Introducción a la Psicología del Desarrollo: teorías y ciclo vital

Introducció a la Psicologia del Desenvolupament

Concepte i objecte d'estudi de la psicologia del desenvolupament

BLOC 1. INTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT. 1. Concepte i objecte d'estudi de la psicologia del desenvolupament. Estudia les pautes de creixement, canvi i estabilitat en la conducta que succeeixen durant el transcurs de la vida.

• Descriuen, expliquen i intervenen al voltant de que es el que passa a cada etapa i li intenten donar una explicació.
• Estudien els canvis de conducta relacionats amb l'edat.
• El desenvolupament de l'individu és global.
• No existeixen dos perfils de desenvolupament idèntics. BIOLOGICA Els teorics tenen en compte: EDAT PSICOLÓGICA. CICLE VITAL Infancia (0- 11) Adolescência (12-18) Joventut (19-35) Maduresa (35-65) Vellesa (+65) Vellesa avançada (+80/85)

El desenvolupament psicològic i els seus determinants al llarg del cicle vital

2. El desenvolupament psicologic i els seus determinants al llarg del cicle vital.

Maduració i desenvolupament gradual

2.I. Maduració (procés lligat a l'edat): · Caledari biologic: marca les fites a assolir, + determinista al principi de la vida. . Els processos de maduració es produeixen per processos neurologics i hormonals controlats per i'hipotalem. · La maduració determina que aquestes capacitats es donin però la manifestació dependrà dels factors ambientals. 2.2. El desenvolupament és gradual. · Lent, continuo i progressiu. Però hi ha etapes successives (a vegades + com als 2 anys, etapa on es produeix + rapidament). · Basat en: adquirir noves habilitats i perfeccionar les existents. INTEGRACIÓ - DIVERSIFICACIÓNLITZACIÓ

Desenvolupament al llarg del cicle vital

2.3. Es dona al llarg del cicle vital. · Hi ha canvis a TOTES les etapes no només a l'adolescencia.

Desenvolupament multidimensional i multidireccional

2.4. És multidimensional i multidireccional. · Afecta les diferents dimensions dels humans. Al principi som molt dependents: un infant no es pot autocontrolar i requereix d'un adult (generalment mare x questions biologiques). · Si al creixer son molt apegats: fase d'autonomia incorrecta. Desenvolupament emocional Sentits Cognició Habilitats motrius

Regulació i ritmes de desenvolupament

2.5. Algunes direccions son comunes: de la regulació externa a l'autoregulació. DEPENDENCIA - AUTONOMIA 2.6. Ens desenvolupem a diferents ritmes. · Diferencies individuals i per les franges d'edat arbitràries.

Influències en el desenvolupament

2.7. Per explicar el desenvolupament s'ha d'implicar diferents influencies. · Segons Palacios: La maduració, la cultura, el moment historic, els grups socials, els trets i caracteristiques individuals.

Desenvolupament en contextos

2.8. Ens desenvolupem en contextos. . No vivim aillats i les interaccions entre els ambients en els que participem influeixen. · La persona influeix en l'ambient i l'ambient en la persona. SOCIAL

Continuïtat, canvi i interacció

2.9. Continuïtat i canvi. · El desenvolupament és adaptable i reversible. Aquí es on s'observa la capacitat d'adaptació. 2.10. Som fruit de la interacció. · Interacció entre genètica (aporta uns marges) i ambient (regula els marges). Ex: l'alçada. El desenvolupament del cicle de vida abasta: el desenv. físic, desenv. cognitiu, desenv. social, desenv. de la personalitat. Els psicolegs socials: Descriuen, expliquen i intervenen al voltant de que es el que passa a cada etapa i li intenten donar una explicació. De quins àmbits s'ocupa?

• À. Bio social: desenv. físic i psicomotor (psicomotrius: tota la historia de la teva vida es manifesta). Ex: creixement, talla, pes ...
• A. Psicosocial: desenv. socio emocional i afectiu. Ex: personalitat, autoestima ...
• À. Cognitiu: desenv. cognitiu i linguistic. Ex: pensament, intel ligència, llenguatge ...

Teories i models en l'explicació del desenvolupament

3. Teories i models en l'explicació del desenvolupament. · Models: intents de sistematitzar i descriure quelcom en funció d'uns suposits teorics. Amb només 3 models pretenien encaixar-ho tot.

