Ud10. Pacient preoperatori i drenatges: cures bàsiques d'infermeria

Curs 2024/25

Cures Bàsiques d'Infermeria

UD10.

Pacient preoperatori i drenatges

ROCA VERNET

Contingut

1. La cirurgia
2. Cures del pacient quirúrgic
3. Els drenatges

La cirurgia

Cirurgia: s'utilitza per designar un procediment que inclou la realització de talls i sutures a la pell per al tractament de diverses patologies amb l'objectiu de provocar alteracions locals o generals.

Hi ha multitud de tècniques per accedir a l'interior dels teixits: · busturí classic, · bisturí elèctric, · làser, · radioteràpia · endoscopi ...

El lloc on es realitzen els procediments quirúrgica i les intervencions d'anestèsia-reanimació és el QUIROFAN.

Lloc tancat i separat de la resta de l'entorn hospitalari.

El personal encarregat de dur a terme aquest tipus d'intervencións és el personal facultatiu, que inclou cirurgians i anestesistes, i el personal d'infermeria (Infermeres i auxiliars).

Les activitats d'infermeria que tenen lloc en un quiròfan les porten a terme de forma coordinada l'infermer/a instrumentista (II), l'infermer/a circulant (IC) i el TCAI.

Tipus de cirurgia

Classificarem les cirurgies atenent els criteris següents · El temps de què es disposa per realitzar la intervenció · L'extensió o gravetat de la intervenció · L'objectiu amb el qual es realitza la intervenció quirúrgica · el risc d'infecció de la ferida quirúrgica

Segons la urgència de la intervenció

Electiva Tipus de cirurgia també anomenada programada, en la qual la intervenció pot ser retardada o concertada amb el pacient segons una sèrie de factors (disponibilitat de quiròfan, preparació del pacient o agenda del cirurgià). Aquesta cirurgia es realitza per decisió del pacient o sota recomanació del cirurgia i amb el temps adequat per obtenir el major èxit sospesant tots els possibles riscos.

Urgent Tipus de cirurgia la realització de la qual s'ha de produir en un espai d'hores a partir de la diagnosi mèdica efectuada a urgències.

Emergent Tipus de cirurgia que s'ha de fer com mes aviat millor, ja que el pacient es troba en una situació crítica i la seva vida corre perill.

Segons l'extensió de la intervenció

Cirurgia menor És un tipus d'intervenció que habitualment requereix poc temps i que, en general, es realitza en estructures superficials, amb anestesia local i amb minimes complicacions.

Cirurgia major Tipus de cirurgia que sol requerir l'ingres i l'hospitalització del pacient, es realitza sobre teixits i organs profunds sota anestesia general i respiració assistida i pot tenir complicacions importants.

Cirurgia major ambulatoria (CMA) Pràctica quirúrgica que compleix les condicions de cirurgia major, excepte en el fet que el pacient no és hospitalitzat, ni abans ni després de la intervenció. La tecnica quirúrgica pretén minimitzar el trauma ocasionat perquè el pacient pugui tornar al seu domicili hores després de la cirurgia. Aquest fet implica que el pacient ha de participar activament en el control del postoperatori. A canvi, la seva vida queda alterada durant només unes hores, disminueix l'estada hospitalaria i es redueix el risc d'infecció.

Segons l'objectiu que es persegueix

Diagnostica Cirurgia amb l'objectiu de conèixer la naturalesa d'un teixit i poder determinar l'existència o no d'una patologia (tipus de cirurgia molt utilitzada per al diagnostic de cancer).

Curativa Amb aquesta cirurgia es preten guarir la malaltia, mitjançant l'extirpacióncompleta d'un tumor o una part corporal afectada (apendicectomia, per exemple).

Reparativa Cirurgia que busca reparar lesions o restablir la funcionalitat d'organs i teixits o corregir deformacions o desviacions. Exemples d'aquest tipus de cirurgia són la reconstrucciónamària després d'una mastectomia o la correcció del llavi leporí.

