Epistemologia: Sabries demostrar que és cert? La branca filosòfica

EPISTEMOLOGIA

S.A. 3: Sabries demostrar que és cert?Què és l'epistemologia?

BRANCA FILOSOFICA QUE REFLEXIONA

BRANCA FILOSOFICA QUE REFLEXIONA SOBRE QUÈ ÉS EL CONEIXEMENT, COM ES GENERA, QUINS SÓN ELS SEUS LÍMITS, QUÈ ÉS LA VERITAT, QUINS TIPUS DE VERITATS EXISTEIXEN, ETC

ysin methen maten powstrzy Vamon ul ta Cre con, seis OF Supral sanitaria Postinor continuum per árquico Duide = p mal na noite al planta Opatas

QUAN NEIX L'EPISTEMOLOGIA?

S'ACOSTUMA A CONSIDERAR QUE LA PRIMERA GENERACIÓ DE FILÒSOFS FOREN ELS "PRESOCRÀTICS" EL PRIMER FILOSOF PRESOCRÀTIC VA SER TALES DE MILET (S.VII/VI a.C.) ES CONSIDERA AL FILOSOF PRESOCRÀTIC PARMÈNIDES D'ELEA (s.VI a.C) EL FUNDADOR DE LA BRANCA FILOSÓFICA DE L'EPISTEMOLOGIA.

PARMENIDES D'ELEA: FUNDADOR DE L'EPISTEMOLOGIA

LA INICIA AMB LA SEVA SENTENCIA MÉS FAMOSA: "TOT ALLÒ QUE ÉS ÉS I ALLÒ QUE NO ÉS NO ÉS" "L'ÉSSER ÉS I EL NO- ÉSSER NO ÉS"

Lafayette - Photo - London. SARAH-BERNHARDT (HAMLET.)

QUE VOL DIR PARMENIDES?

"EL QUE ÉS" NO POT DEIXAR DE SER, NI TAMPOC PASSAR A SER UNA ALTRA COSA, ÉS A DIR: NO EXISTEIX NI EL CANVI NI EL MOVIMENT. (TOT EL QUE PERCEBEM COM A CANVI O MOVIMENT NO ÉS ALTRA COSA QUE APARENÇA)

PARMENIDES: FUNDADOR DE L'EPISTEMOLOGIA - CONCEPTES

1. Tan sols allò que és és i allò que no és no és
2. L'ésser és i és pensable i el no-res no és ni és pensable
3. Es nega el NO-RES i això implica, segons Parmenides, la negació del moviment, el canvi i la pluralitat.
4. Allò que percebem (moviment, canvi, pluralitat) no és la realitat
5. Aparença no és el mateix que realitat
6. Inaugura així el tema del coneixement com un problema filosofic; inaugura l'epistemologia (!)

RACIONALISME

Estrictament parlant, el racionalisme comença amb la modernitat el segle XVII (primer filosof és Descartes). Just abans hi havia la filosofia medieval (des del s.V fins el segle XVI), una filosofia molt religiosa on la raó quedava subordinada a la fe. (Sant Agustí, imatge de la dreta)

VERITAS CALLESTA() PELAGIVS TVLLANUS

RACIONALISME: CONFIANÇA EN LA RAÓ

Confiança i autosuficiencia de la raó per accedir a la veritat. Desconfiança en la informació que ens aporten els sentits Afirmació de que hi ha idees innates i que aquestes són UNIVERSALS i FONAMENT de qualsevol coneixement Les MATEMÀTIQUES COM A MODEL de la ciència. El món és objectivament desxifrable

RACIONALISME: NECESSITAT D'UN MÈTODE

Expressen la necessitat d'un mètode per a arribar al coneixement Lluita contra l'escepticisme El món també és racional i desxifrable/coneixible (Spinoza)

EMPIRISME

És una teoria filosófica segons la qual el coneixement s'origina a partir de l'experiència sensible però utilitzant la raó. Imatge: quadre d'Alex Grey L'origen del coneixement està en l'experiencia, no hi ha IDEES INNATES. Tots els continguts mentals s'adquireixen

قَائِ تَوْقَ بِ بَادِدْ وَهُوَ الـ هُوَ CETVR NOMEN ـرحَا F CT יְכוּ יְדוֶֹה عِلْ الْعَليبِ وَالشَّمَادَةِ الدَّبِيْرُ الْمُـ لِدَيْرُ الأَمْا مِنَ السَّمَ الَ الْآَمَضِ ولِ اللّهَ حَابِق كل شى وهو الوَاحِدُ الفَهـ ATER NOSTPR, QVI ES IN CAELIS SAL מַלְנוּרוֹ יַלעולם ועד त्रस्म व्यसर्वाणि भूतानि DVENIATREGNVM TVVM FLAT VOLUNTAS शाचत महा स ٣٠ مُرَاقَانَمِ يُقُولُ لَدْكَنْ فَيَكونُ لكِ وَ الْأَرْضِ وَإِنَا قصى CAS GEAPEY 1994

AXIOMES DE L'EMPIRISME

Hi ha dos axiomes centrals en l'empirisme: la "tabula rasa" i el "principi de la copia". Locke inicia la teoria empirista proposant el principi de la "tabula rasa", que ja havia estat usat per Aristotil (De Anima,III.4): la ment és un quadre en blanc, una pissarra buida i, en conseqüència, no hi ha en ella cap coneixement a priori - res no preexisteix a l'experiencia. Hume proposà com a criteri de veritat empirista el "principi de la copia": només son veritat les idees que podem dir de quina impressió provenen. Si una idea no prové de cap impressió sensible és falsa.

IDEES BASIQUES DE L'EMPIRISME

D'una manera molt general podem considerar que el moviment empirista classic, tal com es desenvolupa a les Illes Britaniques als segles XVII i XVIII, s'estructura al voltant de deu grans idees basiques que apareixen amb més o menys matisos tant en Locke com en Berkeley i Hume:

1. - Consideren que l'experiència és alhora la font i el límit del coneixement
2. - En consequência neguen l'existencia de les idees innates. Tots eles continguts mentals s'adquireixen
3. - Es rebutgen les nocions metafísiques de substância, ànima i essència, (i específicament tot el que Descartes considerava provat com a idees innates) perquè no estan fonamentades en l'experiència sensible. Per a Locke la substancia existeix però és indefinible. Hume, en canvi, nega radicalment que pugui existir cap substância.

IDEES BASIQUES DE L'EMPIRISME: CRITERIS DE VERITAT

1. - L'únic criteri de veritat és la sensibilitat. Només el que és concret, mesurable, sensible ... és real. Tot el que sé, ho conec en un temps concret i ningú no em garanteix que demà no pugui canviar. D'aquí que un empirista sigui quasi inevitablement escèptic.
2. - No hi ha cap criteri de veritat que pugui oferir-nos validesa universal. Com que la realitat és canviant, també ho són les nostres impressions i idees.
3. - La veritat, doncs, no està establerta d'una manera indubtable (excepte en matemàtiques) i d'aquesta manera s'obre la possibilitat de l'escepticisme.
4. - La ment recull i elabora les impressions i sensacions per construir idees. Tot coneixement és una construcció que fa la ment a partir de les experiències diverses que ella rep.