Models teòrics

• MECANICISTA (s. XVII-XVIII): Hobbes, Locke, Hume. Ésser humà = màquina Comportament: té a veure amb causes externes (no hi ha res dins les persones que et faci ser d'una manera o altre). Conducta observable. Canvis deguts a processos d'aprenentatge i són quantitatius. No tenen en compte l'edat cronologica.
• ORGANICISTA (s. XVII-XVIII): Kant, Rousseau, Leibniz. Ésser humà = subjecte actiu. Canvis qualitatius, unidireccionals i diferenciats en etapes. Lleis de desenvolupament universals.
• CONTEXTUAL-DIALECTIC: Hegel, Marx. Diàleg entre el subjecte i el seu ambient. Canvis quantitatius i qualitatius. Tenen en compte: edat, generació i moment historic.

Teories i prediccions

· Teories: explicacions i prediccions amplies i organitzades, sobre fenomens d'interès, que ofereixen un marc de referencia per a entendre les relacions entre un conjunt de fets o principis. S'han de sotmetre a avaluació en forma d'investigació (no puc crear la teoria i no probar-la). TABLA 1-4 PRINCIPALES PERSPECTIVAS DEL DESARROLLO DEL CICLO DE VIDA

Perspectives del desenvolupament del cicle de vida

Perspectiva Ideas clave acerca de la conducta y el desarrollo humano Principales exponentes Ejemplo Psicodinámica La conducta a lo largo de la vida es motivada por fuerzas internas, inconscientes, que surgen de la niñez y sobre las cuales tenemos poco control. Sigmund Freud, Erik Erikson Este punto de vista sugeriría que un joven obeso tiene una fijación en la etapa oral. Conductista El desarrollo puede entenderse a través del estudio de la conducta observable y los estímulos ambientales. John B. Watson, B.F. Skinner, Albert Bandura Según esta perspectiva, puede considerarse que un joven obeso no ha sido recompensado por buenos hábitos nutricionales y de ejercicio. Cognoscitiva Se enfatiza la manera en que la conducta es afectada por los cambios o el crecimiento en la forma en que la gente conoce, entiende y piensa. Jean Piaget, Lev Vygotsky Esta perspectiva podría sugerir que un joven obeso no ha aprendido la forma de mantener un peso saludable y no valora la buena nutrición. Humanista La conducta es elegida por medio del libre albedrío y motivada por nuestra capacidad natural para esforzarnos por alcanzar nuestro pleno potencial. Carl Rogers, Abraham Maslow Según esta visión, un adulto obeso siempre podrá elegir buscar un peso óptimo como parte de un patrón general de realización individual. Evolutiva La conducta es el resultado de la herencia genética de nuestros antepasados; los rasgos y la conducta que son adaptativos para promover la supervivencia de la especie han sido heredados por medio de la selección natural. Influidos por el trabajo inicial de Charles Darwin, Konrad Lorenz Esta perspectiva sugiere que un joven tendría una tendencia genética hacia la obesidad debido a que la grasa adicional ayudó a sus ancestros a sobrevivir en tiempos de hambruna.

Teoria Psicoanalítica de Sigmund Freud

• T. PSICOANALÍTICA de SIGMUND FREUD. · Metge que va concloure que els problemes dels adults es deviven a: l'INCONSCIENT, els CONFLICTES SEXUALS, a l'INFANCIA. ("No podem manipular com som, al nostre inconscient hi ha conflictes sexuals derivats per l'infancia). · La personalitat està composta per: EI ID (o ello) -> des de el nostre naixement, necessitats basiques com la gana, la son, el contacte ... EI EGO (yo) -> realitat, el jo ja és conscient de que és diferent als altres, sap que ha de fer i que no. El SUPEREGO (superyo) -> +3 anys, poden sentir vergonya. Es relacionen. *Mecansimes de defensa: repressió, negació, projecció, formació, reactiva, racionalització, identifiació ("vull ser com ... "). Els + serveixen per tirar endevant, els - cada dia. · Teoria del desenvolupament psicosexual. Hi ha zones erògenes en cada etapa. El desenvolupament normal progressa d'estadi en estadi. L'absència o excés de satisfacció pot provocar. FIXACIONS o REGRESSIONS.

