La filosofia di Friedrich Nietzsche: critica alla morale e concetto di superuomo

FRIEDRICH NIETZSCHE

LA CRISI DE LA RAÓ IL·LUSTRACIÓ

CONTEXT HISTORIC S.XIX

• Segle dels nacionalismes (influencia del Romanticisme). Unificaciónlemanya en nació i desig d'expandir-se fins a formar el gran imperi alemany.
• Colonialisme (França i Gran Bretanya primer, i despres les recents nacions, Italia i Alemanya) amb l'excusa del deure moral d'estendre la civilització.
• Inici de l'era de la ciència (positivisme).
• Segle de revolucions (industrial i social).
• És el segle de les sospites. - > Questions sobre bases establertes.

LA FILOSOFIA DE LA SOSPITA

Posen sota sospita els fonaments de la filosofia occidental, especialment el paper dominant de la raó. Alliberament de l'home de les idees tradicionals que li impedeixen ser feliç.

Els tres filosofs de "la sospita":

• Karl Marx (1818-1883) Alliberament social
• F. Nietzche (1844-1900) Alliberament vital
• Sigmund Freud (1856-1939) Alliberament psicologic
• L.Feuerbach (1804-1872) Alliberament religiós Fa el mateix tipus de filosofia, però no és tan conegut, així que no se sol incloure en el grup dels tres.

CRÍTICA DE NIETZSCHE

Nietzsche critica:

• els valors de la tradició judeocristiana, que son els actuals
• els ideals racionalitzadors de la il.lustració; la raó no ho pot tot.
• la historia del pensament occidental: Sócrates és el gran culpable.

ESTÀ DINS EL MOVIMENT DEL VITALISME (EN CONTRA EL POSITIVISME)

BIOGRAFIA (classroom)

Nietzsche neix al 1844 a Röcken (Alemanya)

1900: Mort.

CRONOLOGIA + OBRES + TEMES

1872: El nacimiento de la tragedia -> fins El anticristo 1888

*Nietzsche era molt metaforic totalment contrari a Kant.

INFLUÈNCIES INICIALS

• Arthur Schopenhauer (filósofo: 1788-1860), el seu mestre: misogin, pessimista i art com a vehicle de no patiment. - > VOLUNTAT DE VIURE (tots els éssers vius, tenen aquesta voluntat de viure: es una lluita constant dels éssers vius per viure.)
• Richard Wagner (compositor, entre altres: 1813-1883) -> ideal del romanticisme
• Filosofia arcaica (abans de Socrates): Heraclit-

Tot flueix, res és permanent

• La unitat és dualitat: lluita de contraris (nit/dia, guerra/pau ... )
• Escriptura en aforismes i metafores.

1. PERÍODE ROMANTIC

Algunes obres d'aquest períodes:

• el naixement de la tragedia (1872) / n'estudiarem alguna idea principal
• consideracions intempestives (1876) / no l'estudiem

Utiliza el mètode de la GENEALOGÍA: estudi dinàmic i vital per tal de trobar l'origen del problema a través del seu desenvolupament al llarg de la historia.

Reconeixement de la vida com a valor fonamental + convicció que la cultura occidental ha rebutjat/ temut la vida

*canvi de perspectiva de la grècia classica. - > no es racional, sino irracional.

Agafa dues figures: Dionís (vi, festa, la vida) i Apol.lo (música, bellesa, equilibri) -> eren el contrari.

ESPERIT DIONISIAC I ESPERIT APOL.LINI

DIONÍS

acceptació de la vida

passió, instint, canvi

voluntat irracional

nit, foscor

dolor cosmic

bogeria, rauxa

APOL.LO

rebuig de la vida

raó, equilibri, harmonia

voluntat racional

dia, claredat

alegria solar

pau, seny

EN LA

TRAGEDIA

música, dansa, cor, poble

Paraula, protagonistes (aristocrates)

Ambdues configuren la tragedia però predomina l'esperit dionisíac.

Eurípides, Èsquil i Sòfocles trenquen amb la intuïció introduint les idees i pensaments.

DECADENCIA DE LA CULTURA OCCIDENTAL

SOCRATES: inicia la decadencia d'occident

• Racionalitza la mort i la vida

No es pot afrontar la mort amb tanta fredor

PLATÓ: porta a terme el projecte intel·lectual del seu mestre

• Mon de les idees: l'important esta fora del mon terreal.
• És preambul del cristianisme. El cristianisme es un platonisme simplificat.

Van trencar l'harmonia de la tragedia grega i van imposa la RACIONALITAT. Van oblidar l'origen metaforic dels conceptes i imposaren la VERITAT ABSOLUTA

2. PERIODE IL.LUSTRAT

Trencament amb Schopenhauer i Wagner.

