Anàlisi de l'obra "El verí del teatre" de Rodolf Sirera

El verí del teatre, Rodolf Sirera

El verí del teatre, Rodolf Sirera L'assassinat del doctor Moraleda El verí del teatre Rodolf Sirera 62 «Un còmic ... La professió més despreciada i envejada alhora. Tothom sent la necessitat de representar alguna volta ... En la vida real, vull dir; fora dels escenaris ... » El Marqués a Gabriel de Beaumont, comediant.

1. Sobre Rodolf Sirera.
2. Context historic i context literari.
3. El verí del teatre.
   1. Analisi general.
   2. Estructura.
   3. Temàtica.
   4. Personatges.
   5. Espai i temps.
   6. Referents de la realitat.
   7. Recursos
4. Selecció de textos i exercicis.
5. Possibles preguntes.
6. Bibliografia i webgrafia.

Sobre Rodolf Sirera

11. Sobre Rodolf Sirera. Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i consulta la biografia i l'obra de l'autor.

Context històric i literari

Context històric i cultural de l'obra

2. Context historic i context literari. 1 2.1. En quin context historic i cultural se situa El verí del teatre? El verí del teatre, publicada justament el 1978, any en què es va proclamar la Constitució Espanyola, és una de les obres més representatives de Sirera. Per tant, podem afirmar que el context historic d'escriptura de l'obra és un context de canvi i d'obertura política i social: arribada del règim democratic i de l'estat de les autonomies. En aquest sentit, es va incentivar la producció literaria teatral i es va renovar l'escena valenciana. En l'ambit teatral, en aquells moments es podia parlar especialment del teatre independent, creacions col·lectives que desafiaven la censura i buscaven la modernització teatral. D'altres dramaturgs valencians remarcables, coetanis a Rodolf Sirera, son el mateix germa de l'autor Josep Lluís Sirera o Manuel Molins, per exemple.

Trajectòria de Rodolf Sirera

2.2. Situa aquesta obra en la trajectoria de l'autor i digues algunes caracteristiques de l'etapa en que s'inclou. El verí del teatre és una de les obres més representatives de Rodolf Sirera, que va ser publicada justament l'any 1978. Sirera va començar la seua producció a finals dels anys seixanta del segle XX. A banda d'autor teatral, es va implicar en l'activitat dels grups de teatre independent, com El Rogle. Posteriorment, amb l'arribada de la democracia, va exercir carrecs de gestió teatral. També és estudios i crític de teatre, a banda de guionista de televisió, i ha estat professor universitari. El verí del teatre va reportar a l'autor 1. Recordeu: textos de 100 paraules, més o menys. 2reconeixement internacional. L'obra se situa en una segona etapa de la seua producció, fruit d'un context democratic, precedida d'una primera etapa amb una forta voluntat de compromis amb la llengua i la cultura dels valencianes. Dues etapes mes completen la trajectoria de l'autor, totes dues relacionades amb diferents elements de l'experimentacio teatral formal i del llenguatge teatral. L'obra de Rodolf Sirera es caracteritza per una experimentació formal molt marcada que porta al limit les convencions teatrals: Plany en la mort d'Enric Ribera (1972), Indian Summer (1987) i Raccord (2004). Alguns dels temes són: el compromís de l'intel·lectual o de l'artista, les relacions o els limits entre ficció i realitat, la dificultat d'accedir a la veritat o de construir un relat únic, etc.

• Primera etapa (69-77). Etapa vinculada al teatre independent i al context de lluita contra el franquisme. Escriu obres que miren al passat historic o intenten representar la historia valenciana, especialment el segle XIX. També trobem obres molt experimentals. Algunes d'elles les escriu amb el seu germà, Josep Lluís Sirera.
• Segona etapa (78-85). En aquest nou context polític i cultural de democracia (preautonomia, eleccions municipals ... ), Sirera ja no forma part de grups de teatre i comença a escriure per encarrec, en un camí que el porta a la professionalització. Es difícil trobar trets comuns d'aquesta etapa perquè hi ha una gran diversitat de propostes, però escriu en solitari i assaja coses noves. Per exemple: L'assassinat del doctor Moraleda o El verí del teatre.
• Tercera etapa (1986-1994). Torna a escriure amb el germà i tendeix a fer un teatre historic. Per exemple, Trilogia de les ciutats té com a eix la guerra civil. En aquesta etapa es consoliden els trets identificadors del Sirera mes reconegut amb obres com Cavalls de mar, Indian Summer o La caverna, i durant cinc anys deixa de banda el teatre i es dedica a escriure guions de manera intensa.
• Quarta etapa (1999 ... ). En aquesta etapa assistim a una mena de represa teatral i a una gran diversitat de propostes que busquen connectar amb el public: Punt de fuga (1999), Trio, Plagi ...

Teatre en el moment de l'estrena

2.3. Com era el teatre que es conreava en el moment en que fou escrit El veri del teatre? Esmenta, almenys, tres autors significatius del període. El verí del teatre s'estrena el 1978, any en què es pot donar per confirmada la renovació de l'escena teatral valenciana, de la qual Sirera n'es un dels artifex. L'anomenat teatre independent s'havia iniciat als anys 70. Feia crítica social i política, es reafirmava en l'ús d'una llengua normalitzada, sense vulgarismes ni castellanismes, i denunciava els abusos de poder. Al principi, abans de la democracia, havia de burlar la censura. Adreçat inicialment a un public jove, amb formació i inquietuds intellectuals, va renovar la posada en escena mitjançant la incorporació de la dansa o del ball, 3la importancia del cos i de la imatge, la substitució de l'espai escènic classic per un de polivalent, etc. Al teatre independent català van destacar grups com Comediants, Els Joglars, Grup 69, Dagoll Dagom i La Claca, entre d'altres. Sirera s'inicia en el teatre col·laborant en muntatges quan era universitari i participa en la creació del Centre Experimental de Teatre, on fou director, actor i autor. Des del primer moment, va destacar el seu compromís social i artistic i un enorme desig d'experimentació, que l'acompanyà tota la seua carrera com a dramaturg. Trieu vosaltres els tres autors significatius per esmentar (en aquesta pregunta «sols» esmentar. En la següent, n'hi heu de posar alguna informació).