Palliativa Cirurgia que té com a objectiu principal alleujar o eliminar simptomes derivats d'una patologia quan no és possible curar el pacient per proporcionar-li una millor qualitat de vida. Exemples d'aquest tipus de cirurgia són una gastrostomia o una traqueotomia.

Estètica Cirurgia que busca millorar l'aparença d'una part del cos per ajudar en la qualitat de vida d'un pacient. Exemples d'aquesta cirurgia son la rinoplastia, la liposucció o l'augment de pit.

Vocabulari

APENDICECTOMIA: MASTECTOMIA: LLAVI LEPORÍ: RINOPLASTIA: LIPOSUCCIÓ:

Vocabulari quirúrgic

APENDICECTOMIA: Técnica quirúrgica mitjançant la qual s'extreu de l'organisme l'apèndix vermiforme o cecal.

MASTECTOMIA: Técnica quirúrgica que consisteix en l'extracció dels teixits mamaris.

LLAVI LEPORÍ: també anomenat fissura labial, és un defecte congènit consistent en la unió incompleta del maxil·lar superior i manifestat per una separació i fenedura del llavi superior.

RINOPLASTIA: intervenció quirúrgica que modifica la mida i/o forma del nas.

LIPOSUCCIÓ: técnica quirúrgica que consisteix en l'aspiració mitjançant succió de teixit adipós de diferents llocs de l'organisme amb fins estètics.

Sufixos i prefixos comuns en terminologia quirúrgica

• TOMIA: tall. Per exemple, traqueotomia: tall de la tràques per mantenir la via aèria oberta.
• OSTOMIA: Obertura. Per exemple, gastrostomia: obertura de cumunicació entre l'exterior i l'estomac.
• ECTOMIA: Separació o extirpación exemple, apendicectomia: extirpación de l'apèndix.
• CENTESI: Acció de perforar mitjançant punció. Per exemple, amniocentesi: punció per a l'extracció de líquid amniotic.
• PLASTIA: Reconstruccióner exemple, herniorràfia o reparació per suturat d'una hernia inguinal.
• SCOPIA: Observació. Per exemple, laparoscopia: observació de la laringe.
• ANASTOMOSI: unió entre organs. Per exemple, anastomosi de l'intestí prim en la qual s'uneixen dues porcions de l'intestí per formar un pas continu.

Vocabulari mèdic

APENDICECTOMIA: Tècnica quirúrgica mitjançant la qual s'extreu de l'organisme l'apendix vermiforme o cecal.

MASTECTOMIA: Técnica quirúrgica que consisteix en l'extracció dels teixits mamaris.

LLAVI LEPORÍ: també anomenat fissura labial, és un defecte congènit consistent en la unió incompleta del maxil·lar superior i manifestat per una separació i fenedura del llavi superior.

RINOPLASTIA: intervenció quirúrgica que modifica la mida i/o forma del nas.

LIPOSUCCIÓ: técnica quirúrgica que consisteix en l'aspiració mitjançant succió de teixit adipós de diferents llocs de l'organisme amb fins estètics.

Especialitats quirúrgiques

en funció del sistema o aparell que hi intervé

• Cardíaca Cor i grans vasos.
• General i digestiva Tracte gastrointestinal, sistema hepatobiliar i pancreatic i sistema endocrí.
• Oral i maxillofacial Boca, dents, cara, cap i coll.
• Toracica Cavitat torácica, llevat cor i grans vasos (pulmons, bronquis, costelles, pleura, tràquea, etcètera).
• Ortopèdica i traumatologia Extremitats (múscul, os i articulacions) i columna vertebral.
• Vascular Vasos sanguinis.
• Neurocirurgia Sistema nervios central i perifèric.
• Pediatrica Abasta des del fetus (cirurgia fetal) fins a l'adolescent o el jove adult.
• Dermatologia Patologia de la pell.
• Ginecologia Sistema reproductor femení i alteracions del sòl pelvià.
• Otorrino- laringologia Oïda i vies aèries superiors (inclosa la laringe).
• Urologia Aparell reproductor masculí i vies urinàries de tots dos sexes.

