Literatura catalana del segle XIX: Romanticisme i Renaixença

Continguts

1. Context. Historia, cultura i llengua
2. Períodes i moviments: romanticisme, narrativa costumista, realisme i naturalisme
3. La Renaixença
4. Els Jocs Florals
5. Jacint Verdaguer, el poeta de la renaixença
6. Àngel Guimerà, el dramaturg de la renaixença
7. Narcís Oller, el novel·lista de la renaixença

Context. Història, cultura i llengua

Amb la Revolució Francesa va comencar l'edat contemporania, etapa de la historia de la humanitat encara oberta.

El segle XIX és un període de creixement economic, social, polític, tecnologici humanístic. Té lloc la revolució industrial, l'expansió colonial, el desenvolupament dels règims constitucionals i també l'aflorament de les questions nacionals.

En el cas de Catalunya, el segle XIX és el segle del renaixement de les lletres catalanes després de tres segles en que la producció literaria culta havia estat pobra i la llengua catalana havia perdut el seu pes en l'àmbit cultural, amb excepció de la literatura popular, de forta tradició oral.

El romanticisme d'abast europeu pren força a Catalunya sota el nom de la Renaixença, nom que es crea per oposició al de Decadencia, que defineix la literatura de l'Edat Moderna a Catalunya. L'estetica romantica arriba a Catalunya a través de publicacions com El Europeo, que fa reviure el món dels trobadors i els cavallers. Els romantics troben en el passat medieval la manera d'entendre el present i d'encarar el futur. I aquesta idea prendra força entre els intellectuals catalans del s. XIX.

Llengua, literatura i patria

• Llengua. La llengua catalana es trobava immersa en una situació de diglossia: era la llengua dels usos privats i orals, mentre que el castellà era la llengua pròpia dels usos publics i escrits. La situació diglossica es dona quan en una mateixa societat hi ha dues llengues, una de prestigi i una altra de desprestigiada. La primera s'utilitza en tots els àmbits formals mentre que la segona s'utilitza en l'àmbit familiar i col·loquial.
• Literatura. Durant el segle XIX es recupera el conreu de la literatura culta en llengua catalana i els escriptors es consideren hereus dels classics medievals.
• Patria. La identificació entre llengua i patria permet als homes de la Renaixença recuperar l'esperit nacional.

Períodes i moviments

Els grans corrents culturals i estètics del segle XIX:

Costumisme, Realisme i Naturalisme: (Llibre, punt 1: LITERATURA SEGLE A SEGLE, S.XIX (fins al modernisme)Romanticisme. Es el moviment que comenca a finals del segle XVIII a Anglaterra i Alemanya com a resposta als ideals i a l'estetica de la Il·lustracio i el Neoclassicisme. Neix, per tant, com a reacció al racionalisme i per això posa davant de tot el jo, és a dir, la subjectivitat, l'individualisme i la llibertat. Valora la imaginació i la intuïció per conèixer la realitat i interpretar-la.

El passat havia estat vist per la il·lustració com una remora. Els romantics troben en la historia la manera d'entendre les particularitats del present i de saber cap on ha d'encarar-se el futur. L'Edat Mitjana ja no es considera una epoca fosca, sino l'origen, la mare de la cultura moderna. D'aquí vindrà el conreu de la novel·la historica ambientada a l'Edat Mitjana de la mà d'autors com Victor Hugo o Walter Scott. Però la poesia es el gènere preferit.

Amb aquest individualisme que reivindica el passat, les idees de nació i de patria prendran una gran importancia. Aquestes reivindicacions ajudaran durant el segle XIX a la unificaciónacions fragmentades com Italia i Alemanya i al ressorgiment de cultures sotmeses com la txeca, la croata, l'eslovena, la polonesa, la irlandesa o la catalana.

