tant si Socrates era innocent com si era cul- pable, havia de ser eliminat. La seva sola presència posava en evidencia les mi- series d'un sistema cada cop més dominat per l'aparença i la conveniencia.

Aquesta mort, una de les més importants de la historia del pensament i una mort injusta, és una mort promoguda pel minvament de confiança en la de- mocracia impulsat pels sofistes. En un context de crisi i desorientació, els so- fistes sembraven el dubte sobre la possibilitat d'un be comú o d'una veritat compartida, reduint la política a un joc de paraules i poder. Amb el seu art de la retorica, ensenyaven a defensar qualsevol posició, fos justa o injusta, si això servia per triomfar públicament. Així, el debat polític es va convertir en un es- pectacle, la paraula va perdre valor i la democracia, desproveïda de fonaments ètics solids, es va anar buidant progressivament.

IES ALGARB - HISTORIA DE LA FILOSOFIA

Plató: Biografia

Biografia

• ATENES, 427 A.C. - 347 A.C .: neix a una família aristocratica, políticament influent.
• INTERES INICIALMENT POLÍTIC: conèixer a Socrates als 18 anys, però, el convenç de dedicar-se a la filosofia.
• INTERES FILOSOFIC: trobar els fonaments de la justicia i de l'Estat ideal.
• MORT DE SOCRATES: provoca una crisi vital i filosofica en el filosof.
• VIATGES: després de la mort de Socrates, fa dos viatges per Italia, Egipte i altres països orientals. En aquests viatges coneix els pitagorics.
• ACADEMIA: en tornar a Atenes, funda l'Academia, on s'imparteix filosofia, música, ciència, etc. Aristotil serà el seu deixeble.
• OBRA BEN CONSERVADA: 28 DIÀLEGS: el protagonista és Socrates.

Aristocles, també conegut com Plató ("el d'amples esquenes"), neix a Atenes l'any 427 a.C. Neix a una família aristocratica i políticament influent. Aquest és un segle d'esplendor: els mes grans intellectuals es dirigeixen a Atenes a pre- sentar le seves obres. Així, escultors com Fídies, l'escriptor de tragedies Sòfo- cles o els propis sofistes, formaran part del context platonic. No obstant, en el moment del seu naixement aquest esplendor estarà ja de capa caiguda, cosa que produirà en Plató una enyorança de la polis perduda.

El seu interes va ser inicialment politic. Alguns dels seus familiars varen formar part del govern dels Trenta Tirans, i el varen convidar a treballar per al govern de la polis, però ell s'hi va negar. Després de la restauració de la democracia i la tornada a la normalitat, coneixerà a Socrates als 18 anys, cosa que canviarà la seva vida definitivament. Conèixer a Socrates fa que Plató es decideixi per dedicar-se a la filosofia. No obstant, el seu interes es mantindrà encara en l'àmbit polític, ja que el seu principal interes filosofic sera trobar els elements fonamentals de la justicia i de l'Estat ideal, inspirat en aquella Atenes perduda.

La condemna del seu mestre per part de la democracia, però, provocarà una crisi vital i filosofic en Plató. Els anys que va passar en contacte amb Socrates el van convencer de la necessitat de trobar veritats universals que orientessin el comportament dels homes cap a la virtut. Va emprendre el primer dels seus dos viatges per terres del sud d'Italia, Egipte i, potser, altres països orientals. En aquests viatges va conèixer els pitagorics i va rebre la influencia de les se- ves doctrines sobre la immortalitat de l'anima i la naturalesa del coneixement matematic. Va ser cridat pel tirà sicilià Dio de Siracusa per aplicar els seus principis sobre l'Estat al govern d'aquesta ciutat, missió en la qual va fracassar estrepitosament.

De nou a Atenes, va fundar l'Academia, on s'ensenyava música, astronomia, matemàtiques i filosofia, entre d'altres ciències. En ella va rebre Aristotil, el seu deixeble més important. Va morir als vuitanta anys l'any 347 a.C., sense que se li coneguessin dona o fills.

La seva obra, escrita en forma de dialegs, ens ha arribat prou ben conservada. En aquests diàlegs, Plató oposa a diferents personatges per a desenvolupar la seva teoria. El protagonista de la majoria de texts és, sens dubte, Socrates.

Això és mostra de la importancia i estima de Socrates per a Plató.

IES ALGARB - HISTORIA DE LA FILOSOFIA

Plató: Influències i Objectiu Filosòfic

Influències i Objectiu Filosòfic

• PITAGORES: importancia de les matemàtiques.
• PARMENIDES: negació del canvi + importancia del coneixement racional
• SOCRATES: contrari al relativisme dels sofistes, defensa la recerca de la veritat universal, el metode dialectic (maièutica) i l'intel·lectualisme moral.
• OBJECTIU FILOSOFIC: aconseguir un model d'Estat en el que la mort del seu mestre no hagues succeït. El seu objectiu és, per tant, polític.
• ÚS DEL MITE, LES AL.LEGORIES I LES METAFORES

jSón moltes les influències que va rebre Plató. Des dels atomistes, de qui here- da la idea que la matèria eterna és caotica i plena de moviments irregulars; fins als sofistes, de qui es desmarcarà radicalment però amb qui coincidirà en l'in- teres per analitzar a fons la naturalesa humana i la importancia de la política; passant pels presocràtics i el propi Socrates, el seu gran mestre.

No obstant, podem assenyalar com a tres les principals influències que va re- bre Plató:

1. PITAGORES: per Pitagores els nombres eren l'essència de totes les coses, per la qual cosa es va centrar en l'estudi de les matemàtiques i la geometria, disciplines de les quals es considera el pare en el món grec. Plató heretà la importancia donada a les matemàtiques com a estructura fonamental de la realitat, així com la creença en l'existència d'una anima immortal.
2. PARMENIDES: Plató recull i reelabora profundament la distinció que ja havia apuntat Parmenides entre dues formes de conèixer: una, Iligada a l'aparença, al canvi i a l'opinió; i una altra, vinculada a la veritat, al que és, i que no es deixa alterar pel pas del temps ni pels sentits.

IES ALGARB - HISTORIA DE LA FILOSOFIA