Música tradicional de la Comunitat Valenciana, Apunts d'Universitat

Document de la música tradicional de la Comunitat Valenciana. El Pdf, un material d'estudi per a la Universitat, explora les característiques de la veu, les danses com la Jota i el Bolero, i la instrumentació tradicional, oferint una visió completa del patrimoni musical valencià en la matèria de Música.

See more

11 Pages

MÚSICA TRADICIONAL DE LA COMUNITAT VALENCIANA
1. INTRODUCCIÓ
2. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
3. CLASSIFICACIÓ SEGONS L’ÀMBIT
3.1. TRADICIONS PAGANES
3.2. ÀMBIT RELIGIÓS
3.3. ÀMBIT PROFÀ
4. LA VEU
4.1. Cançoner tradicional valencià
4.2. L’IMPROVISACIÓ
4.2.1. El cant d’estil
4.2.2. Les albaes
5. DANSES
5.1. Jota
5.2. Bolero
5.3. Fandango
5.4. Danses del Corpus Christi
6. LA MUIXERANGA
7. INSTRUMENTACIÓ TRADICIONAL
7.1. Dolçaina
7.2. Tabal
8. AGRUPACIONS TRADICIONALS
8.1. Colla de dolçainers i tabaleters
8.2. Rondalles
8.3. Bandes de música
8.4. Xarangues
1. INTRODUCCIÓ
Cada regió geogràfica té la seua pròpia música popular, és a dir, la que es canta, toca i
balla en cada regió. Abans, la sica de consum de cada regió era la seua música
popular: cançons de treball, infantils, de festa, d’amor, de plany, etc. Era la música que
formava part de les seues vides.
En el segle xx la música es va difondre gràcies als invents que l’enregistraven i la
guardaven en discos. D’aquesta manera es podia escoltar música d’estils molt variats i
de tot el món, tot i que la gran novetat va ser la dio. Malauradament, la seua difusió per
la ràdio va desplaçar cap a l’oblit la música folklòrica, de tradició oral.
En l’actualitat, la música popular té especialistes que l’estudien i la cataloguen a les
universitats i a fundacions de recuperació del folklore. A més, la recullen en cançoners
editats com a producte cultural.
Amb la globalització, la música popular ha deixat de ser d’un lloc concret i ha passat a
ser difosa a escala mundial (flamenc), però músiques d’altres regions no han tingut
aquesta sort i han desaparegut.
Algunes músiques tradicionals només es poden escoltar en gravacions antigues. Sovint
són recuperades per músics especialitzats o fins i tot fusionades amb altres estils
musicals gràcies a músics i grups que les interpreten dins del seu repertori, però en
moltes regions la música popular ja no s’escolta, gairebé s’ha perdut.
A continuació, presentem alguns exemples de música popular de la Comunitat
Valenciana. Cal tindre en compte que n’hi ha molts més i, sobretot, hem de tindre
present que molta música popular s’ha perdut per la seua condicde música de
transmissió oral.
2. Característiques generals de la música tradicional o música folk
Anònima: no autor reconegut, i en cas de tenir-lo, pot que amb el pas dels anys
sigui la pròpia comunitat o poble qui s'apropi de l'autoria d'aquestes cançons
Transmissió oral: es transmet de boca a orella utilitzant la memòria com a
suport, fent-la familiar o molt propera.
Caràcter festiu: un objectiu festiu i protocol·lari en aquestes cultures, i és que,
en el cicle de vida de cada persona sempre estarà la música com a companya.
Amateur: Intèrprets no professionals que no obtenen retribució econòmica per
tocar o cantar aquesta música, més tenen un altre tipus d'oficis però sense
importar-los cantar amb gran passió.

Unlock the full PDF for free

Sign up to get full access to the document and start transforming it with AI.