Características més importants

• L'artista, amb sensibilitat, imaginació i intuïció, és capaç de conèixer els misteris de la natura i d'interpretar-los mitjançant el mite i figures retoriques com el simbol i la metafora. La poesia es el genere preferit, perquè té un llenguatge molt simbolic.
• La descripció de la natura esdeve fonamental.
• L'artista ha de tenir llibertat absoluta per crear i no ha d'estar sotmes a normes que el limitin.
• En relació amb la llibertat, apareix un sentiment nacionalista.
• A l'artista romantic li desplau la societat en que viu i per això hi ha un afugida en el temps i en l'espai (generalment a l'edat mitjana o a escenaris exotics).
• Insatisfacciónb la realitat
• Interes per la literatura popular, la "primitiva" de cada nació que reflecteix la seva anima col·lectiva.

Costumisme

Entre els anys seixanta i noranta del segle XIX es posa de moda l'anomenat "quadre de costums", un subgènere narratiu que apareix publicat en revistes i diaris. Consisteix en un relat breu i d'estructura esquemàtica que recrea ambients quotidians.

La narrativa costumista sovint parla de costums de la societat i dels oficis que, a causa del progres que ha portat la industrialització, són en vies de desaparèixer. Té, doncs, un component sentimental que podem relacionar amb el romanticisme, però és hereva també de la literatura popular, sobretot pel que fa a la llengua utilitzada en els dialegs, molt col·loquial, i s'acosta al Realisme pel que fa a la capacitat d'observació de la societat i en el detallisme descriptiu. Hi ha "quadres" de tema rural, centrats en la pagesia, i altres de tema urbà, centrats en la menestralia. De vegades se'ls dona un tractament humorístico irònic, i els personatges són plans i estereotipats, ja que no tenen identitat individual sinó que representen models (el bo, el farsant, l'escombriaire, el sereno ... )

Realisme

Neix per oposició al romanticisme i pretén reflectir la realitat, partint de la raó i de l'observació.

• El gènere per excel·lència del romanticisme era la poesia. El genere per excel·lència del realisme serà la novel·la.
• La poesia als romantics els permet exaltar la idea del jo, de la subjectivitat i de la llibertat. En canvi, per als autors realistes la novel·la sera el genere mes optim per apropar-se a la realitat i reflectir-la de manera objectiva.

Avançat ja el segle xix, el sentiment de fracàs de les revolucions del segle xviII, que va donar lloc al romanticisme, va confluir amb l'adveniment d'un nou sistema socioeconomic -el capitalisme-, que va comportar l'aparició de la burgesia i el proletariat, i amb la Segona Revolució Industrial,que va suposar la incorporació del món de la fabrica a les ciutats. Els intellectuals, decebuts i abatuts, van arraconar l'idealisme, l'exotisme i la subjectivitat i van abraçar la concreció, la senzillesa i la realitat.

En oposició amb l'estil artificios i exagerat del romanticisme, cap a mitjan segle xix va aparèixer un nou moviment, el realisme, que defugia els postulats romantics i cercava retratar la realitat i la societat, des de les més altes esferes fins als sectors mes desfavorits, tal com eren. Així, l'art pretenia ser el mirall de la societat en tota la seva diversitat i complexitat.

Per als escriptors realistes ja no hi havia temes tabú. No defugien cap tema ni bandejaven cap tipus de personatge. En les seves obres hi tenia cabuda tot i tothom, des de la bellesa i l'elegancia més estirades fins a la vulgaritat i la miseria més ferotges. L'obra realista, doncs, era capaç de mostrar-ho tot, sense dissimulacions, amb la maxima fidelitat i allunyant o descartant la subjectivitat. L'artista realista es posicionava com un cientific en un laboratori per intentar ser el més objectiu possible.

Prioritzaven els aspectes següents

• El recurs del detall en les descripcions.
• L'ús d'un vocabulari ric i precís.
• La presència d'uns espais que es podien reconèixer i que eren contemporanis.
• L'ús d'una cronologia ben propera al seu present.

Caracteristiques de la novel·la realista

• La voluntat de versemblança d'espais i personatges.
• El recurs del retrat psicològic, a partir del qual va sorgir la novel·la psicologica, que presenta els trets següents:
  • La descripció dels personatges interiorment (el pensament, el caracter ... ).
  • L'interès pel caracter i les reaccions dels personatges en detriment de l'acció.
  • La potenciació del monòleg interior.
• L'ús del narrador omniscient, ja que ha de conèixer tots els detalls i els racons del pensament dels personatges.
• L'ús de l'estructura lineal per tal de reproduir de forma natural i versemblant el fil dels esdeveniments.
• La presència de descripcions llargues i minucioses.
• L'ús d'un llenguatge fidel a la realitat, amb la presencia de localismes.

