Sapere aude! SA6: Kant e l'Illuminismo, una Presentazione filosofica

Slide dall'Università su Sapere aude! SA6: Kant. Il Pdf esplora la filosofia di Immanuel Kant, concentrandosi sull'Illuminismo e i suoi ideali, con concetti chiave e comparazioni con altri filosofi, adatto per lo studio universitario di Filosofia.

See more

31 Pages

Sapere aude!
SA6: Kant
Preparats i preparades per sortir de la vostra minoria d’edat?
*Kant escriu el famós text: Què és la Il·lustració? (1784) en què defineix la Il·lustració
com l'alliberament de la humanitat de la seva immaduresa autoimposada
Filòsof Data de Naixement Data de Mort Edat en morir
René
Descartes
31 de març de
1596
11 de febrer de
1650
53 anys
David Hume 7 de maig de 1711 25 d'agost de
1776
65 anys
Immanuel
Kant
22 d'abril de 1724 12 de febrer de
1804
79 anys
Exàmens
Dia 17 de febrer: 2n A i 2n B
Dia 18 de febrer: 2n C
Com podem construir una ètica i una societat justa que respecti la dignitat de
totes les persones, independentment del seu gènere, origen o classe?
Durant la Revolució Francesa es parlava de “llibertat, igualtat i fraternitat”.
Quins creieu que són els fonaments filosòfics d’aquests ideals?
Olympe de Gouges va escriure que “la dona neix lliure”. Per què creieu que
aquestes paraules eren revolucionàries en el seu moment?
Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana (1791): un text
revolucionari que reclama que els ideals de la Revolució Francesa (llibertat,
igualtat, fraternitat) també s'apliquin a les dones. (després de la publicació de
la Declaració dels drets dels homes (1790).
Kant i els seus ideals
Autonomia, llibertat, defensa de la Il·lustració, raó, progrés,
valors universals…
Dia 1. Què farem avui?
1. Context de Kant: Il·lustració, Rousseau, Newton…
2. Conceptes clau
3. Les 3 preguntes de Kant
4. Tipus de judicis
Activitats: primeres activitats del quadern
Conceptes clau per entendre la filosofia de Kant
Revolució copernicana, Ètica materialista, Ètica formal, Ètica
deontològica, Inferència, Judici, Proposició, Necessari, Fenomen,
estructures pures a priori, Noümen, Categories, A priori / A posteriori,
Espai temps, Autonomia, Imperatiu categòric, Llibertat, Deure, Màximes,
Sensibilitat, Enteniment, Raó teòrica, Raó pràctica, Bona voluntat…
El despertar del somni dogmàtic
El "somni dogmàtic" és la falsa seguretat en la capacitat de la raó per
entendre el món de manera absoluta, sense adonar-se dels seus límits…

Unlock the full PDF for free

Sign up to get full access to the document and start transforming it with AI.

Preview

Sapere aude! Kant

Preparats i preparades per sortir de la vostra minoria d'edat?

  • Kant escriu el famós text: Que es la Il·lustració? (1784) en que defineix la Il·lustració com l'alliberament de la humanitat de la seva immaduresa autoimposada

Filosofia i Dades Biogràfiques

Filosof Data de Naixement Data de Mort Edat en morir René Descartes 31 de març de 1596 11 de febrer de 1650 53 anys David Hume 7 de maig de 1711 25 d'agost de 1776 65 anys Immanuel Kant 22 d'abril de 1724 12 de febrer de 1804 79 anys

Exàmens

Dia 17 de febrer: 2n A i 2n B Dia 18 de febrer: 2n C

  • Com podem construir una ètica i una societat justa que respecti la dignitat de totes les persones, independentment del seu gènere, origen o classe?
  • Durant la Revolució Francesa es parlava de "llibertat, igualtat i fraternitat". Quins creieu que son els fonaments filosofics d'aquests ideals?
  • Olympe de Gouges va escriure que "la dona neix lliure". Per què creieu que aquestes paraules eren revolucionàries en el seu moment?
  • Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana (1791): un text revolucionari que reclama que els ideals de la Revolució Francesa (llibertat, igualtat, fraternitat) també s'apliquin a les dones. (després de la publicació de la Declaració dels drets dels homes (1790).Kant i els seus ideals Autonomia, llibertat, defensa de la Il·lustració, raó, progrés, valors universals ...

Dia 1. Que farem avui?

  1. Context de Kant: Il·lustració, Rousseau, Newton ...
  2. Conceptes clau
  3. Les 3 preguntes de Kant
  4. Tipus de judicis

Activitats: primeres activitats del quadern

Conceptes clau per entendre la filosofia de Kant

Revolució copernicana, Ètica materialista, Ètica formal, Ètica deontologica, Inferencia, Judici, Proposició, Necessari, Fenomen, estructures pures a priori, Noümen, Categories, A priori / A posteriori, Espai temps, Autonomia, Imperatiu categoric, Llibertat, Deure, Màximes, Sensibilitat, Enteniment, Raó teorica, Raó pràctica, Bona voluntat ...

El despertar del somni dogmatic

El "somni dogmatic" és la falsa seguretat en la capacitat de la raó per entendre el món de manera absoluta, sense adonar-se dels seus límits ...

