La entrevista como técnica nuclear de la observación participante

Mètodes qualitatius

M3. L'entrevista com a tècnica nuclear de l'observació participant.

2n semestre curs 2013 - 2014

M3. L'entrevista com a tecnica nuclear de l'observació participant.

Introducció

En aquest modul es tractarà l'entrevista com a tecnica fonamental de la investigació criminològica dintre de la metodologia qualitativa.

Primer es platejara diferents enfocaments d'entrevistes en funció de la informació buscada i les características protocol·làries.

Desprès es tractaran aspectes practics de la preparació i realització d'entrevistes.

Es passarà a fer una introducció a l'estudi qualitatiu de grups, l'entrevista grupal i el grup focal (amb uns requisits específics).

Finalment es veuran estrategies de mostratge, aspecte clau de qualsevol investigació.

LA PULGA SNOB Andrés Diplotti ESTA ENCUESTA QUE PUSE EN MI SITIO WEB NO ESTÁ FUNCIONANDO COMO DEBERÍA. ¿ SE PUEDE ARREGLAR? HMM ... NECESITARÍA ALGUNOS AJUSTES. ¿TENGO RAZÓN? Si 32% No 68% ¡MUCHAS GRACIAS! NO HAY POR QUÉ. ¿TENGO RAZÓN? 32% No esta vez 19% No, nunca 13% No en todo 15% No, tonto 21% ce Algunos derechos reservados lapulgasnob.blogspot.com

1 Perfil metodologic i tipus d'entrevista.

1.1. Concepcions base de l'entrevista.

La forma de dur a terme l'observació participant seria assimilable a un interrogatori (en forma de diàleg o conversa).

L'entrevista és I forma en que es pot establir un intercanvi de paraules amb mes o menys restriccions.

Es parlarà de l'entrevista d'investigació criminologica o sociologica.

L'entrevista és una forma d'observació participant centrada en l'obtenció d'informació verbal d'un subjecte o grup, i admet tants en- focaments metodològics com aquesta.

1.1.1. Denominadors comuns dels diferents tipus d'entrevista.

L'entrevista es una tecnica d'observació participant.

L'observador es in interrogador i l'observat es limita a respondre.

Hi ha unes caracteristiques comuns a totes les entrevistes:

• Procediment d'obtenció d'informació verbal.
• Dinamica interactiva on un pregunta i un altre respon.
• La interacció pregunta -resposta implica un preacord entre les parts.
• L'entrevistador aplica practiques de persuasio per incitar una resposta.
• L'entrevistador enregistrarà d'alguna manera les preguntes i respostes. El registre es sol fer en el decurs de l'entrevista.

Aquest denominadors comuns solen ser presents en la majoria de definicions de l'entrevista.

Jordi SOQUES, Silvia MORALES, Rafael BAZAGA, Marta HEREDIA UOC 1/35TUOC Universitat Oberta de Catalunya www.uoc.edu

Mètodes qualitatius

M3. L'entrevista com a técnica nuclear de l'observació participant.

2n semestre curs 2013 - 2014

1.1.2. Diferents concepcions base de l'entrevista.

Una entrevista, com a técnica d'observació participant es pot fer des de una perspectiva qualitativa o quantitativa.

Dintre d'aquestes es pot fer en forma d'observació actuant, implicada o participació-observació (no seria possible en forma de autoobservació).

Entrevistes d'observació actuant:

• La perspectiva és més ètica (més quantitativa). Compleix un rigid protocol de preguntes segons instruccions inicials. Mostra un ritme determinat i una actitud impersonal (distant).
• L'entrevistat no pot dir mes que les respostes preprogramades. Sense possibilitat de fer aclariments.
• Són entrevistes caracteristiques de sociologia o sociolaborals. També podrien ser cliniques o escolars (con mayor calidesa). Sense reduir la distancia.
• En les formes mes distants son una pura transmissió d'informació. Tenen un format despersonalitzat. Tan sols hi ha rol de entrevistador i entrevistat.
• En les formes mes calides, els actors tenen una mica mes de marge d'actuació. Correspondrien a una transacció d'informació regulada (permet desfer malentesos i arribar a consensos).
• La concepció d'aquestes entrevistes és técnica. Les preguntes, la forma de fer-les; l'acceptació i interpretació de les respostes, serà avaluada per criteris: predeterminats, logics metòdics, i estadística.
• Són asimetriques; l'entrevistador dirigeix i l'entrevistat és subordinat.
• Les recomanacions per l'entrevistador solen ser que sigui cordial, per obtenir la sinceritat de l'entrevistat. Aquesta postura no deixa de ser una estrategia per assegurar la confiança.