Autors significatius del període

2.4. Esmenta almenys tres autors o autores significatius que destaquen en el context en que va ser escrit El verí del teatre. Has d'incloure-hi el nom d'algun titol important i alguna característica basica dels autors o autores esmentats. En el context d'escriptura de l'obra podem destacar fonamentalment tres autors: el seu germà, Josep Lluís Sirera, amb el qual va escriure nombroses i reeixides obres; el tambe valencia Manuel Molins i el barceloni Josep Maria Benet i Jornet. A partir de la decada dels 80, Sirera comparteix protagonisme amb autors com Carles Alberola, Toni Cabre, Lluisa Cunille i Sergi Belbel. Podem esmentar també Jordi Galceran, reconegut internacionalment per El metode Grönholm.

Característiques del teatre anterior

2.5. Quines caracteristiques presenta el teatre amb anterioritat al context d'escriptura d'El verí del teatre? Indica les diferencies entre aquests dos periodes. Després de la Guerra Civil i amb la implantació del règim franquista, el teatre en llengua catalana va ser prohibit als escenaris professionals i va viure absolutament desconnectat de les línies mes innovadores del teatre europeu i nord-america. A partir del 1946, el teatre català va reprendre les seues activitats, tot conreant els models i les formes dramatiques mes tradicionals del repertori de preguerra. A Valencia, les manifestacions teatrals dominants foren piadoses i comiques: els miracles vicentins i, sobretot, el sainet i la comèdia costumista, mostres amb una nul.la ambicio literaria i cap preocupació lingüística. La proposta de renovació de Sagarra va ser desestimada per la crítica i el public, i es va veure obligat a retornar a les formes dramatiques del passat, als poemes dramatics i a les comèdies de costums. El gran èxit de Sagarra en aquella època es va produir amb La ferida lluminosa (1954), obra escrita en prosa en què tractava la hipocresia religiosa, 4el pecat i el perdó cristià des d'una perspectiva sentimental i lacrimògena. Al llarg de la segona meitat dels cinquanta i primers dels seixanta, la renovació va provenir de fronts i plataformes diferenciats dels estrictament professionals o comercials. Cal esmentar les aportacions de textos teatrals d'alguns escriptors com Josep Palau i Fabre o Llorenc Villalonga. Es van fundar plataformes teatrals com l'Agrupació Dramatica de Barcelona, l'Escola d'Art Dramatic Adrià Gual o el Teatre Experimental Català, que buscaven connectar de nou el teatre català amb els corrents dominants de la literatura europea contemporània, i van afavorir la promoció o descoberta d'autors com Joan Oliver, Salvador Espriu, Joan Brossa, Manuel de Pedrolo o Baltasar Porcel, entre d'altres. Aquestes plataformes i grups van propiciar el naixement i posterior desenvolupament a més de buscar l'experimentació en del teatreindependent que, el marc escenic, i fer un teatre digne en la nostra llengua, defensava una concepció del teatre com a instrument de lluita social, política i nacional. Aquesta renovació va començar a tindre lloc a finals del seixanta, en clara correspondencia amb el que succeïa a la resta del mon occidental. Alguns trets d'aquest desig de canvi foren: el protagonisme de la direcció en detriment de l'autor/a de l'obra; la importancia de l'expressio corporal i de la imatge en detriment de la paraula, i el trencament de les fronteres entre sala i escena a la cerca de l'espectacle. El concepte d'espai escenic substituïa els decorats, i la caixa a la italiana va ser bandejada per un espai polivalent, segons les necessitats de cada espectacle: era l'època dels "muntatges". El teatre en català dels anys quaranta i cinquanta estava, doncs, absolutament desconnectat de les línies mes innovadores europees o nord- americanes. Concretament al País Valencia, les manifestacions teatrals dominants foren els miracles vicentins i, sobretot, el sainet i la comedia costumista, mostres amb una nul.la ambicio literaria i cap preocupació lingüística. A poc a poc, la renovació anà generalitzant-se a finals dels seixanta, de la ma de l'anomenat teatre independent que, a mes de buscar l'experimentació escenica, i la dignitat lingüística, defensava una concepció del teatre com a instrument de lluita social, política i nacional. El desenvolupament del teatre al País Valencia ha estat relacionat de manera molt directa amb la intervenció dels germans Rodolf i Josep Lluis Sirera. Els germans Sirera i Juli Leal, entre altres autors van intervenir directament en el Manifest del Teatre Valencia que va publicar el diari Levante el 5 de febrer de 1974. S'hi reivindicava la necessitat d'un teatre actual, que tinguera present la lectura historica de la tradició, la incorporació d'autors classics i contemporanis universals, la normalització del llenguatge, i l'obtenció d'un suport economic i social ampli.

Autors del període anterior a l'obra

1 2.6. Destaca tres autors o autores del periode anterior a El verí del teatre i indica les semblances o diferencies que presenten en relació a Rodolf Sirera. Seleccioneu vosaltres mateix els tres autors a partir de la pregunta anterior. 5