El Noucentisme: moviment cultural i polític català

Generalitats del Noucentisme

Introducció al Noucentisme

El Noucentisme és una etapa de la historia de la nostra cultura, però no fou solament un moviment cultural, fou també l'exponent d'una ideologia política.

En l'aspecte cultural, és un moviment essencialment classicista, els autors del qual demostren el gust per la norma, l'harmonia, l'ordre i l'equilibri i que es relaciona amb els corrents europeus racionalistes.

Pel que fa a l'aspecte polític, del qual és inseparable, cal destacar la figura d'Enric Prat de la Riba i la creació, el 1901, de la Lliga regionalista, partit que recollia les aspiracions de la burgesia catalana nacionalista i conservadora. L'acció política s'exerceix a través de la Diputació de Barcelona primer i, a partir del 1911, de la Mancomunitat de Catalunya, totes dues institucions presidides per Prat de la Riba.

El noucentisme respon doncs a una estrategia política que s'estructura a l'entorn de la llengua, la cultura i l'educació. Així, entre 1903 i 1915 es crearen un seguit d'institucions que foren d'una importancia decisiva per a la normalització del país: L'Institut d'Estudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya, l'Escola Industrial, l'Escola de bibliotecàries, etc.

Segons Joan Fuster: "El Noucentisme ha estat la major dosi de treball normalitzador que mai hagi rebut el cos del país des del temps de l'abat Oliba, i encara em quedo curt".

Eugeni d'Ors fou qui posa el terme Noucentisme en circulació. Per una banda fa referencia al nou-cents, al segle XX, un segle que aleshores acabava de començar, en oposició al vuitcentisme ja caduc. Per l'altra, a l'adjectiu "nou", amb el significat de modern, actual, inèdit. Així Noucentisme s'usa com a sinonim de modernitat i és una manera de dir que els veritables moderns ja no son els modernistes, encara romantics i fills del segle XIX, sinó ells, els noucentistes, homes que s'estrenaven artísticament amb el nou segle i en representaven l'esperit.

Cronologia del Noucentisme

Habitualment es considera el 1906 com a data d'inici del moviment i el 1923 la de clausura. Tot i així, cal remarcar que aquestes dates son aproximades, ja que a finals del XIX i a principis del XX hi havia hagut autors que insinuaven tendencies properes al que després es considerà com a Noucentisme.

L'impuls cultural provocat pel noucentisme fou tan intens, que els seus efectes continuaren molt després de 1923 -encara que sense el suport de les institucions que fou substituït pel mecenatge privat- amb plantejaments menys estrictes i amb certes redefinicions, fins el 1939, data de l'inici de la dictadura franquista.

Tanmateix, és entre 1906 i 1923 quan es dóna el Noucentisme més genuí, període durant el qual coincideixen una nova estetica i la possibilitat d'organitzar-se políticament i culturalment.

1El 1906 es donen un seguit de fets significatius:

• L'inici de la publicació del Glosari d'Eugeni d'Ors a les pàgines de "La veu de Catalunya", diari de la burgesia catalana nacionalista.
• La publicació de dos llibres de poesia que marcaran la nova estètica: Els fruits saborosos de Josep Carner i les Horacianes de Miquel Costa i Llobera.
• La publicació de La nacionalitat catalana d'Enric Prat de la Riba, obra que dóna forma teorica al projecte polític de la Lliga.
• La celebració del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana.

L'any 1923 es produeix el cop d'Estat del general Primo de Rivera, que establí la dictadura militar amb el vist-i-plau de la burgesia catalana per a la qual aquesta era la solució més còmoda i segura per mantenir les seves prerrogatives de classe davant l'agitació social. La dictadura de Primo de Rivera abolí les institucions catalanes que havien actuat com a motor cultural durant aquells anys.

De tota manera, tres fets molt significatius, anteriors a 1923, ja havien marcat l'inici del declivi del moviment.

