La Filosofía de Platón: biografía, teoría de las Ideas y política

Dades biogràfiques de Plató

Plató neix a Atenes l'any 428 a. C., de família molt noble. Rep una acurada educació. Als 20 anys coneix Socrates, qui marcarà decisivament la seva vocació filosofica. A la mort del mestre i davant del perill de persecució, realitza llargs viatges que el posen en contacte amb importants centres filosofics, especialment pitagòrics. Concep un model ideal d'Estat, que tracta de portar a efecte a Siracusa, on governa el tirà Dionís el Vell; aquest, contrari a les idees de Plató, el fa vendre com a esclau. Rescatat per un amic, torna a Atenes en el 387 a.C., on funda l'Academia i es dedica a l'ensenyament i a escriure obres de filosofia.

No ha d'oblidar-se que el principal objectiu de la filosofia de Plató és polític i que, en gran manera, tota la seva teoria ontologica i gnoseologica gira entorn de la fonamentació d'un sistema polític que Plató creia necessari per a superar el que per a ell eren les deficiencies de la democracia de la seva època.

Obres de Plató

L'obra de Plató no es un sistema filosofic tancat, sino que sofreix un proces d'evolució que va des d'un estret acostament a les postures de Socrates fins a un progressiu allunyament d'aquestes. Les seves obres són, en la seva pràctica totalitat, diàlegs escrits en què Socrates és, sobretot en les seves primeres èpoques, l'interlocutor principal.

A la seva obra es poden observar tres principals períodes:

1. Període socratic: en els escrits d'aquest període Plató reflecteix més el pensament de Socrates que el seu propi. Escriu l'Apologia de Socrates i el Crito, principalment.
2. Període de maduresa: en aquests escrits Plató utilitza la figura de Socrates per a exposar les seves principals concepcions teoriques: la seva teoria de les Idees, la seva teoria del coneixement i el seu model d'organització de l'Estat. Escriu el Menó, el Fedó, el Fedre, la República i el Banquet.
3. Període de vellesa: en aquests escrits la figura de Socrates comença a tenir un paper secundari i Plató corregeix i sotmet a una certa crítica alguna de les seves teories de maduresa, com la teoria de les Idees i la seva organització utòpica de l'Estat. Escriu el Teetet, el Parmenides, el Timeu i les Lleis.

Com podrem observar, al llarg de tota la seva obra Plató utilitza frequentment les explicacions mitiques, les allegories i les metafores.

Alguns dels seus passatges mes celebres i mes clarificadors del seu pensament s'han expressat a través de bells mites, com els coneguts mite de la caverna, mite del carro alat, mite de la reminiscencia, mite dels metalls, etc.

Probablement fora la insuficiencia del llenguatge racional per a expressar les intuïcions filosofiques el que va motivar Plató al recurs constant i recurrent vers la narració mítica.3. Introducció a la filosofia platonica Socrates, mestre de Plató, havia assenyalat les condicions que el coneixement humà ha de tenir per a ser científicha de ser universal i necessari. També havia reivindicat per a l'ésser humà -enfront dels sofistes- la possibilitat de tenir coneixements d'aquestes caracteristiques.

Introducció a la filosofia platònica

La filosofia de Plató comença preguntant-se com son possibles per a l'ésser humà aquests coneixements. I la seva resposta és clara. Si l'ésser humà posseeix uns coneixements que son universals i necessaris, la realitat ha de ser universal i necessaria, ja que, en cas contrari, el coneixement cientific seria absurd en no tenir un objecte que li correspongués.

Ara bé, enfront d'aquesta posició teorica, l'experiencia ens diu que les coses de la naturalesa, del món en què vivim, son totes elles concretes, canviants i contingents (són així, però res impedeix que siguin d'una altra forma).

I, per això, Plató pensa que a més d'aquest món sensible, compost tot ell d'objectes particulars i contingents, ha d'existir un altre món els objectes del qual són necessaris i universals i a què tenim accés només mitjançant la ciència: és el món de les Idees, de les essències, o món suprasensible.

La teoria platònica de la realitat (Ontologia)

La teoria de les Idees

Podríem començar dient que la teoria de les Idees de Plató és la teoria segons la qual l'autentica i vertadera realitat no és la realitat sensible, sino la realitat intel·ligible, per anomenada món de les Idees; essent les coses sensibles del mon en que vivim materialitzacions necessariament imperfectes (són temporals, es generen i es corrompen, canvien constantment) de les autèntiques realitats. Així, mentre que les coses necessiten les Idees per a existir, les Idees existeixen independentment de les realitats sensibles que les materialitzen.

Les dues realitats

"En ser això d'aquesta manera, hom ha d'admetre que existeix una primera realitat: allò que té una forma immutable, allò que de cap manera no neix ni mor; allò que mai no admet al seu si cap element vingut d'una altra part, allò que mai no es transforma en cap altra cosa, allò que no és perceptible per la vista ni per cap altre sentit, allò que només l'enteniment pot contemplar. Hi ha una segona realitat que porta el mateix nom: és semblant a la primera; cau, però, sota l'experiència dels sentits, és engendrada, sempre és en moviment, neix a un lloc determinat per a desaparèixer de seguida; és accessible a l'opinió [dóxa] unida a la sensació [aísthesis]." (Timeu, 52a-b)

El món intel·ligible [kosmos noetos]: les Idees

Per a Plató el món intel·ligible a que abans fèiem al·lusió i que fa possible el coneixement universal i necessari no es un altre que el mon de les Idees. Segons Plato, la Idea no es un simple concepte mental, quelcom que només existeix a la ment, sino una entitat extramental que té existència objectiva: hi ha, per exemple, multitud de coses sensibles belles; doncs bé, la Idea de la Bellesa no és, per a Plató, la mera construcció mental, formada a base dels caracters comuns de les coses sensibles belles, no és el que habitualment es coneix com el concepte o la idea del bell; la Idea de la Bellesa existeix per si mateixa, mes enllà de la ment i amb independencia dels objectes sensibles bells.

