Programación y Audiencias en Radio y Audio: Estrategias y Medición

PROGRAMACIÓ I AUDIÈNCIES

LA TASCA DE PROGRAMACIÓ EN RADIO I AUDIO: ESTRATÈGIES, EINES QUALITATIVES I EINES QUANTITATIVES

Audificació: Transformació digital ha anat a favor de l'audio. Ha sigut un proces per usuaris que poden passar a ser ara productors, i els mitjans existents a fer la tasca original per convertir-se en productors d'àudio.

En 1 any (2023 a 2024) l' oferta indústria sonora ha crescut un 75% en castellà. Han vist que amb català també ha crescut i ara volen donar impuls donant subvencions si es presenta projectes de podcast amb temàtica i cultura catalana.

Han fet podcast de Crims, un producte amb imatge inicial.

Un ambit que ha crescut amb exit-> New audio-sound ecosystem

NEW AUDIO-SOUND ECOSYSTEM

Private Collection (Digital, HDD)

Private Collection (CD, Vinyls)

Stream Radlo (Broadcast, IP)

Smart Utilities (Vocal Assistant, Voice Tech)

Catch-up Content (Radio episodes, Downloads)

Social Media (Chat, Rooms, Music)

WEB Radio Native (Pure Online Radio)

Audiobooks (CD, Streamed)

Video Channels (Broadcast/IP)

Podcast/on-demand Content (Native, archive)

Online Video/Audio Clips

Streamed Online Music tosystem

Tasca de programar/ gestionar so

La programació busca fer coincidir un producte sonor amb una audiencia específica gràcies a:

• un criteri editorial
• la combinació de continguts disponibles
• l'ús de gèneres i formats
• la creativitat i intuïció
• les dades (pròpies, de competência i del context)
• la intermediació tecnologica
• les veus, els sons

Ciència + Intuïció -> han d'anar acompanyades per programar.

Regla de Pareto: el 20% de les ofertes generen el 80% de l'audiència (i dels ingressos).

La competencia per atreure l'atenció de l'audiencia és maxima: tant en mitjans com en suports.

La tecnologia facilita l'acces a la creació i la difusió: només una part molt petita dels continguts acaba atraient audiencia suficient.El paper de la investigació

• Les decisions de programació han de basar-se en dades
• Les dades procedeixen d'investigació
  • Qualitativa (focus grup, entrevistes en profunditat)

EGM es un informe que esta associat amb l'entitat AIMC (consens del mercat, empreses i intermediaris).

AIMC: Associació d'empreses i entitats interessades en els mitjans i les audiències. Els fins de l'associació son la investigació, medició i control de l'audiencia dels diferents mitjans de comunicació o publicitat.

• • • EGM: Estudi General de Mitjans. Estudi anual. multimedia + monomedias, tv, media-producto, poblacional, metode del record. Es basa amb enquestes, fan trucades telefoniques sovint. A l'any fan 78000 enquestes. Es mesura diaris, suplements, revistes, cine, ràdio, tv, internet i mitjà exterior.
  • Quantitativa (enquesta)
    • proporciona dades tant del mercat com el nostre propi producte
    • fotografia sincronica i diacronica
    • permet un seguiment del resultat de les estrategies aplicades i monitoritzar la competencia

EGM (AIMC) com KANTAR per TV o Comscore o GFK per digital

• Cada metodologia proporciona dades que serveixen per a finalitats diferents però relacionades
• Es poden utilitzar en totes les fases del proces de creació, tant a emissores generalistes com temàtiques, com al podcast:
  • ideació
  • posada en marxa
  • revisió i reorientació
• Treball de camp te 3 oles cada 9 setmanes:
  • 1ª gener
  • 2ª abril-maig
  • 3ª setembre-novembre
• EGM RADIO resultats
  • A partir de 14 anys
  • dades per cadena, emisora (per mitges hores)
  • per programa
  • segmentació (variables socials, econòmiques ... )

Context de la programació radiofonica:

Condicionants per desenvolupar projectes d'audios:

