El pensament de René Descartes: mètode, dubte i substància a Ies Algarb

DESCARTES

Antecedents

NICOLAU COPERNIC (1473-1543)

L'any 1531 publica De revolutionibus et orbium caeles- tium, on planteja el gir copernicà que desplaçarà el centre de l'univers de la Terra al Sol (heliocentrisme). Per Copernic, l'estudi de l'univers s'ha de fer a través de la física (que estudia els principis dels moviments) i la geometria (que explica el movi- ment dels cossos). Unificat l'estudi de la física te- rrestre i la física celeste, Copernic estableix les bases del que serà la futura astronomia.

FRANCIS BACON (1561-1626)

A Novum organum (1620), Francis Bacon presenta el seu mè- tode experimental de tipus empíric-inductiu, que no pretén trobar veritats immutables, sino fer nous descobriments. El seu mètode té tres fases:

1. Historia natural del fenòmen: recopilar tota la infomació sobre el fenòmen a analitzar.
2. Inducció: proposar regles anant del particular al general.
3. Experimentació: aplicar les lleis a nous fenomens.

Una part fonamental del seu mètode és la comu- nicació dels resultats, que s'ha de fer en llen- guatge matemàtic.

GALILEU GALILEI (1564-1642)

Per a Galileu, tot el que hi ha a l'univers és reduïble a ex- tensió, quantitat i moviment. Això implica la matema- tització de l'univers (tot és mesurable). Perfecciona el mètode de Bacon, i recalca la neces- sitat de replicar les condicions experimentals el més perfectes i matematicament ajustades que si- gui possible, per tal d'aconseguir informació que trascendeixi l'experiment. També introdueix el mètode hipotètic-de- ductiu, basat en l'experimentació mental.

IES ALGARB - HISTORIA DE LA FILOSOFIA 2DESCARTES

El racionalisme

Racionalisme

• CORRENT FILOSOFIC QUE INAUGURA LA MODERNITAT
• DEFENSA L'AUTOSUFICIENCIA DE LA RAÓ COM A FONT DE CONEIXEMENT
• NOU MÈTODE DE RECERCA EN EL CONEIXEMENT: Sistema deductiu i matemàtic com a fonament i model de saber. Menyspreu del coneixement sensible.
• ES BUSQUEN: Proposicions indubtables - Defensa de l'innatisme. Lluita contra l'escepticisme.

Descartes (La Haye, 1596 - Estocolm, 1650) és el pare fundador de la Filosofia Moderna i màxim exponent del racionalisme, un corrent filosofic que defensa de la raó com a única font de coneixement vertader, davant els sentits i l'expe- riència sensible. Aquest corrent considera que la raó és autosuficient per pro- duir coneixements indubtables i universals, ja que només a través de la raó es poden establir veritats que no depenguin de la incertesa o variabilitat del món sensible.

Una de les majors aportacions d'aquesta època a l'àmbit del coneixement és la introducció d'un nou metode de recerca en el coneixement: el sistema deduc- tiu matematic, que es basa en l'aplicació del raonament logic per partir de principis generals i universals fins a arribar a conclusions particulars i específi- ques. Aquests principis, tant en l'àmbit matematic com en l'àmbit filosofic, re- ben el nom d'axiomes. Els axiomes son veritats evidents, que no necessiten demostració (exemple: el triangle té tres angles). Així, els axiomes serveixen com a punt de partida indiscutible des d'on es construeixen les cadenes de raonament. Aquestes cadenes es construeixen seguint regles estrictes de lògi- ca deductiva, garantint que les conclusions a les quals s'arriba són necessà- riament certes si els axiomes ho són.

IES ALGARB - HISTORIA DE LA FILOSOFIA 3Amb aquest nou mètode, en definitiva, el que es cerca és trobar proposicions indubtables, és a dir, coneixements que siguin absolutament certs. Aquesta recerca de certesa absoluta porta el racionalisme a menysprear el coneixe- ment sensible, ja que els sentits poden ser enganyosos i no són fiables per as- solir veritats universals i immutables. Per aquesta raó, el racionalisme defensa l'innatisme, sostenint que certes idees, com l'existència de Déu o les matemà- tiques, ja es troben presents a la ment abans de qualsevol experiencia senso- rial, essent aquestes idees el fonament del coneixement veritable.

Cal destacar també que en defensar l'existencia de veritats evidents i univer- sals, el corrent racionalista suposa una lluita directa contra l'escepticisme, que es questiona la possibilitat de conèixer absolutament res amb certesa. Els ra- cionalistes sostenen que la raó, per la seva autosuficiencia i a través de les idees innates, pot assolir coneixements que no nomes son certs, sino també universals i necessaris. Així, el racionalisme no només cerca fonamentar el co- neixement en axiomes evidents, sino també demostrar que el dubte sistemàtic pot ser vencut a través de l'ús correcte de la raó.

LA LOGICA DEDUCTIVA

La lògica deductiva és un tipus de raonament en el qual partim de premisses ge- nerals per arribar a una conclusió necessaria, aplicant una sèrie de normes i re- gles de raonament. És a dir, si les premisses (P) són vertaderes i les normes de la logica s'apliquen correctament, la conclusió (C) serà inevitablement vertadera. Per exemple:

P1: Descartes és un ésser humà. P2: Els éssers humans són animals. C: Descartes és un animal.