Entrevistes observació implicada:

• La perspectiva de l'entrevistador és més èmica i qualitativa que quantitativa. Permet intervenció mes enllà de la pura formulació de preguntes.
• L'entrevistat té mes llibertat per parlar. Es tractat de forma individual.
• Es pot arribar a establir un diàleg (guiat pel guió).
• Pot tenir similituds amb una conversa (poc organitzada).
• Sol ser el format de la indagació etnográfica. L'entrevistador ha de tenir capacitat d'empatia. L'entrevistador pot desmentir o reafirmar l'entrevistat.
• Funcionarien com a trobades o encontres. Poden arribar a funcionar com transaccions d'informació regulades.
• La qualitat s'obté pel coneixement èmic (no per criteris tècnics). L'entrevistador ha de tenir competencia comunicativa.
• Es tracta d'entrevistes simètriques, doncs hi ha una igualtat de drets i deures entre entrevistador i entrevistat.

Jordi SOQUES, Silvia MORALES, Rafael BAZAGA, Marta HEREDIA UOC 2/35JUOC Universitat Oberta de Catalunya www.uoc.edu

Mètodes qualitatius

M3. L'entrevista com a técnica nuclear de l'observació participant.

2n semestre curs 2013 - 2014

Entrevistes participació observació:

• L'estil és de conversa o diàleg (tracte familiar).
• La familiaritat no impedeix seguir l'objectiu de l'entrevista (guió previst).
• Tenen més l'aparença de una trobada que no pas de una transacció d'informació.
• El clima de l'entrevista és variable en funció de la relació entrevistador entrevistat.
• L'entrevistador es guia més pel sentit comú que per condicions tècniques.
• La relació entrevistador entrevistat és mes simètrica (igualtat).

L'entrevista té trets essencials fixos però es pot enfocar qualitativament o quantitativament, com a observació actuant, implicada o com a par- ticipació-observació.

1.2. Tipus d'entrevista segons l'abast de la informació buscada.

Existeixen més varietats d'entrevistes que les anteriorment exposades.

Les entrevistes es poden classificar en diferents eixos i aquests tindran el seu tipus concret d'entrevistes i orientacions en l'observació participant.

Cal tenir en compte que no hi ha una frontera clara entre tipus d'entrevistes.

Més enllà de les seves concepcions base, segons el tipus d'observació participant que l'emmarca, l'entrevista es pot tipificar segons l'extensió i profunditat de la informació que vol recollir.

1.2.1. Tipus d'entrevista segons l'extensió de l'objected'estudi.

Les preguntes d'una entrevista poden tractar temes amplis o concrets.

D'aquesta manera parlarem de entrevistes no centrades o centrades.

No centrades

• El seu contingut compren una amplia gam- ma de temes amb una finalitat que pot ser exhaustiva.
• Sovint són entrevistes preparatòries o prè- vies al proces de recollida sistematica d'informació, amb l'objectiu de generar un banc de dades sobre el subjecte.
• Solen ser entrevistes llargues i amb un ritual no gaire rigid.

Centrades

• El seu contingut es refereix a una àrea res- tringida de temes que concentren l'abast de la investigació. Les preguntes se centren en una circumstància o fet en què s'ha vist im- plicat el subjecte.
• Per exemple, en un estudi de vio- lència domèstica, hi podria haver una sol·licitud d'informació posterior a un inci- dent d'aquesta mena.
• L'entrevistador coneix el fet de referencia anticipadament, l'analitza i crea el guió de l'entrevista a partir d'aquesta anàlisi.
• No es busquen dades objectives sinó la per- cepció subjectiva que l'entrevistat té dels fets o situacions de referencia.
• Solen ser entrevistes més intensives que ex- tensives, en les quals l'entrevistador ha de dur el timo de la situació i fer-ho amb ha- bilitat.
• Sovint serveixen per a confirmar certes hi- pòtesis que l'investigador s'havia formulat en analitzar els fets previs. Per això pot re- petir una pregunta, amb una variant, refor- mular-la totalment, reforçar la seva expres- sió verbal amb material visual (gestos, imat- ges), recursos tots ells a la cerca de la res- posta buscada.

