Sociales Ut2: La Revolución Industrial y sus implicaciones sociales

SOCIALES UT2

INTRODUCCIÓ

REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1780-1850)

· Gran canvi en la producció de bens, començant a Gran Bretanya i expandint-se a altres països. · Les maquines van substituir els treballadors manuals, creant noves classes socials: la burgesia (propietaria de fabriques) i el proletariat (treballadors sense propietat). . A finals del segle XIX, va comencar la Segona Revolució Industrial amb noves tecnologies i fonts d'energia.

1. FACTORS DE CANVI

1.1. REVOLUCIÓ DEMOGRAFICA

· Creixement de la població degut a l'augment de la producció d'aliments i a les millores en medicina i higiene.

1.2. REVOLUCIÓ AGRÍCOLA

· Noves tècniques agricoles i maquines per augmentar la producció d'aliments a causa del creixement demografic i la demanda mes gran d'aliments. · Moltes de les terres comunes passen a ser de grans propietaris que eren els que s'ho podien permetre, això provoca l'exode rural, es a dir, que els petits propietaris i agricoles disminueixen. Èxode rural: marxar del camp i anar a la ciutat.

2. NAIXEMENT DE LA INDÚSTRIA

2.1. MÀQUINES, VAPOR I FÀBRIQUES

· Un altre element basic de transformació va ser la innovació tecnologica, que va ser parallela als canvis demografics i agraris. · Les maquines impulsades per vapor van substituir el treball manual, augmentant la producció. · La maquina de vapor va ser un element fonamental en la Revolució Industrial, canviant la producció i els transports.

• Ferrocarril: El ferrocarril va ser inventat per George Stephenson. El 1814 va crear la primera locomotora de vapor funcional, però va ser el 1830 quan la seva locomotora "The Rocket" va comencar a funcionar entre Liverpool i Manchester, marcant l'inici de l'era del ferrocarril.
• Maquina de vapor: La maquina de vapor va ser perfeccionada per James Watt el 1769, millorant els models anteriors i fent-los mes eficients. Aquesta invenció va ser essencial per a la Revolució Industrial, permetent la mecanització de fabriques i el desenvolupament del ferrocarril
• Vaixell de vapor: El vaixell de vapor, inventat per Robert Fulton el 1807, utilitza una maquina de vapor per propulsar-se. El primer vaixell, anomenat Clermont, va revolucionar el transport marítim i fluvial, millorant la velocitat i eficiencia dels viatges.

2.2. INDÚSTRIA TÈXTIL

· A Gran Bretanya, la industria textil (del coto) va ser la primera a mecanitzar-se amb invents com la llançadora volant i el teler mecanic.

• Llançadora volant: John Kay va inventar la llançadora volant el 1733, una maquina que millorava la velocitat del teixit. Permetia a un sol treballador teixir teixits més amplis, augmentant la producció. Aquest invent va ser clau en la mecanització de la industria textil durant la Revolució Industrial.

• Teler mecanic: Edmund Cartwright va inventar el teler mecanic el 1785, revolucionant la industria textil. Va automatitzar el proces de teixir, augmentant la productivitat i permetent la producció en sèrie de teixits, el que va impulsar el creixement de les fabriques textils.
• Maquina de filar: La Spinning Jenny va ser una maquina de filar inventada per James Hargreaves el 1764, que permetia filar diversos fils alhora, augmentant la producció de fil. Va ser un element clau en la mecanització de la industria textil durant la Revolució Industrial.

2.3. INDÚSTRIA SIDERÚRGICA

· El carbó de coc va ser essencial per produir mes ferro i acer per les maquines i eines agricoles. · Més tard, Bessemer va inventar un convertidor per transformar el ferro en acer. · La demanda de ferro per elaborar noves màquines agricoles també va afavorir el desenvolupament d'aquest sector.

3. REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS I EXPANSIÓ COMERCIAL

3.1. REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS

· La maquina de vapor va ser aplicat al ferrocarril (locomotores) i als vaixells, millorant el transport i el comerç. · El 1829, Stephenson va incorporar una locomotora que accionava el ferrocarril mitjançant una màquina de vapor.

3.2. INCREMENT DEL COMERÇ

· Amb mes producció i millors transports, el comerç creix, inclos el comerç internacional, en que es van discutir idees com el lliurecanvisme vs. proteccionisme. · Es va augmentar el comerç interior i exterior:

• Comerç interior: intercanvi de béns i serveis dins del mateix país
• Comerç exterior: intercanvi de bens i serveis entre el país i altres països.
• Lliurecanvisme: El lliurecanvisme es una teoria economica que promou el comerç internacional sense restriccions, creient que els països es beneficien de la competència i especialització.
• Proteccionisme: Els països van adoptar el proteccionisme per defensar les seves noves industries, imposant aranzels i límits a les importacions. Això va ajudar a desenvolupar les economies locals, però també va generar tensions comercials.

4. CAPITALISME INDUSTRIAL

4.1 LIBERALISME ECONOMIC

· Adam Smith (es considerat el pare del liberalisme economic) proposava que l'economia es regulés per l'oferta i la demanda, sense la intervenció de l'Estat. · El capitalisme es va estructurar al voltant de la burgesia, propietaria de les fabriques i recursos, mentre que contractaven els treballadors per un salari.

