Sa2: Plató, pensament filosòfic i epistemologia

Plató: Context i Pensament

Context Històric de Plató

SA2: PLATÓ
Hem sortit de la
Caverna?
8
LO QUE TE HACE DIFERENTE, TE HACE PELIGROSO
DIVERGENTEContext
· Possibles viatges a Egipte i tres visites a Sicília, però la major part de
la seva vida la va passar a Atenes.
. Infantesa: va coincidir amb l'etapa final de la guerra del Peloponès
que va concloure amb la instauració del govern dels Trenta Tirans.
· Plató -> que era d'origen aristocratic va ser convidat a col·laborar
amb aquest règim. Plató ho va rebutjar.Context
· L'any 403 aC -> restabliment de la democracia. Però va implicar una millora?
- Es difonen teories relatives i l'escepticisme (sofistes)
-
Condemna a mort de Socrates.
Actitud molt crítica davant la democracia (PENSAR A FER UNA PRESENTACIÓ DE
PLATÓ QUE ENS POT SERVIR). És per això que un dels objectius últims de Plató és
aclarir com hauria de ser una societat justa.
· Els darrers anys de la vida de Plató -> perdua progressiva de rellevància
política d'Atenes.
· Segle IV aC -> el Regne de Macedonia.

La Teoria de les Idees

Els Dos Mons de Plató

La teoria de les idees: dos mons
1. Mon intelligible: immutable, perfecte -> idees (eidos)
7
forma, figura, essències.
2. Mon sensible: canviant, particular, imperfecte -> copies o
coses (les quals participen de les idees)
El món sensible, el món on viu l'ésser humà -> únicament és en
la mesura que participa del mon ideal, intel-ligible.Món sensible
Coses
Canviants,
imperfectes,
caduques
Món intel·ligible
Essències
Immutables,
perfectes,
eternes

Metafísica Dualista de Plató

Una metafísica dualista: la realitat està composta
per dos mons
Plató, en la seva teoria de les Idees o Formes, utilitza els
termes "idea" i "eidos" per referir-se a les essències
transcendents que formen el mon intel·ligible.
[Per què parlem de metafísica? Aquesta teoria és ontologica o metafísica, ja que explica
quines realitats existeixen realment. La metafísica de Plató és dualista perquè distingeix entre
dos mons diferents: el sensible i l'intel ·ligible]

Dos Mons i Dues Maneres de Conèixer

Dos mons i dues maneres de conèixer
1. Dos mons -> Metafísica/Ontologia
2. Dues maneres de conèixer -> Epistemologia
Dentro de la caverna
Mundo sensible
Fuera de la caverna
Mundo inteligible
Imaginación
Eikasía
Creencia
Pístis
Pensamiento
Diánoia
Inteligencia
Nóesis
Dóxa-Opinión
Epistéme-Ciencia
Mitos de la caverna y la línea

La Teoria de la Participació

Quina és la relació entre les coses (còpies) i les idees (eidos,
essències)?
La teoria de la participació: les idees actuen com a models
eterns i immutables de les coses o les copies. "Les coses
belles són belles perquè participen de la idea de bellesa".
MUNDO INTELIGIBLE
MUNDO SENSIBLE
IDEA
ÁRBOLLa teoria de la participació:
Plató fa servir la relació entre
l'amant i l'estimat
igual com l'amor
ens mou a perfeccionar-nos per apropar-nos al mes possible
a allò que estimem, les coses s'esforcen tan be com poden a
assemblar-se a les Idees i per imitar-les]
El amor según PlatónSegons Plató, les coses son allò que
són i tenen les qualitats que tenen
perquè
participen
de
les
Idees
corresponents, les imiten o hi aspiren.

El Mite de Demiurg

El mite de Demiurg
Com passa tambe amb altres mites que trobem en l'obra de Plato, aquesta
narració sembla tenir un significat simbolic. El que Plato vol explicar amb
aquesta historia es la seva teoria de la participació. La narració mostra
allegoricament com les coses intenten assemblar-se a les Idees sense acabar
d'aconseguir-ho perquè son fetes d'una materia dolenta i imperfecta. El mite també
ens recorda que les Idees son els arquetips dels quals procedeix tot el que existeix.

