La eliminación: Aparato Urinario y su fisiología en la Universidad

L'ELIMINACIÓ: APARELL URINARI

L'aparell urinari és l'encarregat d'alliberar l'organisme de les substàncies tòxiques i de residu que s'acumulen en el torrent circulatori, eliminant-les a l'exterior a través de l'orina.

L'excreció o eliminació és el procés mitjançant el qual expulsen de l'organisme aquelles substàncies que no ens són útils o que poden ser toxiques si s'acumulen.

Organs excretors: pulmons, pell, fetge i aparell urinari.

ANATOMIA DE L'APARELL URINARI

Està constituït per:

• Els ronyons (2)
• Els urèters (2)
• La bufeta
• La uretra

ANATOMIA DE L'APARELL URINARI: Components

Ronyó Bufeta urinària Urèter Uretra Arteria renal Vena renal Cápsula suprarrenal Riñón Arteria aorta Vena cava inferior Uréter Vejiga urinaria Uretra

EL RONYÓ

·És un organ parell, situat darrere del peritoneu a ambdós costats de la columna vertebral. ·El ronyó dret està situat una mica més avall que l'esquerre perquè està sota del fetge. ·Els ronyons estan separats dels altres organs per una capa de teixit adipós, que els protegeix dels cops i moviments bruscos. · També estan envoltats per una capa de teixit connectiu. ·A la part superior de cada ronyó es troben les glandules suprarenals, productores d'hormones (adrenalina, andrògens, aldosterona, cortisol, etc)

EL RONYÓ: Característiques morfològiques

Características morfològiques ·Longitud: 12cm ·Amplada: 7cm ·Gruix: 3cm ·Pes: 150g · Té forma de mongeta i és de color vermell violaci. · Hil renal: zona per on entren i surten vasos sanguinis, nervis, la pelvis renal i els urèters.

EL RONYÓ: Parts internes

Si fem un tall del ronyó, trobem les següents parts de fora a dins:

• Càpsula renal: part més externa del ronyó
• Zona cortical o còrtex: situada entre la càpsula renal i les bases de la piramides de Malpighi. S'hi troben els corpuscles de Malpighi.
• Zona medul·lar o medul·la
• Piramides de Malpighi: estructures en forma de con
• Papil·les: als vertexs de les piramides, plenes de forats per on passa l'orina.
• Calzes menors: on desemboquen cadascuna de les pirâmides
• Calzes majors: formats per la unió de 2 o més calzes menors
• Pelvis renal: estructura en forma d'embut que recull l'orina i la condueix fins a l'urèter.

EL RONYÓ: Estructura

Zona cortical (corteza renal) Zona medular Pirámide de Malpighi Cápsula renal Columnas renales Vena renal Cáliz menor Arteria renal Cáliz mayor Pelvis renal Uréter]

UNITAT FUNCIONAL: LA NEFRONA

Microscopicament

· El ronyó està format per unitats funcionals anomenades NEFRONES. · 2.400.000 nefrones entre els 2 ronyons. · Són unitats formadores d'orina.]

UNITAT FUNCIONAL: LA NEFRONA: Constitució

La nefrona està constituïda per:

• Corpuscle renal o de Malpighi:
  • Glomerul renal: agrupació o cabdell de capil·lars.
  • Capsula de Bowman: embolcall doble format per teixit epitelial

La sang entra al corpuscle per l'arteriola AFERENT i surt per l'EFERENT.

• Túbuls:
  • Túbul proximal: el més proper al glomerul
  • Nansa de Henle: continuació del proximal i té forma de U
  • Túbul distal: a continuació de la Nansa de Henle
  • Túbul col·lector: que acaba a la papil·la]

UNITAT FUNCIONAL: LA NEFRONA: Esquema

Corpúsculo renal Cápsula de Bowman Cápsula renal Glomérulo de Malpighi Túbulo contorneado proximal Túbulo contorneado distal Asa de Henle: Túbulo recto descendente grueso Túbulo recto descendente delgado Túbulo recto ascendente delgado Túbulo recto ascendente grueso Vena interlobular Arteria interlobular Orificio de la papila Túbulo colector

CORPUSCLE RENAL O DE MALPIGHI: Detall

Parietal layer of glomerular (Bowman's) capsule Afferent arteriole Mesangial cell Juxtaglomerular cell Capsular space Macula densa Ascending limb of loop of Henle Proximal convoluted tubule Efferent arteriole Podocyte of visceral layer of glomerular (Bowman's) capsule Endothelium of glomerulus Pedicel (a) Renal corpuscle (internal view) John Wiley & Sons, Inc.]

