L'ensenyament de la llengua catalana oral i escrita a la Universitat de les Illes Balears

UIB Universitat de les Illes Balears

Habilitats Lingüísticas per a l'E. P.

Tema 1.1: L'ensenyament de la llengua catalana oral i escrita Sebastià Salvà i Puig Ariadna Benet

Les habilitats lingüísticas

L'enfocament comunicatiu i la interacció

1.1. L'ensenyament de la llengua catalana oral i escrita. L'enfocament comunicatiu. L'habilitat d'interacció

La lectura a l'escola

1.2. La lectura a l'escola. Recursos

L'expressió escrita: creació i composició de texts

1.3. L'expressió escrita: creació i composició de texts; desenvolupament de l'ortografia

L'oralitat: comprensió i expressió orals

1.4. L'oralitat: comprensió i expressió orals Universitat de les Illes Balears UIB

L'ensenyament de la llengua catalana oral i escrita

L'enfocament comunicatiu i l'habilitat d'interacció

1.1. L'ensenyament de la llengua catalana oral i escrita. L'enfocament comunicatiu. L'habilitat d'interacció

La lectura a l'escola i els seus recursos

1.2. La lectura a l'escola. Recursos

L'expressió escrita: creació, composició i ortografia

1.3. L'expressió escrita: creació i composició de texts; desenvolupament de l'ortografia

L'oralitat: comprensió i expressió

1.4. L'oralitat: comprensió i expressió orals UIB Universitat de les Illes Balears

La llengua com a estri del pensament

La llengua i el fracàs escolar

Llengua: estri amb que ordenam el nostre pensament. Mala estructuració en el llenguatge ~ fracàs escolar.

La responsabilitat en l'aprenentatge de la llengua

La llengua d'una col·lectivitat és la suma de les llengües internes/individuals dels ciutadans -> responsabilitat dels ensenyants + família + societat:

• Area de llengua -> Demanda social: S'esperen alumnes competents en les diferents llengües (català, castellà, anglès ... ).
• La llengua, però, forma part de tota la vida social -> Aquesta demanda ha de ser abordada de manera conjunta per tota l'escola i per totes les àrees i matèries. Transversalitat.
• Transferencia d'aprenentatges d'una llengua a l'altra: el mestre ha de fer possible que els aprenentatges d'una llengua es transfereixin a les altres llengües que s'aprenen a l'escola. 4 UIB Universitat de les Illes Balears

Centralitat de l'aprenent

El bagatge lingüístic de l'alumne

- En primer lloc cal demanar-se què sap l'alumne, quin és el seu bagatge lingüístic

• En quin sistema lingüística pensa i és capaç d'expressar-se?
• Ha estat mai escolaritzat?

La personalitat de l'alumne

- També cal tenir en compte la seva personalitat:

• Li és fàcil comunicar-se?
• Està motivat per aprendre (llengües o en general)? 5 UIB Universitat de les Illes Balears £

Objectius i nivells de les llengües

Coneixement de l'alumne i nivell

- Després de conèixer l'alumne i el seu nivell, ens podem marcar els objectius a assolir.

Nivells MECR per a les llengües

Nivells MECR per a les llengües Usuari basic Usuari independent Usuari competent B C A1 A2 B1 B2 C1 C2 Llindar Avançat Domini Mestratge 6 UIB Universitat de les Illes Balears A Accés Plataforma

La llengua com a objecte d'estudi

El codi lingüístic i la competència lingüística

Llengua: objecte d'estudi en si mateixa. Materia amb un corpus teòric important que defineix les formes i les relacions d'un codi (lèxic, morfologia, sintaxi, fonologia ... ). El grau d'adquisició d'aquest codi ens informarà del grau de competencia lingüística.

Competència comunicativa de l'usuari

Saber com usar el codi, en quines situacions i per a quines funcions ens indicarà el grau de competencia comunicativa de l'usuari. Universitat de les Illes Balears 7 UIB

L'enfocament funcional o comunicatiu del llenguatge

Llengua: ús i comunicació

(I) L'enfocament funcional o comunicatiu del llenguatge Llengua = ús i comunicació.

Oralitat i escriptura

• Oralitat: eix de la vida social, existent en totes les cultures.
• Escriptura: conserva, vehicula, fa possible la crítica i la divulgació d'una cultura; organitza i dona credibilitat al nostre món.