Algunes obres d'aquest període:

Humà massa humà (1878) (no estudiarem)

Aurora (1881) (secció 132 -> PAU)

La gaia ciència (1882) (Estudiarem fragment PAU)

Idea principal -> L'home ha de ser un equilibri entre Dionís i Apol.Lo per ser. tal com deien els arcaic s, un home tràgic (actualment= representació de optimisme socratic)

AUROR, SECCIÓ 132 "ÚLTIMS ECOS DEL CRISTIANISME EN LA MORAL"

• Pensem que fer coses bones vol dir fer actes que beneficien els altres. Aquesta idea és herencia del cristianisme -> amor als altres

Tot i que le cristianisme es bas en l'egoisme: buscar la propia salvació eterna

Quan es va deixar de creure en els dogmes de la religió cristiana (al voltant de la Revolució Francesa, 1789). els filosofs van intentar justificar la seva moral, hereva del cristianisme, i "van exagerar aquest ideal tal com van poder"

Auguste Comte: "viure per als altres"

John stuart Mill, l'utilitarisme

Supercristianitzen el cristianisme

CRÍTICA A LA MORAL CRISTIANA

Pensem que la moral implica l'AUTOSACRIFICI

• Sacrificant-se pel be de la col·lectivitat
• Negar el propi ego (el propi jo) -> perdua de la INDIVIDUALITAT

Per Nietzsche això és una herència del cristianisme i hem de rebutjar aquesta moral.

Lúnic que no entén la moral com un sacrifici és Kant. El valor moral de l'acció depèn de:

• Els nostres sentiments
• Les consequències de les nostres accions

Només depen de la forma que te aquesta acció: ha de complir l'imperatiu categoric.

Moral tradicional = antinatural (va en contra de la naturalesa, de la vida)

Base filosofica -> platonisme

Prevalen els valors dels FEBLES: decadencia abans que superació.

Els valors cristians no han sorgit de l'amor, sino del ressentiment.

El penediment com a forma de crueltat envers el propi jo.

Deu com el gran obstacle de la VIDA: cal eliminar-lo.

EX: L'home boig, "historia" de La Gaia ciencia

LA MORT DE DEU I EL NIHILISME

L'expressio "Deu ha mort" -> + enlla de l'ateisme: mort de les VERITATS ABSOLUTES i les IDEES IMMUTABLES

FI DE LA NOSTRA CIVILITZACIÓ -> ens hem quedat sense valors: NIHILISME (creure en no res, la vida no te sentit, etc.)

2 POSSIBILITATS:

• NIHILISME PASSIU: darrer home (esperar que s'acabi tot sense fer res)
• NIHILISME: superhome (crear els teus propis valors)

3. OBRA CULMINANT: AIXÍ PARLÀ ZARATUSTRA (1885)

Un llibre per a tothom i per ningu: hi ha gent que no està disposada, no es una realitat agradable.

• Idees generals sobre el llibre:
• Parodia del Nou Testament.
• Obra rica literalment.
• La va escriure immers en una forta inspiració, com a font de sentit per la seva vida després que Lou Andrea Salomé el deixes.
• Objectiu de l'obra: enderrocar la moral d'occident.
• Zaratustra = anticrist. Fa el paper de Diois, el contrari que el personatge historic de Zaratustra.
• L'obra es divideix en quatre llibres.

Zaratustra: profeta persa (700-630 aC) fundador de la moral a Occident. Representació del personatge a l'escola d'Atenes de Rafel.

LLIBRE 1: IDEES PRINCIPALS

• Deu ha mort i l'hem matat nosaltres
• Nihilisme passiu
• Nihilisme actiu: Superhome / Transvaloració dels valors
• L'home ha de ser superat (maroma entre animal i superhome)
• -> CAMELL, LLEÓ i NEN
• Camell: Punt de partida "chepa" com carrega, nihilisme passiu i alliberació,
• Lleó: Rei, valentia,
• Nen: Nihilisme actiu: emoció i entusiasme per la vida sense problemes transcendental, innocencia.

Ésser humà és l'intermedi entre animal i superhome. Ser humà no és el fi, el pas més és ser superhome. Tothom pot ser superhome, la questió es que estiguis disposat a estar sol.

