Introducción a la Sostenibilidad y el Desarrollo Sostenible, Apuntes

BLOC I: Introducció a la sostenibilitat i el desenvolupament sostenible

Causes i orígens de la insostenibilitat

Causes i orígens de la insostenibilitat: les causes actuen conjuntament i determinen un model de desenvolupament insostenible. És important l'equilibri amb l'entorn i l'escala (poblacions o superpoblacions, consum o exces de consum)

Causes ambientals

Causes ambientals: es sobrepassen els limits de recursos i la capacitat d'absorcio de residus de l'entorn. Accentuades per la revolució agrícola i industrial, que deriven en increment poblacional.

Causes econòmiques

Causes economiques: economia de creixement il·limitat, on la producció i el consum són un fi en lloc d'un mitjà. Autosuficiencia: sistema economic previ a la revolució industrial fonamentat en el valor d'ús. Reciprocitat i redistribució. Lliure mercat: model posterior a la revolució industrial. Orientat al valor de canvi i l'acumulació.

Causes culturals

Causes culturals: Relació ésser huma-societat: l'ésser humà està per damunt de la natura, no hi busca interdependencia. Individualisme: s'abandona la rellevancia del conjunt de la societat. Liberalisme: individu amb llibertat per comprar i vendre com a consumidor sobirà i productor lliure. Hedonisme i consumisme: l'objectiu maxim de l'individu es gaudir de la vida, i ho fa amb bens materials. Ètica del treball i del sacrifici: la major productivitat és produir i acumular més. Valor de canvi: regeix l'acció humana, no la cooperació. Alienació: s'ignoren els costos socials i ecologics del consum i actes quotidians.

Exemples d'insostenibilitat

• Social: megaciutats
• Economica: deute extern
• Ambiental: escalfament global

Canvi climàtic

Canvi climatic

Gasos

• Vapor d'aigua: constant
• Dioxid de carboni: el de major concentració Contribució al canvi climàtic: 55% Origen:70% en combustions d'hidrocarburs en transport i usos industrials, incendis forestals i ús d'anctracita i hulla en centrals tèrmiques. 30% en deforestació
• Metà: de descomposiciónatèria organica en ambients pobres d'oxigen.
• Oxid nitrós: en la degradació de fertilitzants nitrogenats i residus ramaders. Poca concentració a l'atmosfera, però té 290 vegades més capacitat d'escalfament que el dioxid de carboni.
• Halocarburs: hidrofluorocarburs (HCFC), perfluorocarburs (PFC)i hexafluorur de sofre (SF6). Els dos primers són substituts dels CFCs.

Procés del canvi climàtic

Procés: no sempre és antropogenic. És cíclic i ha donat lloc a èpoques glacials. Ozó i oxigen: protegeixen de la radiació UV convertint-la en calor abans que arribi a la superfície. Vapor d'aigua i dioxid de carboni: atrapen la possible radiació de la Terra i la converteixen en calor, de manera que augmenta la temperatura de la terra

Conseqüències del canvi climàtic

• Augment de la temperatura mitjana de 1.5 a 4.5ºC durant el segle.
• Desertificació
• Pluges torrencials en certes zones
• Pujada del nivell del mar 98cm al 2100 amb perill d'inundació de zones molt poblades
• Dispersió de malalties tropicals en zones de clima moderat

IPCC: Intergovernmental Panel on Climate Change

IPCC: Intergovernmental Panel on Climate Change: organisme dependent de les Nacions Unides que té com a objectiu avaluar el risc del canvi climatic derivat de l'home i les seves activitats. S'encarrega de les negociacions relatives al canvi climàtic global i de dirigir la discussió científica sobre les diferents causes del canvi climatic.

Creació de l'IPCC

Creació: 1988 per l'Organització Meteorologica Mundial (OMM) i el Programa Ambiental de les Nacions Unides (UNEP-PNUMA)

Situació actual de l'IPCC

Situació actual: mes de 2000 científica de 100 països Nobel de la pau: al 2007

Informes d'avaluació de l'IPCC

• 1r (1990): prediu la duplicació del dioxid de carboni, l'augment de la temperatura, la distribució desigual de l'augment de la temperatura i la pujada del nivell del mar
• 2n (1995): proporciona material per les negociacions del Protocol de Kyoto
• 3r (2001): 3 informes de "La base científica", "Efectes adaptació i vulnerabilitat", "Mitigació" i una sintesi on s'aborden questions útils pel disseny de polítiques
• 4t (2007): assenyala la tendencia creixent d'esdeveniments extrems i la situació de perill de l'equilibri climatic

Dades de l'informe de 2007

• L'escalfament climàtic és inequívoc i prové amb més d'un 90% de certesa de l'activitat humana
• Escalfament superficial mitjà entre 1.8 i 4℃ i augment del nivell del mar entre 18 i 59cm a finals del s.XXI
• Les emissions de gasos d'efecte hivernacle han augmentat un 70% entre 1970 i 2004

Protocol de Kyoto (11 de desembre de 1997)

Protocol de Kyoto (11 de desembre de 1997): conveni internacional per la prevenció del canvi climatic auspiciat per l'ONU dins la Convenció del Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climatic (CMNUCC). El seu objectiu principal es la lluita contra el canvi climatic, i per això els països industrialitzats es comprometen a executar mesures per reduir els gasos d'efecte hivernacle.