• La mort, el 1917, de Prat de la Riba.
• La greu crisi economica provocada pel final de la Primera Guerra Mundial, el 1918.
• La deserció d'Eugeni d'Ors, qui després d'un dur enfrontament amb Puig i Cadafalch (successor de Prat de la Riba en la presidencia de la Mancomunitat) el 1917 s'allunyà de Catalunya i acaba anant a viure a Madrid el 1923. La marxa voluntaria de Josep Carner el 1922 agreujà encara més la desintegració del moviment.

Objectius del Noucentisme

L'objectiu mes important del Noucentisme es normalitzar la cultura catalana. Això ja s'ho havien proposat anteriorment els autors de la Renaixença i del Modernisme, però no s'havia aconseguit plenament. Durant la Renaixença perquè el punt de partida era de diglòssia flagrant i s'havia de començar per crear nous models linguistics i literaris des del no-res, al llarg del Modernisme perquè aquest va ser un moviment fecund però incoherent. Amb tot, l'impuls arranca d'aquests moviments anteriors i no es podria entendre el Noucentisme sense els seus precedents.

Els noucentistes pensaven que per assolir la plena normalització cultural era necessari actuar des del poder, amb una política governamental decidida i totalitzadora, és a dir, amb actuacions que incidissin no només en el camp lingüístico literari (com en els moviments anteriors) sino també en el camp polític, el del pensament, etc. El Noucentisme representa la primera intervenció governamental en la historia de la nostra cultura moderna o contemporània i aquesta intervenció es fonamenta en quatre pilars:

1. Polític. El Noucentisme anirà molt lligat a un partit polític, la Lliga, a un polític, Prat de la Riba, i a una institució, la Mancomunitat de Catalunya.
2. Ideologic. L'ideòleg del moviment fou Eugeni d'Ors. A través de la publicació de les seves Gloses a "La Veu de Catalunya", exposa la manera en què cal "redreçar" el país i basteix els principis basics de l'estetica noucentista.

5cent. LaLeu de Catalunya BARCELONA: DILLENH 21 DE MAIG DE 1900 EDIGIO BEL MAT wowut Flors para Sombreros MIA"| 2. L'EXPOSICIÓ UNIVERSAL DE 1900 Xocolata del Convent de la Trapa Dr. Casesa And EXPOSICIO ROSIRA. Escadollors, 5, 7, 9 Tinta Catalana MARCA MONTSERRAT CARTAS DE NOSTRE CORRESPONSAL Establiment dal VICHY CATALA (Caldos de Mataralla) Casatas del "Ciera .. La obra d'ara

23.Lingüísticaels objectius de la política noucentista va ser crear una llengua literària pura, flexible, moderna i normativitzada. Es fundà l'Institut d'Estudis Catalans per tal de dur a terme la investigació científica de tots els elements de la cultura catalana. Des la seva secció filologica es donà impuls a l'elaboració d'unes normes ortografiques, un diccionari i una gramatica. Gràcies a aquesta institució i a Pompeu Fabra l'any 1913 varen aparèixer les normes ortogràfiques, el 1918 es publicà la gramatica catalana i el 1932 el Diccionari general.

4.Literari. La poesia va ser el gènere preferit pels noucentistes, ja que facilitava la concisió verbal, la bellesa formal i l'evasio d'una societat que volien transformar. El poeta mes representatiu fou Josep Carner.

Altres objectius del Noucentisme

Un projecte tan ambiciós, havia necessariament de completar-se amb altres objectius també essencials.

• Editar i divulgar la literatura catalana de l'Edat Mitjana i del Renaixement. A través de la col·lecció "Els nostres classics" es donaran a coneixer el classics de la literatura catalana: Ramon Llull, Bernat Metge, etc.
• Traduir al català els classics grecollatins i els principals autors de la literatura europea. La "Biblioteca Bernat Metge" va publicar aquestes traduccions.
• Transformar els metodes d'ensenyament i la vida cultural i académica.