LLIBRE 2: IDEES PRINCIPALS

• Que caracteritza el SUPERHOME?
• · Voluntat de poder
• · Voluntat de veritat
• · Voluntat de crear
• TRETS DEL SUPERHOME
• El superhome és un esperó i una meta per als homes potencialment superiors, mai per als mediocres. ELITISME
• El superhome es el sentit de la terra. aquell esser capac d'afirmar la vida tant en els seus aspectes lluminosos i racionals com en els mes foscos i passionals. VITALISME
• És l'únic que pot crear nous valors perquè compta amb la VOLUNTAT DE PODER, de domini, de creació ... que admet l'error. "Arriba a ser el que ets."
• La seva total afirmació de la vida el porta a acceptar el present amb tanta intensitat com per voler que es faci etern. ETERN RETORN.

LLIBRE 3: IDEES PRINCIPALS

• Crítica a la noció lineal del temps: com si hagués un objectiu, un final (judici final) ... - > Visió judeocristiana
• ETERN RETORN: amor fati
• metàfora per expressar el sí a la vida.
• →
• visió cíclica del temps.

2. PERÍODE CRÍTIC

Algunes obres d'aquest períodes:

• 1886 - Més enllà del bé i del mal (PAU)
• 1887 - La genealogía de la moral (PAU)
• 1888 - El crepuscle dels idols. Com filosofar a cops de martell
• 1888 - L'AntiCrist (contra la religió cristiana)
• 1888 - Ecce homo (autobiografía)

Algunes obres postumes (publicades després de la seva mort)

• Postuma - La voluntat de poder
• Postuma - Sobre veritat i mentida en sentit extramoral

MORAL DELS SENYORS

BO

DOLENT

EXEMPLE

• aristós
• noble (sincer d'acte)
• valent (coratjós)
• passiu
• moral dels nobles o moral arcaica.

MORAL DELS ESCLAUS:

BO

DOLENT

• prudent
• humil
• obedient
• resignat
• servicial

. covard

. mediocre

• aquil.les de la Il.liada
• vikings

afirma la manera

i

d'actuar davant la vida

(món grec arcaic)

• agressiu (impulsiu)
• projecta energia cap a fora (els dominadors, conqueridors ... )
• plebs (els dominats, els conquerits)
• despiedat
• cruel

nega i reprimeix la manera de ser ...

LA TRANSMUTACIÓ DELS VALORS

Els valors actuals s'han tornat relatius, ja no volen dir res: Deu, moral, ciencia ... - > Com han de ser els nous valors? - > VIDA

Fa una GENEALOGIA DE LA MORAL JUDEOCRISTIANA

Finalitat: descobrir els impulsos, la voluntat de poder de la qual brolla la forma judeocristiana de valorar

Metode: utilitzar l'emologia, per a detectar el sentit primigeni que tenen els termes "bo" i "dolent" en les llengües més antigues. - > Per a totes les cultures primitives, el trme "bo" és sinonim de noble, fort, poderós, ric.

GENEALOGIA DE LA MORAL

• En la major part de les societats primitives, la forma noble i aristocratica de valorar es va imposar sobre la forma sacerdotal.

Característicaes del poble jueu

(poble sotmès historicament)

• Triomf de la forma sacerdotal
• Els sacerdots mobilitzaren al poble contra els nobles.
• El seu mobil fou el ressentiment del sebil respecte al fort.

Transvaloració

• Es va considerar "bona" la compassió, la renuncia, la malaltia i la debilitat.
• Es va considerar "dolent" el poder, la fortalesa, la salut, la crueltat i el plaer.

La sospita de Nietzsche respecte a la moral judeo - cristiana

• El fonament premoral = debilita. Ha estat el resultat del ressentiment.

Mitjans utilitzats pel cristianisme per imposar la seva forma de valorar.

• SACERDOTS -> mala consciencia: perversio dels instints.
• ASCETISME -> proposen a l'home com a fi el seu debilitament.

CRÍTICA A L'IDEAL ASCÈTIC: L'idea asectic està sempre mostrant un odi a allò humà, als sentits, a la felicitat. I a tot el que implica, en últim terme, una voluntat de no-ser (NIHILISME)

MORAL D'ESCLAUS

(Cristianisme i socialisme)

És la moral dels debils que a fi de fer-se forts han creat els nivelladors o maneres que ha trobat el débil per afirmar-se:

• Igual de drets;
• Fixió de l'espèce;
• Guerra al poderós.

És la moral de la mediocritat.

Bo equival a dèbil, pobre, impotent, malalt ....

Moral de la democracia, vol igualar.

MORAL DE SENYORS

(Superhome)

És la moral del forts i esta diigida per la Voluntat de poder, força cega, passió pura, apetència, pulsions ... És l'essència del món, és la llei ultima de cada ésser que vol el propi desplegament, que vol ser més ...

Tot l'univers físic, moral i artistic no es res mes que força, energia, necessitat, impuls ...

Justifica, com a condició necessaria de l'afirmació de la vida, l'error