Dietética: alimentación, nutrición y la importancia de la fibra dietética

DIETÈTICA

Alimentació i nutricio Nutrició als diferents estats fisiologics DietoterapiaAlimentació i nutricióHipada Esófago Vesicula biliar Estómago Pinceas testing grueso intestino delgado BETTER Ácido graso de Quilomición Higado Capilar sanguinco Aminoácido aducho porta hepórica Vaco Quilfero ditttico cent Monosacàrids Věnua Arteros Sangre 7

Alimentació? Nutrició?

Alimentació

Es defineix com a alimentació el conjunt d'accions que permeten introduir en l'organisme humà els aliments, o fonts de les matèries primeres que precisa obtenir, per dur a terme les seves funcions vitals, formar i mantenir estructures corporals i regular els processos metabolics.

L'alimentació inclou diverses etapes: Selecció, Preparació i Ingestió dels aliments. Consisteix en un procés voluntari.

Influenciada per factors socials, econòmics, culturals i religiosos.Nutrició

7 La nutrició en canvi, és el conjunt de processos involuntaris mitjançant els quals el cos humà incorpora, transforma i utilitza els nutrients subministrats amb els aliments, per realitzar les seves funcions vitals.

7 La nutrició inclou: Digestió dels aliments, Absorció, Metabolisme dels nutrients assimilats i excreció dels productes de rebuig no absorbits i dels resultants del metabolisme cel·lular.

7 Per ser un procés involuntari i ocorrer després de la ingestió dels aliments, la nutrició dependrà de la qualitat de l'alimentació, per això és molt important que l'alimentació sigui sana.

És necessaria la intervenció dels aparells: digestiu, circulatori, respiratori i excretor.NUTRICIÓ CELLULAR

CO2 H20 Matèria orgànica senzilla 3 -) O2 2 4 Energia Altres funcions Matèria orgànica complexaNutrició

Els aliments contenen unes substancies anomenades substancies nutritives o nutrients Els aliments són tots els productes que mengem o bevem i que aporten nutrients.

Nutrients: Són substàncies químiques contingudes en els aliments, aprofitables, necessaris per mantenir les seves funcions vitals i/o que aporten energia a l'organisme.Classificació dels nutrients

Classificació dels nutrients per funció

• Segons la Funció
• Plastics o estructurals: formació d'estructures, manteniment i reparació de teixits. Proteïnes i minerals
• Energetics: aporten molta energia. Hidrats de carboni, lipids i proteïnes ◦ Reguladors: regulen les reaccions bioquimiques de l'organisme. Vitamines, minerals i aiguaALIMENTOS PLÁSTICOS

entrof = de Cimacion 40 For mido. ACEITE ALIMENTOS REGULADORA ALIMENTOS MIXTOS ALIMENTOS ENERGÉTICOSClassificació dels nutrients

Classificació dels nutrients per quantitat

Segons la quantitat en la qual els podem trobar als aliments Macronutrients (carbohidrats, proteïnes, lipids) Micronutrients (vitamines, minerals)

Macronutrients

• Es troben en grans quantitats en els aliments.
• En general, estan formats per grans molecules que han de ser fragmentades en molecules més petites per tal de poder ser absorbits. Son substancies que necessitem en grans quantitats.

Micronutrients

• Es troben en petites quantitats.
• La majoria no necessiten ser fragmentats en molecules mes petites.
• Son molt necessaris per l'organisme però en quantitats relativament petites.Classificació dels nutrients

Classificació dels nutrients per capacitat de fabricació

Segons la capacitat de fabricació del organisme Essencials: l'organisme no els pot fabricar (vitamines, minerals, aigua, alguns àcids grassos, alguns aa's) No essencials: l'organisme els pot fabricar a partir d'altes compostos (carbohidrats)

Segons les caracteristiques bioquímiques: Carbohidrats, Lipids i Proteïnes Vitamines i MineralsClassificació dels nutrients

Classificació dels nutrients per valor energètic

• Segons l'energia que proporcionen (valor energètic):
• Calòrics aporten energia. Acalorics: no aporten energia.