Llengua i percepció del món

Llengua > percepció del món

• ens permet saber com els nostres coetanis perceben el món,
• com l'entenien els nostres avantpassats i
• expressar, transmetre o deixar constatació de com l'entenem nosaltres. 8 UIB Universitat de les Illes Balears

Habilitats i coneixements mínims

El llenguatge en el món alfabetitzat

El llenguatge ha d'aportar als aprenents les habilitats i els coneixements mínims necessaris per a moure's en el món en què viuen, estructurat i dirigit per gent alfabetitzada.

Exemples d'aplicació

Exemples:

• Interpretar un horari de trens
• Saber omplir un formulari
• Interpretar les opinions d'una tertúlia de ràdio
• Copsar la possible falsedat d'una notícia
• Llegir entre línies un missatge indirecte del director d'empresa 9 UIB Universitat de les Illes Balears

Aprenentatge d'una llengua

Capacitat d'ordenar la ment i comunicar

Aprenentatge d'una llengua:

• Eina amb capacitat d'ordenar la nostra ment.
• Facilitar i ampliar les nostres possibilitats de comunicació i de relació.

Analitzar el món i seguretat personal

• Poder analitzar el nostre món i participar-hi i augmentar, així, la pròpia seguretat personal.

Clau per a la cultura

• Adquirir la clau per entrar a tots els àmbits de la cultura. Universitat de les Illes Balears 10 UIB £

Visió funcionalista i comunicativa de la llengua

Aportacions de diverses disciplines

· A partir dels anys 60 i gràcies a les aportacions de diverses disciplines, s'ha desenvolupat una visió funcionalista i comunicativa de la llengua.

Èmfasi en l'ús

· A partir dels anys 60, doncs, es comença a posar èmfasi en l'ús. · Aprendre llengua significa aprendre a usar-la.

Distinció coneixement i ús

· Distinció coneixement i ús (Saussure: llengua i parla; Chomsky: competencia vs. actuació) (darreres estatistiques: augment del coneixement teòric, però estancament de l'ús). 11 UIB Universitat de les Illes Balears

Competència lingüística, pragmatica i comunicativa

Competència lingüística

Competencia lingüística, pragmatica i comunicativa:

• Competência lingüística (lingüística generativa): sistema de regles lingüísticas, interioritzades pels parlants, que conformen els seus coneixements verbals i que els permeten d'entendre i produir un nombre infinit d'enunciats lingüística. Actuació lingüística: execució de la competència.

Competència pragmatica

• La pragmatica analitza els signes verbals amb relació a l'ús social que en fan els parlants. Competencia pragmatica: conjunt d'aquests coneixements interioritzats.

Competència comunicativa (Dell Hymes)

• Competencia comunicativa (Dell Hymes): capacitat d'usar el llenguatge apropiadament en les diverses situacions socials en què ens trobem cada dia. Universitat de les Illes Balears 12 UIB

Competència comunicativa: habilitat d'utilitzar la llengua

Definició de competència comunicativa

COMPETÊNCIA LINGÜÍSTICA + COMPETÊNCIA PRAGMATICA = COMPETENCIA COMUNICATIVA L'habilitat d'utilitzar la llengua de manera significativa en situacions reals. Per això, els parlants necessiten saber no només estructures gramaticals, sinó també les normes d'ús en un determinat context. (Dell Hymes, 1972) 13 UIB Universitat de les Illes Balears

L'enfocament comunicatiu en l'ensenyament de llengües

Origen del concepte

Competència comunicativa:

• El concepte apareix en el context de l'ensenyament de llengües estrangeres (anys 70).
• Arran d'aquest concepte sorgeix l'enfocament comunicatiu.

Aplicació en l'educació

• Actualment molts dels seus principis i practiques s'apliquen al context de l'ensenyament de la L1, és a dir a l'escola, tant en l'educació primaria com en la secundaria. Universitat de les Illes Balears 14 UIB

Principis de l'enfocament comunicatiu

La llengua com a eina de comunicació

Principis de l'enfocament comunicatiu: 1. La llengua és una eina per a comunicar un missatge tant oral com escrit, i no únicament un objecte d'estudi.

Aprenentatge a través de l'ús

2. No aprenem una llengua repetint i interioritzant estructures i models determinats, sino que la llengua ens serveix per a construir el missatge que necessitam en qualsevol situació de la vida real. Les activitats que necessiten una comunicació real són les que propicien l'aprenentatge de la llengua. Es tracta d"usar la llengua per a aprendre-la"; "aprendre fent i fer coses amb les paraules".

