Teoria Politica I: concetti, storia e analisi concettuale

TEORIA POLITICA I

TEMA 1 - QUÈ ÉS LA TEORIA POLITICA?

La definició del "bon govern" es segons cada filosof un principi però desenvolupat amb la seva manera de pensar. No hi haurà mai una bona resposta de bon govern. La posició de la filosofia en la ciencia política es complicada ja que tenim valors i tenim fets. Per tant hi ha una tensió.

• La filosofia és més abstracte, es basa en valors
• La ciência política busca causalitat

Què ens diu la Hannah Arendt sobre la filosofia i la política?

La tensió entre aquests dos àmbits es rau entre que la filosofia es la reflexió i la política es l'acció. Per tant, parla de com això es converteix en un abisme de fet que es poden contradir. La teoria política intenta ajuntar aquestes dues realitats.

Teoria Política / Filosofia política

Una branca de la filosofia que analitza les institucions que governen la vida política, economica i social. La teoria política no te preguntes infinites, sempre es dona voltes sobre els mateixos temes; als principis i valors que inspiren cada teoria política.

Historia

La teoria política té la força de poder canviar la historia, tot depenent de quina escola filosofica es segui. Des de que es van consolidar les democracies.

Evolució recent:

• Gir institucionalista (Rawls, 1971)
  • Els inicis de la Teoria Política. Amb la obra de Rawls trenca amb la historia de les idees.
• Gir contextualista
  • Crítica comunitarista (debats socials)

Metodes i Analisi conceptual

Com es fa la teoria política?

Analisi conceptual -> Analitzar una paraula o una idea

• Definició i canvi de significat (ex: democracia)
  • " Domini: A quina família pertany (camp semantic) de què estem parlant? 1(ex) tipus de règim polític
  • " Condicions: Criteris alhora de fer la definició (ex) Règim on es poden perdre les eleccions i el poder i no passa res. Extensió: Saber a on es pot aplicar (ex) Segons Przeworski es binària
• Criteris (ex: populisme)
  • Coherencia: Poder reflexionar amb les dues parts de la reflexió
  • Familiaritat: S'han de poder entendre les idees
  • Accessibilitat: Que el que estigui proposant sigui accessible
• Problemes
  • Claredat
  • Descripció / Evolució
  • És correcte

Potencials solucions -> conceptes segons Rawls o tradicions historiques

• Analisi normatiu -> Fer teories
  • Teoria: Conjunt de principis i preposicions derivades que te com a finalitat explicar, predir, avaluar o prescriure "a X, sota certes condicions, li correspon Y"
  • Dos tipus d'enunciats De fets: "els homes són tolerants" " De valors: "els homes han de ser tolerants" Fal·làcia naturalista: quan s'ajunten els anunciats i per tant s'han de buscar arguments "empirics"
• Doble objectiu de la teoria normativa: Prescriptiu (Com haurien de ser les coses)

• Avaluatiu (Avaluar que es bo o no)

• Exigim -> Consciencia Logica + Parsimonia
• També exigim: informativitat, sociabilitat i força categorica

Per tant, definint els conceptes formem una teoria.

• Tesis
• Premises -> Aquestes s'han de poder evaluar
• Conclusió

2construir teories. Construeix teories a través d'inferències. S'enten la teoria com el conjunt de principis i proposicions etc. Es pot fer a través d'enunciats de fets descriptius o d'un judici de valor, o bé a través d'una fal·làcia naturalista: tesi, argument, premissa i conclusió. Informativitat, sociabilitat i força categorica. Exigim consistència, lògica i parsimonia (desenvolupar les premisses de manera que siguin detectables).

• Doble objectiu de la teoria normativa: ha de ser prescriptiva i avaluativa.

Analisi de textos

• Tres aproximacions
  • Textual
  • Contextual
  • Intencionalista

UNITAT 2: LA FILOSOFIA POLÍTICA CLASSICA

Perquè Grècia?

Diamond intenta donar una resposta biologica. Hi ha pocs punts en el mon (bressols de la humanitat) on una combinació de factorsmeteorologics, ambientals, de biodiversitat (existència d'espèces ramaderes i tipus de blat) que fan mes propici el naixement de comunitats humanes de grans dimensions. Moment daurat d'Atenes (entre el segle V i VI abans de Crist) des de les batalla de les Termopiles contra els perses i fins a les Guerres del Pelopones. La bonança economica dona lloc al naixement grans corrents de pensament. Hi ha un moment de salt qualitatiu, es el punt d'inici del pensament occidental, l'origen de la filosofia política occidental. Es passa del mite al logos, d'explicar el mon en base a histories ficticies a separar-lo del coneixement pròpiament entès. Així doncs, comencem per aquí per tres raons basiques:

1. Orígens de la fitologia occidental (s.VI BC). Pas del mite al logos
2. Demokratia: sistema polític, neix la democracia com a sistema polític i l'origen del pensament polític.
3. Origens del pensament polític

Antiga Grecia: Emergencia de la polis

Emergeixen per tant les polis, unitat política (ciutat-estat). Eren territoris agricoles molt grans amb un centre urbà. La polis permet desenvolupar un mercat d'intercanvi i, per tant, classes socials diferents. Emergeixen professions liberals que permeten no estar 12h dedicat al camp, tal com artesans o advocats. Es desenvolupa diferent que la resta de civilitzacions de l'època. Per què Grecia i no un altre lloc? J. Diamond parla d'uns pocs territoris al mon on hi ha terra fertil, aigua, varietat de cereals i grans mamífers domesticats. De la mateixa manera Diamond diu que Eurasia, en front Amèrica, pot 3comerciar per la geografia horizontal. Hi ha tres fenomens que fan que l'emergencia de les polis vagi lligada al sorgiment de noves idees.