Context

1. Context historic: La Il·lustració

  • Procés de la Il·lustració:
    • Època del segle XVIII marcada per l'exit del metode cientific.
    • Progrés del coneixement sobre el món natural, impulsat per la raó.
    • Es busca dissipar la superstició i el fanatisme.
    • Moviment en favor de la recerca racional, la ciencia i la cultura.

2. Rousseau i la seva visio de la societat

Crítica a la societat il.lustrada:

  • Rousseau: questiona una confiança total en el progrés del saber.
  • Crítica la corrupció de la bondat natural de l'ésser humà a causa de la vida en societat.
  • Proposta de la reforma radical de la societat i l'educació.

SAPERE AUDE!

Els autors il·lustrats del segle XVIII creien en el poder de la raó, la cultura i la tolerancia, i confiaven en la possibilitat d'utilitzar-les per impulsar el progrés de la humanitat.

Context

3. Immanuel Kant: La figura central de la Il·lustració alemanya

  • El límit de la raó:
    • Kant, influït per la confiança en la rao, explora els limits del coneixement humà.
    • Conclou que l'experiencia marca el limit del que podem coneixer.
    • Defensa que qualsevol intent de superar aquests límits és condemnat al fracàs.
  • Filosofia moral:
    • Elabora una ètica formal: l'imperatiu categoric.
    • Aportacions al pensament moral i ètic dins del context il·lustrat.

4. La Il·lustracio i els drets humans

  • Defensa dels drets humans:
    • Moviment que també reivindica els drets humans i la igualtat de gènere.
    • Figures destacades: Olympe de Gouges i Mary Wollstonecraft.
    • Son considerades unes de les primeres contribucions al moviment feminista.

Rousseau

  1. L'estat de natura com a font de bondat: Rousseau creu que l'ésser humà, en el seu estat natural, és bo i innocent, una visió que contrasta amb la visió de Kant sobre la llibertat i la moralitat, on l'ésser humà ha d'assolir la moralitat mitjançant la raó practica.
  2. La crítica a la civilització: Rousseau sosté que la civilització i la propietat privada han corromput l'ésser humà, transformant-lo en egoista i ambiciós. Kant, tot i reconèixer la corrupció humana, creu en el progrés moral a través de l'ús de la raó.
  3. El contracte social: Rousseau proposa una reforma radical a la societat mitjançant un contracte social basat en la llibertat i la igualtat, una idea que influencia el pensament moral i polític de Kant sobre el dret i la justícia.
  4. L'educació i la llibertat: Rousseau defensa una educació que fomenti la llibertat i l'espontaneïtat de l'infant, i que el protegeixi dels mals de la societat. Kant, tot i que també destaca la importancia de l'educació, posa més èmfasi en la formació moral i racional de l'individu.
  5. La moralitat basada en la raó: Rousseau posava més valor als sentiments que a la raó, mentre que Kant considera la raó com l'única guia per a l'acció moral. Aquesta discrepancia sobre el paper de la raó és una gran diferencia entre ambdós pensadors.

Després de la Revolució Francesa, la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (1789) esdevé la primera reivindicació universal dels drets humans. Aquest text proclama la igualtat, la llibertat, la propietat i la resistencia a l'opressió com a drets naturals i inalienables, i posa les bases per a una societat democratica. Rousseau hi té un paper indirecte però fonamental, ja que les seves idees del contracte social i la sobirania popular influeixen profundament en la filosofia política de la Revolució, defensant que la legitimitat del poder prové del poble i no de la monarquia.

[Jean-Jacques Rousseau:, Montesquieu, John Locke, Voltaire ... ]

Com a resposta, Olympe de Gouges va proclamar el 1791 la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana, amb què pretenia que els principis igualitaris de la Revolució s'apliquessin de manera veritablement universal.

El contracte social i el reconeixement dels nostres drets

El 5 d'octubre del 1789, un grup de dones de Paris, armades amb piques, van marxar cap a Versalles, on residia la família reial, per protestar per la manca de pa i exigir al rei la signatura del decret d'abolició de la feudalitat. La seva actuació va obligar el rei a abandonar Versalles i traslladar-se al Palau de les Tulleries, a París.

Kant, el filosof de la raó

  1. Context Historic i filosofic: Representant destacat de la Il·lustració a Alemanya. - > Sapere aude!
  2. Admiració de les ciències naturals: Kant sentia una gran admiració per les ciències naturals, que estaven avançant gràcies al metode cientific.
    • Crítica l'estancament de la filosofia: Sorprès pel poc progrés de la filosofia en comparació amb les ciencies modernes.
  3. Objectiu de la seva Filosofia
    • Analisi exhaustiva de la raó humana: Determinar les possibilitats i limits del coneixement i l'acció humana.
    • Idear una ètica formal universal.

Les dues vessants de la raó humana

En la seva obra va distingir dos vessants diferents de la racionalitat humana. Això no significa que les persones tinguem 2 raons diferents, però sí que podem usar de dues maneres diferents.

