Apuntes de Filosofía sobre Kant del Ies Algarb

Antecedents

ISAAC NEWTON (1632-1704) L'any 1687 publica Philosophie Naturalis Principia Mathematica, obra que revoluciona l'àmbit científic i intel·lectual de l'època. La seva visió d'un univers ordenat per lleis universals i accessibles a través de la raó humana va inspirar molts filosofs. L'obra newtoniana, a més de formular les lleis del moviment i de la gravitació universal, està centrada en la recerca de principis generals a través de l'observació, l'experimentació i la deducció matematica.

DAVID HUME (1711-1776) Sostenia que tot coneixement provenia de les impres- sions sensorials i que la ment només inferia connexions causals a partir de l'hàbit, no de l'experiencia directa. Aquesta visió provocà una crisi en Kant, qui va reco- nèixer que Hume questionava la possibilitat de co- neixement objectiu i va inspirar-lo a desenvolu- par la seva pròpia teoria, on la ment humana no només rep dades sensorials, sinó que les es- tructura activament amb categories a priori.

CHRISTIAN WOLFF (1679-1754) Va ser un filosof alemany que va jugar un paper clau en la sistematització del racionalisme a Alemanya. In- fluenciat per Leibniz, Wolff va defensar que la raó, no l'experiència, era la font principal del coneixement. A la seva obra, va estructurar les disciplines filosofiques en sistemes lògics i rigorosos, establint una distinció clara entre ciències empíriques i metafísica, que considerava una ciència pura basada en la raó. Kant, tot i criticar el sistema de Wolff, va aga- far elements de la seva concepció de la raó.

IES ALGARB - HISTORIA DE LA FILOSOFIA 2KANT

L'idealisme transcendental

Síntesi i superació de corrents filosòfics

L'Idealisme transcendental ·SÍNTESI -> RACIONALISME (DESCARTES; dogmatisme) - EMPIRISME (HUME; escepticisme) ·CRÍTICA I SUPERACIÓ: criticisme. ·IDEALISME: el nostre coneixement recau en idees. La realitat és tal en tant que és coneguda pel subjecte. .TRANSCENDENTAL: els elements a priori del subjecte son els encarregats d'ordenar la informació que procedeix dels sentits. · SUBJECTE: en conèixer la realitat reb informació sensible de l'exterior i la conforma emprant els elements (formes i conceptes) que posseeix ja prèviament. Tot el coneixement comença amb l'experiència però no tot el coneixement prové de l'experiència.

L'idealisme transcendental representa la sintesi i superació de dos corrents pa- radigmatics del pensament filosofic: el racionalisme i l'empirisme. Aquests són els dos corrents antagonics de la filosofia moderna, representats per Descartes i Hume respectivament. Però mentre que el racionalisme cartesia conduïa al dogmatisme de la raó, assumint que el coneixement es pot obtenir exclusiva- ment a partir de principis innats i deduccions necessaries (amb la qual cosa no podem garantir que el coneixement es correspongui amb la realitat), l'empi- risme humià desembocava en l'escepticisme, en considerar que tot el conei- xement prové de l'experiencia sensible i que no hi ha garanties absolutes sobre la seva validesa universal (amb la qual cosa no podem establir principis univer- sals ni necessaris). Així doncs, ambdues postures ens condueixen a un carrero sense sortida.

Kant agafa de cada corrent allò que considera valid i ho sintetitza en el seu idealisme transcendental o criticisme. Del racionalisme assumeix que hi ha co- neixements a priori, mentre que de l'empirisme accepta que tot coneixement comença amb l'experiència sensible. Aquesta sintesi queda reflectida en la seva afirmació: "Tot el coneixement comença amb l'experiencia, però no tot el coneixement prové de l'experiència." Així, el subjecte, en conèixer la realitat, rep informació sensible de l'exterior, però aquesta informació no és un reflex IES ALGARB - HISTORIA DE LA FILOSOFIA 3pur de la realitat, sinó que és conformada pels elements a priori (formes i con- ceptes) que ja posseeix prèviament.

Aquesta idea s'inscriu dins de l'idealisme, ja que el nostre coneixement recau en idees i no en la realitat tal com es en si mateixa; la realitat és tal en tant que és coneguda pel subjecte. Alhora, aquest idealisme és transcendental perquè el coneixement no depèn únicament de l'experiència, sinó que és possible gràcies a les estructures a priori que posseeix el subjecte i que ordenen la in- formació sensorial. Aquestes estructures a priori fan que el coneixement sigui objectiu i universal, superant així tant el dogmatisme racionalista com l'escep- ticisme empirista.

Crítica de la Raó Pura

“ És indubtable que tot coneixement comença amb l'experiència. Car, com podria deixondir-se la nostra facultat de conèixer sinó mitjançant objectes que afecten els nostres sentits i que ara produeixen per si mateixos representacions, adés posen en marxa la capacitat de l'enteniment per comparar aquestes re- presentacions, per enllaçar-les o destriar-les i elaborar així la matèria bruta de les impressions sensibles, amb vista a un co- neixement dels objectes denominat experiència? Per tant, en l'ordre temporal, cap coneixement no precedeix l'experiència, i tot coneixement comença amb aquesta. Però encara que tot el nostre coneixement comenci amb l'experiència, no per això tot ell en procedeix. En efecte, podria esdevenir-se que el nostre coneixement empíric fos una composició del que rebem mit- jançant les impressions i del que la nostra facultat de conèixer produeix (simplement motivada per les impressions) a partir d'ella mateixa. Crítica de la Raó Pura, Immanuel Kant IES ALGARB - HISTORIA DE LA FILOSOFIA 4KANT

