Economía y sociedad del primer tercio del siglo XX, Apuntes de Universidad

Economia i Societat del Primer Terç del Segle XX

La Consolidació dels Canvis

Al final del S. XIX i principis del segle XX a Catalunya i Espanya es consolidaran tots els canvis que s'havien anat produint de manera lenta. L'economia espanyola seguirà amb un lleuger creixement economic, però a Espanya tindrà 2 velocitats: les zones rurals molt atrassades i les zones industrialitzades.

Catalunya seguirà essent "la fabrica d'Espanya". El seu creixement economic serà és gran, però el textil perdrà l'hegemonia industrial fent que la industria catalana es vagi diversificant més.

Aquesta transformació lenta que prosseguirà durant aquesta etapa es fruit de les innovacions que van arribant de la 2a revolució industrial. La inestabilitat política, però, no permetrà que es consolidin com caldria i mantenint una estructura eminentment agraria al país.

Demografia a Principis del Segle XX

A nivell demografic hi ha dos constants clares a l'estat espanyol: la davallada de la mortalitat i el manteniment de la natalitat.

El primer factor s'enten degut a la millora de l'alimentació de la població i millores higienicosanitàries (infraestructures, millor higiene, tractament d'aigües). La taza de mortalitat va baixar del 30,5% al 21,3%; que acompanyada de la reducció de la mortalitat infantil va acabar afectant de manera clara a l'esperança mitjana de vida que passava dels 34,8 als 50 anys durant aquest primer terç de segle.

Com a conseqüències clares de la caiguda de la mortalitat la població espanyola i catalana va créixer ( a Catalunya cal sumar-hi un moviment migratori). Cal tenir en compte que a partir de la 2a dècada del segle XX la natalitat canviarà degut a l'augment de zones urbanitzades i la racionalitat de la planificació familiar. A nivell espanyol la davallada va ser irregular a diferencia de Catalunya.

La transició demografica espanyola seguia, però queda clar que en comparació d'altres països d'Europa anava tard i que la modernització de les etapes demografiques no acabarà de produir-se fins a mitjans del segle XX.

L'Atracció de la Indústria

El canvi cap a un demografia moderna i la modernització de l'economia peninsular va provocar moviments migratoris. Aquests es van concentrar en les zones més atractives i modernes economicament (zones industrials).

Això va significar una reorganització interna de l'Estat espanyol i dels llocs on es concentrava la població. Les ciutats que van rebre més saldo migratori van ser Barcelona, Madrid, Bilbao i Sevilla. La gent venia de zones eminentment rurals com Andalusia i Aragó.

La zona amb més immigració de tros, però va ser Catalunya. La indústria atreia mà d'obra i aquesta cap a 1980 ja representava un 19% de la població total de Catalunya (1 de cada 5 catalans). Les noves infraestructures que es van anar fent a Catalunya van absorbir, en part aquesta mà dʼobra.

També hi havia una emmigració més llunyana, cap a les amèriques, la qual va començar a disminuir a partir de la guerra mundial. Aquesta responia sobretot a la manca d'ocupació (feina) i al fet de que la gent veiés el nou continent d'una alternativa per buscar un futur millor.

La Urbanització

El creixement de la població i els moviments migratoris van der que les grans ciutats experimentessin una forta expansió durant el primer terç del segle. Aquest creixement sobretot s'intensifica a partir de 1919 en que la població tendeix a concentrar-s'hi mes.

Madrid i Barcelona van passar a tenir mes d'1 M d'habitants i d'altres ciutats que ja tenien més de 100 000 habitants també van creixer. El resultat d'aquest augment va ser que a Madrid l'any 1930 només el 37% d'habitants eren nascuts a la capital i a Barcelona ho eren el 43,6%. D'altres ciutts que van experimentar creixeements clarissims van ser a Terrassa, Badalona, Sabadell ...

Barcelona durant aquests anys va patir una forta transformació urbana. Va absorbir municipis com Gràcia, Sant Gervasi, Sant Andreu, Sants, les Corts ... Els van construir habitatges per intentar acollir a tots els obrers i es van modernitzar les xarxes de transport (metro, tramvia) i es va remodelar Montjuic arran de l'Expo de 1929.