• Interns vs Externs
• Mercat tradicional ràdio vs Mercat digital nou

La ràdio continua tenint un elevat poder de comounicacio i penteracio: per sobre del 54%

L'oient pot realitzar una altra activitat mentre l'escolta (el 35% és audiencia al cotxe)

El so, sense imatges, es la comunicació més intima i personal que hi ha

Evolució de la programació de radio

• Des dels anys 20 fins als 50 la radio va ser un mitja orientat als programes.
• La televisió es va apoderar d'aquesta funcion, i la ràdio es va anar especialitzant:
  • mitja d'acompanyament sonor continu
  • estils de vida concrets: gustos, valors ...

Programació en ràdio:

L'èxit d'una programació es satisfer les expectatives de l'oient (allò que l'emissora ha fet en el passat)

La direcció de programes ha d'escoltar des de la perspectiva de l'oient

L'oient que troba el que espera consolida el seu habit d'escolta amb més frequencia i durant més temps

• audiencia acumulada (aconseguir que mes gent amb mes temps estigui amb nosaltres)
• és més difícil construir una nova audiencia que reforçar la ja existent

Condicionants interns i externs

Estratègies de programació:

• L'èxit de la programació resideix a satisfer les expectatives de l'oient. Relació audiencia trimestral, temps d'escolta
• Escoltar l'emissora des de la perspectiva de l'oient
• Marca i identitat.La radio és un mitjà de costum. L'oient s'arriba a identificar amb l'emissora. Manteniment d'elements associats a la marca. Mateixa cançó.
• Els elements racionals i emocionals d'una emissora han d'estar en consonancia.
• La consistencia venç la inconsistencia.

Context general:

Se supera el concepte de comunicació punt multipunt dels mitjans tradicionals (un emisor-multiples receptors)

La interectivitat permet convertir el receptor en emisor i és part dels continguts de la ràdio

Les audiències continuen essent el motor necessari pel sosteniment del mitjà

La programació, és qui atrau l'audiència i evolucionar

Condicionants interns i externs

Entorns de la programació:

(conceptes condicionants EXTERN)

• Entorn General
  • context economic general
  • context polític
  • factors socials i de consum cultural
  • component tecnologica
• Factors socials:
  • Estructura sociodemográfica de la població. Piramides d'edats
  • Habitat
  • Nivell adquisitiu
  • Origen geografic de I apoblació
  • Llengua habitual d'ús
  • Estils de vida

• Component teconlògica:
  • Es vincula a l'origen i l'evolució de la programació de la radio
  • FM als anys 50 i 60
  • Tecnologia modifica habits. Digitalització principal canvi de paradigma
  • tant per a la producció (convergência)
  • com per la distribució (internet)
  • com per al consum (dispositius)
  • Això també comença a igualar la resta de mitjans a la ràdio. Abans, produia audio en exclusiva. Ara; podcast, radio lineal
• Entorn Específic
  • la propietat (públic, privat, ideari ... )
  • recursos econòmics disponibles
  • l'oferta
    • nombre d'empreses i volum
    • models de programació
    • mercat publicitari

• Titularitat pública (BBC, CCMA, RTVE)
  • Valors de servei public
  • Informar, entretenir, educar
  • Programació orientada a demanda informativa, cultural ...
• Titularitat privada (SER, RAC, FLAIX, ONDA CERO, EUROPA FM)
  • Valors editorials
  • Rendiment economic, obtenció de benefici
  • Programació orientada a fer coincidir oients i anunciants
• Recursos economics disponibles:
  • la propietat destina un pressupost a l'execució del projecte, previa a la seva planificació
  • adaptació per part del programador dels criteris anteriors a les possibilitats economiques
  • costos molt diferenciats en funció del format
• Abast territorial:
  • definició del producte en 4 àmbits
  • local
  • regional
  • estatal
  • transfronterer
  • la xarxa ho desdibuixa però de sostenen els valors culturals (ràdio poc internacionalizable: "the cultural discount")
• Configuració de la demanda
  • tots aquests factors determinen la demanda potencial de la nostra proposta radiofonica
  • identifiquem segnments homogenis, potencialment no atesos, que s'interessen pel nostre producte, i que seran atractius per als programadors/ anunciants
• Configuració de l'oferta
  • cal determinar quina és l'oferta en aquell ,mercat predefinit
  • empreses concurrents i dimensió
  • segments objectius