La Jerarquia de les Idees

La jerarquia de les Idees
En la República, Plató hi
afirma que les Idees estan
ordenades
en
una
jerarquia que recorda la
forma d'una piramide. A la
base hi ha les Idees menys
importants, mentre que a la
cúspide hi ha les més
generals,
significatives
i
valuoses.
Idea
del Bé
Unitat, Semblança,
Multiplicitat ...
Bondat, Bellesa,
Justícia ...
Arquetips:
Foc, Home, Arbre ...

Epistemologia Platònica

Com Coneixem: Doxa i Episteme

Com coneixem? Dos mons i dues maneres de conèixer
La seva proposta epistemológica o gnoseologica -> molt lligada
a la seva proposta metafísica.
1. Món sensible (coses canviants) -> es capta a través dels
sentits (NO és l'autèntica realitat) -> doxa (opinó)
2. Món intel-ligible (idees, essències) -> es capta a través de la
raó (autentica realitat) -> episteme (ciència)

L'Ascensió Dialèctica

I com passem de la doxa a l'episteme?
· Ascensió dialéctica
-> camí llarg i personal que va des
del coneixement de les coses (doxa) al coneixement de les idees
(episteme), passant per diferents graus.
· A què fa referencia "dialéctica"?
Activitat en parelles: "Els graus de coneixement". Llegiu el text de
Plató i feu un esquema identificant els diferents graus de coneixement.Els graus del coneixement -> L'allegoria de la línia
Ara, en parelles, col-loqueu tots
aquests conceptes: Eikasia
(imatges, còpies de coses), pistis
(còpies
d'idees),
coneixement
discursiu
(matemàtiques),
doxa
(opinió) , episteme (ciència) noesis
(intel·ligència vertadera) idea de
bé.Món intel·ligible
Món visible
Idees
Bé, Bellesa, Justícia, etc.
Objectes matematics
nombres, figures geomètriques,
relacions matemàtiques
C
Coneixement
(noesi)
E
Pensament
(dianoia)
B
Creença
(pistis)
D
-
Imatges
ombres i reflexos
Imaginació
(eikasia)
Opinió
(doxa)
A
Ciència o intel·ligència
(episteme)

Reminiscència i Coneixement

Objectes sensibles
animals, plantes, coses fabricadesCom coneixem? a través d'una ascensió dialéctica que
implica REMINISCENCIA
La teoria de la reminiscencia explica el proces a través del qual
recuperem el coneixement de les Idees a traves del record,
possibilitant l'ascensió dialectica cap al mon intel·ligible.
1. L'anima ja coneix les idees (però les ha oblidat en néixer)
2. Es pot arribar a comprendre les idees.
3. Mitjançant l'experiencia del mon sensible
idees.
-> Recordem les