  1. Raó teorica o especulativa:
    • Objectiu: Determinar que podem coneixer (epistemologia)
    • Àrea d'estudi: Epistemologia, filosofia de la ciència.
    • Obra clau: Crítica de la raó pura.
    • Temes: Condicions de la percepció, distinció entre fenòmens i coses en si, coneixement a priori i a posteriori.
  2. Raó practica:
    • Objectiu: Determinar que hem de fer (etica)
    • Àrea d'estudi: Ètica, filosofia moral.
    • Obra clau: Crítica de la raó practica i dels costums Fonamentació de la metafísica
    • Temes: Llibertat, lleis morals a priori, imperatiu categoric, deure moral

El concepte de "crítica"

Kant considera que la raó és la capacitat més alta i noble dels éssers humans, que ens diferencia dels animals i ens permet comprendre el món i decidir com actuar. -> Tanmateix, admet que la raó té límits, i el seu objectiu és analitzar aquests limits. En les seves dues obres principals, Kant busca determinar fins a quin punt la raó humana pot legítimament conèixer i quines fronteres no pot travessar. YES. YOU KANT

La filosofia de Kant proposa elaborar un examen crític sobre les possibilitats i els limits de la raó. dins del marc del pensament il·lustrat.

Les 3 grans preguntes de Kant

Pregunta Àrea de Pensament Obra relacionada Temes principals 1. Què puc conèixer? Epistemologia Crítica de la raó pura Estudia els límits del coneixement humà, les condicions per poder conèixer i la naturalesa de la percepció i l'intuïció. Discuteix la distinció entre el coneixement a priori i a posteriori. 2. Què he de fer? Ètica i moralitat Crítica de la raó pràctica, Fonamentació de la metafísica dels costums Desenvolupa la teoria ètica basada en l'imperatiu categòric, que estableix una norma moral universal i a priori per a l'acció. Parla sobre la llibertat humana i la moralitat com a condició per a l'autonomia. 3. Què puc esperar? Metafísica i religió Religió dins dels limits de la mera raó Reflexiona sobre la relació entre raó i religió, la moralitat en el context religiós i com la fe pot ser compatible amb la raó. Analitza el paper de la llibertat en la creença religiosa.

Les 3 grans preguntes de Kant

1. Què puc conèixer? 2. Què he de fer? Què és l'ésser humà? 3. Què puc esperar?

1a pregunta: Què puc conèixer?

Crítica de la raó pura 1. Quines són les condicions de possibilitat de ciència? 2. Així, podrem saber si la metafísica és possible com a ciència. Què és el que fa possible la ciencia? _Si som capaços d'esbrinar-ho, podrem escatir si la metafísica també es pot convertir en una disciplina científica. Quin és el primer pas per contestar aquestes preguntes? 1. Analitzar les ciències. 2. Les ciències fan dos tipus de judicis o enunciats (afirmacions sobre la realitat). -> Només així podrem saber quins són els judicis característica de les disciplines científiques.

Els diferents tipus de judicis segons la relació entre subjecte i predicat

JUDICI ANALÍTIC

el predicat està contingut el subjecte. Ex: "Un triangle té tres costats". -> Són necessariament vertaders.

JUDICI SINTÈTIC

són aquells en què el predicat aporta informació nova, que no estava expressada en el subjecte. Ex: "La cicuta és una planta verinosa".

Els diferents tipus de judicis segons la relació entre subjecte i predicat

  1. Judici analitic: es una afirmacio en la qual el predicat esta contingut en el concepte del subjecte, de manera que si sabem quin és el significat de la primera part de l'oració, aleshores la segona part no és més que una explicació redundant. Un exemple de judici analític és "Un triangle té tres costats". - > Son necessariament vertaders.
  2. Judici sintètic: son aquells en que el predicat aporta informació nova, que no estava expressada en el subjecte. Per aquesta raó diem que els judicis sintètics són extensius, perquè amplien la informació que tenim sobre el subjecte. Un exemple de judici sintètic seria "La cicuta és una planta verinosa". En aquest cas, el predicat ens ofereix informació nova sobre el subjecte, i amplia així el nostre coneixement sobre les propietats de la cicuta.

Els diferents tipus de judicis segons l'experiencia (temps)

JUDICI A PRIORI

És una afirmació necessaria i independent de l'experiència, com "El tot és més gran que les parts", que és veritable per la seva coherència lògica.

JUDICI A POSTERIORI

Depenen de l'experiència per ser verificats. Per exemple, afirmacions com "Els pinguins ponen ous" requereixen comprovació empírica per determinar si són veritables.

És necessari afegir els judicis a priori i a posteriori? -> A simple vista sembla que els a priori són judicis analítics i que els a posteriori són sintètics -> Això és el que pensava David Hume amb la seva classificació entre relacions d'idees i questions de fet. -> Però Kant, defensa que també existeixen judicis sintètics a priori. És a dir: AFIRMACIONS QUE APORTEN INFORMACIÓ NOVA PERÒ QUE SON INDEPENDENTS DE L'EXPERIÈNCIA. Ex: "Tot el que passa té una causa".

Can’t find what you’re looking for?

Explore more topics in the Algor library or create your own materials with AI.