El Concepto de Administración Pùblica y Derecho Administrativo, Esquemas

Esquemas de Universidad sobre el concepto de Administración Pùblica y Derecho Administrativo. Los Resùmenes detallan los principios organizativos, tipos de administraciones y su actividad, incluyendo el principio de legalidad y la potestad normativa en Derecho.

Ver más

19 páginas

EXERCICIS
EXERCICIS
TEMA 01 - EL CONCEPTE D’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA I EL DRET ADMINISTRATIU (Article 103.1 CE)
DRET ADMINISTRATIU: normes jurídiques que regulen l’organització i funcionament de l’Adm. i les relacions entre Administració-particulars i Administració-Administració.
Es caracteritza per l’equilibri entre els privilegis de l’Administració i les garanties dels particulars. L’Administració sempre estarà en una posició de superioritat.
ADMINISTRACIÓ PÚBLICA: és l’aparell organitzatiu al servei del poder executiu (Govern) i resta de ens públics territorials per portar a terme les funcions del Govern. Està
integrada per òrgans jeràrquics, creats i regits per la llei. Actua segons els PRINCIPIS ORGANITZATIUS que són:
- Principi d’Eficàcia: Assolir els objectius marcats.
- Principi d’Eficiència: Assolir els objectius marcats amb els mínims recursos possibles.
- Principi de Jerarquia: significa que l’Adm. s’estructura de forma esglaonada i piramidal,de forma que els òrgans superiors dirigeixen i controlen als organs inferiors.
- Principi de Descentralització: és un trespàs de competències entre Administracions i pot ser de dos tipus:
Funcional o institucional: es traspasen competències d’una Administració territorial a una institucional per donar més agilitat a l’actividad administrativa.
Territorial: es traspasen competències entre diferents Administracions territorials.
- Principi de Desconcentració: implica un traspàs de competències de forma permanent d’un òrgan superior a un òrgan inferior dins d’una mateixa Administració, la finalitat és
descarregar de feina els òrgans superiors.
- Principi de Coordinació: significa que cada l’Administració ha d’actuar de forma coordinada per assolir els seus objectius sense interferir amb altres Administracions.
- Principi de Cooperació: es dona entre diferents Administracions amb la finalitat d’aconseguir determinats objectius en comú, posant en comú els recursos.
- Principi de Personalitat Jurídica: significa que té personalitat jurídica pròpia i pot ser subjecte de drets i obligacions.
- Principi de Distinció Govern-Administració: els dos formen part del poder executiu, encara que el Govern és la classe política i l’Adm. és la classe funcionaria.
TIPUS D’ADMINISTRACIONS:
- Òrgans Centrals: és aquell òrgan que té poders a tot el territori de l’Adm. al qual pertany (Ex. President, Ministres, Ministeris,
- Estatals Secretaris d’Estat, Subsecretaries d’Estat, Secretaries Generals, Direccions Generals, Caps de Servei...)
(Espanya,Govern) - Òrgans Perifèrics: és aquell òrgan que només té competències en aquell territori al qual pertany
(Ex. Delegat del Govern
a les CCAA., Subdelegació del Govern a la província...)
- Òrgans Centrals: és aquell òrgan amb poders a tot el territori de l’Adm. al qual pertany (Ex. President, Consellers, Conselleries,
ADM. TERRITORIALS - Autonòmiques Secretaris Generals, Departaments, Directors Generals de Depart., Depart. d’Interior, Mossos Esquadra...)
(aquelles que tenen un territori (Catalunya,Generalitat) - Òrgans Perifèrics: és aquell òrgan que només té competències en aquell territori al qual pertany (Ex.Delegat terri. de la Gene..)
com a element que les defineix)
- Municipals (Ex. Localitat de Seva, Ajunt. Terrassa, Alcalde de Terrassa, Junta de Govern, Guàrdia Urbana de BCN...)
- Obligatòries - Provincials (Ex. Província de Girona, Diputació provincial de Lleida...)
- Comarcals (Ex. Comarca del Maresme, Consell comarcal...)
- Locals
- Illes (Ex. Consell Insular de Mallorca...)
- Supramunicipals: són agrupacions de municipis basades en fets urbanístics, metropolitans i de caràcter
- No obligatòries funcional (Ex. Entitat Metropolitana de Barcelona...)
- Inframunicipals (Ex. Masies, parròquies, Pedanies, Aldees )
- Organismes autònoms: es creen per llei, poden tenir personal funcionari i
- Institucionals: creades per Administrac territorial laboral i es financien publicament (Ex. BOE, DOGC, ISPC, DGT, INEM, TESORERIA...)
assignant funcions específiques per - Entitats Públiques Empresarials “EPE: es creen per llei, el personal és
prestar el seus propis serveis laboral i es financen de forma privada (Ex. TVE,RENFE,CORREUS,TMB,TNC...)
- Consorcis: és un conjunt d’Aministracions sense ànim de lucre (Ex. CONSORCI...)
ADM. NO TERRITORIALS
(no són definides per tenir un territori) - Col·legis professionals (Ex. Col·legis d’arquitectes, advocats, metge)
- Corporatives:
creades per l’Estat amb interessos - Cambres oficials (Ex. Cambra de comerç, Cambres agràries...)
privats i una finalitat pública - Federacions esportives (Ex Federació esportiva de Basket, competicions )
- Consultives - Control
Consell d’Estat Tribunal de comptes ESTATAL
Comissió jurídica Assessora Sindicatura de comptes AUTONOMIC
Secretari Ajuntament (advocat) Interventor LOCAL
.
L’autonomia de les comunitats autònomes no és total, presenta límits constitucionals que són:
Principi d´unitat: Espanya forma un sol estat i això té conseqüències tan a nivell exterior com a nivell interior:
Nivell exterior: Espanya es presenta con un únic subjecta a la comunitat internacional.
Nivell interior: Espanya forma una única entitat constitucional i disposa d’una sèrie d’òrgans de caràcter comú i general que representa el conjunt dels ciutadans i
actuen sobre ells.
Principi de solidaritat: les Administracions estan obligades a fer traspàs de recursos de les regions més riques a les més pobres.
Principi d´igualtat: tots els ciutadans espanyols són iguals davant la llei i les Administracions tenen la obligació de promoure aquesta igualtat material.
Limitació de la capacitat negociadora de les comunitats autònomes: les comunitats autònomes no poden negociar a nivell internacional, ja que només pot l’Estat.
Limitacions amb relació a la funció legislativa de les comunitats autònomes: les comunitats autònomes no poden crear lleis ja que només pot l’Estat.