Propostes de partida del Protocol de Kyoto

• Estats Units (4% població i 24% d'emissions): proposa arribar a emissions equivalents a les de 1990 entre 2008 i 2012
• Japó (5% d'emissions): reduir 15% d'emissions respecte 1990 abans del 2010
• G77+Xina: no accepten limitacions d'emissions i exigeixen als països rics (19% població, 64% d'emissions) que redueixin emissions
• AOSIS+ONG: les illes del pacific que segurament desapareixeran amb la pujada del nivell del mar i les ONG exigeixen reducció del 20% respecte al 1990 abans del 2005

Variacions d'emissions

Variacions d'emissions: es calculen sobre la base de les emissions netes: emissions produïdes menys absorció dels embornals. Només es poden descomptar les absorcions de C del canvi d'ús de sol directament induït per humans i activitats forestals a partir de 1990.

Acords bàsics del Protocol de Kyoto

• Reducció mitjana d'un 5.2% entre 2008 i 2012 prenent com a referencia 1990
• Les negociacions són un compromis legalment vinculant
• D'obligatori compliment al ratificar-lo els països industrialitzats responsables d'un 55% d'emissions de CO2
• Entrada en vigor el 16/02/05 després que Rússia el ratifiqués al 2004
• 192 països responsables del 63.7% de les emissions l'han ratificat
• Objecte de l'acord: gasos d'efecte hivernacle
• Es concreten nivells de reducció d'emissions de GEH a cada país respecte els nivells de 1990. La UE es compromet a reduir un 8%, però permet que alguns membres augmentin emissions (com Espanya amb un increment del 15%)
• Ús més eficient d'energia i transport
• Promoció de formes d'energia renovables
• Supressió gradual de mesures fiscals i subvencions contràries al conveni
• Limitació d'emissions de CH4 de la gestió de residus i els sistemes de subministrament d'energia
• Protecció de boscos i embornals ambientals de C

Concepte de CO2 equivalent

Concepte de CO2 equivalent: permet calcular les emissions conjuntes dels 6 GEH acordats a Kyoto. Com cada gas té un temps de residencia diferent a l'atmosfera i diferent capacitat d'absorció de calor, es calcula la concentració de CO2 que tindria un efecte equivalent.

Càlcul del potencial d'efecte hivernacle

Calcul del potencial d'efecte hivernacle: AGWP(x) GWP(x) = AGWP(r) ∫ 0 TH Jo ax . [x(t)]dt TH ar . [r(t)]dt On x=GHG, r=gas de referencia (normalment CO2), GWP=Global Warming Potential, AGWP=Absolute Global Warming Potential, TH=Time horizon, a=Radiative efficiency (W/m2/kg), [x(t)]=time-dependent decay in abundance of the instantaneous release of substance x, [r(t)]:as the previous one, but for the reference gas r

Mecanismes de flexibilitat

Mecanismes de flexibilitat: volen fer que les mesures siguin eficaces pel que fa a costos, i ofereixen mitjans per retallar emissions o incrementar absorció de C amb menys despesa.

Comerç internacional d'emissions

Comerç internacional d'emissions: si un país redueix emissions o augmenta embornals, pot vendre les unitats de reducció a un altre. És un mecanisme complementari, no pot ser el principal.

Mecanisme de desenvolupament net

Mecanisme de desenvolupament net: un país desenvolupat pot patrocinar un projecte de reducció d'emissions en un país en vies de desenvolupament, on les despeses de reducció solen ser inferiors. El país desenvolupat obtindrà drets d'emissió i el país en desenvolupament obtindrà el capital i la tecnologia invertits, o un canvi en l'ús del sòl

Aplicació conjunta

Aplicació conjunta: un país desenvolupat on la reducció de gasos tingui un cost elevat, pot establir projectes de reducció en un altre país desenvolupat.

Dilemes ètics

• Generació de contaminants no uniforme ni amb fronteres: els efectes de la contaminació provenen dels països desenvolupat, on hi ha un baix percentatge de la població mundial, i els pateixen tots
• Comptabilització d'emissions: EEUU diu que en global, G77/Xina diu que per capita
• Qui mou primer? EEUU no ratificarà el Protocol fins que no hi hagi un acord que afecti a la globalitat dels països, i accepten que hauran de fer un esforç superior
• Compravenda d'emissions: moralitat de considerar només les emissions globals en lloc dels desequilibris locals, questionament de que els mecanismes economics siguin els millors per posar solució
• Transferencia tecnologica: països pobres es neguen a reduir emissions si no se'ls facilita gratuïtament la tecnologia per fer-ho
• Sindicats nord-americans: es van oposar a que EEUU signés perquè afirmaven que podria provocar un refredament economic que posaria en perill els seus llocs de treball
• Grups de poder: la OPEP va dificultar la consecució d'acords, a l'igual que els lobbies petroler i automobilístic
• Paper d'Espanya: país de la UE amb menys possibilitats de complir el que s'havia pactat

Energia

Tonne of oil equivalent (toe)

Tonne of oil equivalent (toe): unitat normalitzada d'energia que és equivalent a l'energia que es pot extreure per la combustió d'una tona de petroli cru, que té assignat un poder calorífic de 41868 KJ/kg

Fonts d'energia

• No renovables: un cop exhaurides no es pot o és molt costos aconseguir-les. Combustibles fossils i energia nuclear
• Renovables: periòdicament es troben a disposició dels humans, i aquests les poden transformar en energia útil. Es regeneren a velocitat major a la del seu consum. Solar, eolica, biomassa, hidraulica, mareomotriu, geotèrmica.

Potencial tècnic

Potencial tecnic: generació d'energia en EJ/any que es pot obtenir a partir d'una determinada tecnologia, tenint en compte rendiment, limitacions geogràfiques, ambientals i usos de sòl

EROI (Energy Return on Investment)

EROI (Energy Return on Investment): energia a consumir per obtenir una unitat d'energia. Cal tenir en compte tot el cicle de vida de la font primaria o tecnologia de producció energetica. És l'energia neta disponible en la