El valor energètic s'expressa en quantitat de kilocalories que aporten per gram de nutrient:

• Carbohidrats : 4 Kcal/g Lipids : 9 Kcal/g
• Proteïnes : 4 Kcal/gClassificació dels nutrients

Resum de la classificació dels nutrients

- Carbohidratos Macronutrientes Energéticos En menor medida, plásticos No esenciales Calóricos (4 kcal/g) Lípidos Macronutrientes Energéticos En menor medida, plásticos Esenciales/ No esenciales Calóricos (9 kcal/g) Proteínas Macronutrientes Plásticos En menor medida, energéticos Esenciales/ No esenciales Calóricos (4 kcal/g) Vitaminas Micronutrientes Reguladores Esenciales Acalóricos Minerales Micronutrientes Reguladores Esenciales AcalóricosCarbohidrats, glúcids o sucres

Carbohidrats, glúcids o sucres

Contenen àtoms de C, O, H que formen molécules simples i complexes. Funcions: Proporcionar energia (55%). Són la font principal d'energia de les cèl·lules. Els nivells de glucosa en sang s'han de mantenir estables per tal que totes les cèl·lules que la consumeixen constantment puguin disposar d'aquesta quan la necessitin. Intervenen al metabolisme dels greixos. Sense els HC els greixos provoquen cetosis, la coneguda acetona dels infants. Aport dietetic minim de 100 - 125 g diaris. Necessitem 5 g de hidrats de carboni per Kg de pes i dia Glucosa es indispensable per a la funció del teixit nervios, el cervell nomes funciona amb glucosa.Carbohidrats, glúcids o sucres

Tipus de carbohidrats

Monosacàrids

• Solubles en H2O, dolços, més simples. Ex .: glucosa, fructosa i galactosa
• Font natural: fruites, verdures, mel i llet Disacarids
• Solubles en H2O, dolços.
• Unió de dos monosacàrids.
• Sacarosa, maltosa i lactosa
• Remolatxa, malta i llet Polisacarids
• Insolubles en H2O, no dolços
• Cadenes llargues de monosacàrids
• Digestió més lenta, 1 glucemia gradual, + recomanable
• Midó, glucogen i cel·lulosaa
• Verdures, cereals, patates, fetge, fruites CLASSIFICACIÓ DEL GLÚCIDS Fig. 4 GLÚCIDS MONOSACĂRIDS fructosa glucosa (dextrosa) HOCH,, galactosa HOCH OH HOCH HO OH OH CHỊOH OH OH OH DISACARIDS saracosa maltosa lactosa -O cadenes de centenars a milers de monosacarids animals plantes llevats i bacteris POLISACARIDS 1 quitina glucogen cel-lulosa midő dextrà 9000 glucogen midó OH OHCarbohidrats, glúcids o sucres

Glicogen

GLICOGEN Reserva de glucosa emmagatzemada al fetge i als musculs. Si no tenim prou glucosa en sang, el nostre organisme recorre a ell per poder disposar de l'energia que necessita per realitzar qualsevol funció.

• Quan hi ha suficient glucogen de reserva, l'exces de glucosa es converteix en greix acumulat al teixit adipós.
• Si el glucogen és insuficient, el cos metabolitza proteïnes i greixos per obtenir energia. Es produeix un proces de cetosi que pot provocar un perill per al nostre cos.Lípids

Lípids

Característi Insolubles en aigua. Estan formats per unitats anomenades acids grassos Funcions: Reserva energetica de l'organisme en forma de triglicerids. Els greixos han d'aportar el 30% d'energia que necessita el cos. Necessaris per absorbir i transportar algunes vit. Liposolubles (A,D,E,K). Sensació de sacietat. Protecció: aillant termic, protecció d'organs front a cops. Estructural: membrana cellular, hormones Fonts naturals: Olis, fruits secs, alvocat, embotits, mantega, cansalada, carn, peix ... Irish Butter Irak ButterLípids

Lípids simples

Lípids simples: contenen C, H i O. Lipids saturats o greixos: Solids a temperatura ambient. Formats principalment per acids grassos saturats. L'exces comporta risc cardiovascular ja que augmenten el colesterol del plasma i provoquen aterosclerosi. Aliments que els contenen: Mantega, llet i derivats, carn de porc, de xai i bou, marisc, vísceres, rovell d'ou, cervell, ous de peix (caviar), productes de pastisseria fets amb greixos animals i/o ous i/o greixos vegetals saturats (oli de palma). Principales fuentes de grasas Saturadas Carnes, embutidos, lácteos, mantequilla, margarina, algunos productos procesados Monoinsaturadas Aceite de oliva Poliinsaturadas Pescados, frutos secos, aceites de semillasLípids