Visualiza gratis el PDF completo

Regístrate para acceder al documento completo y transformarlo con la IA.

Vista previa

DRET ADMINISTRATIU I ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

TEMA 01 - EL CONCEPTE D'ADMINISTRACIÓ PÚBLICA I EL DRET ADMINISTRATIU (Article 103.1 CE)

DRET ADMINISTRATIU: normes jurídiques que regulen l'organització i funcionament de l'Adm. i les relacions entre Administració-particulars i Administració-Administració. Es caracteritza per l'equilibri entre els privilegis de l'Administració i les garanties dels particulars. L'Administració sempre estarà en una posició de superioritat.

ADMINISTRACIÓ PÚBLICA: és l'aparell organitzatiu al servei del poder executiu (Govern) i resta de ens publics territorials per portar a terme les funcions del Govern. Està integrada per organs jerarquics, creats i regits per la llei. Actua segons els PRINCIPIS ORGANITZATIUS que són:

  • Principi d'Eficacia: Assolir els objectius marcats.
  • Principi d'Eficiencia: Assolir els objectius marcats amb els minims recursos possibles.
  • Principi de Jerarquia: significa que l'Adm. s'estructura de forma esglaonada i piramidal, de forma que els organs superiors dirigeixen i controlen als organs inferiors.
  • Principi de Descentralització: és un trespas de competencies entre Administracions i pot ser de dos tipus:

    V Funcional o institucional: es traspasen competencies d'una Administració territorial a una institucional per donar mes agilitat a l'actividad administrativa. Territorial: es traspasen competencies entre diferents Administracions territorials.

