Història de la Filosofia: pensament de Sòcrates, Plató, Kant i altres

SÓCRATES

Conegut per la seva participació en la vida pública atenesa -> Labor: dialogar amb els atenesos questionant les normes establertes "Només sé que no sé res" Va ser acusat de no respectar als deus i corrompre la joventut i condemnat a mort. -> Van planejar la seva fugida, però el va voler respectar les lleis humanes. Mestre de Plató i una de les seves majors influències.

Característiques de la seva filosofia

• Racionalisme i innatisme.
• Optimisme Epistemològic (opinió # coneixement).
• Lleis humanes son el fonament de les ciutats i s'han de respectar.
• Educar: ajudar a treure el saber que portem dins -> Metode Maièutic:
  1. Ironia. Part destructiva del diàleg (destruir falses creences i reconèixer la ignorancia). Socrates feia preguntes fins que la gent es contradigués i acceptessin la seva ignorancia. - > La part + important.
  2. Diàleg. Part constructiva el diàleg. Socrates feia preguntes fins que la gent arribes a una definició completa.
• Objectiu:
  • Intel·lectualisme moral *Si saps què és el bé, actues d'acord amb el bé. No hi ha persones dolentes, hi ha persones ignorants. Saber = Virtut = Felicitat. Ser bo = actuar d'acord amb la consciência # moralitat i legalitat.
  • Universalisme ètic.

PLATÓ

Influències de Plató

• Sòcrates: hereta l'interès per la moral i la recerca del bé mitjançant la introspecció. Plató desenvolupa una teoria metafísica (idees), epistemológica (anamnesi) i política (filòsof-rei). Rebutgen el relativisme dels sofistes i creuen que el bé és absolut.
• Pitagorics: accepta la idea de l'anima preexistent i celestial, i la seva superioritat sobre el cos (= presó). Defensa la immortalitat i transmigració de les ànimes (virtut allibera l'anima). A més, li dona importancia a les matemàtiques, que és essencial com a pas previ per accedir a la filosofia.
• Parmenides -> recull la seva idea que ser = pensar, i la transforma en la seva pròpia teoria: ser = idees (formes pures # objectes materials canviants). A més, com Parménides, defensa la distinció entre coneixement sensible (opinió) i coneixement racional (ciència).
• Heràclit: accepta que el món sensible és canviant. i que allò que canvia constantment no es pot fonamentar ciència. Plató afirma que el món físic és relatiu, i soluciona la tensió entre Heràclit i Parmenides afirmant que el món sensible és heraclità (canviant), mentre que el món intel·ligible és parmenidià (immutables idees).

Teoria de les idees (dualisme ontològic)

El món de les Idees és més real que el mon sensible. Si les idees no existissin, tampoc existiria ni podríem conèixer el món sensible. Les idees representen l'essència de les coses, allò que les defineix. ex: flor és bella (coneixem la idea de bellesa i sense aquesta no podriem atribuir-la a res). La flor canviarà i es marcirà, pero la idea de bellesa és eterna i immutable. És una continuació de la lluita de Socrates contra l'escepticisme i el relativisme dels sofistes. Tots dos veien que, sense criteris estables, no es podria distingir entre el bé i el mal, ni entre la veritat i la mentida. Socrates cercava definicions universals; Plató proposa que existeix una realitat eterna -les idees- que permet superar el relativisme. Segons Plató, la veritat absoluta nomes és possible si hi ha una realitat que no canvia. Si tot fos canviant, el coneixement cientific seria impossible. Per això defensa l'existencia d'aquestes idees immutables, com a fonament del saber.

MÓN INTEL·LIGIBLE MÓN SENSIBLE raó, intel·ligència. sentits, sentit visió idees úniques, realitats múltiples (coses) abstractes, immutables i eternes canvi, generació i corrupció universal concretes i particulars absolutes relatives realitat necessaria realitat i contingents món original món derivat perfecte imperfecte objecte ciència objecte d'opinió Parmenides Heràclit Plató és més parmenidia: · Les idees no estan a la ment (el que està a la ment es pot canviar i vol una realitat que mai canviï, ja que si tot canviés contínuament la ciencia no seria possible). Ha d'haver-hi alguna cosa que no canviï (actualment les teories, lleis) i per ell son les idees i és possible conèixer-les. . Sense idees no hi ha coses. El mon sensible ha sorgit del mon intel·ligible, te com a referent les idees. Nomes pot haver-hi ciencia de les idees i l'opinió de les coses. Són dues realitats separades que no es poden ajuntar. · No hi ha idees de coses menyspreables. Només idees bones, perfectes, agradables. El mal existeix al mon sensible. - > les idees estan organitzades en una jerarquia.

Idea de be: idea de perfecció, excel·lència. És la idea més universal. És l'última idea del món intel·ligible; totes les idees participen del bé (sorgeixen/estan incluides). · Funció ontologica: idea de bé és la més real i la que dóna existència i sentit a totes les altres idees. Fa amb el mon intel·ligible el que el SOL fa amb el món sensible: il.luminar i fer possible el coneixement. Sense ella, no existiria res. · Funció epistemológica: si no coneixes el bé, no pots conèixer les idees. · Funció etica i politica (intel·lectualisme moral aplicat a la política): el governant ha de ser el filosof perquè es qui coneix el bé. qui coneix el bé pot fer justicia. Bona política= bons ciutadans.