Lípids insaturats

Lípids simples: contenen C, H i O. Lipids Insaturats:

• Monoinsaturats (olis) " No augmenten el colesterol i protegeixen venes i arteries. Oli oliva i fruits secs ( consum diari).
• Poliinsaturats Disminueixen colesterol i contenen acids grassos essencials.
• Olis de llavors (girasol, blat de moro) i peix blau (sardines, salmó, tonyina). Principales fuentes de grasas Saturadas Carnes, embutidos, lácteos, mantequilla, margarina, algunos productos procesados Monoinsaturadas Aceite de oliva Poliinsaturadas Pescados, frutos secos, aceites de semillasLípids

Lípids complexos i colesterol

Lípids complexos: • Colesterol i Vit A, D, E i K amb funcions especifiques. COLESTEROL És necessari per a la vida perque es precursor de la vitamina D, dels acids biliars i d'algunes hormones. Quan viatja per la sang es combina amb altres proteïnes per ser transportat (LDL). Aquesta forma, en concentracions altes, es fixa a les parets de les arteries comportant un risc cardiovascular. Altra combinació es el HDL que ajuda a que el colesterol no s'acumuli a les artèries reduint el risc cardiovascular.Proteïnes

Proteïnes

Características: . Compostes per C, H, O, N i en alguns casos S; formen teixits · Estan formats per unitats anomenades aminoacids · Hi ha 20 aa diferents: 9 son essencials i la resta no essencials. · Les proteïnes han d'aportar el 15 % de l'energia que necessita el cos. · Necessitats: 0,8 g per Kg pes i dia. (En infancia, adolescencia i maternitat 1,8 g) · Les proteïnes aporten 4 kcal/g d'energia a l'organisme.Proteïnes

Tipus i funcions de les proteïnes

Tipus de proteïnes: Origen animal: contenen tots els aa essencials (alt valor nutritiu). Carn, peix, ous, llet i derivats Origen vegetal: no contenen tots els aa essencials (menor valor nutritiu). Cereals, llegums, fruits secs. Funcions: Plastica: formació de teixits (funció principal) > Immunologica: components dels anticossos Aporten energia (15%)Vitamines

Vitamines

Característi 1. Micronutrients essencials. 2. No energètics. 3. Regulen processos metabolics. Classificació: · Hidrosolubles Vitamina C i H, complex vitamínic B No s'emmagatzemen a l'organisme, l'excés s'elimina per l'orina. Necessiten reposició regular. · Liposolubles S'emmagatzemen al fetge i teixit adipos. Ingerides en exces son toxiques Vit A,D,E,KVitamines

Vitamines hidrosolubles

Vitamines hidrosolubles

Vitamina	Serveix per a	Aliments on es troba
B1 (Tiamina)	Metabolisme de carbohidrats i proteïnes.	Mongetes, cigrons, blat, pa, carn de porc, fetge, patates.
B2 (Riboflavina)	Creixement. Metabolisme d'altres vitamines i carbohidrats.	Carn, fetge, ronyons, ous, llet, formatge, peix, llegums, verdures, fruites.
B3 (Niacina)	Pell. Processos metabolics.	Pollastre, carn de vedella, lluç, llet, mongetes, fruits secs, cereals.
B6 (Piridoxina)	Formació dels glòbuls blancs.	Carn, peix, rovell d'ou, mongetes, patates, plàtans, cereals.
Bg (Biotina)	Metabolisme de les proteïnes i els carbohidrats.	Ronyons, fetge, peix, llet, patates, mongetes, llenties.
Bg (Àcid fòlic)	Creixement i reproducció cel·lular. Formació d'hematies.	Peix, ous, arròs, pa, pastanaga, enciam, remolatxa, plàtans, taronges.
B 12 (Cianocobalamina)	Formació de glòbuls vermells i blancs.	Ronyons, fetge, carn, ous, peix, llet.
C (Àcid ascorbic)	Calcificació d'ossos i dents. Creació de les defenses naturals de l'organisme. Metabolisme de les proteïnes. Sistema nerviós i aparell digestiu.	Cítrics, patates, pèsols, col, tomàquets, enciam, cebes, espinacs, coliflor.