Organització de l'Administració de la Generalitat de Catalunya: principis i òrgans

Organització de l'Administració Pública

Quan parlem d'organització administració fem referencia al conjunt de normes que regulen la creació d'organs o persones juridiques publiques, la seva modificació i extinció, la distribució de competencies i funcions, els principis i les tecniques per a resoldre els conflictes, la jerarquia o la coordinació d'unes organitzacions sobre unes altres.

Prova d'això és que la CE dedica el seu article 103.1 a destacar els principis de l'organització administrativa, tot dient: L'Administració Pública serveix amb objectivitat els interessos generals i actua d'acord amb els principis d'eficacia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació, amb submissió plena a la Llei i al Dret.

Així mateix, hem de tenir en compte l'article Article 23 CE 1. Els ciutadans tenen el dret a participar en els afers publics, directament o per mitjà de representants lliurement elegits en eleccions periòdiques per sufragi universal. 2. Tenen també el dret d'accedir en condicions d'igualtat a les funcions i als carrecs publics, amb els requisits que les lleis assenyalin.

L'article 152.1 de la Constitució espanyola predetermina l'esquema institucional basic i la forma de govern de les comunitats autonomes com Catalunya i estableix que hauran de tenir una determinada organització institucional basada en una assemblea legislativa (escollida per sufragi universal, d'acord amb un sistema de representació proporcional), un consell de govern (amb funcions executives i administratives) i un president (escollit per l'assemblea legislativa d'entre els seus membres i al qual corresponen la direcció del consell de govern, la suprema representació de la comunitat respectiva i l'ordinaria de l'Estat dins d'aquella).

Tot i això, l'article 148.1.1 de la Constitució espanyola deixa un ampli marge a la capacitat d'autoorganització de les comunitats autonomes i preveu que puguin assumir competencies en l'organització de les seves institucions d'autogovern.

Avui, la Generalitat es el complex institucional que compren el Parlament, la Presidencia de la Generalitat i el Govern, a més d'altres organs de rellevancia estatutaria com el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya.

A més, l'Estatut d'autonomia de Catalunya també inclou dins el sistema institucional de la Generalitat els ens locals (municipis, vegueries, comarques) respectant-ne l'autonomia local. A aquest efecte, preveu la creació del Consell de Governs Locals i l'establiment d'una organització institucional local en què destaquen els consells de vegueries (amb el propòsit de substituir les diputacions provincials actuals) i una organització institucional pròpia de l'Aran.

L'article 150 de la Constitució espanyola, indica que correspon a la Generalitat, en materia d'organització de la seva Administració, la competencia exclusiva sobre:

• a) L'estructura, la regulació dels organs i directius publics, el funcionament i l'articulació territorial.
• b) Les diverses modalitats organitzatives i instrumentals per a l'actuació administrativa.

Ens Públics Territorials i No Territorials

Els ens territorials (Estat, Comunitats Autonomes, Entitats que integren l'Administració Local) són aquells on el territori és una part constitutiva de la seva essència o estructura. És l'element essencial pressupòsit físic de la seva existència; per contra els ens no territorials (organismes autònoms empreses publiques) són aquells on el territori no forma part de la seva essència, sino que constitueix un simple àmbit d'actuació o delimitació de l'àmbit espaial per a l'exercici de les seves competencies.

D'acord amb aquesta classificació legal, es poden distingir els següents tipus d'ens públics:

1. Administracions territorials, entre les quals trobem:a) Administració General de l'Estat, regulada a la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, del règim jurídic del sector public. b) L'Administració de les Comunitats Autonomes. A Catalunya, la seva regulació es troba a la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de Règim jurídic i de procediment de les Administracions Públiques de Catalunya i a la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat (en tot allò que no estigui derogat per la Llei 26/2010). c) L'Administració Local, regulada per la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases de Règim Local, i a Catalunya, a més, pel Text refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 20/2003, de 28 d'abril.
2. Administracions no territorials, entre les quals trobem: Administració institucional (organismes autonoms i entitats publiques empresarials)

A Catalunya, es regula l'Administració institucional al Decret Llei 2/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l'Estatut de l'Empresa Pública Catalana; Text refós de la Llei de l'organització comarcal 4/2003, de 4 de novembre, i la Llei 5/1987, de 4 d'abril, del règim provisional de les competencies de les Diputacions provincials.

Creació d'Òrgans Administratius

Les administracions publiques tenen personalitat jurídica i que cada administració pública actua per al compliment de les seves finalitats amb personalitat jurídica única; doncs bé, aquesta persona jurídica única (l'Administració de la Generalitat de Catalunya, per exemple) és integrada per una multiplicitat d'organs que, evidentment, no tenen personalitat jurídica (les conselleries o departaments; dins de cada departament, les diferents direccions generals, per exemple; dins de cada direcció general, les subdireccions generals ... ).