Si és vertader que Descartes és un ésser humà, i també és vertader que els éssers humans són animals, llavors serà necessàriament vertader que Descartes és un animal.

La lògica deductiva és una eina fonamental en filosofia i matemàtiques perquè ens ajuda a construir coneixements solids i indubtables a partir d'uns principis generals. Pretén ser un instrument de precisió per a la correcta ordenació del pensament

IES ALGARB - HISTORIA DE LA FILOSOFIA 4DESCARTES

El mètode

Definició del mètode

Definició: Conjunt de regles simples que aplicades correctament amplien el coneixement i eviten l'error.

• NECESSITAT DE COMENÇAR DE BELL NOU
• HEM DE BUSCAR ELS FONAMENTS DEL CONEIXEMENT
• LA RAÓ ES PRESENTA COM L'ÚNICA EINA ÚTIL I EFICAÇ -> S'ha d'adequar a la raó.
• DESCARTES APLICARÀ UN METODE MATEMATIC EN LA FILOSOFIA: Geometria.
• GALILEU JA ESTABLEIX NECESSITAT DE MATEMATITZAR L'OBSERVACIÓ
• INFLUENCIA DE PLATÓ: idees clares i distintes vs. el món sensorial.
• OBJECTIU DE DESCARTES: Metode universal, aplicable a totes les ciències.

En l'època de Descartes tant la ciencia com la filosofia es trobaven en un mo- ment critic i de transició, amb moltes escoles de pensament que coexisteixen i es contradiuen entre si. El filosof va percebre que moltes de les creences que es tenien per certes es basaven en tradicions, en l'autoritat o en les experièn- cies sensorials, que poden ser enganyoses o errònies (per exemple, la visió te- leològica del món o el model geocentric). Per superar aquesta situació, Des- cartes va proposar una ruptura radical amb tot el coneixement anteriorment acceptat, amb l'objectiu de fonamentar solidament l'edifici del saber i partir d'una base segura i indubtable. Així, es va fer evident la necessitat de come- nçar de bell nou: calia abandonar el paradigma cientific anterior i establir un nou metode que permetés reconstruir el coneixement de manera fiable, garan- tint la certesa i evitant l'error, a través d'una estructura clara i racional. En aquest context, el mètode s'entén com un conjunt de regles simples que am- plien el coneixement i eviten l'error, sempre i quan siguin aplicades correcta- ment.

Descartes entén que per construir un coneixement segur hem de començar pel principi: el primer que hem de fer és trobar quins son els fonaments del coneixement, és a dir, quines són aquelles veritats de les quals no hi ha possi- bilitat de dubte; aquelles que son absolutament clares i evidents.

IES ALGARB - HISTORIA DE LA FILOSOFIA 5En aquest sentit, la raó es posiciona com la nostra única aliada en la recerca del coneixement, ja que els sentits es presenten com a poc fiables i enganyo- sos. La raó és l'única eina útil i eficaç perquè només ella por garantir la certesa i evitar l'error. Per això, el metode s'ha d'adequar a la raó (allò que podem pen- sar logicament) i no a la informació que rebem de les dades sensibles.

Que el mètode s'adequi a la raó implica que ha de tenir una estructura lògica, clara i ordenada, i Descartes veu en les matemàtiques i, en especial, en la geometria, una font d'inspiració per al seu mètode filosofic. La geometria és una ciencia precisa i certera, ja que parteix de definicions clares i segueix un procés deductiu rigorós per arribar a conclusions necessaries. Per tant, Des- cartes decideix aplicar un metode similar al camp de la filosofia, amb l'objectiu d'assegurar que les seves conclusions siguin tan solides i fiables com les de les matemàtiques.

Ja Galileu havia establert la necessitat de matematitzar l'observació en el camp de la ciència, destacant la importancia d'un metode precís per descriure i comprendre la realitat. Per Galileu, l'univers és escrit en el llenguatge de les matemàtiques, i només mitjançant aquesta disciplina podem entendre les lleis de la naturalesa. Descartes recull aquesta idea i l'aplica a la filosofia, creant un mètode universal que no només es limita a les ciències naturals, sino que tam- bé pot ser utilitzat per resoldre questions filosofiques i metafísiques. Aquesta aproximació permet a Descartes establir un sistema de pensament on cada coneixement es deriva de manera ordenada i necessaria, assegurant així la ve- racitat i l'objectivitat del saber.

En l'obra filosofica cartesiana es deixa veure, així mateix, la influencia de Plató, ja que mentre Plato diferencia clarament el món de les Idees i el món de les coses, Descartes diferencia entre les idees clares i distintes, i el món sensorial. Per Plató, el món de les Idees es l'ambit de la veritat i la realitat immutables, mentre que el món sensible, que percebem a través dels sentits, és només una còpia imperfecta de les veritats universals. Per Descartes, aquesta distinció platònica es manté, tot i que amb un enfocament propi: creu que les idees cla- res i distintes, que provenen de la raó, són les úniques que poden proporcionar coneixement cert i indubtable. Aquestes idees són universals i necessàries, com les veritats matemàtiques, i no poden ser manipulades o distorsionades per la percepció sensorial.

Així, el que Descartes obté és un metode que aplica la raó de manera rigorosa per obtenir coneixement cert, com si es tractàs d'un calcul matematic que només pot ser comprovat a través de les idees clares i distintes. L'objectiu de 6 IES ALGARB - HISTORIA DE LA FILOSOFIA