Preview

Introducció a la Música Tradicional Valenciana

Cada regió geografica té la seua pròpia música popular, és a dir, la que es canta, toca i balla en cada regió. Abans, la música de consum de cada regió era la seua música popular: cançons de treball, infantils, de festa, d'amor, de plany, etc. Era la música que formava part de les seues vides. En el segle xx la música es va difondre gràcies als invents que l'enregistraven i la guardaven en discos. D'aquesta manera es podia escoltar música d'estils molt variats i de tot el mon, tot i que la gran novetat va ser la radio. Malauradament, la seua difusió per la ràdio va desplaçar cap a l'oblit la música folklorica, de tradició oral. En l'actualitat, la música popular té especialistes que l'estudien i la cataloguen a les universitats i a fundacions de recuperació del folklore. A més, la recullen en cançoners editats com a producte cultural. Amb la globalització, la música popular ha deixat de ser d'un lloc concret i ha passat a ser difosa a escala mundial (flamenc), però musiques d'altres regions no han tingut aquesta sort i han desaparegut. Algunes musiques tradicionals nomes es poden escoltar en gravacions antigues. Sovint són recuperades per músics especialitzats o fins i tot fusionades amb altres estils musicals gràcies a músics i grups que les interpreten dins del seu repertori, però en moltes regions la música popular ja no s'escolta, gairebé s'ha perdut. A continuacióntem alguns exemples de música popular de la Comunitat Valenciana. Cal tindre en compte que n'hi ha molts mes i, sobretot, hem de tindre present que molta música popular s'ha perdut per la seua condició de música de transmissió oral.

Característiques Generals de la Música Tradicional

  • Anonima: no té autor reconegut, i en cas de tenir-lo, pot que amb el pas dels anys sigui la propia comunitat o poble qui s'apropi de l'autoria d'aquestes cançons
  • Transmissió oral: es transmet de boca a orella utilitzant la memoria com a suport, fent-la familiar o molt propera.
  • Caracter festiu: té un objectiu festiu i protocol lari en aquestes cultures, i és que, en el cicle de vida de cada persona sempre estarà la musica com a companya.
  • Amateur: Interprets no professionals que no obtenen retribució economica per tocar o cantar aquesta música, més bé tenen un altre tipus d'oficis però sense importar-los cantar amb gran passió.
  • Senzillesa: La música popular és relativament senzilla d'executar, de la mateixa manera que les danses tradicionals no requereixen una tecnica extremadament difícil.

Classificació de la Música Tradicional Valenciana

Tradicions Paganes i el Ball dels Porrots

En primer lloc, cal fer referencia a tot allò que s'ha relacionat amb èpoques antigues, en les quals podem incloure les relatives als deus pagans derivats de les cultures de Grecia i de Roma. En aquest sentit, podem destacar una de les danses mes antigues que es coneixen "El Ball dels porrots" o "Dansa dels forcuts", originaria de Silla o Picassent, en la qual es representa una ostentació de força a través de moviments agressius, unes armes (porres) i una indumentaria que reflecteix la forca de l'ésser humà primitiu que habitava aquestes terres davant de l'agressió d'altres pobles conquistadors. Silla Ball dels Porrots 2024 10 Copiar enl. Ver en YouTube També dins d'aquest grup cal enquadrar totes aquelles tradicions relacionades amb el foc, el qual, com a element purificador, es troba present en moltes de les nostres tradicions i que entronquen amb èpoques remotes com la dels romans, on ja s'encenien torxes com a simbol i anunci d'arribada de la benvinguda primavera. Més tard, el cristianisme intenta canviar aquests plantejaments antics, encara que la veritat és que es conserva la tradició d'encendre foc, realitzar danses, i fins i tot rituals magics que estaven molt influïts per les ciencies ocultes. Això provoca que la Santa Inquisició intervinga de forma repressiva i aquesta antiga celebració es transforme en una festa de diversió i d'alegria en honor a Sant Joan Baptista, un dels sants mes venerats en la religió cristiana i que és, en definitiva, una de les festes més celebrades a la nostra Comunitat: les Fogueres de Sant Joan.

Àmbit Religiós i Costums Medievals

En segon Iloc, les tradicions religioses que naixen a partir de l'edat mitjana, quan el cristianisme s'estén arreu del món i l'Església incrementa el seu poder i influeix de manera decisiva en la vida quotidiana de les persones. D'aquesta època, son molts els costums religiosos que ens han arribat fins als nostres dies: rogatives, processons, novenes, penitències, etc., que marquen un canvi de mentalitat que es reflecteix de molt diverses formes:

  • En la forma de vestir-se. S'estableix, per exemple, I'ús de la mantellina per a les dones.
  • En el menjar. Es formula la prohibició de consumir determinats aliments (carn) en dates concretes.
  • En I'ús d'un nou llenguatge. El llatí per a orar, que "xoca" amb la llengua autòctona.

Es tracta de canvis que, en definitiva i dins d'aquest ambit, afavoreixen el naixement d'una gran quantitat de cançons que expliquen la vida, l'obra i els miracles dels sants, considerats com a benefactors i protectors de la gent. Moltes cançons tenen un acompanyament instrumental que es van transmetent de forma oral i que circulen de poble en poble, a través de la veu popular. Un exemple significatiu, el trobem en la figura de sant Antoni Abat, (sant Antoni del Porquet), un dels sants mes populars de la Comunitat Valenciana i que constitueix l'eix d'una de les celebracions més comunes al llarg de la nostra geografia. En aquesta festa, milers de fogueres cremen en arribar la nit, com a simbol de purificació. Una altra tradició antiga de caracter religiós i molt arrelada el nostre folklore musical és la Nit de Nadal, amb una serie de cants que acompanyaven antigament una comitiva que de casa en casa sol·licitava, a canvi d'aquests cants, donatius generalment derivats de la matança o bé begudes que es consumien després de la missa del Gall. Un altre moment significatiu el constitueix la tradició de Cap d'Any, festivitat que antigament se celebrava en un acte exclusivament religios en família i davant d'un bon foc amb saborosos productes de la matança; o també la Setmana Santa a través de distintes celebracions liturgiques, on es revivia la passió, mort i resurrecció de Crist. Esment especial mereix el Corpus, una processo concebuda per a retre honor al Cos del Senyor i que te a Valencia el primer lloc on se va celebrar aquesta festivitat, com a acció de gracies pel triomf de les tropes cristianes, en temps del rei Jaume I. Mes tard, cap al segle XVI, s'introdueixen una serie de representacions a través d'un seguit de danses que tenien com a objectiu explicar i introduir el poble, d'una forma grafica, en els triomfs del bé, canalitzats a través del cristianisme.

Àmbit Profà: Música en el Treball i Festes

En tercer Iloc, podem destacar, en l'àmbit profà, i dins dels sectors productius, l'agricultura com un dels mes representatius de la nostra economia, on tant els homes com les dones cerquen fer mes suportables els treballs als camps d'arròs, als horts de tarongers o als camps d'ametlers, amb la interpretació de velles cançons en les quals es fonen histories mitologiques amb successos reals, a través de lletres desenfadades, ironiques, trists, etc. El moviment, a través de la dansa, acompanya moltes vegades la veu i els instruments en el dur treball. Però, no és sols en el sector de l'agricultura on açò ocorre. També en l'antiga indústria artesanal i, concretament en I 'elaboració del pa, base fonamental de l'alimentació, es genera molta de la música d'aquesta Comunitat. Juntament amb les anteriors tradicions i festes, rondes com els Quintos en la qual totes les persones que antigament realitzaven el servei militar es reunien abans de ser cridats a files i recorrien el poble per a "demanar la voluntat": vi, pernil, pa i qualsevol classe de productes que la gent estiguera disposada a donar. Amb aquests "donatius" se celebrava un gran sopar que preludiava l'abandó de la vida civil i, per tant, l'adolescencia. Després de sopar, la comitiva de "quintos" recorria el poble, (rondes), i cantava una sèrie de jotes.

La Veu com a Instrument en la Música Tradicional

La veu és el so que emetem quan parlem, plorem, cridem o cantem, és l'instrument que ens acompanya al llarg de la nostra vida i que fem servir com a element comunicador. En la música tradicional, la veu ha sigut un dels principals canals de transmissió de la nostra cultura. El cant i les cancons ens han acompanyat sempre d'una manera natural en els quefers diaris per tal de distraure'ns i fer-nos mes lleugera la faena; sobretot, quan l'ús dels aparells tecnologics no era tan extens ni formava part de la quotidianitat com en l'actualitat. Fa molts anys la gent del poble era qui es produïa la seua propia música. Actualment i a causa de l'existència d'aparells tecnologics, el cant ha anat deixant-se cada vegada més de costat, atesa la facilitat per a sentir qualsevol tipus de música en qualsevol suport tecnologic i que està facilment a l'abast de tothom.

El Cançoner Tradicional Valencià

El cançoner tradicional valencia es ben ample i apareix en múltiples ocasions. Aquest grup tan heterogeni recull mostres de caracteristiques diferents i d'origen molt divers. Entre unes i altres cançons apareixen ritmes, textos i melodies que ben be els separen segles d'historia. Per tal d'accedir i conèixer de forma més senzilla la nostra música popular tradicional habitualment ens fem servir de classificacions. Aquestes

Can’t find what you’re looking for?

Explore more topics in the Algor library or create your own materials with AI.