  • Principi de Desconcentració: implica un traspas de competencies de forma permanent d'un organ superior a un organ inferior dins d'una mateixa Administració, la finalitat és descarregar de feina els organs superiors.
  • Principi de Coordinació: significa que cada l'Administració ha d'actuar de forma coordinada per assolir els seus objectius sense interferir amb altres Administracions.
  • Principi de Cooperació: es dona entre diferents Administracions amb la finalitat d'aconseguir determinats objectius en comú, posant en comú els recursos.
  • Principi de Personalitat Jurídica: significa que té personalitat jurídica propia i pot ser subjecte de drets i obligacions.
  • Principi de Distinció Govern-Administració: els dos formen part del poder executiu, encara que el Govern és la classe política i l'Adm. és la classe funcionaria.

TIPUS D'ADMINISTRACIONS

ADM. TERRITORIALS

(aquelles que tenen un territori com a element que les defineix)

  • Organs Centrals: és aquell organ que te poders a tot el territori de l'Adm. al qual pertany (Ex. President, Ministres, Ministeris,

- Estatals Secretaris d'Estat, Subsecretaries d'Estat, Secretaries Generals, Direccions Generals, Caps de Servei ... )

(Espanya,Govern)

  • Organs Periferics: és aquell organ que només té competencies en aquell territori al qual pertany (Ex. Delegat del Govern a les CCAA., Subdelegaciónern a la província ... )
  • Autonòmiques

- Organs Centrals: és aquell organ amb poders a tot el territori de l'Adm. al qual pertany (Ex. President, Consellers, Conselleries, Secretaris Generals, Departaments, Directors Generals de Depart., Depart. d'Interior, Mossos Esquadra ... )

(Catalunya, Generalitat)

1

  • Organs Periferics: és aquell organ que només té competencies en aquell territori al qual pertany (Ex.Delegat terri. de la Gene .. )

4

  • Municipals (Ex. Localitat de Seva, Ajunt. Terrassa, Alcalde de Terrassa, Junta de Govern, Guardia Urbana de BCN ... )
  • Obligatòries
  • Provincials (Ex. Província de Girona, Diputació provincial de Lleida ... )
  • Comarcals (Ex. Comarca del Maresme, Consell comarcal ... )
  • Locals
  • Illes (Ex. Consell Insular de Mallorca ... )

ADM. NO TERRITORIALS

EXERCICIS No obligatories

  • Supramunicipals: són agrupacions de municipis basades en fets urbanística, metropolitans i de caracter funcional (Ex. Entitat Metropolitana de Barcelona ... )
  • Inframunicipals (Ex. Masies, parròquies, Pedanies, Aldees )
  • Institucionals: creades per Administració territorial assignant funcions especifiques per prestar el seus propis serveis Organismes autonoms: es creen per llei, poden tenir personal funcionari i laboral i es financen publicament (Ex. BOE, DOGC, ISPC, DGT, INEM, TESORERIA ... )
  • Entitats Publiques Empresarials "EPE": es creen per llei, el personal és laboral i es financen de forma privada (Ex. TVE,RENFE, CORREUS, TMB, TNC ... )
  • Consorcis: es un conjunt d'Aministracions sense anim de lucre (Ex. CONSORCI ... )

(no són definides per tenir un territori)

  • Col·legis professionals (Ex. Col·legis d'arquitectes, advocats, metge)
  • Corporatives: creades per l'Estat amb interessos privats i una finalitat pública
  • Cambres oficials (Ex. Cambra de comerç, Cambres agràries ... )
  • Federacions esportives (Ex Federació esportiva de Basket, competicions )
  • Consultives Consell d'Estat Comissió jurídica Assessora Secretari Ajuntament (advocat)

1

  • Control Tribunal de comptes Sindicatura de comptes Interventor

ESTATAL AUTONOMIC LOCAL. L'autonomia de les comunitats autonomes no és total, presenta limits constitucionals que són:

  • Principi d'unitat: Espanya forma un sol estat i això te consequencies tan a nivell exterior com a nivell interior:

    Nivell exterior: Espanya es presenta con un únic subjecta a la comunitat internacional. V Nivell interior: Espanya forma una única entitat constitucional i disposa d'una sèrie d'organs de caracter comú i general que representa el conjunt dels ciutadans i actuen sobre ells.

