Dret d'Estrangeria: Autoritzacions i Sancions per a Estrangers

Estada i residència

Estada

L'estada dels estrangers en el territori està definida legalment més com una mera situació que com una forma d'autorització. Per tant, ens referim sempre a la situació d'estada a diferència de l'autorització de residência. Aquesta dis tinció no és simplement terminológica, ja que implica alguna peculiaritat en el règim jurídic, com veurem.

Per regla general, la situació d'estada es defineix com la «permanencia en el territorio español para un periodo de tiempo no superior a 90 días», excepte algunes especialitats relatives a estudis, mobilitat d'alumnes, pràctiques no laborals o serveis de voluntariat, en els quals el temps permès d'estada excedeix dels noranta dies.

Estada de curta durada

L'article 28.1 del Reial Decret 557/2011, de 20 d'abril, que desenvolupa el Reglament de la Llei Orgànica 4/2000, d'11 de gener, de drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, estableix que:

«Se halla en situación de estancia de corta duración el extranjero que no sea titular de una autorización de residencia y se encuentre autorizado para permanecer en España por un período ininterrumpido o suma de períodos sucesivos cuya duración total no exceda de noventa días por semestre a partir de la fecha de la primera entrada, sin perjuicio de lo dispuesto en el capítulo II de este título para la admisión a efectos de estudios, movilidad de alumnos, prácticas no laborales o servicios de voluntariado.»

El règim jurídic de l'estada es pot esquematitzar de la manera següent:

• Visat. Hi ha un visat d'estada que es pot exigir per a l'entrada o el cre uament de la frontera espanyola. En cas de ser exigible, el visat autoritza l'estada sense que sigui necessària una autorització o resolució posterior. L'exigència de visat està regulada en el Dret de la Unió Europea, a través de la regulació del Tractat de supressió gradual de fronteres interiors signat a Schengen1.
• Pòrroga. L'estada de curta durada es pot prorrogar sempre que l'estada inicial més la prórroga no sobrepassin el límit de noranta dies en un perí ode de cent vuitanta, tal com estableix l'article 30 de la LO 4/2000.
• Finalització. Un cop exhaurit el període d'estada, l'estranger ha d'abandonar territori espanyol o regularitzar la situació de residência, ja que en cas contrari la seva permanência esdevé irregular.
• Supòsitsdellargadurada. En els casos en què l'estada s'autoritza per a un període superior als noranta dies, es parla d'estades de llarga durada. Els seus supòsits són els que hem esmentat anteriorment, per exemple l'estada per estudis, en la qual ens aturarem una mica més.

Estada per estudis

L'autorització d'estada per estudis és un supòsit pràctic que val la pena estudiar amb una mica més de detall atès que molts dels estrangers que entren i es queden a Espanya ho fan a través d'aquesta possibilitat legal.

Aquesta autorització permet romandre a Espanya durant un temps superior als noranta dies si l'estranger vol dur a terme alguna de les següents activitats de carácter no laboral:

• Realització o ampliació d'estudis en un centre d'ensenyament autoritzat a Espanya, per temps complet, que condueixi a l'obtenció d'un títol o certificat d'estudis.
• Realització d'activitats d'investigació o formació.
• Participació en un programa de mobilitat d'alumnes de secundària i/o bat xillerat.
• Realització de pràctiques no laborals en una entitat o organisme públic o privat.
• Prestació d'un servei de voluntariat en un programa amb objectius d'interès general.

