Com l'empresa aconsegueix i destina els diners: funció financera i inversió

Diapositives de Escola Montagut sobre com l'empresa aconsegueix els diners que necessita i a què els destina, funció financera i inversió. El Pdf, pensat per a Batxillerat en Economia, analitza la classificació de les inversions i les fonts de finançament pròpies i alienes, a curt i llarg termini.

Ver más

9 páginas

Com aconsegueix l’empresa
els diners que necesita i a què els destina?
Funció financera i inversió
1. La inversió en l’empresa.
1. Inversió segons el temps
2. Inversió segons el tipus de bé
3. Inversió segons la finalitat
2. L'estructura financera.
3. Fonts de finançament pròpies.
1. Fonts pròpies internes
2. Fonts pròpies externes
4. Fonts de finançament alienes.
1. A llarg termini
2. A curt termini
5. Seleccionar una font de
finançament.
1. La inversió en l’empresa
Temps en que el está a l’empresa

Visualiza gratis el PDF completo

Regístrate para acceder al documento completo y transformarlo con la IA.

Vista previa

Funció financera i inversió

La inversió en l'empresa

La inversió és l'activitat que l'empresa porta a terme en el present a l'hora de comprar béns per obtenir beneficis en el futur. Està formada per una serie d'elements: la persona física o jurídica que destina aquests diners a l'adquisició; el producte o servei que s'ad- quireix; el cost d'oportunitat que comporta la renuncia a una satisfaccio o a un consum en el present; l'esperança d'una recompensa futura i el temps o la durada de la inversio.

Inversió segons el temps

Temps en que el bé está a l'empresa

Inversions a llarg termini

Es mantenen en l'empresa per un període superior a un exercici econòmic. Exemple: maquinaria, construccions, terrenys, mobiliari, elements de transport, etc.

Inversions a curt termini

Es mantenen en l'empresa per un període inferior a un exercici econòmic. Exemple: matèries primeres, material d'oficina, etc.1. La inversió en l'empresa

Tipus de bé

Inversió material o tangible Tenen forma física, es poden veure i tocar. Exemple: automòbils, maquinària, ordinadors, etc.

Inversió immaterial o intangible

No tenen forma física, no es poden veure ni tocar. En la societat actual, a causa del canvi socioeconomic, aquesta mena d'inversions cada cop ocupen un percentatge més important de les inversions empresarials. Exemple: programes informàtics, drets de traspàs, marques, patents, etc.

Inversió financera

La inversió es du a terme mitjançant l'adquisició de drets d'actius financers. Moltes empreses tendeixen a invertir capital en altres empreses per diversificar el risc i ser més competitives. Exemple: obligacions, accions o participacions d'altres empreses.

Objectiu de la inversió

Inversió de reposició o renovació

Se substitueix un bé que ja no funciona o que està obsolet per un altre, ja sigui per necessitat, perquè el bé pot deixar de funcionar o presentar problemes de funcionament o a fi d'aplicar millores que ajudin el conjunt del procés productiu de l'empresa. Aquest tipus d'inversió està molt relacionat amb els avenços tecnologics. Exemple: se substitueix una máquina que arriba al final de la vida útil per una altra de nova que tingui més prestacions.

Inversió expansiva

S'adquireixen nous béns amb l'objectiu de créixer augmentant la capacitat productiva de l'empresa. Exemple: adquirir locals per obrir noves seus del negoci o invertir diners en altres empreses.

Inversió estratégica

Es duen a terme inversions d'acord amb l'estrategia que vol aconseguir l'empresa per ser més competitiva. Normalment, es fan amb la intenció de modernitzar l'empresa o d'adaptar- se als canvis de l'entorn. Exemple: adoptar una nova tecnologia o un nou sistema de distribució de les mercaderies, invertir en una nova matèria primera en el procés productiu.

L'estructura financera de l'empresa: fonts de finançament

L'estructura financera de l'empresa esta composta per les fonts de finançament, i aques- tes estan formades pels recursos propis de l'empresa i pels recursos aliens, que, amb el temps, s'han de tornar.