L'organ es una unitat administrativa: - a la qual son assignades un seguit d'atribucions -competencies- (element objectiu); - sota la responsabilitat d'una persona física o conjunt de persones que tenen la direcció de la unitat, i altres persones adscrites a aquella unitat (element subjectiu); - que tenen a la seva disposició un seguit de mitjans materials (element material).

L'article 5 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, LRJSP, atribueix a cada Administració territorial la competencia per a la creació d'organs i unitats administratives.

"Correspon a cada Administració Pública delimitar, en el seu àmbit competencial respectiu, les unitats administratives que configuren els organs administratius propis de les especialitats derivades de la seva organització.

La creació de qualsevol òrgan administratiu exigeix, almenys, que es compleixin els requisits següents:

• a) Determinar la seva forma d'integració en l'Administració Pública de què es tracti i la seva dependència jeràrquica.
• b) Delimitar les seves funcions i competencies.
• c) Dotar dels crèdits necessaris per posar-lo en marxa i en funcionament".

Classes d'Òrgans

En funció del nombre dels seus elements personals, es distingeix entre:

• organs unipersonals -el seu titular és una única persona
• i organs col·legiats -la seva titularitat es troba confiada a un conjunt de persones físiques ordenades de manera horizontal, de manera que totes elles concorren a formar la voluntat de l'organ.En atenció a l'àmbit territorial de les seves competencies, es parla
• d'organs centrals -la seva competencia s'esten a tot el territori
• i periferics -la seva competencia es troba limitada territorialment

En atenció a la naturalesa material de les seves funcions, es distingeix entre

• organs actius -les funcions de l'organ consisteixen principalment en l'emissió de declaracions de voluntat
• organs consultius -la seva funció principal consisteix en l'emissió d'actes de judici
• i organs de control -la seva funció és la fiscalització de l'activitat d'altres-

Òrgans Col·legiats i Principis de Competència

Els organs col·legiats son aquells organs, la titularitat dels quals es troba confiada a un conjunt de persones físiques ordenades de manera horizontal, de manera que totes elles concorren a formar la voluntat de l'organ.

Els organs col·legiats es troben regulats als articles 13 a 20 de la Llei 26/2010 i als articles 15 a 18 de la Llei 40/2015 (que tenen caracter bàsic).

L'article 46 de la Llei 13/1989 d'organització, procediment i règim jurídic, disposa que:(aquest article està vigent, tot i la modificació de la Llei 13/1989 per la Llei 26/2010) "L'Administració de la Generalitat constitueix un sistema integrat d'agents i està informada pel principi de coordinació de tots els seus organs. Cada organ ha d'ajustar els seus mitjans no solament als fins propis, sino també als de l'Administració de la Generalitat com a conjunt sense impedir ni dificultar als altres el compliment de les competències que tenen assignades."

L'article 47 de la Llei 13/1989, contempla les següents manifestacions del principi de competencia:

• Tècniques de planificació per Departaments amb la finalitat de fixar objectius comuns als quals s'ajusten els centres directius o les delegacions territorials.
• La creació de comissions interdepartamentals amb la finalitat d'examinar i coordinar els assumptes d'àmbit concret i especific que afectin diversos Departaments.
• L'emissió d'orientacions o criteris d'actuació per assolir més coherencia en els objectius respectius o una harmonització de llurs actuacions.

Departaments de la Generalitat de Catalunya

Els departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya es regeixen per la normativa següent:

Llei 13/2008, de 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat del Govern:

• L'article 23.1, estableix que el Govern s'organitza en departaments, que integren l'Administració de la Generalitat, la direcció superior de cadascun dels quals correspon a un conseller o consellera.
• L'article 23.2, estableix que el president o presidenta de la Generalitat determina per decret el nombre, la denominació i l'àmbit de competencia dels departaments en que s'organitza el Govern.
• L'article 23.4, estableix que l'estructura organica de cada departament s'estableix per decret del Govern, amb subjecció al que determina la normativa reguladora de l'organització de l'Administració de la Generalitat. En tot cas, cada departament te una secretaria general.
• El DECRET 133/2024, d'11 d'agost, de creació, denominació i determinació de l'àmbit de competencia dels departaments en què s'organitza el Govern i l'Administració de la Generalitat de Catalunya .. En aquest decret s'estableixen les funcions de cada departament.
• El DECRET 134/2024, d'11 d'agost, pel qual es nomenen els consellers i les conselleres dels departaments de la Generalitat de Catalunya. Els articles 13, 17 i 18 de la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidencia de la Generalitat i del Govern, estableixen la composició i el nomenament i cessament del Govern.