• Liberalisme: és una doctrina política i economica que defensa la llibertat individual, els drets humans i la mínima intervenció de l'Estat, incloent el lliure mercat. Els preus i l'economia s'ajusten segons l'oferta i la demanda. També promou la igualtat davant la llei i la protecció dels drets individuals. Lliure mercat: El lliure mercat es un sistema on els preus i l'oferta es decideixen per l'oferta i la demanda, sense la intervenció de l'Estat.
• Capitalisme: El capitalisme és un sistema economic on les empreses són de propietat privada, els preus es determinen pel mercat, i el govern intervé poc. L'objectiu és obtenir beneficis i fomentar la competencia.

4.2. BANCS I FINANCES

· Els bancs van ajudar a finançar les industries, i les societats anonimes van fer que molts inversors poguessin compartir el capital de les empreses mitjançant la compra d'accions a la borsa.

• La banca: La banca és el conjunt d'institucions que gestionen diners, ofereixen crèdits, dipòsits i altres serveis financers. Els bancs ajuden a gestionar el capital, obtenir finançament i fomentar l'economia. Intermediari entre un estalviador i industrials
• Societats anònimes: Una societat anonima és una empresa en què el capital es divideix en accions, i els socis tenen responsabilitat limitada al capital que han invertit. Es pot comprar i vendre accions.
• Borsa: La borsa es un mercat on es compren i venen accions de societats anonimes, permetent a les empreses obtenir finançament i als inversors guanyar diners si el valor de les accions augmenta.

5. SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

5.1. NOVES FONTS D'ENERGIA I NOVES INDÚSTRIES

. Afinals del segle XIX, l'electricitat i el petroli van substituir el carbó com a fonts d'energia. Va aparèixer l'automobil i l'aviació. · La invenció de la dinamo va permetre produir electricitat en centrals hidroelectriques.

• Dinamo: La dinamo es una maquina que converteix l'energia mecanica en electricitat mitjançant la inducció electromagnetica.

5.2. NOVA ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL

· Es va implantar la producció en sèrie, també coneguda com a taylorisme, per augmentar la productivitat (ex. fabriques Ford).

5.3. CONCENTRACIÓ INDUSTRIAL

· Les grans empreses van buscar dominar el mercat, creant monopolis i trustos.

• Monopoli: Un monopoli és quan una sola empresa controla tot un mercat.

6. NOVA SOCIETAT INDUSTRIAL

6.1. CLASSES SOCIALS

· La societat es va dividir en dues grans classes: la burgesia (els rics propietaris de fabriques) i el proletariat (treballadors sense propietat).

6.2. LA BURGESIA

· La burgesia es va convertir en la classe dominant. Estava formada per grans empresaris, banquers i professionals liberals.

6.3. ELS OBRERS

. Els treballadors (proletariat) vivien en condicions molt dures, amb llargues hores de treball i salaris baixos.

6.4. MOVIMENT OBRER

· El moviment obrer es quan els treballadors prenen consciencia de que son una classe diferents a la resta que estan sotmesos a una condicions diferents dels altres, llavors es començaran a fer veure i protestar.

• Els treballadors de les fabriques formaven el proletariat industrial i urba, un grup nombrós i desafavorit.

· No tenien propietats i es llogaven a canvi d'un salari. · Al principi, no hi havia legislació que fixés les condicions laborals. · Les condicions de vida i treball eren molt dures: jornades de 12 a 14 hores diaries i salaris insuficients, que obligaven a treballar també dones i nens.

• Luddisme: (Nèstor Ludd ) El ludisme va ser una protesta violenta dels obrers contra les màquines, que consideraven responsables de la baixada dels salaris i l'atur, i es va manifestar amb la destrucció de maquines i fabriques.
• Sindicalisme: El sindicalisme va sorgir després com una resposta més organitzada i pacífica, on els obrers es van unir en sindicats per defensar els seus drets laborals, lluitant per millorar les condicions de treball mitjançant la negociació col·lectiva i les vagues.
• societats de socors mutus: Les societats de socors mutus van sorgir al segle XVIII a Anglaterra per ajudar economicament els treballadors en cas de malaltia o atur, mitjançant aportacions regulars dels membres. Es van crear com a resposta a la manca de seguretat social.

7. MOVIMENTS SOCIALS: MARXISME I ANARQUISME

7.1. PENSAMENT SOCIALISTA

· A mitjan segle XIX, van sorgir ideologies com el marxisme i l'anarquisme que criticaven les desigualtats del sistema capitalista.

7.2. MARXISME

· El marxisme es una teoria creada per Karl Marx i Friedrich Engels que critica el capitalisme i defensa una revolució dels treballadors per abolir les classes socials i la propietat privada. Els punts clau són:

• Crítica al capitalisme: El capitalisme explota els treballadors (proletariat) a favor de la burgesia (capitalistes).
• Lluita de classes: La societat es divideix en dues classes principals en conflicte: els treballadors i els empresaris.
• Revolució proletaria: Els treballadors han de lluitar per derrocar la burgesia i establir una societat sense classes.
• Abolició de la propietat privada: Els mitjans de producció passarien a ser col·lectius.
• Societat comunista: L'objectiu final és una societat igualitaria sense classes ni Estat.

7.3. ANARQUISME

· L'anarquisme es una teoria política que defensa la llibertat individual i la creació d'una societat sense Estat ni jerarquies. Els punts clau són:

• Rebuig a l'autoritat: L'anarquisme rebutja qualsevol forma d'autoritat, especialment l'Estat, i defensa la llibertat individual i l'autonomia.