Criteri de classificació

Tipus

Definició

Exemples

Recursos propis

Són recursos que pertanyen als propietaris de l'empresa.

Capital social de l'empresa o beneficis d'altres exercicis economics no repartits en forma de dividend (reserves), etc.

Segons la propietat dels recursos

Recursos aliens

Són recursos que no pertanyen als propietaris de l'empresa, sinó que són prestats i s'han de tornar.

Préstecs, crèdits hipotecaris, etc.

Segons la procedència dels recursos

Finançament extern

Els recursos procedeixen de fora de l'empresa, no s'han generat amb l'activitat de la mateixa empresa.

Capital social, préstecs, crowdfunding, subvencions, ampliacions de capital, etc.

Finançament intern

Els recursos es generen dins de l'empresa i es poden reinvertir.

Beneficis no distribuïts (reserves), quotes d'amortització, etc.

Segons el període de temps que es necessiten els diners

Fonts a llarg termini

S'han de tornar en un període superior a un any.

Préstecs a llarg termini, etc.

Fonts a curt termini

S'han de tornar en un període inferior a un any.

Deutes a proveïdors mitjançant crèdits comercials, préstecs a curt termini, etc.

Fonts de finançament pròpies

Fonts de finançament pròpies externes

  • Capital social. Dins dels recursos propis de l'empresa, és el més corrent i està format per les aportacions dineràries i no dineràries de socis i sòcies. No és estàtic, sinó que es pot ampliar o reduir en funció de les necessitats de les empreses. Té dues funcions: la primera és evitar que l'empresa necessiti finançament aliè (per tant, evita l'endeutament) i la segona és actuar com a garantia davant de tercers, ja sigui per atreure inversors o per facilitar la concessió de préstecs o crèdits. Pot estar dividit en accions o participacions, en funció del tipus d'empresa. El capital es pot obtenir per diverses vies, com ara les següents: Capital de risc. Son empreses financeres d'inversió directa o de fons d'inversió que aporten recursos financers de manera temporal a empreses que tinguin un potencial de creixement (normalment, a empreses del sector tecnologic i amb potencial innovador). Els diners amb que treballen no son propis, sinó que procedeixen de diversos inversors. És a dir, són empreses que deixen diners a altres empreses amb la idea que creixin i augmentin de valor, a fi de deixar d'invertir-hi, en el moment adequat, i apostar per altres empreses. En aportar recursos a una empresa, les empreses de capital de risc entren a formar part de la seva propietat. Crowdfunding, o micromecenatge. Es una forma de finançament col·lectiu i col·laboratiu que consisteix a posar en contacte les persones emprenedores que necessiten finançament amb diferents inversors que vulguin apostar per l'empresa. Aquests processos s'acostumen a dur a terme en línia a través de diferents plataformes en què es descriu el projecte, la quantitat necessaria, el benefici o la recompensa que en treu l'inversor, etc.
  • Subvencions. Són fons públics a cost zero i que no s'han de tornar. Amb tot, s'han de justificar. Hi ha molts ajuts en aquest sentit de les administracions publiques, sobretot per muntar un negoci, si bé també hi ha diversos tipus de subvencions per a negocis en funcionament.

Fonts de finançament pròpies internes o autofinançament

Reserves

Són els beneficis no distribuïts per l'empresa. L'empresa pot obtenir beneficis com a resultat del negoci. D'aquests beneficis, el més normal és que una part es reparteixi entre els socis i la resta es quedi en la mateixa empresa i es destini a fer noves inversions. Les reserves ajuden l'empresa a creixer i expandir-se. Per això, aquesta mena d'autofinançament s'anomena autofinançament d'enriquiment.

