Orientaciones para el acoso escolar: especificaciones en caso de discapacidad

Recursos web per a la igualtat i la convivència

Orientacions en situacions d'assetjament escolar

ORIENTACIONS EN SITUACIONS D'ASSETJAMENT ESCOLAR: ESPECIFICACIONS EN CAS D'ASSETJAMENT PER DISCAPACITAT O DIVERSITAT FUNCIONAL

GENERALITAT VALENCIANA2 INTERVENCIÓ

Orientacions en situacions d'assetjament escolar: especificacions en cas de discapacitat o diversitat funcional

1. Justificació

El 13 de desembre de 2006, l'Assemblea de les Nacions Unides va aprovar la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, ratificada per Espanya posteriorment i en vigor des del 3 de maig de 2008. A partir d'aquest moment, l'administració espanyola es compromet a elaborar i posar en practica polítiques, lleis i mesures administratives per a assegurar els drets reconeguts en la convenció i abolir les lleis, reglaments, costums i practiques que constitueixen discriminació, així mateix han de combatre els estereotips i prejudicis i promoure la consciência de les capacitats d'aquestes persones.

Les Nacions Unides assenyalen que,"la ignorancia és en gran part responsable de l'estigmatització i la discriminació que pateixen les persones amb discapacitat". És un fet que els xiquets i les xiquetes amb discapacitat tenen quatre vegades més possibilitats de ser víctimes d'actes violents, la qual cosa els converteix en vulnerables. El desconeixement generalitzat de la nostra societat sobre les características i necessitats especifiques del collectiu de persones amb discapacitat fa a aquestes ser especialment vulnerables.

En l'informe de la UNESCO Behind the numbers: Ending school violence and bullying, sobre la violencia i l'assetjament escolar presentat en el Forum Mundial de l'Educació a Londres en 2019, es destaca que un de cada tres estudiants (32%) ha sigut intimidat pels seus companys a l'escola almenys una vegada en l'últim mes i que els xiquets i les xiquetes percebuts diferents són més propensos a patir intimidacions.

En aquest informe es constata que en quasi la mitat dels 71 països i territoris estudiats, la intimidació ha disminuït i en una proporció similar de països també ha vist una disminució en les baralles o atacs físics. Destaquen que aquesta situació es produeix als països que tenen en comú una sèrie de factors d'èxit, en particular l'objectiu de promoure un clima escolar d'aula segur i positiu, sistemes eficaços de denúncia i seguiment de la violència i l'assetjament escolars, programes i intervencions basats en dades empiriques, formació i suport als/les docents, suport i orientació de l'alumnat afectat, apoderament i participació de l'estudiantat, etc.

A través d'aquest document es pretén visibilitzar i donar resposta i donar resposta als casos d'assetjament escolar que estiguen motivats per fòbia a les persones amb discapacitat o diversitat funcional.

Volem partir de la base que la millor manera i més eficaç de la lluita contra l'assetjament a les persones amb discapacitat és una escola inclusiva i uns adequats programes de prevenció, ja que les comunitats amb un compromís més fort d'igualtat registren nivells més baixos d'agressions directes. És fonamental que el sistema educatiu promoga valors de col·laboració i cooperació, amb propostes creatives, mitjançant un treball actiu per al desenvolupament d'una cultura escolar positiva a les escoles.

No obstant això, quan l'anterior no existeix, entenem que s'ha d'actuar amb la contundència, determinació i la sensibilitat que el cas requerisca.

1 UNESCO (2019). Behind the numbers: Ending school violence and bullying Informe de la UNESCO sobre l'evolució de la violencia i l'assejament escolar fet public en el Forum Mundial d'Educació el 22 de gener de 2019. https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000366483 Recuperat el 5/09/2019 reico

GENERALITAT VALENCIANA3 INTERVENCIÓ

La nostra societat sempre ha tingut una visió esbiaixada dels qui tenen una discapacitat, arribant a pensar en ells de forma inapropiada i discriminatória, fins i tot com a persones asexuades, no capaces de ser integrats en el món escolar, laboral i social. Tot això ha portat a una cultura d'apartheid cap ells/es i una resposta negativa, excloent i agressiva cap a la seua integració, que ha suposat que les agressions per disfòbia siguen la tercera causa de delictes d'odi arribant a augmentar amb més rapidesa que altres causes (informe RAXEN 2017). De fet, freqüents i múltiples estudis estableixen que les persones amb discapacitat tenen de dues a tres vegades més possibilitats de ser assetjades que els seus iguals, fins i tot fins a deu vegades més segons el tipus de discapacitat.

Per a donar resposta a tot l'alumnat, i en concret a l'alumnat amb discapacitat els protocols d'igualtat i convivência han d'ajustar-se i desenvolupar algunes orientacions específiques, exhaustives en algunes de les seues fases; detecció, entrevistes amb les ajudes necessàries, intervencions personalitzades, de xicotet i de gran grup. En definitiva, actuacions i propostes dirigides a tota la comunitat educativa, personal docent i no docent, alumnat i famílies.

Al llarg del desenvolupament personal del nostre alumnat i dins del seu propi desenvolupament, sorgeix i senten la necessitat de relacionar-se amb aquells/es amb els/les que s'identifiquen com a iguals. És llavors quan els/les xics/ques amb discapacitat poden quedar-se fora, exclosos/es.