Les características d'aquesta estada són:

• La vinculació del període d'estada a la durada de l'activitat, amb el lí mit d'un any. És a dir, la durada de l'estada correspondrà al temps du rant el qual es desenvoluparà l'activitat: si el programa d'estudis abasta un curs acadèmic de vuit mesos, aquesta mateixa durada tindrà l'autorització d'estada per estudis.
• L'estada no permet treballar excepte quan el treball sigui compatible amb la realització dels estudis. En concret, que el contracte de treball no superi la mitja jornada laboral (si és a jornada completa, serà com a màxim per a tres mesos i en període no lectiu). La durada de l'autorització per treballar també està condicionada a la durada dels estudis o activitats académiques, d'investigació, etc.
• L'estada per estudis per a l'estranger permet sol·licitar la situació d'estada també per als familiars, sempre que es reuneixin els requisits legals i regla mentaris, encara que no hi ha la possibilitat d'exercici d'activitats laborals i/o lucratives als familiars.

Per tant, la situació de permanência que comporta l'autorització d'estada no és una autorització de residência ni tampoc una autorització de treball. Aquest fet és important, ja que té unes quantes conseqüències jurídiques. La més rellevant d'aquestes conseqüències és que el període de temps d'estada, també d'estada per estudis, no computa si es vol acreditar el requisit de «residencia legal i continuada» que exigeix l'article 22 del Codi civil. Recordem que aquest article del Codi civil regula l'adquisició de la nacionalitat espanyo la per residência.

Exemple de nacionalitat espanyola

Un jove ciutadà marroquí va ingressar a Espanya el 2007 gràcies a un visat d'estada per estudis per tal de fer un grau universitari en Relacions Laborals. El 2011 es va graduar i, acabats els estudis, va començar a treballar en una empresa de recursos humans de Barcelona. El 2017 presenta la sol·licitud de nacionalitat espanyola pel supòsit de deu anys de residência a Espanya i li és denegada. Segons el criteri legal, el termini de «residência legal i continuada» no comença a expirar fins al 2011, quan s'obté l'autorització inicial de residência i treball per compte d'altri. Només podrà sol·licitar la nacionalitat espanyola en aquest supòsit a partir del 2021. Els anys d'estada com a estudiant no li han computat a aquests efectes.Respecte de la prórroga de l'autorització d'estada per estudis, cal dir que s'ha de concedir per un any, per la qual cosa no estarà condicionada a la durada de la prolongació dels estudis. Tot i que sembla una obvietat, això vol dir que, encara que els estudis es prolonguin només durant sis mesos, l'estada ho farà anualment.

Regularització de residència des d'estada d'estudis

Finalment, a la pràctica passa sovint el cas d'aquella persona estudiant que acaba els estudis a Espanya i que obté la possibilitat de treballar (a l'empresa a la qual ha realitzat les practiques universitàries, per exemple) a través d'una oferta de feina.

Doncs bé, les persones estrangeres que hagin viscut a Espanya en situació d'estada per estudis, investigació, formació o pràctiques no laborals i que ha gin superat satisfactòriament els estudis, projectes d'investigació o pràctiques, poden accedir a una autorització de residência i treball per compte d'altri, si disposen d'una oferta laboral o d'un contracte de treball. També poden modi ficar l'estada a una situació de residência i treball per compte propi. Aquestes possibilitats estan recollides a l'article 199 del Reial Decret 557/2011.

A pesar que en la situació d'estada no és necessària, per regla general, l'obtenció de la targeta d'identitat d'estranger (TIE), les estades per estudis de més de sis mesos de durada continuen essent una excepció. Efectivament, l'estada (per manència entre 1 i 90 dies al territori) no necessita l'obtenció d'una TIE. La documentació de l'estada s'acredita en el lloc fronterer mitjançant el visat Sc hengen adherit a un full del passaport o pel segell d'entrada estampat en el passaport. En canvi, l'estada especial en què consisteix l'autorització d'estada per estudis és el cas excepcional: necessita documentar-se a través de la TIE (art. 39.10 del REx). És així perquè l'estada per estudis habilita a romandre més de 180 dies en territori.