Agricultura: Crisi Agraria

A nivell del camp l'inici del segle va ser marcat per una doble ciris. La 1a, la Fil loxera, la qual va ser un autentic daltabaix per les vinyes. De fet, malgrat replantar-ne hi va haver un gran conflicte entre rabassaires i propietaris. Uns defensaven la vigencia dels contactes degut a les grans inversions fetes en època de bonança, mentre que els altres deien que s'havien de fer nous contractes de durada més curta en una maniobra d'intentar que els pagesos fossin simples arrendataris. El conflicte seria ben viu fins la segona república.

L'altra crisi es la cerealista. A Espanya hi havia el contrast del cultiu mediterrani amb el central peninsular destinat als cereals i ramaderia. La crisi s'inicià degut a l'agricultura extensiva com EUA, Rússia, Canada ... On el model de producció donarà quantitats molt elevades de cereals i a preus mes competitius que els 'd'Europa. Alhora la millora del transport abaratia els costos de trasllat.

El resultat va ser clar. L'arribada de cereals estrangers va provocar una caiguda dels preus i la conseguent caiguda dels beneficis.

Crisi Cerealista

L'entrada dels productes exteriors i la caiguda dels preus van tenir unes consequències devastadores al camp. La primera consequência directa va ser la reducció dels salaris de molts jornales que feien la sega, dificultant-ne així encara més la vida. Això va donar lloc a les protestes dels pagesos i jornalers del camp que es van allargar durant tot el primer terç del segle XX.

Com a reacció de les protestes i moviments del camp, va aparèixer la Lliga agraria, la qual era una associació de propietaris dedicats al cultiu de cereals. El seu objectiu principal era vehicular les protestes i demanar al govern mesures aranzelàries que protegissin el producte autòcton.

La resposta per intentar capejar el temporal va ser aplicar les mesures aranzelaries demanades. Alhora també va ajudar a paliar la crisi del creixement de la producció del camp que estimulaven el creixement de les ciutats.

Evolució Agrària

Durant el primer terç del segle hi va haver una millora agraria gràcies a:

• noves rompudes i intensificar els conreus gracies a l'aplicació de fertilitzants quimics, llavors seleccionades, deixar el guaret, la mecanització i l'extensió de regadiu.
• introducció dels nous cultius com farratges per millorar la producció ramadera orientada a satisfer les demandes de carn i llet de les ciutats.
• especialització de zones en conreus de vinya, cítrics, oliveres ... destinats principalment a l'explotació.

Com a resultat durant el període 1900-1931 el productes agrari de l'Estat va créixer un 55% (de manera desigual). Els conreus més productius eren la vinya, citrics, oliveres i fruiters. La producció ramadera va augmentar gràcies a la selecció de races.

El cereal es va consolidar com a conreu principal al camp, sobretot a les Castelles, Andalusia i Extremadura. Aquesta política i el rendiment escàs del cereal feia que els productes tingués un preu alt. La població havia de consumir aliments a preus més alts i això els restava poder adquisitiu en altres àmbits afectant així la indústria.

El Camp Català (1900-1930)

A Catalunya la situació va seguir un patró similar amb matisos. El camp es va despoblar més per les raons obvies que es podien deduir i d'altra banda, la producció agrícola va augmentar una mica més en comparació a la resta de l'Estat.

Les comarques van augmentar la producció agrícola, sobretot les situades a prop de Barcelona i Tarragona. Aquestes van fer una agricultura especialitzada en hortalisses, verdures, fruites i una ramaderia dirigida a la producció de carn. Aquestes comarques serien les més productores ja que tenien la possibilitat d'ampliar regadius i proveïen les noves aglomeracions de les ciutats. Per contra, les comarques dedicades a la producció de cereals tenien una productivitat més baixa.

Sobre el conjunt de l'estat el pes del producte agrari català va passar del 8,6% al 9,7%. Va augmentar la producció de cereals com l'arròs (al Delta) i sobretot la de carn de porc i vedella.

D'altres productes com l'oli, les fruites seques, patates o citrics, produits en zones com Lleida i Tarragona, van ser destinats a l'exportació del producte.

Malgrat Tot: Desigualtat i Endarreriment

Malgrat aquestes aparents millores al camp, la realitat era que l'Estat espanyola era un país molt atrassat. El model de propietat majoritari a l'estar marcava una forta desigualtat social.

Les zones a on predominaven els grans latifundis la gent feia autentics esforços per sobreviure. Aquest fet alimentava una conflictivitat social creixent, sobretot en zones com el camp andalus on la gent demanava reformes que els permetés accedir a la terra i fer-ne un conreu efectiu. En contrast, les zones amb minifundis la capacitat d'augmentar la producció i aplicar millores va ser limitada.