Segons el risc d'infecció de la ferida quirúrgica

Tota intervenció quirúrgica requereix una anàlisi de risc d'infecció segons el seu grau de contaminació. Per al National Research Council, hi ha quatre tipus de cirurgia en funció d'aquest criteri.

Neta Amb un risc d'infecció entre l'1 i el 5 %, és una cirurgia atraumatica, sense inflamació, programada i amb tancament primari. · Aquesta cirurgia no afecta els tractes respiratori, digestiu, genitourinari i orofaringi. ·Exemples: cirurgia electiva ocular, cirurgia de musculs i tendons, etc.

Neta- contaminada Amb un risc d'infecció entre el 5 i el 15 %, és una intervenció amb trauma tancat i pell intacta, programada i amb afectació de tractes respiratori, digestiu, genitourinari o orofaringi amb mínim vessament de contingut i sense infecció prèvia. · Si la cirurgia és urgent, també es considera neta- contaminada si compleix els criteris de cirurgia neta. Exemples: resecció pulmonar, apendicectomia sense perforació, nefrectomia sense vessament macroscopic, etc.

Contaminada Amb un risc d'infecció entre el 15 i el 25 %, és una cirurgia amb inflamació aguda i sense exsudat purulent o amb trauma previ penetrant amb menys de 4 hores d'evolució. · Exemples: colecistectomia en colecistitis aguda, nefrectomia amb vessament macroscopic, etc.

Bruta Amb un risc d'infecció entre el 40 i el 60 %, és una cirurgia dels tractes respiratori, digestiu, biliar o traqueobronquial, amb la corresponent perforació preoperatòria, o una cirurgia d'abscessos o infeccions amb pus o amb trauma previ penetrant de més de 4 hores d'evolució. · Exemples: apendicectomia amb peritonitis, resecció intestinal amb presència d'infecció, drenatge d'osteomielitis, etc.

L'anestesia

És un estat caracteritzat per la pèrdua total o parcial de la sensibilitat de les respostes reflexes i de la mobilitat.

És un estat reversible ii està induït per una substancia farmacologica anomenada anestèsic.

L'anestesia és una técnica necessaria en les intervencions quirúrgiques i en totes les situacions en què sigui necessari eliminar DOLOR INTENS.

Tipus d'anestèsia

ANESTESIA LOCAL

ANESTESIA REGIONAL

ANESTESIA GENERAL

Anestesia local

Utilitzada en cirurgies menors, s'aplica en una zona petita i específica del cos (àrea de la pell, mà, peu, genoll). Es realitza normalment per infiltració mitjançant injecció directa en els teixits a anestesiar. En ocasions, es pot utilitzar un anestèsic local per via topica sobre una mucosa o pell no intacta per reduir el dolor de la injecció.

Anestesia regional

Utilitzada per bloquejar nervis adjacents a la medul·la espinal (raquianestesia, anestesia epidural) o plexes nerviosos perifèrics (anestesia de plexe).

Raqui- anestesia S'introdueix via punció lumbar a l'interior de l'espai subaracnoidal de la medul·la espinal. El seu efecte és immediat i de curta durada, per la qual cosa està indicat en intervencions com les cesaries.

Epidural S'introdueix també a través d'una punció lumbar, però en aquest cas per sobre de la duramater, una de les capes de les meninges. El seu efecte es una mica mes lent i se sol injectar mitjançant un cateter que permet introduir l'anestèsic a mesura que es va necessitant. És la mes utilitzada per a parts i intervencions de vies urinàries, cames, etc.

Anestesia de plexe S'injecta en un plexe nervios (habitualment en plexe braquial per a cirurgia de membre superior) o en un nervi responsable de la innervació d'una regió específica. En aquest cas, es denomina anestesia troncular.

L2 L3 L3 L5 13 14 15