Oposició al Modernisme

Les diferencies estètiques entre Modernistes i Noucentistes no son abismals. El que els separà, fonamentalment, fou la pràctica de tot un programa de normalització cultural i el poder de què disposaren. Els noucentistes acceptaren del Modernisme l'afany de renovació i normalització cultural, però en rebutjaren les actituds decadentistes i de revolta. Així, Modernisme i Noucentisme eren dos conceptes oposats a causa de tota una serie d'antinomies que marcaven la distancia entre els dos moviments:

Modernisme

• Esperit germànic o nordic
• Ateisme o indiferència cap al fet religiós
• Espontaneïtat
• Exaltació
• Misteri, indefinició
• Foscor, gust pel sinistre
• Ruralisme, camp
• Paisatges indòmits
• Instint

Noucentisme

• Esperit mediterrani
• Cristianisme
• Elaboració formal, artificiositat
• Mesura, equilibri, seny
• Claredat, precisió
• Lluminositat
• Civilització urbana, ciutat
• Paisatges domesticats
• Raó

Eugeni d'Ors

(Barcelona 1881 - Vilanova i la Geltrú 1954)

D'Ors és una figura cabdal del Noucentisme: en fou el teoritzador; trencà amb el Modernisme i amb tot el que significava el vuit-cents.

Estudià Dret i Filosofia i Lletres, però se sentí atret pel periodisme: col·laborà en diferents mitjans i des del 1906 a "La Veu de Catalunya", on va començar a publicar el seu Glosari, un nou gènere literari inventat per ell mateix que consistia en un article breu, enginyós, de tema intel·lectual, alliçonador, persuasiu i suggerent, que versava sobre les darreres novetats culturals i polítiques d'Europa i de Catalunya i pretenia fer reflexionar sobre fets diversos.

En aquesta secció, que signava amb el pseudonim Xènius, hi va exposar tot el programa del Noucentisme i els seus ideals cívics. El Glosari tingué una gran importancia ja que marcà la ideologia de tota una generació. Les gloses recollides en volums van donar origen a diversos títols, com La Ben Plantada, recull de les gloses de l'any 1911, on es presenta la figura de Teresa, representant de la patria i de la dona catalana, símbol de la Catalunya noucentista i personificació dels valors burgesos.

El 1911 Enric Prat de la Riba el va nomenar secretari general de L'Institut d'Estudis Catalans i com a tal va organitzar la política cultural del Noucentisme, col·laborant estretament amb el president de la Mancomunitat. Però el 1917 Prat de la Riba mor i d'Ors no s'enten amb Puig i Cadafalch, el nou president. L'any 1920 l'enfrontament amb Puig i Cadafalch determina la seva dimissió forçada de tots els carrecs oficials. Després de passar un temps a Sudamerica, el 1923 es trasllada definitivament a Madrid. Després de la Guerra Civil, col·laborà amb el franquisme com a "Jefe Nacional de Bellas Artes".

A través del seu "Glosari", d'Ors va divulgar els mots definidors de l'estètica i la ideologia noucentista:

• Noucentisme: rebuig del Romanticisme latent al Modernisme. Exaltació de l'ordre "natural" tradicional. S'havia de rescatar la cultura de les mans dels intellectuals bohemis i revoltats i adequar-se al nou horitzó políticosocial.
• Imperialisme: aquest terme fa referencia a la intervenció activa de l'estat en la societat. La burgesia catalana havia d'aconseguir l'hegemonia interna a Catalunya, exercir una funció dirigent per convertir la societat en una "societat ideal".
• Arbitrarisme: és la manifestació del poder de triar, d'aplicar les convencions artificioses amb la voluntat d'assolir una estètica ideal. Rebutja el determinisme i l'espontaneisme, defensa la creació deliberada i conscient, deslligada de vincles psicologics i físics, localismes i qualsevol altre factor que pogués determinar la voluntat del creador. Aquest concepte s'esten més enlla de la creació artística a molts aspectes de la vida, sobretot de la vida social.
• Civilitat: davant la polemica entre la Catalunya urbana i la Catalunya rural, els noucentistes es decanten obertament per la primera. No es tracta de negligir el camp, sinó d'assentar la prioritat de la Catalunya ciutadana, d'urbanitzar el camp des del punt de vista ideologic, fent prevaler els valors ciutadans, això és: reduir la natura a artifici. La Ciutat és el bres de la civilitat, i amb el model 4