Jordi SOQUES, Silvia MORALES, Rafael BAZAGA, Marta HEREDIA UOC 3/35TUOC Universitat Oberta de Catalunya www.uoc.edu

Mètodes qualitatius

M3. L'entrevista com a técnica nuclear de l'observació participant.

2n semestre curs 2013 - 2014

1.2.2. Tipus d'entrevista segons la profunditat en penetrar les motivacions o raons del subjecte.

Les preguntes de l'entrevista poden ser organitzades i sequenciades (de forma progressiva) per entrar en la intimitat del subjecte.

L'entrevistador podrà intervenir reconduint les respostes aquesta direcció.

Es busca de forma progressiva la motivació o el rerefons de l'entrevistat.

Per altre banda l'objectiu pot ser contrari, com una simple recollida de informació objectiva i verificable sense entrar en les zones més intimes.

També poden haver-hi formes hibrides (barreja de les dues anteriors).

Direm que hi ha entrevistes superficials i entrevistes en profunditat.

Superficials

• No cal una relació ben assentada entre en- trevistador i entrevistat; és suficient el con- tracte comunicatiu inicial.
• Segueixen el model impersonal o, com a màxim, de diàleg.
• Segueixen el model asimètric o, en tot cas, no és necessari que segueixin el simètric.
• Busquen valors objectius, ètics, profitosos des del punt de vista de l'investigador, que exigeix informació en clau realista.
• Poden tenir una extensió variable.
• Són típics del treball sociològic, dels estudis de marqueting, demogràfics, etc.

En profunditat

• Progressen sobre un vincle previ, consoli- dat, entre entrevistador i entrevistat, el qual sorgeix a l'inici de l'entrevista, inici que, per això, és lent.
• De partida segueixen el model de diàleg, trobada o conversa.
• Segueixen el model simètric o reciproc, en una interacció cara a cara.
• Busquen valors subjectius, èmics, significa- tius per a l'entrevistat. A l'entrevistador no l'interessen les "veritats" sinó la comprensió del que diu el subjecte intentant veure el món des del seu lloc.
• Son entrevistes, en general, llargues.
• Son típiques del treball etnografic, en la psicologia fenomenologica, en l'etnometodologia.

1.2.3. Tipus d'entrevista segons el nombre de subjectes entrevistats.

Entrem en l'abast de l'entrevista (no al seu contingut).

Les entrevistes es poden fer a grups.

Es parla doncs d'entrevistes individuals o col·lectives.

Aquest no deixa de ser un aspecte secundari de les entrevistes (però rellevant quan es tracta de l'estudi de grups).

Grupals o col·lectives

• Són entrevistes fetes a dos o més individus en una sola sessió.
• El grup ha de ser homogeni; altrament l'entrevista es pot bloquejar en ge- nerar una dinamica conflictiva o prolongada de grup.
• Si es planteja com a entrevista estructurada, el grup conjuntament omple un questionari.
• Si es planteja en forma no estructurada, oberta i oral, el grup ha de discutir la resposta abans de donar-la per definitiva a l'entrevistador. Això s'assoleix en un procés dinamic de discussió, però si el grup es homogeni el debat pot ser fluid i constructiu.
• Solen ser poc directives: la direcció del debat sol adoptar la forma d'una moderació de paraules, procurant que tothom intervingui i que no hi hagi desequilibris en la jerarquia d'intervencions.
• Serveixen per a obtenir claus sobre el significat dels processos grupals (per exemple, la gènesi d'una opinió, la influencia del grup en els individus).

Jordi SOQUES, Silvia MORALES, Rafael BAZAGA, Marta HEREDIA UOC 4/35