El naturalisme a Europa

Durant la segona meitat del segle xix també va sorgir el naturalisme, un moviment literari compromès amb la descripció de la realitat que pretenia raonar els fenòmens naturals i socials a partir del mètode científic

En aquells temps, Charles Darwin va publicar L'origen de les espècies i també es va impulsar l'estudi de les societats humanes, és a dir, la sociologia, que defensava l'aplicació de la teoria de Darwin a l'evolució de les societats.

L'escriptor frances Émile Zola, interessat en la ciencia del seu temps, va adoptar aquestes teories i les va convertir en la base de la seva immensa obra Les Rougon-macquart. Es tracta d'un cicle de vint novel·les cadascuna de les quals se centra en la vida d'un dels membres d'aquesta família de diferents generacions. Cadascun dels personatges de la família té la vida predeterminada pel factor hereditari i, per tant, el seu destí està fortament influenciat pels seus orígens.

La visió del món i de la vida que proposaven els naturalistes era molt pessimista. Així doncs,posava de manifest que els individus tenen poques oportunitats de sortir-se'n a la vida perquè el fet hereditari els predetermina l'existència.

Per als naturalistes, doncs, la lluita de l'individu per millorar i escalar socialment era en va.

La Renaixença

Al segle XIX, els catalans es troben en un proces d'industrialització que alguns historiadors han identificat amb l'esplendor de l'Edat Mitjana. El romanticisme es va convertir aquí en el moviment de la Renaixença, ja que els ideals romantics van connectar de ple amb les aspiracions dels intel·lectuals i polítics del segle XIX.

A Catalunya les idees i l'estetica romantiques es difonen a través de publicacions com El Europeo, que posa de moda tota una cultura medievalitzant, plena de trobadors, cavallers i cristianisme.

El punt de partida de la Renaixença es la publicació l'any 1833 del poema La patria, de Bonaventura Carles Aribau. L'autor havia escrit el poema nomes amb la intenció de felicitar el seu patró, però com que el poema recollia els ideals romantics del moment, va transcendir i va adquirir un sentit programatic. El poema identificava patria amb llengua.

Definició del moviment

Però com podem definir aquest moviment?

La Renaixença es un moviment literari d'ambit català i d'abast cultural i polític. Neix amb la voluntat de recuperar el prestigi de la llengua catalana i la seva literatura culta, així com despertar la consciencia nacional i incorporar els corrents mes significatius de la literatura europea contemporània, concretament el romanticisme i el realisme.

Programa de la Renaixença

• Recuperar el prestigi de la llengua catalana, fins i tot, en la vida pública.
• Recuperar la historia de l'Edat Mitjana per tal d'entendre el present i encarar el futur.
• Descobrir i divulgar els classics medievals, oblidats durant l'Edat Moderna.
• Recollir la poesia de tradició oral, que es va mantenir viva durant l'Edat Moderna.
• Crear models depurats de la llengua.
• Crear una literatura en tots els seus gèneres.
• Potenciar institucions com la Reial Academia, i també crear-ne de noves, com els Jocs Florals o editorials i premsa en català.

Els Jocs Florals

Son un certamen poètic anual restaurat l'any 1859. Es parla de restauració perquè els primers Jocs Florals havien estat instituïts pel rei Joan I l'any 1393 a imitació dels Jocs de Tolosa del Llenguadoc, i que duraren fins al 1484.

Els homes de la Renaixença volien recuperar el prestigi de la llengua catalana i també de la literatura culta. Amb aquest doble objectiu ( promocionar la llengua i la literatura), el primer diumenge del mes de maig de 1859 es restauren el Jocs Florals a Barcelona sota el lema Patria, fe i amor, corresponent als tres premis ordinaris:

• L'englantina d'or, per al millor poema patriotic.