UNITAT FUNCIONAL: LA NEFRONA: Tipus

Tipus de nefrones :

• Nefrones juxtamedul·lars:
  • els seus glomeruls es troben a prop de la medul·la renal.
  • tenen Nanses de Henle llargues que penetren a la medu·la renal
• Nefrones corticals:
  • els seus glomeruls es troben a prop de la superficie renal.
  • tenen Nanses de Henle curtes que no penetren a la medu· la renal

Copyright . The McGraw-Hill Companies, Inc. Permission required for reproduction or display. Cortical nephron -Renal cortex Juxtamedullary nephron Cortical and Juxtamedullary Nephrons Renal medulla Collecting duct

ELS URETERS

· Són dos conductes de múscul llis d'uns 25-30cm · Neixen a la pelvis renal i desemboquen a la bufeta urinària. · Entren a la bufeta, per la part posterior, uns 2cm dins d'aquesta. · Formen el trígon juntament amb la uretra (zona triangular). v La pressió a la bufeta els comprimeix i evita el flux retrògrad d'orina en augmentar la pressió durant la micció, v La capa muscular té diverses fibres per produeixen moviments de peristaltisme amb la funció de mobilitzar l'orina del ronyó a la bufeta.

ELS URETERS: Trígon

Uréter Trígono Vejiga ur Uretra

LA BUFETA URINARIA

· La bufeta urinària és un organ buit, de múscul llis situat a la part inferior de l'abdomen, darrere del pubis. · Home: situada una mica més alta degut a la pròstata. · Dona: situada més anteriorment degut a que la pelvis femenina és una mica més ample i queda impulsada cap a endavant per l'úter. · Està formada per 3 parts: - el cos - el trígon - coll vesical (o uretra posterior) Ureteros Vejiga urinaria Cuerpo Trigono Cuello Esfínter estriado de la uretra Piso pélvico Uretra Músculo liso uretral · Té dos esfínters: intern (involuntari) i extern (voluntari)

LA BUFETA URINARIA: Capacitat i Funció

v Capacitat situació normal: 350ml v Capacitat maxima: 2000ml v Està formada per diverses capes formant plecs i arrugues que li permeten distendre's. v Es pot palpar quan està plena, per sobre de la símfisi púbica, el que s'anomena globus vesical. v Funció: emmagatzemar l'orina fins a la seva expulsió a l'exterior.

LA URETRA

· La uretra és un conducte que porta l'orina des de la bufeta fins a l'exterior, i surt finalment a través del meat urinari. · Home: - mesura de 15 a 20cm. - és un conducte urogenital (orina i líquid seminal). - la uretra masculina surt de la bufeta, travessa la pròstata i el penis, abans d'acabar al meat urinari. · Dona: - mesura de 2,5 a 6cm. - és un conducte exclusivament urinari. - acaba al vestíbul davant l'orifici vaginal. Vejiga Vaso deferente Hueso púbico Vesícula seminal Próstata Uretra Pene Epididimo- Glande Testículo Escroto Ano]

LA BUFETA URINARIA I LA URETRA: Esquema

Ronyó Urèter Bufeta Uretra

FISIOLOGIA DE L'APARELL URINARI

Funcions principals de l'aparell urinari:

• Depuració de la sang i formació de l'orina
• Control de la pressió arterial
• Estimulació de la síntesi d'hematies
• Regulació del pH
• Activació de la vitamina D

FORMACIÓ DE L'ORINA

Fases de la formació de l'ORINA:

• Filtració del plasma (impermeable a proteïnes): GLOMERUL.
• Reabsorció de soluts: TÚBUL PROXIMAL
• Reabsorció d'aigua: NANSA DE HENLE
• Segona extracció d'ions i reabsorció d'aigua: NANSA DE HENLE , TUB DISTAL i TUB COL·LECTOR

FILTRACIO i REABSORCIO

Renal corpuscle Renal tubule and collecting duct Afferent arteriole (blood from renal artery) Glomerular capsule Glomerulus Fluid in renal tubule 1 Filtration from blood into nephron Urine (contains excreted Efferent arteriole (blood to renal vein) 2 Tubular reabsorption from tubular fluid into blood 3 Tubular secretion substances) from blood into tubular fluid Blood Peritubular capillaries and vasa recta @ John Wiley & Sons, Inc.]

CARACTERISTIQUES DE L'ORINA

· L'orina és un líquid de color groc o àmbar transparent degut a la presencia d'una pigment anomenat urocrom. · L'olor és degut a la presència d'àcids volàtils. · El pH de l'orina és àcid (valor de 6) · La densitat varia entre 1005-1030g/L · Diàriament es filtren 180L/sang entre els 2 ronyons, però es reabsorbeix el 99%, quedant com a residu excretat 1,5L d'orina. · Urea: metabolisme de proteïnes (relacionat amb la ingesta) · Creatinina: relacionat amb l'activitat muscular

L'orina: Composició i Variacions

lons inorganics : Na2+, K+, CI-, HCO3-, NH4+, PO42- SO42- lons orgànics : (urea, creatinina, àc. úric) Composició Bilirubina Hormones Altres components Anormals: glucosa, proteïnes, pus, sang En el color L Àmbre fosc Grog pàl·lid Tèrbol Taronja intens Vermell sang Colúria En l'olor Valoració Variacions en l'aspecte En el volum excretat Oligúria Poliúria En la micció 1 Pol·laciúria Retenció urinaria Incontinencia urinaria Disúria Tenesme vesical Nictúria J

FASES DE LA MICCIO: EXPULSIO

• FASE D'OMPLIMENT:
  • la bufeta es distén amb l'acumulació d'orina.
  • és un procés inconscient
• FASE DE BUIDATGE:
  • l'orina surt a través de la uretra
  • és un procés conscient i voluntari

CONTROL DE LA TENSIO ARTERIAL

• ACCIÓ HIPERTENSORA:
  • secreció de Renina i Aldosterona: augmenta la reabsorció de sodi i aigua a l'organisme.
• ACCIÓ HIPOTENSORA:
  • acció de les Prostaglandines.
  • tenen efecte vasodilatador i inhibeix la reabsorció de sodi de l'orina

Estimulació de la sintesi d'hematies

· Al ronyó es produeix la síntesi d'eritropoetina (EPO), la qual estimula la sintesi d'hematies a la medul·la ossia. · Així ajudem a mantenir la concentració d'oxigen en sang. · Quan hi ha manca d'aquesta hormona es pateix anèmia crònica greu (insuficiencia renal). S'injecta EPO.

REGULACIÓ DEL PH

· El pH normal de la sang està entre 7,38 i 7,42. · Per tant la variació que podem tolerar sense patir lesions és molt petita. · Hem de disposar de mecanismes reguladors del pH eficaços per evitar l'alcalosi (pujada de pH) i l'acidosi (baixada de pH).

Activació de la vitamina D

· La vitamina D necessita una primera transformació per acció del sol i un altra activació que es fa als ronyons.

PATOLOGIA DE L'APARELL URINARI

• Insuficiência renal (aguda i crònica)
• Glomerulonefritis
• Còlic nefrític i Litiasi renal
• Pielonefritis
• Cistitis
• Prostatitis Uretritis
• Infeccions urinàries V
• Calculs renals
• Transplantament de ronyó

Insuficiencia renal

Incapacitat dels ronyons per a fer les seves funcions. El ronyó deixa de filtrar la sang i la producció de l'orina pot ser nul. la Malaltia molt greu.

Glomerulonefritis

És una inflamació dels capil lars situats al glomerul de Malpighi i la capsula de Bowman.