Tema 3: Las actividades económicas desde la era preindustrial

EL CANVI SECTORIAL: DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL A LA DESINDUSTRIALITZACIÓ I EL CONTINU SERVINDUSTRIAL

L'ETAPA PRE-INDUSTRIAL

Caracteritzada per:

• Productes heterogenis i duradors
• Recursos com matèries primeres naturals
• Instruments de treball molt elementals (no hi ha mecanització)
• Producció de manufactures intensives en mà d'obra
• Mà d'obra altament capacitada (elaboració íntegra del producte)
• Baixa productivitat
• Domina el treball domestic i a domicili
• Producció situada a les ciutats i amb reglamentacions especials (gremis)
• Producció dirigida al mercat local.

Indústria: conjunt de processos i operacions que es realitzen en la transformació dels recursos naturals en productes elaborats o semielaborats per a ser consumits directament o utilitzats com a matèries primeres en altres indústries.

CARACTERÍSTICAS DEL PROCÉS D'INDUSTRIALITZACIÓ

• Utilització de noves matèries primeres i fonts d'energia
• Pas del treball artesanal a la producció mecanitzada
• Canvi de l'espai de producció: del taller a la fabrica
• Canvis socials: sorgiment de la classe obrera (sindicats i moviments obrers) i de la burgesia
• Necessitat d'inversions pel desenvolupament de la ciència i de la tecnologia

FACTORS DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA

Augment de l'esperança de vida i descens de la mortalitat infantil des de finals del segle XVIII (augment d'excedents agraris, avanços mèdics, millors condicions d'higiene personal i pública).

Èxode rural incontrolat cap a les ciutats (amuntegament, insalubritat, infraestructures bàsiques precàries, segregació social i augment dels suburbis).

Migracions cap a regions d'ultramar.

45REVOLUCIÓ AGRÀRIA

Predecessora de la Revolució Industrial.

L'augment de la productivitat va permetre alliberar mà d'obra per a la indústria, augmentar el consum de productes manufacturats i invertir en noves indústries.

INNOVACIÓ TECNOLÓGICA I CIENTÍFICA

El comerç exterior i la competência impulsen la cerca de procediments i màquines que permeten una fabricació a preus més competitius.

L'augment de la complexitat de les màquines i les seues grans dimensions fan que l'activitat es concentri en les fàbriques.

La máquina de vapor és un dels invents amb major repercussió social de la humanitat.

REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS I EXPANSIÓ DEL COMERÇ

Millora de les carreteres, vaixells i ferrocarril a vapor.

Augment del mercat interior i exterior (comerç d'ultramar).

Descentralització d'instal·lacions (no és necessari fabricar al costat de la font d'energia o matèria primera).

FASES DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

PRIMERA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1760-1840/70)

S'inicia a Anglaterra. Apareixen les primeres transformacions tècniques com la maquina de filar i teixir, o la máquina de vapor (expansió del ferrocarril). Es substitueixen els tallers, per les grans fàbriques, localitzades a les ciutats, degut a l'abundant mà d'obra i la proximitat als mercats. S'incorpora l'ús de noves matèries primeres (ferro) i fonts d'energia (carbó/hulla).

• Les industries més características són la textil i siderúrgia.

Sorgeix una nova classificació social:

• La burgesia que són els empresaris industrials
• El proletariat que són els que treballen.

46SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1850/70-1950/70):

Canvi en el mapa geogràfics: Els Estats Units es converteix en primera potència mundial, i la industrialització s'estén al Japó, Australia, la Unió Soviètica ...

Declivi de l'ús del carbó com a font d'energia: Encariment, excessiu pes i volum, residus solids i contaminació atmosfèrica.

Auge del petroli: Alt contingut energetic per unitat de pes i major facilitat de transport i d'emmagatzematge.

Ús estès de l'electricitat: Ruptura de la dependència energética per a la localització industrial.

Transformacions tecnològiques: Substitució de la máquina de vapor per motor d'explosió.

Transformacions en l'organització de treball: Producció en sèrie i treball en cadena (taylorisme i fordisme) permeten un augment de la productivitat i una reducció del preu final del producte.

Concentració industrial i financera: Es desenvolupen els grans bancs i els grups empresaris. Aparició de monopolis (trusts, cartels, holdings ... ). Apareixen lleis estatals que tracten de garantir l'existència de competència.

Expansió de la xarxa de transport i comunicació: Grans migracions cap a Amèrica. Telèfon, ràdio, radar, cinema.

Sectors industrials diversificats: Apareix la indústria química orgânica, l'electromecânica o la indústria de béns de consum.

TERCERA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1970 FINS A L'ACTUALITAT):

Fragmentació del procés productius i localització més flexible. Descentralització i aparició d'empreses satèl·lit d'alta especialització. Processos de deslocalització (trasllat de la producció a països en desenvolupament amb mà d'obra barata o facilitats fiscals i normatives).

Diversificaciónts d'energia:

• Petroli, gas, carbó (en descens), energia nuclear i energies renovables.

Apareixen economies emergents com Brasil, Rússia, Índia, Sud-Àfrica i la Xina. Són termes (BRICS) per a referir-se a països que teòricament en un futur seran les pròximes potències econòmiques.