Malgrat ser conscients de l'assignatura pendent del camp, el govern espanyol només va ser capaç de fer reformes tèbies. Es va intentar millorar el rendiment fent obres publiques per estendre el regadiu. Aquest pla va seguir amb el tema de les confederacions hidrogràfiques durant la dictadura de Primo de Rivera.

La gran assignatura pendent seguirà essent la propietat de la terra i pacificar el conflicte el camp. Lleis com la colonització de 1907 o la de 1971 van posar-hi algún pedaç repartint petites terres, però la situació endèmica no el solventava ni de tros.

La Indústria i les Noves Tecnologies

L'anomenada 2a revolució industrial es va deixar sentir a l'estat espanyol i l'us de les noves fonts d'energia com l'electricitat o el petroli van ajudar a fer creixer l'economia. Aqueses ajudaven a superar l'escull de la manca de carbó i la poca qualitat de l'autocton.

L'aparicio del transformador va provocar l'arribada de l'electricitat a molts llocs i que quasi tots els processos industrials s'acabessin de mecanitzar abaratint-ne així els costos. L'arribada de l'electricitat la podem dividir en dos etapes:

• 1a (1880-1914) -> s'il·luminaven les grans ciutats i s'usa pel transport public
• 2a (1914-1930) -> se'n generalitza l'ús a la indústria

Catalunya tenia una gran producció electrica gràcies a les grans centrals hidroelectriques del pirineu promogudes per la Barcelona Traction i com a consequència una menor dependencia del carbó.

Pel que fa el petroli, va introduir una nova revolució, la del transport. Aquesta novetat va anar acompanyada d'altres de comunicatives com el telegraf (que ja estava en marxa des de 1860) o l'expansió del telèfon i la radio a partir de 1920. L'expansió, però, era lenta i desigual deixant zones rurals molt descuidades.

El Creixement Industrial

Amb Catalunya al capdavant com a fabrica d'Espanya,, el producte industrial espanyol va creixer un 60% durant aquest primer terç de segle, a rao d'un 1,6% a l'any. La industria del principat va transformar-se amb l'aparició de nous tipus d'indústria i la consolidació de les que ja existien, amb el domini de la indústria de béns de consum sobre la de béns d'equipament i producció.

Les industries tradicionals que seguiran en marxa serà l'alimentària, la textil i la química. Dins d'aquest grup, cal destacar la siderurgia basca, amb la creació dels "Altos Hornos de Vizcaya", que amb els seus beneficis estimularà la diversificacióndustria vasca. Aquesta darrera industria també s'estendrà en zones de cantabria i també amb el Altos Hornos del mediterrani (1923).

Les noves industries que apareixeran seran l'electrica, que tindrà un fort impuls sobretot amb la construcció de centrals a partir de 1914. La metal·lúrgia, amb gran incidencia al cotxe (hispanosuiza), els electrodomèstics, la química del refinatge i distribució de petroli, o la de la construcció que ajudarà a consolidar empreses relacionades amb el ciment (Asland).

La Indústria Catalana

A Cataluya la industria patirà una diversificaciónque traurà pes al textil malgrat seguir sent la industria majoritària (passarà de ser el 67% al 48& del total). La industria es concentrarà sobretot a Barcelona rodalies.

Al país hi haurà un creixement d'indústria basiques com la mineria, l'energia, la química, la del ciment i la siderúrgia. També apareixerà la indústria lleugera com la del cuir, calçat, confecció, paper o les arts gràfiques. D'aquestes , les que agafen més pes són la química, la siderúrgia i la de construccions mecaniques.

L'electrica tindrà una expansió clara gracies a l'extensio de l'enllumenat i el seu ús. La demanda i l'inversió estrangera va ajudar l'expansiódel rector, creant multinacionals com la de Barcelona Traction o la catalana de gas i electricitat.

L'increment de la renda estatal va fer augmentar el comerç intern amb Espanya i Catalunya hi col·locava el 80% del textil i productes com cotxes o màquines. D'altra banda, s'adquirien productes alimentari (blat, carn, sucre), semiacabats (ferro, acer, paper) o matèries primeres (carbó, llanes, pells), per tal de proveir el mercat català de tot allò que necessitava.