• Tècniques militars: apareixen els guerres hoplites, substitució de les justes d'honor (batalles heroiques d'un sol gladiador). Exercit regular, amb un pressupost dedicat a ells, amb soldats uniformats i intercanviables. No hi ha individus en busca de la gloria, si no ciutadans d'una comunitat.
• Constitucions i textos legals: es comencen a redactar lleis i constitucions que fixen les funcions i vinculen als ciutadans generant un sentiment de ciutadania que suposa una modernització enorme -> apareix el demos. Aquests textos legals van fer que les elits dominants perdessin poder, ja no podien dictar les normes arbitrariament mes estabilitat i generalitat de les normes.
• El rol de les tiranies: Les primeres tiranies documentades contribuiran en aquesta modernització perquè començaran a organitzar (probablement involuntariament) la polis d'aquesta manera moderna generant pertinença.

Reformes de Soló (594 Ac)

Es manté un consell d'aristocrates que regeix la ciutat, però s'introdueix a petició dels governants uns canvis que comporten una reacció en cadena que porta a la democracia. Intent de treure poder als eupatridai (families que controlaven Atenes) -> Es cancel·len els deutes que tenien els agricultors amb les famílies (no es pot perdre la condició de ciutadà lliure pels deutes), es genera un cens (classes segons ingressos, no origens) i es crea una estructura administrativa de tribus. A més es comencen a regular unes assemblees de ciutadans (ekklesia) amb ordre del dia.

Tiranies de Pisistrat i Hipias

Tot el segle VI és el segle de les grans tiranies. Es produeixen demandes de participació, es centralitza el poder i apareixen politiques publiques: es comença a generar ciutat. Fomenten la participació del demos, augmenten el poder de la polis per decidir sobre l'esfera pública (ex: cultura). Centralització del poder en els espais decisoris col·lectius. Menys poder a les famílies tradicionals.

Reforma de Clistenes

Nova reforma administrativa que acaba amb les tribus. Introducció del consell dels cinc-cents (executiu gegant) i l'ostracisme (expulsio de la ciutadania). Ser ciutada es converteix en el tot, el pitjor castig és que et treguin els drets polítics. Isonomia (igualtat davant la llei) i la isegoria (participació, igualtat de paraula). Això obre la porta definitivament a la època democratica. Assemblea de savis (heliea) i d'aristocrates (areopago).

Guerres mèdiques

Lliga entre les polis per defensar-se dels perses. Lideratge de Pericles. Època d'esplendor de l'assemblea, debats sobre Persia, Esparta etc. Però amb això arriba també el populisme, els demagogs i els sofistes. Guerra del Peloponès (431-404 Ac) contra Esparta, final època daurada.

Reformes: Efilat i Pericles

• Lideratge de Pèricles. 4- Popularització de les decisions i arriba a mes equilibris entre el donem i l'aristocracia.
• Cinc caracteristiques importants.
  • Més regularitat i poder de les assemblees;
  • Professionalització de l'acció cívica: pagar sous;
  • Model per seguir a tot arreu;
  • Elitisme d'Atenes i exclusio dels esclaus, de les dones i dels estrangers; Bonança economica, que va donar estabilitat.

Guerra del Peloponès

El poder d'Atenes venia augmentant en els darrers anys amb l'aliança de les polis gregues contra l'Imperi Persa enles guerres mèdiques, que s'acaba convertint en una aliança obligatoria. Això porta a l'enemistat amb Esparta, que segons Tucidides tenia por a que a que el poder d'Atenes seguís augmentant (extrapolable a molts altres casos on abans de que es produeixi un desequilibri de poder, es produeix una guerra) Acaba amb la firma de la Pau dels 30anys (que en dura 15) i que acorda sotmetre les disputes entre Atenes i Esparta a arbitratge. Acaba amb la derrota i ocupació d'Atenes per part d'Esparta.

La polis (ciutat-estat)

Valors i ciutadania: Autogovern, llibertat, justícia, prudencia, respecte a la vida pública ... Pericles aconsegueix trasladar aquests valors a les institucions d'Atenes. Amb la seva mort, es generen certs conflictes (per exemple, el sorgiment de demagogs). Requisits bàsics de l'ordre democratic classic (Robert Dahl):

• Els ciutadans haurien de compartir uns interessos minims per definir el bé comú.
• Certa homogeneïtat perquè els interessos mínims es facin realitat.
• Limitació de l'nombre de ciutadans (40.000 màxim).
• Democracia directa.
• Seguiment de les decisions + selecció dels carrecs a l'atzar.

Tres conceptes basics per entendre atenès:

• Isonomía (igualdad ante la ley)
• Isegoría (igualdad de palabra)
• Isopsefía (igualdad de voto)

Sólo la ciudad justa puede ser feliz y próspera.

Socrates (470 - 399 aC)

Introducció