  • Principi de solidaritat: les Administracions estan obligades a fer traspas de recursos de les regions més riques a les més pobres.
  • Principi d'igualtat: tots els ciutadans espanyols son iguals davant la llei i les Administracions tenen la obligació de promoure aquesta igualtat material.
  • Limitació de la capacitat negociadora de les comunitats autonomes: les comunitats autonomes no poden negociar a nivell internacional, ja que només pot l'Estat.
  • Limitacions amb relació a la funció legislativa de les comunitats autonomes: les comunitats autonomes no poden crear lleis ja que només pot l'Estat.

L'ACTIVITAT DE LES ADMINISTRACIONS PUBLIQUES

TEMA 02 - L'ACTIVITAT DE LES ADMINISTRACIONS PUBLIQUES

ACTIVITAT DE FOMENT

1) ACTIVITAT DE FOMENT: incentivar o promoure activitats de particulars que poden satisfer necessitats publiques o d'interès general, sense coaccionar o creant serveis publics. (Ex. conrear unes terres) Els mitjans que motiven al particular poden ser:

  • Honorífics: distincions i recompenses per la conducta exemplar. (Ex. condecoracions, títols, premis amb nom conegut ... )
  • Economics: reconeixements que determinen un avantatge economic. (Ex.subvencions, primes, desgravacions, premis sense nom que només donen calers ... )
  • Jurídics: atorgament de situacions de privilegi. (Ex. per afavorir el creixement d'un barri d'una ciutat es pot aixecar el limit d'alçada de les construccions ... )

ACTIVITAT DE PRESTACIÓ SERVEI PUBLIC

2) ACTIVITAT DE PRESTACIÓ SERVEI PUBLIC: prestació per l'Administració d'un servei per satisfer una necessitat pública, la titularitat serà sempre de l'Administració i ho fa de forma regular i contínua. Les formes de gestió són:

  • Gestió directa: (Titular: Administració pública - Gestió: Administració pública) -> Policia Local

EXERCICIS

o A través de la mateixa estructura. FUNCIONARIS DIRECTES o A través d'un organ especialment concebut per gestionar el servei determinat. (Ex. gerències urbanistiques que es creen només per construir unes vivendes de protecció oficial ... ) o A través d'un organisme autonom o ens public. (Ex. Tots els organismes autonoms i EPEs; Institut de Seguretat Pública de Catalunya, ferrocarrils, CORREUS ... )

  • Gestió indirecta: (Titular: Administració pública - Gestió: Particulars)

    o Concessió: Contracte entre Administració i el particular, mitjançant un concurs previ, en el contracte es posarà el temps i el canon que es pagarà. (Ex. el menjador de l'ISPC, ITV, alguns peatges ... ) o Arrendament d'instalacions de titularitat de l'Administració: A un particular per a la prestació d'un servei economic d'interès privat, s'utilitza poc. (Ex. arrendar el poliesportiu de la ciutat per la festa de cap d'any ... ) o Concert: Acord entre Administració i particular que realitza una activitat igual al servei public que es vol prestar (Ex. escoles, hospitals ... )

  • Gestió mixta: (Titular: Administració pública - Gestió: Administració pública i particulars) l'Administració sempre tindrà més d'un 50% del capital social.

