Sociedad y economía en el Antiguo Régimen: España y Cataluña del siglo XVIII

Societat i economia en l'Antic Règim

Una societat estamental

Al llarg del segle XVIII, sobretot en la segona meitat, la població europea va creixer. La natalitat continuava sent molt alta. però la mortalitat va disminuir perquè es van reduir les epidemies i les males collites, va millo- rar l'alimentació i les guerres van ser menys mortiferes.

La societat estava organitzada en tres estaments o estats: el clergat i la noblesa, que eren els dos estaments privilegiats i posseïen avantatges, com ara no pagar impostos o ser jutjats per tribunals especials, i el tercer estat. La pertinença a un estament o un altre depenia del naixement, excepte en el cas del clergat. Per això, ascendir socialment resultava molt difícil. Malgrat tot, alguns títols nobiliaris es van comprar amb diners.

1. La noblesa vivia amb gran luxe.

Noblesa

L'alta noblesa o aristocracia monopolitzava els alts carrecs de l'administració i l'exèrcit, tenia grans propietats i cobrava drets senyorials. (1) El seu poder va creixer en el segle XVIIL

La baixa noblesa es trobava en una situació economica pitjor i va mirar d'emparentar-se amb la burgesia adinerada.

Clergat

• L'alt clergat, format per bisbes, arquebisbes, cardenals, etc., solia integrar els fills petits de les families nobles.
• El baix clergat (sacerdots, frares, monges, etc.) estava constituït per persones del poble.

Tercer estat

• La pagesia era molt nombrosa. Pagava impostos al monarca: als senyors, pel dret d'explotació de la terra i l'ús del molí, els ponts, etc .. i el delme a l'Església. La majoria treballaven a les terres de la noblesa o del clergat com a arrendalaris, jornalers o serfs. (2) Aquests darrers no podien abandonar les terres sense permís del seu senyor.
• La burgesia estava constituïda per financers, comercianis, metges, l'artesanat ric ... Una part havia acumulat grans fortunes, però només Lenia poder polític al govern de les ciutats i reclamava més participació politica i igualtat jurídica.
• Les classes populars urbanes vivien a les ciutats. El gruix estava format per oficials i aprenents de tallers, empleats de botigues, persones de servei (mossos i criades), la població marginal, etc.

Una economia fonamentalment agrària

L'agricultura i la ramaderia eren les activitats economiques principals. A bona part d'Europa es practicava una agricultura de subsistencia que feia servir eines rudimentàries i es dedicava, sobretot, al conreu de cere- als. (2) Els conreus depenien del clima. Aixi, quan hi havia sequeres, inun- dacions, etc., es perdien collites, escassejaven els aliments, pujaven els preus i arribaven episodis de famn.

La majoria de les terres pertanyien a la noblesa i a l'Església. Les terres de la noblesa no es podien dividir perque corresponien al primogenit (a Catalunya, l'hereu) i la llei obligava a transmetre tot el lot al fill gran. Moltes terres del clergat eren béns de mans mortes i no es podien vendre per prescripció legal. També hi havia terres d'explotació comunal, com ara boscos i pastures. de les quals es beneficiaven els habitants dels llogarets o les viles.

2. La collita dels cereals.L'artesania i el comerç

L'activitat manufacturera la controlaven els gremis, associacions d'artesans del mateix ofici que regulaven la producció i decidien els preus, fet que difi- cultava les innovacions. Els artesans treballaven en petits tallers i duien a terme totes les fases de la producció. Al marge dels gremis es va desenvolu- par el treball a domicili i el putting out system. (3)

A B C D

A més, la monarquia va potenciar la creació de manufactures reials o reials fabriques. Eren instal·lacions semblants a grans tallers artesanals centrats en l'elaboració d'armes i articles de luxe, com ara tapissos.

El comerç internacional va créixer gràcies als intercanvis amb Amèrica i l'Àsia. Les companyies privilegiades, com la Companyia Anglesa de les In- dies Orientals, monopolitzaven les relacions comercials en algunes zones, des d'on importaven a Europa productes com te, cotó, etc.

També va funcionar un circuit comercial anomenat comerç triangular: els vaixells europeus es dirigien a l'Àfrica, intercanviaven productes de poc valor per esclaves i esclaus, i els portaven a Amèrica per vendre'ls. Amb els bene- ficis compraven coto o sucre, entre d'altres, que revenien a Europa.

3. El putting out system en la producció textil. L'empresari adquiria la matèria primera, per exemple, la llana. (A) Els pagesos i les pageses filaven i teixien a casa seva. (B) L'empresari recollia les teles (C) i les venia als mercats. (D)

IDEES CLAU · Defineix: estament,La monarquia absoluta

En el segle XVIII, la monarquia absoluta era la forma de govern vigent a la major part d'Europa. Tenia per carac- terística principal que el rei o la reina concentrava tots els poders de l'estat: elaborava i promulgava les lleis, governava i nomenava els jutges. Per exercir les seves funcions, els monarques disposaven d'un poderós exèr- cit i d'un ampli funcionariat.

Els monarques absoluts consideraven que el poder de la monarquia era d'origen diví i que, per tant, no podia ser questionat per ningú. (4i 5).