Funcions de la llengua

3. La llengua te moltes funcions, a mes d'articular els pensaments i proporcionar informació: expressar emocions, obtenir una reacció en la persona que escolta, reaccionar davant una notícia, etc. 15 UIB Universitat de les Illes Balears

Principis de l'enfocament comunicatiu (continuació)

Llengua autèntica i context d'ús

Principis de l'enfocament comunicatiu: 4. La llengua que s'ensenya a l'aula és autentica i es mostra a través de materials autentics o versemblants. 5. Per a l'aprenentatge de la llengua és cabdal tenir en compte el context d'ús.

Gramàtica, lèxic i funcions

6. Es pot posar el focus en la forma, però la gramatica i el lexic que els alumnes aprenen han d'estar estretament relacionats amb les funcions, el context i els rols dels interlocutors.

Errors com a part del procés

7. Els errors es consideren part del proces natural del desenvolupament de les habilitats comunicatives i del seu aprenentatge. 16 UIB Universitat de les Illes Balears

Alumnes i necessitats comunicatives

El centre del procés d'aprenentatge

Principis de l'enfocament comunicatiu: 8. Els alumnes i les seves necessitats comunicatives són el centre del procés d'aprenentatge. Per això es dona la possibilitat als alumnes d'expressar les seves idees i opinions.

Partir de les necessitats dels alumnes

Així, cal partir de de les necessitats comunicatives dels alumnes, de manera que aprenguin les estructures de la llengua perquè les necessiten en la situació determinada en què els posam. Per ex .: Aprenen "Em podrieu dir quant val aquest llibre, si us plau?" perquè la necessiten en la situació d'anar a una llibreria que els hem plantejat. 17 UIB Universitat de les Illes Balears

Interacció oral i tasques

L'eix vertebrador de les seqüències didàctiques

Principis de l'enfocament comunicatiu: 9. La interacció oral entre els alumnes i entre alumnes i docents és l'eix vertebrador de les seqüències didàctiques o situacions d'aprenentatge.

Col·laboració i negociació del significat

10. La interacció oral encoratja la col·laboració entre alumnes. Això dona oportunitats als estudiants de negociar el significat d'allò que volen comunicar.

Les tasques com a unitat fonamental

11. Aquest enfocament es basa en la utilització de tasques com a unitat fonamental de planificació i instrucció en l'ensenyament de llengües. Així, la practica essencial de l'enfocament comunicatiu són les tasques. 18 UIB Universitat de les Illes Balears

Definició de tasca

Richards & Rodgers (1998)

"Activitat o objectiu que es realitza utilitzant la llengua" (Richards & Rodgers, 1998: 220).

Nunan (2004)

"Activitat que involucra els estudiants a comprendre, manipular, produir i interactuar en la llengua estrangera en què utilitzen el seu coneixement gramatical per transmetre el significat" (Nunan, 2004).

Skehan (1996)

"Són activitats que tenen com a prioritat bàsica el significat ( ... ), amb un ús de la llengua similar al que es faria servir en la vida real" (Skehan, 1996). 19 UIB Universitat de les Illes Balears

La tasca i el producte final comunicatiu

Definició de tasca segons Bové i Corsà (2016)

«Qualsevol activitat per a la realització de la qual l'alumnat haurà de fer servir la llengua que està aprenent». La tasca demana un producte final comunicatiu, que els aprenents han d'elaborar, basat en l'acció, perquè finalment hauran de crear, construir, produir, coproduir ... Han "d'aprendre fent"» (Bové i Corsà, 2016). Universitat de les Illes Balears 20 UIB

Exemples de possibles tasques

Productes finals significatius

Exemples de possibles tasques ('producte final significatiu'):

• Compartir una recepta
• Organitzar una excursió amb dos amics
• Presentació d'un mateix
• Creació d'un comic
• Entrevista a un expert
• Crítica de cinema
• Cartell d'una cursa d'obstacles
• Elaborar un test de personalitat (sobre hàbits, ex .: "Som puntual?")
• Fer una exposiciuó de videojocs o de llibres preferits.

Varietat de mitjans i tipologies textuals

Varietat de mitjans / tipologies textuals / TIC:

• text escrit (únic, col·lectiu ... )
• text oral espontani
• text oral enregistrat
• conversa
• vídeo 21 UIB Universitat de les Illes Balears