El Mite de la Caverna

Quin és l'objectiu del Mite de la Caverna? I com es relaciona
amb aquesta "ascensió dialéctica"?
El mite de la Caverna es una metafora a través de la qual
Plató vol mostrar com, en el mon sensible, considerem
veritables aquelles "coses" que realment no son l'autentica
veritat ...El mite de la caverna de Plató
El mite de la caverna de Plató es una allegoria que apareix al llibre VII de La
República. Plató explica que uns presoners viuen encadenats dins d'una
caverna des de la seva infantesa, mirant només la paret del fons. Darrere
d'ells, hi ha un foc, i entre el foc i els presoners, es mouen objectes que
projecten ombres a la paret. Els presoners creuen que aquestes ombres són la
realitat, ja que és l'unica cosa que han vist.
Un dia, un dels presoners aconsegueix alliberar-se i surt de la caverna. Al
principi, la llum del sol enlluerna, però a poc a poc s'acostuma a la llum i
descobreix el món real: els objectes, la naturalesa i el sol, que és la font de
tota la llum. S'adona que el que abans considerava real eren nomes ombres,
copies imperfectes de les autentiques realitats.El mite de la caverna de Plató
Plató utilitza aquest mite per explicar la seva teoria del coneixement I
REPRESENTAR L'ASCENSIÓ DIALECTICA la caverna representa el món
sensible, el món de les aparences, mentre que el món exterior simbolitza el
món intel-ligible, el món de les idees. El sol representa la idea de Bé, que
il·lumina i dona sentit a totes les altres idees. Així, Plató ens diu que l'educació és
el procés d'alliberar-nos de les cadenes de la ignorancia i descobrir la veritable
realitat.
El mite de la caverna es una metafora que representa la seva teoria del
coneixement (o epistemológica) -> ascensió dialéctica que va des del món sensible
a l'intelligible on la idea de be es la suprema.L'ascensió dialéctica és el proces mitjançant el qual el filosof
allibera l'anima de l'engany del món sensible, elevant-se a la
contemplació de les idees, un camí que, segons Plató, només es
pot fer a través de la rao i la dialectica
Transcendir
les
aparences sensibles i la doxa.

L'Ànima i el Cos

El Cos com a Presó de l'Ànima

El cos és la presó de l'anima
1. COS -> soma, sema -> món sensible (canviant, imperfecte, finit ... )
-> té parts: es degrada, -> és finit.
-> és la seu de les passions i els desitjos: ALERTA! Podem esdevenir
esclaus de les nostres passions.
-> Cultivar la raó -> vida ascètica
-> Portar una vida ascetica: posar fre als plaers i desitjos,
ocupar-nos de l'anima a través de la raó i no del cos.

L'Ànima: Eterna i Perfecta

L'anima pertany al món intel-ligible
●
Es eterna, perfecte, immutable ...
●
Es la part de l'ésser humà que busca la saviesa i
que es capaç de "dominar" els desitjos corporals.
· És immortal.

Proves de la Immortalitat de l'Ànima

Proves que l'anima és immortal (arguments)
a) Prova 1: Teoria de la Reminiscencia: som capaços de coneixer les idees sense
que aquestes es puguin captar a través dels sentits. - >Per tant, la nostra anima
ha d'haver existit abans de néixer.
b) Prova 2: Simplicitat i unicitat -> No te parts
-> no es pot descompondre
(a
diferencia del cos). Les coses que es descomponen i moren son les que tenen
parts.
C)
Prova 3: La Teoria de la Reencarnación-> (filosofs pitagorics) ->després de la
mort la nostra anima pot tornar a la vida i unir-se a un cos nou, que sera noble i
bell si en la nostra vida passada hem viscut de manera virtuosa, preocupats del
nostre esperit i sense deixar-nos arrossegar per les passions corporals.

Teoria de l'Ànima Tripartita

L'anima no té parts "físiques" però es divideix en 3 parts ...
Les persones sovint patim -> tensions internes (quan els nostres desigs
entren en conflicte amb la raó). Segons-> Teoria de l'anima tripartita
poden distingir-se tres parts:
1. La part racional (cap) i que està relacionada amb el pensament i la raó.
2. La part irascible (pit) que és la seu de les passions i dels sentiments
nobles, com ara l'honor o la colera que experimenta un guerrer al camp
de batalla.
3. La part concupiscible (ventre), és la seu dels desigs i els apetits
corporals, com ara l'afany de menjar o l'impuls sexual.

Tipus de Persones segons l'Ànima

Quin tipus de persona ets?
1. Aquells en qui predomina la part racional, tenen un interes
especial per l'aprenentatge i valoren per damunt de tot la
racionalitat.
2. Les persones en qui predomina l'anima irascible es caracteritzen
per la seva gosadia i estan preocupades per l'honor.
3. Els qui estan dominats per l'anima concupiscible es deixen
arrossegar per sentiments innobles i estan preocupats sobretot per
questions de tipus material.