Segons la pròpia evolutiva, tant en l'àmbit cognitiu com emocional, el xiquet/la xiqueta en edat infantil és inclusiu/va per excel·lència. L'egocentrisme social d'aquesta etapa no es veu envaït per les necessitats dels altres i es deixen guiar. Si el professorat és inclusiu/a, l'alumnat també ho és.

L'etapa de primaria ofereix formes per a facilitar la inclusió, atenent a tots/totes amb equitat, sensibilitzant cap a la comprensió de les diferències, treballant en equip amb la metodologia i mitjans tècnics necessaris, no obstant això, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) (Jones et al., 2012), després d'un estudi sobre la possibilitat de que xiquetes i xiquets amb necessitats específiques de suport educatiu (NEAE) es veieren implicats/des en situacions de violencia, va demostrar que aquests xiquets i xiquetes són víctimes de violência amb una freqüència quatre vegades superior a la dels seus iguals sense discapacitat.

És en el canvi a l'etapa secundària on poden aparéixer les situacions de major exclusió, per això és quan s'ha de treballar una transició específica. Aquest acompanyament ha d'assegurar un itinerari educatiu en el qual tots/es els/les alumnes es formen com a persones que accepten, convisquen i incloguen la diversitat evitant l'exclusió i l'abandó escolar de l'alumnat més vulnerable, com pot ser l'alumnat que presenta una discapacitat.

En les etapes postobligatòries, tant en la formació professional i en el batxillerat, com en la universitat, ha de garantir-se que es generen espais formatius que siguen inclusius per a formar adequadament a la futura ciutadania i persones professionals.

En general, en tots els estudis, s'hauria de garantir la presència de continguts relacionats amb la diversitat funcional i amb l'accessibilitat universal.

Així mateix, és necessari treballar el tema de la igualtat i la convivencia amb tota la comunitat educativa, especialment amb les famílies. Aquest treball d'informació i sensibilització ajudaria a evitar situacions d'assetjament.

Si no es treballa de forma específica, pot convertir-se en un reforçador de situacions d'assetjament des de l'àmbit familiar. El coneixement de la discapacitat provoca confiança, facilita les relacions, afavoreix la convivência, la comunicació i l'ajuda mútua.

reico

GENERALITAT VALENCIANAINTERVENCIÓ 4

Cal insistir en el llenguatge inclusiu i no discriminatori. Així, expressions que formen part del nostre vocabulari habitual i que poden ser vexatòries com eres ximple, serà subnormal, etc. i que, pots ser utilitzades com a insults generics, son tremendament lesives per a les persones amb diversitat funcional i per a les seues famílies.

Tampoc oblidem les seqüeles invisibles de certes discapacitats, que afecten les persones, a vegades poden ser confoses amb falta d'implicació o amb certes actituds d'alteració de la conducta que poden portar a pensar en un mal comportament o dificultats d'expressió que no els permet contar el què està passant o situacions de fragilitat emocional que poden portar a pensar que ploren per tot i a vegades arribar a la conclusió que no es relacionen. Totes aquestes especificitats no solament augmenten el risc de patir assetjament sinó que també poden distorsionar els símptomes i dificultar la detecció d'una situació d'assetjament.

Els estudis també parlen que als/les espectadors/es d'aquests casos d'assetjament els resulta fàcil romandre impassibles, a causa dels prejudicis formats sobre les persones amb discapacitat. També destaquen que els/les assetjadors/es creixen i es desenvolupen pensant que és senzill i no té cost l'assetjar a un/a xiquet/xiqueta amb discapacitat, i aquestes actuacions normalment els porten a incrementar el fracàs personal i social en el seu futur immediat.

El paper de les persones espectadores és fonamental. Són aquelles persones que no participen en les intimidacions i generalment no prenen la iniciativa, però que estan presents. Aquestes persones poden reforçar el procés d'assetjament amb el seu silenci o per contra poden intervindre i formar part de la solució i eradicació de la situació d'assetjament.

Un altre element fonamental és el format pels/per les professionals dels centres educatius, que han d'intervindre de forma sistemática i a través dels procediments establits, per a proporcionar confiança, suport i acompanyament a l'alumnat i a les famílies.

La conseqüència més habitual de no detectar els símptomes d'un cas d'assetjament és que la persona assetjada acabe en un aïllament que, no solament no és comprés, sino que moltes vegades no s'ha visibilitzat i per tant, tampoc s'ha intervingut. En l'àmbit escolar pot tindre com a consequència final l'aparició de dificultats d'aprenentatge, alteracions emocionals i fins i tot abandó de l'escolarització. Per tot això és de vital importancia la implicació del professorat, del mateix alumnat i en definitiva de tota la comunitat educativa.

Amb aquestes orientacions volem sensibilitzar a la comunitat educativa i als/les professionals de l'educació per a orientar l'aplicació del protocol d'assetjament escolar i ciberassetjament, quan l'alumnat implicat presenta discapacitat o diversitat funcional i així, assegurar l'acompanyament i la intervenció específica que aquestes situacions requereixen en algunes de les fases del protocol desenvolupat en l'annex I de l'Ordre 62/2014, del 28 de juliol. Aquest document s'ha realitzat gràcies a la col·laboració del CERMI_CV Comité espanyol de representants de les persones amb discapacitat de la Comunitat Valenciana.

Al llarg d'aquest document ens referirem a persones amb discapacitat o diversitat funcional com a persones amb discapacitat.

reico

GENERALITAT VALENCIANA