Amortitzacions

Son quantitats que es calculen amb diferents metodes a partir del valor que va perdent l'immobilitzat de l'empresa, ja sigui per l'ús o bé perquè s'ha quedat obsolet a causa de la innovació. Normalment, aquest calcul es fa al final de cada exercici economic i es crea un fons, anomenat fons d'amortització, que servirà per substituir l'immobilitzat en questio al final de la seva vida economica. Això permetrà mantenir la capacitat productiva de l'empresa i, fins i tot, millorar-la amb el nou be, que, per norma general, tendirà a ser millor que l'anterior, ja que incorporara millores tecnologiques. A aquest autofinançament se l'anomena autofinançament de manteniment.

Fonts de finançament alienes a llarg termini

Préstec a llarg termini

És una opció que tenen les empreses per demanar diners. Normalment, se sol·licita a les entitats financeres. Els diners s'obtenen de manera immediata i la quantitat sol·licitada s'ingressa al compte bancari. Termini de devolució. En general, aquests préstecs tenen una durada d'entre cinc i set anys. Condicions i cost. És habitual cobrar una comissió d'obertura i una comissió de cancel·lació anticipada, total o parcial, així com despeses de gestió de l'entitat. Els diners s'han de tornar a un preu que s'anomena interès i que es paga en quotes periòdiques, normalment mensuals. S'acostumen a demanar avals que donin suport a l'operació com a garantia de pagament en cas que la persona o l'empresa que demana el préstec no el pugui tornar.

Emprèstit

Quan les empreses necessiten diners, també poden recorrer a altres empreses o a particulars i oferir-los títols de crèdit, anomenats obligacions, per l'import del préstec. Per norma general, s'emeten quan el cost dels diners en el mercat és elevat; d'aquesta manera, es poden aconseguir diners a un cost inferior. Les obligacions són parts del deute, ja que aquest es divideix per poder arribar a més inversors. Es poden vendre, ja que es negocien lliurement. Termini de devolució. Els inversors deixen els diners per un temps limitat superior a un any. Condicions i cost. Es paga una renda fixa, és a dir uns interessos, amb independència del funcionament o dels resultats de l'empresa. Aquest tipus de font la solen fer servir les empreses de grans dimensions i de molta facturació.

Lísing

Moltes vegades les empreses necessiten finançament per invertir directament en immobilitzat. En aquest cas, poden recorrer al lísing, que consisteix en el fet que l'empresa financera (pot ser un banc) compra el bé que necessita l'empresa en questio (immoble, maquina, locall, etc.) a un proveïdor i l'hi lloga. En aquest tipus de finançament hi intervenen tres agents: l'empresa que fabrica el bé, l'entitat financera que el compra i l'empresa, que el lloga a l'entitat financera. Termini de devolució. Hi ha béns (com ara una máquina) que es financen al 100% en un termini màxim de cinc a set anys. En canvi, n'hi ha d'altres (com els immobles) que es financen al 60 o al 70% de la taxació, però el termini del finançament es pot estendre fins a 12 o 15 anys. Condicions I cost. L'empresa que arrenda el bé per utilitzar-lo paga quotes mensuals que incorporen l'amortització del bé, els interessos del capital, etc. Al final de la vida útil d'aquest bé, l'empresa té l'opció de comprar-lo per un valor pactat prèviament o en acabar el contracte. Aquestes quotes d'arrendament minoren els beneficis de l'empresa, cosa que la pot afavorir en l'àmbit fiscal. Se solen demanar avals.

Rènting

És una opció de finançament aliè a llarg termini per a les empreses en cas que vulguin invertir en immobilitzat, normalment en elements de transport o material tècnic. L'empresa de rènting adquireix el bé al proveïdor i, mitjançant un contracte d'arrendament, el lloga a l'empresa. Termini de devolució. En general, aquests contractes no superen els cinc anys. Condicions i cost. No hi ha l'opció de compra al final del contracte, però sí l'opció de renovar el bé en qüestió. Amb les quotes d'arrendament, s'inclou el manteniment del bé, així com les assegurances. Se solen demanar avals.

¿Non has encontrado lo que buscabas?

Explora otros temas en la Algor library o crea directamente tus materiales con la IA.