• abast territorial
• ranking
• evolució historica exits i fracasos

Determinació de l'oportunitat

Evolució del mitjà

1a: tu generaves un contingut punt-multipunt

• Te una consecuenciacio lineal,
• un horari escaleta de programa
• entorn tancat

2a: actualitat el contingut sota demanda

• es pot recuperar el contingut a la web
• no lineal
• experiencia d'usuari
• comunicació de molts per a molts
• entorn obert

3a: anem per a la hibridacio total

• no barreres entre comunicador i receptor
• es barregen continguts personalitzat de la web i amb els que son en directe
• algoritme

Youtube s'ha convertit en la plataforma mes gran en consum i distribució del contingut.

IA generativa està generant continguts.

EGM RÀDIO XXI. CARACTERÍSTICAIQUES

Estrategia i tàctica

Elements d'estrategia

• adequació i coherencia (anàlisis interns i externs ja vistos)
• professionals
• marca
• competencia directa o alternativa.
• posicionament innovador o experimental

Elements de tactica

• producte, potencia, promoció
• escolta activa del producte i de la competencia
• participació
• cura dels detalls de l'antena
• adaptació local
• entorn digital recerca

Radio generalista

Radio parlada que incorpora continguts i gènere molt variats per satisfer audiències amples.

Contingut:

1. Les notícies atreuren tot els grups demografics, creen expectatives i son un motiu de promoció de l'emissora
2. seguiment d'hora en hora (butlletins); informatius de llarga durada (matí,migdia i nit) i especials (esdeveniments)
3. també eix vertebrador dels magazins. Més divulgatiu, més opinatiu.

Formats radiofonics:

• opinatius (taula rodona, debat, tertúlia)
• segons intencionalitat o contingut: informació, humor, esports ...

Models:

1. submodel mosaic

Quan tenim petits programes consecutius de 30 min. Barrejava totas menas de gèneres pero eren programes curts perquè no hi havia competencia ja que no hi havia tantes radios i per això era habitual abans.

1. submodel de blocs

La més habitual, es fran programes llargs que acompanyen al dia de la gent en questio dels seus hàbits, tenim bloc de mati, migdia, nit i matinada.

Tipologia de programa que va a als grans blocs de la ràdio generalista (magazíns: estrategia de programació que agrupa sota el nom de un programa continguts de caracter divers per es donen una unitat el mateix presentador i el nom de un programa, pero que està ple de continguts diferents que podrien ser altres programes)

Segments de programació amb un o dos programes com a màxim per segment.

• Mati: magazin
• Migdia: informatiu
• Tarda: magazin
• Nit: informatiu
• Nit matinada: esports
• Matinada: repeticions/participació

Els blocs es divideixen la graella en 4 o 5 grans espais

Els antics programes de curta durada ara s'integren en magazins com a seccions

Efecte EGM: acumulació d'oients

Avantatges:

• Estructura flexible de magazin, més adaptable a la realitat i a la informació
• Anunciants: audiències estables. Efecte arrossegament
• Oients: facilita la identificació

Trams horaris:

Matí de 6-12h 6-8/8:30h: informatius i previsions informatius del dia 8/8:30- 9:30/10h: tertulia i anàlisis 10- 12/13h (domina l'entreteniment i la participació): magazin fins a finalitzar el programa

Migdia de 12-/13- 16h (moment de transició, sense un únic magazin) 12-14h: humor, participació o informació local 14-15h: informatiu extens 15-16h (Competencia amb la sobretaula de televisió): esports

Tarda de 16-20/21h magazín amb un nombre considerable d'oients ritme mes calmat, varietat en continguts, seguint l'actualitat més divulgació, entreteniment, humor, opinió ...