Estadis del desenvolupament psicosexual

Edat Estadi / Etapa. 0 a 12 mesos ORAL Succió com 1ra manifestació de la libido. Gratificació al succionar, menjar, mossegar, posar-se coses a la boca, ... 1 a 3 anys ANAL Plaer lligat a les funcions d'excreció. 3 a 6 anys FAL LICA Plaer lligat a la manipulació dels genitals. Fantasies amb el progenitor del sexe contrari (complex d'Edip) Inici del superyo: progressiva interiorització de les normes / valors sobretot parentals. 6 a 12 anys LATÈNCIA Els impulsos disminueixen. Es desenvolupa el superyo i s'amplia: normes de l'escola i companys .... Adolescência GENITAL Amb la pubertat reapareixen els impulsos sexuals. Genitalització.

Teoria del Desenvolupament Psicosocial d'Erik Erikson

• T. DEL DESENVOLUPAMENT PSICOSOCIAL d'ERIK ERIKSON · Dins de les t. psicodinàmiques (dins de la psiconanalítica) però enfatitza en la interacció social, la societat i la cultura. · La cultura i la societat ens modelen. · Hi ha 8 etapes determinades per la maduració biologica i exigencies socials. A cada etapa hi ha canvis als que els individus ens hem d'adaptar.

Etapes del desenvolupament psicosocial

Edat Etapes Fins l'any Confiança vs. Desconfiança. +: sentiments de confiança i recolzament. -: por i preocupació cap als altres. Sentir el mon com un lloc perillós. 1 a 3 anys Autonomia vs. vergonya i dubte. +: autosuficiencia, autonomia. -: falta d'independencia, dubtes sobre la capacitat d'un mateix. 3 a 6 anys Iniciativa vs. Culpa. +: descobriment de diferents formes d'iniciar una acció. -: culpa, por pel que diran, inhibició. 6 a 12 anys Laboriositat vs. Inferioritat. +: desenvolupament del sentiment de competència. -: sentiments d'inferioritat, comparació amb els iguals, infravaloració. Edat Etapes Adolescència Identitat vs. difusió de rol. +: elaboració i formació del nostre jo, cruilla entre ser nen o ser adult. -: incapacitat per a identificar els rols adequats Adultesa (18-40 anys) Intimitat vs. Aillament +: desenvolupament de les relacions amoroses, d'amistat .... -: por a les relacions amb els altres. Maduresa (40-65 a.) Generativitat vs. estancament +: contribució a la continuïtat de la vida, "sentir-nos útils" .... -: relativització de les activitats pròpies Vellesa Integritat del jo vs. desesperació +: fer balanç d'allò que s'ha aconseguit, satisfacció -: penediment per les oportunitats perdudes.

Perspectiva Conductista

• PERSPECTIVA CONDUCTISTA 1. El condicionament classic. JOHN WATSON -> "si controlem l'ambient podem provocar qualsevol conducta". . T. predominant fins al 50-60. Sorgeix com a reacció al psicoanalisi. · Claus del desenv -> conducta observable estimuls ambientals · Fonament de les primeres teories de l'aprenentatge. · Els indv no passen per etapes universals -> patrons de desenv personals i estan en funció dels estímuls de l'entorn. · Succeeix quan un organisme apren a respondre de forma particular davant d'un estimul neutre que normalment no provocava aquesta resposta.

Condicionament operant de Skinner

2. El condicionament operant SKINNER -> "Una resposta voluntària és enfortida o debilitada per la seva associació amb conseqüències positives o negatives". · Les consequències d'una conducta determinaran la repetició d'aquesta o no. · Introdueix 2 conceptes:

• Reforç: estímul que + la probabilitat de que es repeteixi la conducta (+: recompensa; - elimnació estimul desagradable).
• Castig: éstimul que { la probabilitat de que es repeteixi la conducta a través de la intro d'un estimul desagradable (+) o suprimint un be desitjable (-).

Teoria de l'aprenentatge social d'Albert Bandura

3. T. de l'aprenentatge social d'Albert Bandura. ·Deriva del conductisme, estudien els factors cognitius que influeixen en l'aprenentatge de les conductes. És possible aprendre una conducta a través de la observació i/o la imitació (no cal que l'experimentem). La conducta de l'altre actua com a model. ·Les persones som processadors actius de la informació, que reflexionem sobre la relació entre la conducta i les seves conseqüències.

Teoria Cognoscitiva-Evolutiva de Jean Piaget

• T. COGNOSCITIVA-EVOLUTIVA de JEAN PIAGET. · Intel ligència-> capacitat d'adaptació (procés basic que ajuda a l'organisme a adaptar-se). · Els nens a partir de l'experiencia son capaços de desenvolupar conèixer. · humà estructurat en esquemes. Conducta Persona Entorn