Modernització de la indústria: predomini de la indústria informàtica, la biotecnologia, les comunicacions, l'electroquímica, l'electromagnética i la microtecnologia. Indústria molt depenent de la inversió de capital i de la innovació (departaments d' I+D+i).

Als països occidentals es configuren moderns polígons industrials i parcs tecnològics i científics que se situen en la periferia urbana de les grans ciutats. Altres tipus d'indústries (moble, calçat, confecció, mecànica ... ) es localitzen en zones rural ben comunicades i amb millors condicions fiscals que les ciutats.

47

CLASSIFICACIÓ DE LES INDÚSTRIES

INDÚSTRIES PESADA O DE BASE

Indústries de béns de producció (produeixen productes semielaborats que seran utilitzats per altres indústries per a la seua transformació final). Consumeixen grans quantitats d'energia i de matèria primera. Tenen grans dimensions. Es localitzen preferentment en les proximitats dels centres d'extracció de matèries primeres o en àrees portuàries.

Tipus:

• Indústria extractiva: extrauen i exploten els recursos de la naturalesa, del sòl i del subsol per a transformar-los en productes per a altres indústries. Ubicació pròxima als jaciments miners. Activitat molt contaminant (aire, sòl, aigua, soroll, destrucció d'hàbitats i generació de residus).
• Indústria siderometal·lúrgica: utilitzen el mineral de ferro com a matèria primera per a la producció d'acer. Localització prop de jaciments o d'àrees portuàries.
• Indústria química pesada: transformació d'hidrocarburos per a l'obtenció d'olis lubrificants, plàstics, gasolina ... Produeixen un altre tipus de productes com a fertilitzants, pintura, components per a medicaments ... Sol localitzar-se allunyada dels centres urbans.

INDÚSTRIA SEMILLEUGERA O DE BÉNS D'EQUIP

Utilitzen productes semielaborats (indústria pesada) que transformen en productes acabats.

• Industries de la construcció: vidre, ceramica, rajoles ... Localització próxima a les grans ciutats.
• Indústries de maquinaria i equips industrials: maquinaria agrícola i industrial i transports pesats (aeronautica, naval i ferroviaria). Solen ser pròximes als centres siderúrgics.

INDÚSTRIA LLEUGERA O DE BÉNS D'ÚS I DE CONSUM

Utilitzem un menor volum de matèria primera i energia, i el seu nivell de contaminació és menor. No necessiten grans instal·lacions i fabriquen béns amb destinació al consumidor final. Localització pròxima al mercat de consum directe o en llocs amb bones infraestructures de comunicació.

Les més representatives són:

• Indústria textil i de confecció: fabricació de teixits i confecció i disseny de peces de vestir.
• Indústria de l'automobil
• Indústria química lleugera: productes farmaceutics, de neteja, cosmetics ...
• Indústria electrónica i informatica: televisors, ordinadors, rellotges ...
• Indústria d'alimentació i begudes: transformen els productes agricoles, pesquers i ramaders pel seu consum final per persones o animals.
• Indústria del cuir i del calçat: preparació i tenyit de pells i la seua transformació en cuir mitjançant l'adobat per al consum final.
• Indústria del paper i arts gràfiques: fabricació de paper i impressió i enquadernació de documents gràfics.

48

GRAU DE DESENVOLUPAMENT TECNOLÒGIC

En funció dels grau de desenvolupament tecnològic i del volum de mà d'obra utilitzada, les indústries es classifiquen en:

• Madures: indústries tradicionals. Produeixen grans quantitats a preus reduïts i utilitzen abundant mà d'obra. Actualment es localitzen en països subdesenvolupats (ma d'obra barata).
• D'alta tecnologia o de tecnologia punta: necessiten mà d'obra molt qualificada i una alta inversió en capital.

SECTOR SERVEIS

Serveis: amalgama d'activitats, el nexe d'unió dels quals és que són activitats de producció de béns no materials i no emmagatzemables.

La principal característica és l'heterogeneïtat, en quant al:

• Grau de modernitat (tradicionals o moderns)
• El capital, la demanda (final o intermediària)
• La qualificació de la mà d'obra
• La transcendència en el desenvolupament territorial
• La freqüència de consum (diari o esporàdic)
• La relació laboral de la població activa (assalariats o autònoms)
• La titularitat (público privada).

EVOLUCIÓ DE LES ACTIVITATS TERCIÀRIES

ABANS DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

Estaven vinculades a funcions religioses, militars i comercials. A més, que eren considerades activitats improductives.

SOCIETAT POST-INDUSTRIAL

Són activitats productives, que estan al capdavant de totes les activitats economiques (principal motor de la generació d'ocupació, altament productives, interrelació forta entre industria i serveis)

Tenen un valor social diferent gràcies a l'Estat de Benestar. Passen de ser qualificades de luxe a presentar- se com una necessitat o dret fonamental.

La localització dels serveis s'ha diversificat (primer des de llocs centrals, després als eixamples i finalment a la perifèria, amb el procés de suburbanització).

49