Amb tot, l'establiment de nous impostos o la promulga- ció d'algunes lleis havien de comptar amb l'aprovació de les assemblees representatives, que rebien diferents noms segons els països: Estats Generals, a França; Corts als regnes de la monarquia hispànica. Aquestes institucions representaven els grups poderosos: la no- blesa, el clergat i l'alta burgesia de les ciutats més im- portants.

A més, la monarquia absoluta va aplicar polítiques economiques mercantilistes que basaven la riquesa en el comerç exterior i en la quantitat d'or i plata que posseïa un país. Per augmentar la riquesa van fomen- tar les indústries nacionals i les exportacions, i van li- mitar les importacions a través del proteccionisme.

Corona imperial. (B) Ceptre o bastó de comandament, com a simbol d'autoritat. (A) Orbe o globus terraqui, que representa el domini sobre el món. (C)

B A C

4. Caterina la Gran, una de les monarques absolutes d'Europa en el segle XVIII. Va ser emperadriu de Rússia des del 1762 fins que va morir, el 1796. Es reconeguda com una de les sobiranes mes cultes de l'epoca. Parlava diverses llengües i mantenia correspondência amb els grans pensadors de l'epoca, com Voltaire.El parlamentarisme anglès

En la primera meitat del segle XVII, els monarques de la dinastia Estuard van tractar de governar els seus territoris de la Gran Bretanya : Irlanda com a monarques absoluts, però es van trobar amb la ferma oposició de la bur- gesia, que dominava el Parlament.

Aquest enfrontament va provocar les revolucions del 1642 i el 1688, que van acabar amb l'expulsionastia Estuard del tron i el triomf de la monarquia parlamentària. (6)

Aquest nou sistema polític es va basar en la supremacia de les lleis sobre el rei o la reina. El 1689, el monarca va haver de signar una Declaració de Drets en què garantia un seguit de llibertats i drets, i acceptava no aprovar lleis ni crear o cobrar impostos sense l'aprovació del Parlament. Així es van establir les bases de la separació de poders.

El parlamentarisme en la república de Les Provincies Unides

Quan les Provincies Unides es van independitzar de la monarquia hispà- nica el 1648, van establir un sistema de govern no absolutista. Es van con- vertir en una república en què la burgesia exercia el poder polític. Gràcies al desenvolupament comercial, aquest grup social va augmentar el seu poder economic i va adquirir un gran poder politic.

La república estava formada per set províncies, cadascuna amb un Parla- ment propi. Els representants de totes les provincies es reunien en els Es- tats Generals per adoptar decisions comunes.

La Il·lustració, germen del pensament polític contemporani

La crítica a l'Antic Règim

En el segle XVIII va sorgir la Il·lustració, un corrent de pensament que va questionar els principis de l'Antic Règim, Entre els seus postulals destacaven:

• El predomini de la raó enfront dels costums i la su- perstició. Les persones il·lustrades van rebutjar els privilegis de la noblesa i el clergat, les reglamentąci- ons dels gremis i l'absolutisme.
• La tolerancia com a expressió de la pluralitat i com a base de la convivência.
• La defensa d'uns drets naturals de les persones, com ara la llibertat individual, que l'estat no podia suprimir de manera arbitrària.
• L'educació, que es va considerar un instrument per difondre la rad, i el coneixement., fonament de la fe- licitat. Les ciències experimentals van adquirir gran importância, ja que es pensava que permetien fer progressar la humanitat.

Les idees il·lustrades es van difondre per Europa 1 Ame- rica mitjançant els salons, les academies. (7) la premsa i, sobretot, gràcies a l'Enciclopedia, una obra publicada a França i dirigida per Diderol i D'Alembert.

Els pensadors més significatius de la Il·lustració van esbossar les idees fonamentals del pensament politic contemporani justament a l'Enciclopedia.

John Locke (1632-1704), autor de Carta sobre la tolerancia Precursor de les idees il·lustrades, va criticar l'absolutisme i sostenia que l'estat era el resultat d'un pacte entre governants i la resta de la població, i que es podia trencar si els primers no governaven de manera justa.

Montesquieu (1689-1755), autor de L'esperit de les lleis Per evitar l'abus de poder, va defensar per primera vegada la divisió dels tres poders de l'estat: els parlaments representatius havien d'exercir el poder legislatiu; el monarca, el poder executiu, i jutges independents, el poder judicial.

7. Reial Academia de les Arts, a Londres. Les academies van impulsar les ciències i les arts en el segle XVIIL

8. François-Marie Arouet, conegut com a Voltaire.

Voltaire (1694-1778), autor de Tractat sobre la tolerancia Va criticar amb duresa el fanatisme i la intolerancia. i va defensar la libertat d'expressió i una monarquia forta en què es respectessin les llibertats civils. (8)

Jean-Jacques Rousseau (1712 .- 1778), autor d'El contracte social Va defensar la llibertat i la igualtat de les persones. Considerava que la societat corrompia l'ésser humà, bo per naturalesa. Sostenia que la sobirania rau en el poble i que aquest arriba a un acord per permetre a un poder superior governar en nom seu.

18