Context històric

El segle XVIII i la Il·lustració

Context historic ·CAPITALISME: es consolida i fomenta l'ascens social i polític de la burgesia. · ÈPOCA DE REVOLUCIONS: Independencia dels Estats Units (1776), Revolució Francesa (1789), Revolució Industrial (1760). .SEGLE XVIII, EL SEGLE DELS LLUMS: nou model cultural: la Il·lustració - LLIBERTAT IGUALTAT PROGRÉS ·ÀMBIT CIENTÍFICKewton (experimentació i matematització) + enciclopedistes. ·ÀMBIT FILOSOFIC: disputa racionalisme vs. empirisme. ·ÀMBIT POLÍTIC: despotisme il·lustrat - "Tot per al poble però sense el poble" MODEL: Frederic II el Gran (Prússia) (noves polítiques)

Kant pertany al segle XVIII, una època de profunds canvis historics i culturals coneguda com l'Il·lustració, marcada per una nova manera de veure el món i l'ésser humà. Durant aquest periode, es va consolidar el capitalisme, un siste- ma economic basat en la propietat privada i la producció per al mercat, que va tenir un impacte profund en les estructures socials i politiques. L'ascens del capitalisme va permetre a la burgesia, una classe social emergent formada per comerciants, industrials i professionals, adquirir una influencia creixent tant en l'àmbit economic com en el polític.

Aquest canvi va ser essencial en la transformació de la societat, ja que va questionar les estructures feudals i va obrir camí a noves formes d'organització política, com les monarquies constitucionals i, més tard, les democracies mo- dernes. La burgesia va defensar els valors de la llibertat individual, l'igualtat davant la llei i el mercat lliure, tot basant-se en el principi de la raó com a guia per al progrés humà. Aquesta nova classe social també va impulsar profundes transformacions culturals, promovent la recerca del coneixement, la ciencia i la filosofia.

Aquest és el Segle de les Llums, també conegut com la Il·lustració, un movi- ment cultural que abraçava els ideals de llibertat, igualtat, tolerancia i progrés. IES ALGARB - HISTORIA DE LA FILOSOFIA 5Kant hi participa activament, compartint l'ideal de millorar la humanitat a tra- vés de la raó i l'autonomia individual.

Revolucions i avenços

Les revolucions que van tenir lloc en aquest periode, com la independencia dels Estats Units (1776) i la Revolució Francesa (1789), van marcar un abans i un després en les estructures polítiques i socials, tot obrint la porta a nous models de govern i d'organització social.

En l'àmbit cientific, la física de Newton, adoptada per Kant com a model de coneixement rigorós, culmina els avenços de pensadors com Copernic, Kepler i Galileu. Aquest conjunt de descobriments va establir una nova manera d'en- tendre la natura, basada en l'experimentació i el calcul matematic.

Pel que fa a l'àmbit filosofic, la disputa entre racionalistes i empiristes sobre la naturalesa del coneixement va dominar la discussió filosofica del moment. Els racionalistes sostenien que tot coneixement provenia de la raó, mentre que els empiristes defensaven que el coneixement sorgeix de l'experiencia. Kant, for- mat en el racionalisme però influenciat pels empiristes, va sintetitzar ambdós corrents en la seva filosofia transcendental, donant lloc al que es coneix com a criticisme.

En l'àmbit polític, es va imposar el despotisme il·lustrat, un sistema on els mo- narques implementaven les reformes defensades pels il·lustrats, però sense la implicació activa del poble. Frederic II de Prússia, un exemple d'aquest tipus de monarca, va ser un protector de la llibertat de pensament i una figura d'ad- miració per Kant. Tot i que el despotisme il·lustrat no permetia la participació popular, va ser un pas important per a les reformes socials i polítiques que Kant veia com a fonamentals per aconseguir una societat mes justa. IES ALGARB - HISTORIA DE LA FILOSOFIA 6KANT

Biografia

Primers anys i formació

Biografia ·KÖNISBERG (1724-1804): viu la darrera fase de la Il·lustració. ·INFANTESA: família molt nombrosa (9 germans), pobre i profundament religiosa (pietisme). .1740: 16 anys: Universitat de Konisberg (teologia) L Teories racionalistes Ciències naturals (Newton) .1755: es doctora als 30 anys i comença a impartir classes de logica i metafísica (Könisberg).

·GRAN PROFESSOR: saber enciclopedic + Privatdozent .1776: amb 46 anys li atorguen la catedra de logica i metafísica.

Carrera acadèmica i obres principals

Biografia ·KÖNISBERG (1724-1804): viu la darrera fase de la Il·lustració. ·1781: publica la Crítica de la raó pura (KrV: Kritik der reinen Vernunft). Gran fama a tota Alemanya ·1785: Fonamentació de la metafísica dels costums IMPERATIU CATEGÒRIC . 1786: anomenat rector de la universitat.

Estil de vida i últims anys

·ESTIL DE VIDA: metodic, extremadament organitzat i rutinari. . 1795: amb 71 anys disminueix les seves classes, que abandona dos anys mes tard pel deteriorament de la seva salut. .1804: mor amb 79 anys. El seu funeral és multitudinari.

Immanuel Kant va néixer el 22 d'abril de 1724 a Königsberg, capital de Prússia, en una família humil de valors pietistes. Va ser el quart fill d'una família nom- brosa que va lluitar per sobreviure economicament. El seu pare, un mestre ta- labarter, va morir quan Kant tenia tretze anys, un fet que va marcar profunda- IES ALGARB - HISTORIA DE LA FILOSOFIA 7