La condició de l'autorització d'estudis com a estada i no com a residência és una opció insatisfactoria. Si examinem la Directiva europea sobre aquest tema, la Directiva (UE) 2016/801 del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de maig de 2016, relativa als requi sits d'entrada i residència dels nacionals de països tercers amb finalitats de recerca, es tudis, pràctiques, voluntariat, programes d'intercanvi d'alumnes o projectes educatius i col·locació au-pair, veiem que els Estats membres poden concedir autoritzacions de resi dència o autoritzacions d'estada (art. 3 22 i 23 i art. 17.1 i 2). L'Estat espanyol es va limi tar a una mera estada i van poder decidir concedir autèntiques residències. Segurament, una evident falta de generositat legislativa espanyola i, en definitiva, una incongruència en el sistema de la LO 4/2000 sobre la naturalesa de l'estada -per definició, de curta durada. Aquesta incongruència provoca paradoxes com la plantejada: expedició d'una TIE excepcional en un simple permís d'estada.

Residència temporal

Hem vist que la situació administrativa que permet a l'estranger romandre a Espanya per un període inferior a noranta dies s'anomena estada. Per contra, la situació administrativa que permet a un estranger quedar-se a Espanya per un període superior a noranta dies i inferior a cinc anys es diu residência temporal.

La residencia temporal s'inicia amb una autoritzacióinicial, d'un any de du rada. A partir d'aquí cal sol·licitar dues pròrrogues (també anomenades reno vacions) successives de la residência temporal, de dos anys de vigència cadas cuna. D'aquesta manera, s'aconsegueix el temps màxim que permet la resi dència temporal, cinc anys.

Excepció de residència temporal

Les autoritzacions de resida prorroga es concedeix per un període de quatre anys. Amb això, s'aconsegueix aconseguir el termini de cinc anys per sol·licitar una residencia de llarga durada amb una sola pròrroga. Aquesta mesura va entrar en vigor a l'agost de 2022 amb la finalitat de flexibilitzar i afavorir l'accés estable de les persones estrangeres al mercat laboral espanyol.

La situació de residência temporal depèn de la concessió d'una autorització per causes diverses. Aquestes causes donen lloc a les modalitats de la residência temporal, que es recullen a la LO 4/2000:

• Residência temporal no lucrativa (art. 31.2 LOEx). Per al supòsit d'estrangers i les seves famílies que disposin de mitjans de vida suficients per residir a Espanya sense necessitat d'exercir una activitat laboral.
• Residência temporal per reagrupament familiar (arts. 16 a 19 de la LOEx). Per al supòsit d'estrangers residents legals que vulguin reunir els familiars a Espanya.
• Residência temporal per circumstàncies excepcionals (art. 31.3 LOEx).
• Residência temporal i autorització de treball per compte d'altri (art. 31.4 de la LOEx).
• Residência temporal i autorització de treball per compte propi (art. 31.4 de la LOEx).
• Residência temporal per a les dones estrangeres víctimes de violència de gènere (art. 31 bis de la LOEx).

Residència temporal no lucrativa

L'autorització de residência temporal inicial no comporta una autorització de treball, cosa que significa que no permet exercir una activitat lucrativa a Espanya.

El ciutadà estranger que sol·licita una autorització de residência temporal inicial necessita reunir els requisits establerts per la LO 4/2000, però, sobretot, ha de disposar d'un visat de residência expedit per les autoritats espanyoles al país d'origen. Per tant, l'accés a la residência temporal inicial a Espanya està vinculat amb un visat de residência, i això vol dir que l'estranger no ha de ser a Espanya en el moment de sol·licitar l'autorització, sinó al seu país d'origen, i des d'allà viatjar amb el pertinent visat de residência.

Exempció de visat

Només estan exempts de visat els supòsit d'autorització de residência temporal per cir cumstàncies excepcionals, que tractarem més endavant. És a dir, que una vegada són en territori espanyol, les persones que s'acullin a aquestes circumstàncies excepcionals no necessiten retornar al seu país per tramitar a l'oficina consular espanyola un visat de residência a Espanya. Així ho recull l'article 31.3 in fine de la LO 4/2000: «En estos supuestos no será exigible el visado».