ACTIVITAT LIMITACIÓ O POLICIA ADMINISTRATIVA

3) ACTIVITAT LIMITACIÓ O POLICIA ADMINISTRATIVA: l'Administració inspecciona i sanciona en defensa de l'interès public i d'acord amb les lleis, per fer compatibles els drets de les persones. Els mitjans són:

  • Autoritzacions, permisos o llicencies: permet al ciutada exercir algun dels seus drets d'acord amb la llei. No es poden atorgar o denegar de forma arbitraria, nomes s'ha de limitar si concorren els requisits determinats a la llei. (Ex. autoritzar o denegar un gual a un particular ... )
  • Ordres: mandats per complir una obligació establerta. (Ex. dissolució d'una manifestació no autoritzada ... )
  • Prohibicions: mandats perquè no es faci alguna cosa. Mandats negatius. (Ex. prohibició de circular en un determinat sentit en un carrer ... )
  • Sancions: per reprimir transgressions a les normes administratives, tancament locals, sancions economiques i disciplinaries. (Ex. no tenir llicencia d'obres a un pis ... ) Mai comporta la privació de la llibertat Limitacions a l'activitat de la policia:
  • Principi legalitat: l'Administració només pot limitar un dret si una llei ho autoritza.
  • Principi igualtat: l'Administració ha de motivar el tracte diferent que reben els ciutadans.
  • Principi proporcionalitat: utilitzar el mitjà més adequat a la finalitat i que resulti menys costós al ciutadà.

Amb totes les formes de gestió, l'Administració sempre té responsabilitat.

EL PRINCIPI DE LEGALITAT I LA POTESTAT NORMATIVA

TEMA 03 - EL PRINCIPI DE LEGALITAT I LA POTESTAT NORMATIVA EI PRINCIPI DE LEGALITAT diu que l'Administració actua sotmesa a la llei, la qual l'habilita mitjançant l'atribució de potestats. Els principis que formen el principi de Legalitat són:

  • Principi de Jerarquia normativa: diu que hi ha una jerarquia de normes i les normes de rang superior no poden ser modificades per les de rang inferior.
  • Principi de Irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables: s'ha d'aplicar la sanció vigent en el moment de produir-se la infracció o la mes favorable.
  • Principi de Tipicitat: Les infraccions han d'estar a la llei. No es pot ser sancionat per accions que no son infraccions al fer- se.

Ordre de les normes

Ordre de les normes:

RANG DE ( ... ) EL PODER EMANA DE ( ... ) ES REQUEREIX DE( ... )

CONSTITUCIÓ ESPANYOLA Realitzada pel poder Constituent

TRACT. INTERNACIONAL - Majoria ABSOLUTA del Congres del Diputats.

Llei Orgànica Poder legislatiu - Majoria SIMPLE del Senat

Llei Ordinaria Poder legislatiu - Majoria SIMPLE del Congres del Diputat i Senat.

AMB RANG DE LLEI

LLEIS

(Real) Decret Llei Poder executiu Son normes amb rang de llei, dictades pel Govern en cas d'urgencia (vigència màxima de 30 dies)

(Real) Decret Legislatiu Poder executiu Son normes amb rang de llei, dictades pel Govern a petició del poder legislatiu (Corts Generals o Parlaments)

President del Govern Poder executiu Aprovades pel President del Govern

ESTATALS

Real Decret Del Consell de Ministres Poder executiu Aprovades pel Consell de Ministres

Ordres Ministerials Ministres Dictats pels Ministres per matèries dels seus departaments

Resolucions, instruccions o circulars Ministres Dictats per autoritats inferiors a la dels ministres

AUTO NÒMI QUES

Decrets. Poder executiu Dictats pel Govern de la Comunitat

Ordres. Consellers Dictats pels Consellers

Reglament organic de cada ajuntament Noma interna mitjançant el qual cada ajuntament local s'autoorganitza. Dictades pel Ple de ['Ajuntament.

LOCALS

Ordres (Ordenances) Son normes amb eficiencia externa. Dictades pel Ple de l'Ajuntament.

Bans. (Acta Administratiu) Normes dictades per l'Alcalde del municipi en virtut de les seves competencies i amb caracter d'urgència

Decrets d'Alcaldia (Acta Administratiu) Dictats per la Comissió de Govern o Junta de Govern Local amb l'alcalde

SENSE RANG DE LLEI

REGLAMENTS

¿Non has encontrado lo que buscabas?

Explora otros temas en la Algor library o crea directamente tus materiales con la IA.