Les Idees són el correlat en el món intel·ligible (el de les essències o espècies) de les coses sensibles, és a dir, les essències o especies dels objectes del mon sensible tenen en el mon intel·ligible la seva corresponent Historia de la de la filosofia 2n de batxillerat pàgina 2Forma [eidos], Idea [ideai] o Arquetip [arjai].

Per a Plato, com diem, les Idees son realitats intel·ligibles i immaterials.

A mes del mon sensible que captem a través dels sentits, segons Plato existeixen també realitats no copsables amb els sentits, sinó només a través de la intel·ligència, però que no pel fet de no ser percebudes deixen de ser reals. Així, a més de les línies rectes que els nostres sentits poden captar en els fulls de paper, a les parets, al sol, etc., segons Plato existeix també l'essencia de línia, aquella en què s'inspiren totes les línies anteriors. L'essencia de línia pot captar-se amb la intelligencia, però no amb els sentits.

Per la intel·ligència captem que l'essència de línia recta és ser una successió de punts en la mateixa direcció. No obstant, mai hem captat ni captarem a traves dels sentits aquesta línia.

Les Idees son, segons Plato, mes enlla de totes les aparences dels sentits, les autentiques realitats, d'aquí que frequentment les anomeni "realitats-en-sí". Una línia dibuixada en un paper (una línia sensible, doncs) no pot dir-se que sigui una autentica línia, ja que ara existeix, però abans no existia i, després, deixarà d'existir. És, en aquest sentit, una realitat efímera. No obstant, a més d'aquesta línia dibuixada existeix, com hem dit, la línia intel·ligible, l'autentica línia, aquella en què ens vam inspirar per a poder dibuixar una en un paper, o que ens permet reconèixer com a línia el dibuix del paper. De fet, la línia dibuixada, la línia sensible, no és ni tan sols una autentica línia, mantindrà Plató, perquè té un determinat grossor, per petit que sigui, mentre que la línia en si, la línia intel·ligible que inspira totes les línies sensibles, com de tots és sabut -per definició- no posseeix grossor.

Així, doncs, conclou Plató, només la línia intelligible es una autentica línia, enfront de la línia sensible, que només ho és d'una manera aparent i aproximativa.

A la vegada, les Idees són, per a Plató, realitats immutables, inalterables, no creixen ni disminueixen, no estan sotmeses a canvi ni a generació i corrupció, són, en definitiva, eternes, simples. A diferencia de les realitats sensibles que estem acostumats a captar amb els sentits, les Idees no poden generar-se ni corrompre's, ja que no son materials, sino, com hem vist abans, intelligibles i només el material pot disgregar-se o agregar-se. En efecte, una línia dibuixada en el paper neix i mor (la vam dibuixar i, més tard, la vam esborrar), es genera i es corromp pel fet que és un agregat de particules. No obstant la línia en si, l'essència de línia, en no estar composta d'element material no pot perir (disgregar-se) ni canviar (reestructurar-se). El triangle intel·ligible, la Idea de triangle, mai canviarà; estiguem en el segle que estiguem l'essencia triangle sempre serà la d'una superfície geometrica plana i tancada, la suma dels angles de la qual dóna, exactament, cent vuitanta graus. No obstant això, tots els triangles sensibles, pel sol fet de ser materials estan sotmesos a generació i a corrupció, són mutables.

Una altra característica que posseeixen les idees és la de ser realitats uniques. Enfront de la multiplicitat de línies dibuixades i pintades, la Idea de línia només és una. En aquest sentit, pot dir-se que la Idea posseeix la unicitat que subjau a la multiplicitat de coses sensibles.

D'altra banda, Plató afirma que les Idees son realitats incondicionades i independents, a diferencia de les realitats sensibles, que estan condicionades per les intelligibles i depenen d'aquestes per a existir. En efecte, la línia recta dibuixada no és ni independent ni incondicionada, perquè no podria existir per si mateixa, sense recorrer a la línia intel·ligible a que accedim amb la intelligencia per a poder materialitzar-la. Dit d'una altra forma, sense coneixement de l'essència de línia recta ningú pot dibuixar una recta sensible ni ningú la pot reconèixer com a tal en un paper. Al contrari, la línia intelligible pot existir sense necessitat de la línia sensible. De fet, mai s'ha pogut materialitzar una línia recta perfecta i, no obstant, això no impedeix que existeixi i tinguem noció certa d'ella. Així, doncs, cal reconèixer que, mentre que la realitat intel·ligible no necessita la sensible per a ser, aquesta necessita la intel·ligible per a ser.

Per a Plató, les Idees son realitats organitzades jerarquicament. Segons Plató, hi ha infinitat d'Idees, tantes com tots els conceptes universals que existeixen. Ara bé, aquest món ideal no és caòtic, sino que té una estructura jeràrquica rigorosa d'acord a la seva progressiva abstracció.

L'organització, l'ordre, la regularitat, el grau de perfecció de les idees, la seva participació en la idea de ser, està establert i fixat per la Idea suprema del Bé, que, segons Plató, està més enllà de les Idees i que en nombrosos texts la identifica amb la Veritat i la Bellesa, perquè el bé és la veritat i allò bell, el sol que Historia de la de la filosofia 2n de batxillerat pàgina 3