MITE DE LA CAVERNA

1. Esclaus al fons de la cova (interior). No poden sortir ni volen fer-ho -> món sensible. -> tot el que coneixen son les ombres (coses/imatges): grau + baix de coneixement. El foc il·lumina la cova i provoca l'existencia de les ombres. Representa la falsa realitat que experimenten els presoners. *Esclaus: els que viuen enganyats, els sofistes. *Cadenes: la ignorància, els prejudicis (es vinculen amb el món sensible).
2. En un moment es va alliberar a un presoner i aquest (Socrates) va començar el seu camí per ascendre al màxim grau de coneixement. -> Sortir de la cova no es facil: s'ha de desitjar saber. No tothom pot arribar a l'exterior (fora de la cova. món intel·ligible). Al principi, costa veure: es difícil adaptar-se a la llum del sol després de tanta foscor. Amb el temps, s'acostuma a la llum i comença a veure la realitat: les Idees. *Sol: representa la idea del bé i, per tant, és el màxim grau de coneixement.

3. Sòcrates decideix tornar a l'interior de la cova (intenta influenciar a la resta de presoners). -> Els presoners no li escolten: viuen enganyats per la falsa realitat. Socrates = boig.

SÍMIL DE LA LÍNIA

DUALISME ONTOLOGIC MÓN SENSIBLE MÓN INTEL-LIGIBLE GRAU DE CONEIXEMENT Idees Objectes matematics Coses sensibles Ombres, imatges IDEA DE BÉ + GRAU DE REALITAT Intel·ligència Dialèctica Pensament Matemàtiques, astronomia, ... Creença Objectes fabricats Imaginació art, literatura, ... CIÈNCIA OPINIÓ DUALISME EPISTEMOLOGIC

COM PODEM CONÈIXER LES IDEES?

1. Recordant -> Teoría de la Reminiscencia / Teoría de la Anàmesi - "Fedó" Innatisme de Socrates: saber es recordar, el coneixement ja està en nosaltres. Les idees es troben a l'anima I aquesta existeix abans de néixer (eterna i única). Com va adquirir coneixement l'anima? Què va fer que ho oblidessim? MITE DEL CARRO ALAT (dualisme antropologic) -> Ànima perfecta és la dels Déus -> Anima humana segueix l'anima dels Deus i perd les ales. Cau a lo terrestre. Auriga (anima racional) no pot controlar els cavalls. El cavall desobedient/dolent (ànima apetitiva) els fa caure a lo terrestre. (# cavall obedient -> anima irascible).

-> Segons quan l'auriga contempli serà: savi, guerrer o productor. -> Al morir el cos: l'anima pot ascendir o baixar de nivell. Has de purificar l'anima. *Visió elitista del saber: no tots som iguals. Només els filòsofs poden recordar i la dialéctica els ajuda.

1. Desitjant saber -> "El Convit" *La filosofia com a impuls eròtic: "Mite d'Eros" Plató (a través de Socrates) parla sobre què és l'amor. Diu que abans érem éssers complets i que ens van dividir per la meitat. Per això, quan estimem algú, és perquè busquem la nostra altra meitat. L'amor (Eros) va néixer de Poros (la riquesa) i Penia (la pobresa). Això vol dir que l'amor és una barreja de tenir i no tenir: desitgem la bellesa, però mai la tenim del tot. Per Plató, l'amor comença amb la bellesa física, però pot pujar a formes més altes: la bellesa de l'ànima, de les idees ... fins arribar a la saviesa, que és la cosa més bonica i que el filòsof sempre busca.
2. A partir de la dialéctica -> "La República" És un metode per arribar al coneixement. Es la ciencia de les idees, un raonament lògic basat en preguntes i respostes. -> sense recorrer a allò sensible arriba al coneixement de la essència. 2 tipus de dialèctica: · Ascendent: des del món sensible fins a les idees i culmina amb la comprensió de la idea del bé. . Descendent: segueix el camí invers. Des del coneixement fins a l'aplicació i la practica d'aquests coneixements.

Dualismes de Plató

ONTOLÒGIC (METAFÍSICO EPISTEMOLÒGIC (GNOSEOLOGIC ANTROPOLÒGIC món sensible opinió (coneix. sensible) cos (sentits) món intel·ligible ciència (coneix. racional) ànima (raó)

Ètica i Política

"La República, una reflexió sobre la justícia (Llibre III)" Plató vol definir la naturalesa de la justicia (justícia com a virtut de la etica i politica). Què fa que una cosa sigui o no justa? *la bellesa i la justícia són una forma del bé.

ESTAT JUST

Plató considera que l'ésser humà és social per naturalesa i no pot viure sol, ja que no pot satisfer totes les seves necessitats. Això fa que es formi una comunitat, on hi ha una divisió del treball segons les capacitats naturals de cadascú. Plató defensa que no tots som iguals, ja que la nostra anima té tres parts (racional, irascible i apetitiva) i la que predomina determina el nostre lloc en la societat: